Un delegado sindical del CSIF solicitó al Ayuntamiento de Barcelona datos agregados sobre el personal de la Guardia Urbana (estructura, género, puestos y horarios). Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación al considerar que es información pública, no existen límites legales aplicables y el solicitante tiene un derecho de acceso reforzado por su condición sindical.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada sobre gestión de recursos humanos y seguridad pública se define como información pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG.
2
El solicitante posee un derecho de acceso reforzado al amparo del artículo 10.3.1 de la LOLS y el artículo 40 del Estatuto Básico del Empleado Público por su condición de delegado sindical.
3
La falta de respuesta y de remisión de informes por parte del Ayuntamiento se califica como una falta de colaboración que no impide la resolución de la reclamación.
4
No concurren límites al derecho de acceso según el artículo 21 de la LTAIPBG, ya que el Ayuntamiento no invocó ninguno y la Comisión no aprecia de oficio datos de carácter personal al tratarse de datos agregados.
Texto completo
Resolució 67/2026, de 15 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 1989/2025
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona.
Informació reclamada: Dades relatives al personal que presta serveis de primera i segona
activitat en les comissaries, direcció i centres de treball (maig 2025).
Sentit de la resolució: Estimació.
Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública i qualsevol persona hi té
dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit. En
el cas concret, cal tenir en compte el caràcter reforçat del dret d’accés a la in
formació que
ostenta la persona
reclamant com a delegat sindical. Quant als límits que puguin concórrer en
la informació sol·licitada d’acord amb el que preveu l’article 21 de l’LTAIPBG, atès que
l’Ajuntament no n’ha invocat cap, pertoca a aquesta Comissió la seva valoració de forma
exclusiva. Tenint en compte que, en els termes de la informació sol·licitada (dades agregades a
maig de 2025), no hi ha dades de caràcter personal i aquesta Comissió no s’aprecia, d’ofici,
cap dels límits previstos en l’article 21 LTAIPBG es considera pertinent estimar el dret d’accés a
la informació pública sol·licitada.
Paraules clau: Ajuntaments. Sindicats. Delegats. Recursos humans. Seguretat pública.
Guàrdia Urbana. Policies. Dades. Primera activitat. Segona activitat. Reclamació contra silenci.
Manca de col·laboració. Sense límits. Estimació.
Ponent: Mercè Aymerich i Boltà.
Antecedents
1. El 13 d’octubre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 1989/2025 presentada per una
persona física en qualitat de delegat sindical del CSIF contra l’Ajuntament de
Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de
juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta no haver rebut resposta de
l’Administració.
2. El 22 de maig de 2025 una persona, en qualitat de Secretari general de la Secció
sindical del CSIF va presentar un escrit el qual es demana informació sobre el personal
que presta servei tant de primera activitat com de segona en les comissaries, direcció i
centres de treball de la policia guàrdia urbana, amb funcions administratives o
tècniques a data maig 2025. Concretament:
“1. Estructura jerárquica:
a. Escala ejecutiva: Inspector.
b. Escala intermedia: Subinspector y Sargento.
c. Escala básica: Cabo y Agente.
2. Género:
a. Hombre.
b. Mujer.
3. Puestos de Trabajo:
a. Primera Actividad.
b. Segunda Actividad.
4. Por Centros de Trabajo:
a. Jefatura.
b. Comisarias.
c. Unidades.
5. Por Horarios:
a. Turno mañana.
b. Turno tarde.
c. Turno noche.
d. Turnos especiales
i. 09.00 a 17.00
ii. Cualquier otro horario que se realice
6. Por Cadencia de Festivos:
a. Formato 2 x 1 (festivos x trabajo).
b. Formato 3 x 1 (festivos x trabajo).
c. Cualquier otro formato que se realice por cualquier Empleo de la Guardia Urbana.”
3. En la Reclamació la persona reclamant acredita ser delegat LOLS mitjançant certificat del
Secretari general de la Secció Sindical CISF a l’Ajuntament de Barcelona que l’habiliten
per exercir la representació del CSIF i argumenta que necessiten la informació per poder
desenvolupar la tasca sindical.
4. El 24 d’octubre de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
informe així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la.
6. El 14 de novembre l’Ajuntament de Barcelona demana ampliació de termini per resoldre.
7. El 17 de desembre de 2025 aquesta Comissió atorga l’ampliació del termini amb 7 dies
addicionals a comptar des de la data de recepció d’aquesta comunicació.
8. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a
l’Administració.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual
s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública
(RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article
2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a
sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i
representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret
d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen
que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb
criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació.
2. Manca de col·laboració
Els antecedents posen de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració
amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP
preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes
sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre la condició de la persona reclamant
La persona reclamant presenta la reclamació com a representant del CSIF Secció Ajuntament
de Barcelona i acredita, mitjançant certificat emès pel secretari general d’aquesta secció
sindical, que és delegat sindical i que exerceix les funcions en la secretaria del serveis jurídics
del CSIF i que aquestes l’habiliten per exercir la representació d’aquest sindicat davant les
AAPP i organismes autònoms.
Malgrat hi hagi aquesta discordança entre les persona que signen la sol·licitud i la persona que
fa la reclamació, tenint en compte que per la documentació aportada la persona reclamant
ostenta càrrec per exercir aquesta representació, s’ha d’entendre formulada per la persona
física reclamant actuant en qualitat de delegat sindical CSIF.
4. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada i límits
La informació sol·licitada i reclamada, - dades relatives al personal que presta serveis de
primera i segona activitat -, és informació que s’emmarca en les competències derivades de la
gestió de ls recursos humans i la seguretat pública i, si es disposa, és informació pública
d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG, ja que és “informació elaborada per
l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de
l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats
d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou
“qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o
poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de
l'exercici de les seves funcions”.
L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en
els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1
LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la
denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat
i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Malgrat
l’accés a la informació no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta
subjecte a motivació ni a la invocació de cap norma (article 18.2 LTAIPBG), la persona
reclamant manifesta que necessiten la informació per poder desenvolupar la tasca sindical.
Cal tenir en compte el caràcter reforçat del dret d’accés a la informació que ostenta la persona
reclamant com a delegat sindical d’acord amb l’article 10.3.1 de la Llei Orgànica 11/1989, de 2
d’agost, de Llibertat Sindical (LOLS) que atorga als delegats sindicals “les mateixes garanties
que les establertes legalment per als membres dels comitès d'empresa o dels òrgans de
representació que s’estableixin en les administracions públiques, així com els drets següents a
més del que es pugui establir mitjançant un conveni col·lectiu” entre les quals “Tenir accés a la
mateixa informació i documentació que l'empresa posi a disposició del comitè d'empresa. Els
delegats sindicals estan obligats a guardar sigil professional en les matèries en què legalment
escaigui”. I pel que fa al Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text
refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, l’article 40 estableix que les juntes de
personal i els delegats de personal tenen legitimació a rebre informació sobre la política de
personal, així com sobre les dades referents a l’evolució de les retribucions, evolució probable
de l’ocupació en l’àmbit corresponent i programes de millora del rendiment; a tenir coneixement
i ser escoltats sobre l’establiment de la jornada laboral i horari de treball, així com sobre el
règim de vacances i permisos; i vigilar el compliment de les normes vigents en matèria de
condicions de treball, prevenció de riscos laborals, Seguretat Social i ocupació, i exercir, si
s’escau, les accions legals oportunes davant els organismes competents (40.1.a), d) i e), entre
altres. La informació pública reclamada té relació amb aquests àmbits.
No podem oblidar que la finalitat de la Llei de transparència és establir un sistema de relació
entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el
coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la
qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de
comptes i de la responsabilitat en la gestió pública (article 1.2 LTAIPBG).
Quant als límits que puguin concórrer en la informació sol·licitada d’acord amb el que preveu
l’article 21 de l’LTAIPBG, atès que l’Ajuntament no n’ha invocat cap, pertoca a aquesta
Comissió la seva valoració de forma exclusiva. Tenint en compte que, en els termes de la
informació sol·licitada (dades agregades a maig de 2025), no hi ha dades de caràcter personal i
aquesta Comissió no s’aprecia, d’ofici, cap dels límits previstos en l’article 21 LTAIPBG es
considera pertinent estimar el dret d’accés a la informació pública sol·licitada.
5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents estableix l’obligatorietat dels
titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental que garanteixi el
tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les
obligacions de transparència; i que l’organització, avaluació i conservació i l’accés a aquests
són responsabilitat directa dels seus titulars (article 7 i 8).
La Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de
procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents
electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les
prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents.
Així mateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors
de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint
criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió
de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les
administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica
de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3).
I l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels
funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció
pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció
superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest
mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de
l’existència d’un SGD , impulsora si no en disposa i vetllar per la documentació amb una
sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable
primer de la manca de localització.
Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, els ens locals i les entitats autònomes, les
empreses públiques i les altres entitats que en depenen integren el patrimoni documental de
Catalunya i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés,
avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu o de diferents expedients
administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva
recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de
classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Organització dels
recursos humans (codi 0057).
6. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
7. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 15 de gener de 2026, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 1989/2025 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4.
2. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies .
3. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies,
de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1989/2025. i donar publicitat
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.