Un delegado sindical solicitó al Ayuntamiento de Barcelona datos estadísticos sobre atentados contra agentes de la Guardia Urbana (2022-2025). Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación al considerar que es información pública, no existen límites legales aplicables y el solicitante posee un derecho de acceso reforzado por su condición sindical.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es pública al ser elaborada por la Administración en el ejercicio de sus funciones de seguridad pública según el art. 2.b LTAIPBG.
2
El solicitante goza de un derecho de acceso reforzado basado en el art. 10.3.1 de la LOLS y el art. 40 del TREBEP, que legitiman a los delegados sindicales a recibir información sobre condiciones de trabajo y prevención de riesgos.
3
La falta de respuesta y de remisión de documentación por parte del Ayuntamiento se califica como una falta de colaboración que no impide la resolución del procedimiento.
4
No concurren límites al derecho de acceso según el art. 21 LTAIPBG, ya que la información solicitada es de carácter estadístico y no contiene datos personales.
Texto completo
Resolució 66/2026, de 15 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 1986/2025
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona.
Informació reclamada: Dades d’atemptats comesos contra empleats de la Guàrdia Urbana (2022 a
30/04/2025).
Sentit de la resolució: Estimació.
Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública i qualsevol persona hi té dret,
llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit. En el cas
concret, cal tenir en compte el caràcter reforçat del dret d’accés a la informació que ostenta la
persona reclamant com a delegat sindical. Quant als límits que puguin concórrer en la informació
sol·licitada d’acord amb el que preveu l’article 21 de l’LTAIPBG, atès que l’Ajuntament no n’ha invocat
cap, pertoca a aquesta Comissió la seva valoració de forma exclusiva. Tenint en compte que en els
termes de la informació sol·licitada no hi ha dades de caràcter personal i no s’aprecia, d’ofici, cap dels
límits previstos en l’article 21 LTAIPBG aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés
a la informació pública sol·licitada.
Paraules clau: Ajuntaments. Sindicats. Delegats. Seguretat pública. Atemptats. Guàrdia Urbana.
Policies. Dades. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. Sense límits. Estimació.
Ponent: Mercè Aymerich i Boltà.
Antecedents
1. El 13 d’octubre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 1986/2025 presentada per una persona
física en qualitat de delegat sindical del CSIF contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb
la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP,
aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta no haver
rebut resposta de l’Administració.
2. El 20 de maig de 2025 el Secretari general de la Secció sindical del CISF i delegat de la Junta de
personal va presentar un escrit el qual es demana: “datos de atentados cometidos contra los
empleados públicos de la policía Guardia Urbana de Barcelona. Esta información que solicito es
sobre los siguientes años 2022, 2023, 2024 y hasta el 30 de abril de 2025, desglosándose de la
siguiente manera:
1. Estructura jerárquica:
Escala ejecutiva: Inspector.
Escala intermedia: Subinspector y Sargento.
Escala básica: Cabo y Agente.
2. Género:
Hombre.
Mujer.
3. Atentados:
Número total.
Distrito y Unidades.
Turnos
4. Atentados con resultado de Lesiones
Causen BAJA para el servicio.
No causen BAJA para el servicio.”
3. En la Reclamació la persona reclamant acredita ser delegat LOLS mitjançant certificat del
Secretari general de la Secció Sindical CISF a l’Ajuntament de Barcelona que l’habiliten per
exercir la representació del CSIF i argumenta que necessiten la informació per poder
desenvolupar la tasca sindical.
4. El 24 d’octubre de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti informe així com
còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents
que puguin ser rellevants per resoldre- la.
6. El 14 de novembre l’Ajuntament de Barcelona demana ampliació de termini per resoldre.
7. El 17 de desembre de 2025 aquesta Comissió atorga l’ampliació del termini amb 7 dies
addicionals a comptar des de la data de recepció d’aquesta comunicació.
8. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a
l’Administració.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova
el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta
Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG
defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la
que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol
persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a
la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada
cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són
d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència
d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Manca de col·laboració
Els antecedents posen de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP.
Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb
l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació
pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament
que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió
no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre la condició de la persona reclamant
La persona reclamant presenta la reclamació com a representant del CSIF Secció Ajuntament de
Barcelona i acredita, mitjançant certificat emès pel secretari general d’aquesta secció sindical, que és
delegat sindical i que exerceix les funcions en la secretaria del serveis jurídics del CSIF i que
aquestes l’habiliten per exercir la representació d’aquest sindicat davant les AAPP i organismes
autònoms.
Malgrat hi hagi aquesta discordança entre les persona que signen la sol·licitud i la persona que fa la
reclamació, tenint en compte que per la documentació aportada la persona reclamant ostenta càrrec
per exercir aquesta representació, s’ha d’entendre formulada per la persona física reclamant actuant
en qualitat de delegat sindical CSIF.
4. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada i límits
La informació sol·licitada i reclamada, - dades d’atemptats comesos contra empleats de la Guàrdia
Urbana (2022 a 30/04/2025) -, és informació que s’emmarca en les competències derivades de la
gestió de la seguretat pública i, si es disposa, és informació pública d’acord amb el que estableix
l’article 2.b LTAIPBG, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu
poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en
compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions
públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a
conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els
termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1
LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la
denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la
presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Malgrat l’accés a la
informació no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació ni
a la invocació de cap norma (article 18.2 LTAIPBG), la persona reclamant manifesta que necessiten
la informació per poder desenvolupar la tasca sindical.
Cal tenir en compte el caràcter reforçat del dret d’accés a la informació que ostenta la persona
reclamant com a delegat sindical d’acord amb l’article 10.3.1 de la Llei Orgànica 11/1986, de 2
d’agost, de Llibertat Sindical (LOLS) que atorga als delegats sindicals “les mateixes garanties que les
establertes legalment per als membres dels comitès d'empresa o dels òrgans de representació que
s’estableixin en les administracions públiques, així com els drets següents a més del que es pugui
establir mitjançant un conveni col·lectiu” entre les quals “Tenir accés a la mateixa informació i
documentació que l'empresa posi a disposició del comitè d'empresa. Els delegats sindicals estan
obligats a guardar sigil professional en les matèries en què legalment escaigui”. I pel que fa al Reial
decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de
l’empleat públic, l’article 40 estableix que les juntes de personal i els delegats de personal tenen
legitimació a rebre informació sobre la política de personal, així com sobre les dades referents a
l’evolució de les retribucions, evolució probable de l’ocupació en l’àmbit corresponent i programes de
millora del rendiment; a tenir coneixement i ser escoltats sobre l’establiment de la jornada laboral i
horari de treball, així com sobre el règim de vacances i permisos; i vigilar el compliment de les normes
vigents en matèria de condicions de treball, prevenció de riscos laborals, Seguretat Social i ocupació,
i exercir, si s’escau, les accions legals oportunes davant els organismes competents (40.1.a), d) i e),
entre altres. La informació pública reclamada té relació amb aquests àmbits.
No podem oblidar que la finalitat de la Llei de transparència és establir un sistema de relació entre les
persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de
l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació
pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la
gestió pública (article 1.2 LTAIPBG).
Quant als límits que puguin concórrer en la informació sol·licitada d’acord amb el que preveu l’article
21 de l’LTAIPBG, atès que l’Ajuntament no n’ha invocat cap, pertoca a aquesta Comissió la seva
valoració de forma exclusiva. Tenint en compte que, en els termes de la informació sol·licitada (dades
estadístiques des del 2022 al 30/04/2025), no hi ha dades de caràcter personal i aquesta Comissió no
s’aprecia, d’ofici, cap dels límits previstos en l’article 21 LTAIPBG es considera pertinent estimar el
dret d’accés a la informació pública sol·licitada.
5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents estableix l’obligatorietat dels titulars de
documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental que garanteixi el tractament
correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència; i que l’organització, avaluació i conservació i l’accés a aquests són responsabilitat
directa dels seus titulars (article 7 i 8).
La Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment
de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en
matèria d'arxius i documents.
Així mateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de
dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris
temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs
o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i
dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol
document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim
d’accés i publicitat (art. 19.3).
I l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels
funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de
secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i
registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el
d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un SGD,
impulsora si no en disposa i vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre
la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització.
Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, els ens locals i les entitats autònomes, les
empreses públiques i les altres entitats que en depenen integren el patrimoni documental de
Catalunya i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés,
avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que
existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu o de diferents expedients administratius, que
han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si
escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració
Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria
d’estar classificada dins el nivell seguretat i protecció ciutadana (codi 0241 ).
6. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
7. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15
de gener de 2026, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 1986/2025 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4.
2. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1986/2025. i donar publicitat d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació.
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la
Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k
RGAIP
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.