Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Sant Celoni documentación sobre una auditoría de servicios sociales. Tras el silencio administrativo, la GAIP resuelve inadmitir las peticiones de realizar actuaciones administrativas o acceder a información futura, pero estima la solicitud de acceso a los documentos de encargo y contratación de la auditoría por no concurrir límites legales.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales, basándose en la aplicación supletoria de la legislación de transparencia y la jurisprudencia del Tribunal Supremo (Sentencia 312/2022).
2
Se inadmite la solicitud de incorporar documentos a un expediente por no tratarse de una petición de acceso a información pública, sino de una solicitud de actuación administrativa.
3
Se inadmite el acceso a expedientes en curso o versiones provisionales ya que la ley solo ampara la información existente de forma efectiva en el momento de la solicitud.
4
El derecho de acceso de los concejales a la información municipal es fundamental para el ejercicio de su función de control político, conforme al artículo 23 de la Constitución Española.
5
La falta de colaboración del Ayuntamiento al no remitir la documentación requerida por la GAIP no impide la resolución del procedimiento.
Texto completo
Resolució 2203/2025, d’11 de desembre de 2025
Número d’expedient de la Reclamació: 1889/2025
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Celoni
Informació reclamada: Diversa sobre auditoria de serveis socials.
Sentit de la resolució: Inadmissió parcial / estimació parcial
Resum: En tercer lloc, l’exercici del dret d’accés a la informació pública resta condicionat per
l’eventual concurrència de límits que puguin justificar, d’acord amb les previsions de la LTAIPBG,
un accés parcial o una denegació de l’accés a la informació. Així mateix, l’aplicació dels límits al
dret d’accés i la determinació del seu abast s’han de realitzar prèvia ponderació dels béns jurídics
protegits i dels interessos en presència. En el cas que ens ocupa atesa la naturalesa de la
informació que es demana no és previsible la concurrència de cap límit que pugui impedir -hi
l’accés.
Així, la normativa permet als regidors conèixer tota la informació que obri en mans dels serveis
municipals i que necessitin per a desenvolupar la seva funció de control, funció, recordem-ho i
subratllem-ho, que forma part del dret fonamental a participar dels afers polítics de la seva
municipalitat (art. 23 de la CE).
Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Auditories. Informes. Reclamació contra silenci. Manca de
col·laboració. Inadmissió parcial. Estimació parcial. Sense límits.
Ponent: Clara I. Velasco Rico.
Antecedents
1. El 9 d’octubre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 1889/2025 , presentada per una persona
electa contra l’Ajuntament de Sant Celoni en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent.
2. En data 19 de juliol de 2025 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament el següent:
“SOL·LICITO 1. Que se’m faciliti còpia del requeriment, instrucció o document formal
mitjançant el qual la interventora municipal, Sra. XX, va sol·licitar o justificar l’encàrrec de
l’auditoria referida als serveis socials per als exercicis 2019 i 2021. 2. Que se’m doni accés a
l’expedient de contractació de l’auditoria esmentada. 3. Que s’incorpori a l’expedient de
l’auditoria i es tingui en compte en l’elaboració d’aquesta la Provisió d’Alcaldia de data 8 de
març de 2022 (expedient 2022/1192) i els informes tècnics derivats d’aquesta. 4. Que se’m
doni accés a l’expedient complet de l’auditoria en curs, tan bon punt es registri formalment o
es disposi d’una versió provisional, incloent-hi actes de reunió amb els auditors i qualsevol
informe preliminar disponible.”
3. La Reclamació presentada el 09 d’octubre de 2025 indica que no s’hauria atès la SAIP, ni
facilitat la informació demanada.
4. El 16 d’octubre de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 16 d’octubre de 2025 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Celoni i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud
d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per
resoldre la Reclamació. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la
documentació requerida a l’Ajuntament.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés
a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació
pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal com la
GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la
Reclamació 3/2016- , com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la
seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava
la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de
què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació
prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec.
3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març
de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals
davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació
supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista
a la Disposició Addicional Primera 2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la
informació pública.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació
de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les
resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article
164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel
Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la
seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la
normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2
de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de
les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens
perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no
tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals
en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, i que tinguessin menors garanties
que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 5 posa de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració
amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que a més, l’article 33.7 RGAIP
preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes
sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre la inadmissibilitat parcial de la Reclamació
En el cas del punt 3 de la SAIP cal tenir en compte que es formula una petició que aquesta
Comissió no pot atendre perquè en cap cas té a veure amb l’obtenció d’informació pública
conforme la LTAIPBG (art. 2). El que es pretén és que l’Administració realitzi una determinada
actuació concretament: “Que s’incorpori a l’expedient de l’auditoria i es tingui en compte en
l’elaboració d’aquesta la Provisió d’Alcaldia de data 8 de març de 2022 (expedient 2022/1192) i els
informes tècnics derivats d’aquesta”, qüestió que queda fora de l’àmbit de competència d’aquesta
Comissió conforme la normativa aplicable, per la qual cosa hem d’inadmetre motivadament
aquesta pretensió i notificar-ho a la persona reclamant. Certament, la GAIP té atribuïdes unes
competències relatives a la garantia del dret d’accés a la informació pública previstes a l’article 39
de la LTAIBG i a l’article 7 del seu Reglament aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual
s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública.
Entre aquestes funcions que li han estat atribuïdes normativament no consta cap que li permeti
desenvolupar les actuacions que demana la persona reclamant, que clarament res tenen a veure
amb l’obtenció d’informació pública, sinó amb l’eventual desenvolupament de determinades
actuacions per part de l’Ajuntament.
Així mateix, cal tenir en compte en relació a la pretensió “4. Que se’m doni accés a l’expedient
complet de l’auditoria en curs, tan bon punt es registri formalment o es disposi d’una versió
provisional, incloent-hi actes de reunió amb els auditors i qualsevol informe preliminar disponible”
que la GAIP no pot emparar l’accés a informació en el futur o a informació que és inexistent en el
moment de registrar-se la sol·licitud d’accés. La informació que es pot sol·licitar d’acord amb la
LTAIPBG és la informació que existeixi de forma efectiva en el moment de formular-se la SAIP, per
la qual cosa, aquest extrem també queda fora de l’abast tuïtiu de l’acció d’aquesta Comissió i s’ha
d’inadmetre conforme les normes que regulen la nostra activitat.
D’acord amb l’article 33 del Reglament de la Comissió les inadmissions han de ser motivades i
s’han de comunicar a la persona reclamant.
Vistes les circumstàncies del supòsit que ara examinem, s’acorda la inadmissió parcial de la
Reclamació.
4. Sobre el dret d’accés a la informació pública sol·licitada
En definitiva un cop determinat que part d’allò reclamat a la SAIP no pot ser objecte de
pronunciament per part d’aquesta Comissió, cal posar de relleu que la informació reclamada i no
lliurada és la següent: “1. Que se’m faciliti còpia del requeriment, instrucció o document formal
mitjançant el qual la interventora municipal, XXX, va sol·licitar o justificar l’encàrrec de l’auditoria
referida als serveis socials per als exercicis 2019 i 2021. 2. Que se’m doni accés a l’expedient de
contractació de l’auditoria esmentada”.
Pel que fa a la informació reclamada cal tenir en compte el següent: en primer lloc, la informació
sol·licitada i reclamada és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació pública, ja que és
“informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència
de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres
subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1
DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat,
posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva
activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que
concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar
de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi
concorrin (article 22.1 LTAIPBG).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a
obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els
antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són
necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC).
En segon lloc, l’Ajuntament és un subjecte obligat per la LTAIPBG (art. 3) a atendre i resoldre, en
temps i forma, les sol·licituds d’accés que li presentin les persones que exerceixen el seu dret
d’accés a la informació pública.
En tercer lloc, l’exercici del dret d’accés a la informació pública resta condicionat per l’eventual
concurrència de límits que puguin justificar, d’acord amb les previsions de la LTAIPBG, un accés
parcial o una denegació de l’accés a la informació. Així mateix, l’aplicació dels límits al dret d’accés
i la determinació del seu abast s’han de realitzar prèvia ponderació dels béns jurídics protegits i
dels interessos en presència. En el cas que ens ocupa atesa la naturalesa de la informació que es
demana no és previsible la concurrència de cap límit que pugui impedir-hi l’accés.
Així, la normativa permet als regidors conèixer tota la informació que obri en mans dels serveis
municipals i que necessitin per a desenvolupar la seva funció de control, funció, recordem-ho i
subratllem-ho, que forma part del dret fonamental a participar dels afers polítics de la seva
municipalitat (art. 23 de la CE).
En definitiva, la GAIP empara el dret de la persona electa reclamant a accedir a la informació
pública sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes en aquest fonament jurídic.
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions
dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les
persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions,
d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de
reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’11
de desembre 2025, resol per unanimitat:
1. Inadmetre parcialment la Reclamació 1889/2025, d’acord amb les consideracions fetes al
fonament jurídic 3.
2. Estimar parcialment la Reclamació 1889/ 2025 i declara el dret de la persona reclamant a la
informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4.
3. Requerir a l’Ajuntament de Sant Celoni que lliuri a la persona reclamant la informació indicada
a l’apartat 1 dins del termini màxim de quatre dies.
4. Requerir a l’Ajuntament de Sant Celoni a informar la GAIP, dins del termini de quatre dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1889/2025 i publicar aquesta
resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de
dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant,
si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord
amb l’article 25.2.k RGAIP.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a
l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.