Un delegado sindical solicitó al Ayuntamiento de Barcelona datos sobre plantilla, absentismo, siniestralidad y gastos de servicios extraordinarios de la Guardia Urbana. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación al considerar que es información pública y que no existen límites legales aplicables, destacando el derecho reforzado del solicitante por su cargo sindical.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada sobre gestión de recursos humanos es pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG al ser elaborada por la Administración en el ejercicio de sus funciones.
2
El solicitante posee un derecho de acceso reforzado al amparo de la Ley Orgánica de Libertad Sindical y el Estatuto Básico del Empleado Público por su condición de delegado sindical.
3
La falta de respuesta y de remisión de documentación por parte del Ayuntamiento se califica como una falta de colaboración que no impide la resolución de la reclamación.
4
La GAIP determina que no concurren límites al derecho de acceso según el artículo 21 de la LTAIPBG, ya que no se han invocado causas legales ni existen datos de carácter personal.
Texto completo
Resolució 16/2026, de 8 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 1851/2025
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona.
Informació reclamada: Diversa, en relació amb la plantilla, segona activitat, absentisme,
sinistralitat i despesa pública per serveis extraordinaris, ampliacions de jornada, prolongacions de
servei i judicis de la Guàrdia Urbana de Barcelona.
Sentit de la resolució: Estimació.
Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública i qualsevol persona hi té dret,
llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit. En el cas
concret, cal tenir en compte el caràcter reforçat de la persona reclamant com a delegat sindical.
Quant als límits que puguin concórrer en la informació sol·licitada d’acord amb el que preveu
l’article 21 de l’LTAIPBG, atès que l’Ajuntament no n’ha invocat cap, pertoca a aquesta Comissió la
seva valoració de forma exclusiva. Tenint en compte que en els termes de la informació sol·licitada
no hi ha dades de caràcter personal i no s’aprecia, d’ofici, cap dels límits previstos en l’article 21
LTAIPBG aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a la informació pública
sol·licitada.
Paraules clau: Ajuntaments. Sindicats. Delegats. Recursos humans. Plantilles. Guàrdia Urbana.
Policies. Segones activitats. Gèneres. Serveis extraordinaris. Judicis. Absentisme. Sinistralitat.
Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. Sense límits. Estimació.
Ponent: Mercè Aymerich i Boltà.
Antecedents
1. El 9 d’octubre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 1851/2025 presentada per una persona
física en qualitat de delegat sindical del CSIF contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació
amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona
reclamant manifesta no haver rebut resposta de l’Administració.
2. El 14 d’abril de 2025 un delegat de la Junta de Personal i Secretari general de la Secció
sindical del CISF va presentar un escrit en el que es demanava la següent informació:
“1. Plantilla actual de la GUB (desglosado por genero)
2. Plantilla destinada a funciones no operativas (desglosado por genero)
3. Plantilla destinada a funciones operativas (desglosado por genero)
4. Plantilla destinada a puestos de segunda actividad (desglosado por genero), destinos y
turnos
5. Número de efectivos que han solicitado la segunda actividad, y que aún no se les ha
concedido (desglosado por genero))
6. Efectivos que se les ha concedido la segunda actividad, y que aún no tienen destino.
7. Plantilla por centros de trabajo (comisarías de distrito, unidades, etc.)
8. Plantilla que hay en cada turno (desglosado por genero)
9. Número y causas del absentismo laboral de enero de 2024 a 1 de abril de 2025. Por
centros de trabajo y turnos
10. Siniestralidad laboral en la Guardia Urbana desde 1 enero de 2024 a 1 de abril de 2025,
desglosada por: Centros de trabajo
- Turnos
- Categorías (agente, cabos, sargentos, subinspectores, inspectores, intendentes e
intendentes mayores) Por genero
- Por casuística del accidente y baja laboral
11. Gasto público de los servicios extraordinarios; Ampliaciones de Jornada, Prolongaciones
de Servicio y juicios, del ejercicio 1 de enero de 2024 a 1 de abril de 2025.”
3. En la Reclamació la persona reclamant acredita ser delegat LOLS mitjançant certificat del
Secretari general de la Secció Sindical CISF a l’Ajuntament de Barcelona que l’habiliten per
exercir la representació del CSIF i argumenta que necessiten la informació per poder
desenvolupar la tasca sindical.
4. El 22 d’octubre de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti informe així
com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la.
6. El 14 de novembre l’Ajuntament de Barcelona demana ampliació de termini per resoldre
d’unes altres 4 reclamacions. I respecte a aquesta, donat que ha finalitzat el termini per
demanar aquesta ampliació, comuniquen que han fet arribar a les unitats gestores la
reclamació i estan en tràmit.
7. A data d’aquesta resolució no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a
l’Administració.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual
s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública
(RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i
c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a
sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i
representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés
a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en
cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits
no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment
la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Manca de col·laboració
Els antecedents posen de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració
amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP preveu
expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats
per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre la condició de la persona reclamant
La persona reclamant presenta la reclamació com a representant del CSIF Secció Ajuntament de
Barcelona i acredita, mitjançant certificat emès pel secretari general d’aquesta secció sindical, que
és delegat sindical i que exerceix les funcions en la secretaria del serveis jurídics del CSIF i que
aquestes l’habiliten per exercir la representació d’aquest sindicat davant les AAPP i organismes
autònoms.
Malgrat hi hagi aquesta discordança entre les persona que signen la sol·licitud i la persona que fa
la reclamació, tenint en compte que per la documentació aportada la persona reclamant ostenta
càrrec per exercir aquesta representació, s’ha d’entendre formulada per la persona física
reclamant actuant en qualitat de delegat sindical CSIF.
4. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada i límits
La informació sol·licitada i reclamada, - diversa en relació amb la plantilla, amb la segona activitat,
absentisme, sinistralitat i despesa pública per serveis extraordinaris, ampliacions de jornada,
prolongacions de servei i judicis de la Guàrdia Urbana de Barcelona- , és informació que
s’emmarca en les competències derivades de la gestió dels recursos humans i és informació
pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG, ja que és “informació elaborada per
l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de
l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord
amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol
dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden
legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de
les seves funcions”.
L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els
termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1
LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la
denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a
la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Malgrat l’accés a
la informació no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a
motivació ni a la invocació de cap norma (article 18.2 LTAIPBG), la persona reclamant manifesta
que necessiten la informació per poder desenvolupar la tasca sindical.
Cal tenir en compte que la persona reclamant gaudeix d’un caràcter reforçat com a delegat sindical
d’acord amb l’article 10.3.1 de la Llei Orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de Llibertat Sindical (LOLS)
que atorga als delegats sindicals “les mateixes garanties que les establertes legalment per als
membres dels comitès d'empresa o dels òrgans de representació que s’estableixin en les
administracions públiques, així com els drets següents a més del que es pugui establir mitjançant
un conveni col·lectiu” entre les quals “Tenir accés a la mateixa informació i documentació que
l'empresa posi a disposició del comitè d'empresa. Els delegats sindicals estan obligats a guardar
sigil professional en les matèries en què legalment escaigui”. I pel que fa al Reial decret legislatiu
5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat
públic, l’article 40 estableix que les juntes de personal i els delegats de personal tenen legitimació
a rebre informació sobre la política de personal, així com sobre les dades referents a l’evolució de
les retribucions, evolució probable de l’ocupació en l’àmbit corresponent i programes de millora del
rendiment i a tenir coneixement i ser escoltats sobre l’establiment de la jornada laboral i horari de
treball, així com sobre el règim de vacances i permisos (40.1.a) i d)), entre altres. La informació
pública reclamada està relacionada amb la jornada laboral i l’horari de treball.
No podem oblidar que la finalitat de la Llei de transparència és establir un sistema de relació entre
les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement
de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la
informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la
responsabilitat en la gestió pública (article 1.2 LTAIPBG).
Quant als límits que puguin concórrer en la informació sol·licitada d’acord amb el que preveu
l’article 21 de l’LTAIPBG, atès que l’Ajuntament no n’ha invocat cap, pertoca a aquesta Comissió la
seva valoració de forma exclusiva. Tenint en compte que en els termes de la informació sol·licitada
no hi ha dades de caràcter personal i no s’aprecia, d’ofici, cap dels límits previstos en l’article 21
LTAIPBG aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a la informació pública
sol·licitada.
5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents estableix l’obligatorietat dels titulars
de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental que garanteixi el tractament
correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència; i que l’organització, avaluació i conservació i l’accés a aquests són responsabilitat
directa dels seus titulars (article 7 i 8).
La Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de
procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents
electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions
de la normativa en matèria d'arxius i documents.
Així mateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de
dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris
temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi
índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents,
informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització
de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de
dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3).
I l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels
funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública
de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels
arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el
d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un SGD,
impulsora si no en disposa i vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima
sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització.
Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, els ens locals i les entitats autònomes, les
empreses públiques i les altres entitats que en depenen integren el patrimoni documental de
Catalunya i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés,
avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que
existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu o de diferents expedients administratius,
que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne,
si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a
l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta
documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Organització dels recursos humans (codi
0057).
6. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions
dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les
persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions,
d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de
reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
7. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8
de gener de 2026, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 1851/2025 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4.
2. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada
a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1851/2025. i donar publicitat
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació.
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de
dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant,
si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord
amb l’article 25.2.k RGAIP
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1
de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar
després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a
l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.