Inadmitida 23/10/2025 · 16 días en resolverse

Inadmisión de reclamación contra el Ayuntamiento de Santa Pau por solicitar la resolución de una queja en lugar de acceso a información pública

Una persona electa solicitó al Ayuntamiento de Santa Pau que se resolviera una queja presentada por un tercero sobre el estacionamiento en zona vecinal. No se presentaron alegaciones adicionales. La Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) inadmitió la reclamación por no tratarse de una solicitud de información pública, sino de una petición de actuación administrativa.

Puntos clave de la argumentación

1 La reclamación es inadmisible ya que no constituye un ejercicio del derecho de acceso a la información pública, sino que pretende la realización de actuaciones administrativas concretas.
2 El derecho de acceso se limita a la obtención de información pública elaborada por la Administración o que esté en su poder, según los artículos 2.b y 2.c de la LTAIPBG.
3 La pretensión de obtener respuesta a una queja formulada por un tercero no encaja en la definición de información pública regulada por la normativa de transparencia.

Texto completo

Resolució 1664/2025 , de 23 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 1812/2025 Administració reclamada: Ajuntament de Santa Pau Informació reclamada: Que es resolgui una queixa (no és informació pública). Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Quant a les peticions objecte de la reclamació, literalment, que es doni “Resposta a la queixa que el Sr.XXX, es va fer arribar, al Grup Municipal, sobra el dret a l'estacionament en zona veïnal , on està empadronat i te el seu negoci de pastisseria i Hosteleria” que es presenta per part de la persona reclamant, resulta inqüestionable que no constitueixen un exercici del dret d’accés a la informació pública, perquè es pretén de l’administració la realització d’unes determinades actuacions. Concretament, es vol que es resolgui una determina queixa formulada per una tercera persona (el Sr. XXX) per part de l’Ajuntament . En aquest cas, és clar que la pretensió de la persona electa reclamant no és l’obtenció d’informació pública en els termes definits per la LTAIPBG, sinó que es formula una petició respecte d’una actuació, per la qual cosa d’acord amb els articles anteriorment mencionats de la LTAIPBG, la Comissió ha d’inadmetre la Reclamació. Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Queixes. Inadmissió. No és informació pública. Sense límits. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents 1. El 7 d’octubre e ntra a la GAIP la Reclamació 1812/2025, presentada per una persona electa contra l’Ajuntament de Santa Pau on s’hi llegeix que es pretén de l’Ajuntament el següent: “Resposta a la queixa que el Sr.XXX, es va fer arribar, al Grup Municipal, sobre el dret a l'estacionament en zona veïnal, on està empadronat i te el seu negoci de pastisseria i Hosteleria”. 1. Sobre la inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. De la seva banda, l’article 18 LTAIPBG estableix que el dret d’accés es pot exercir en relació amb la informació pública definida en els termes de l’article 2.b LTAIPBG (la informació elaborada per l'Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d'acord amb el que estableix aquesta llei) i l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d'accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per a poder fer-se efectiu el dret d’accés respecte d’una determinada informació aquesta ha d’existir prèviament al registre de la sol·licitud d’accés. Quant a les peticions objecte de la reclamació, literalment, que es doni “Resposta a la queixa que el Sr.XXX, es va fer arribar, al Grup Municipal, sobra el dret a l'estacionament en zona veïnal , on està empadronat i te el seu negoci de pastisseria i Hosteleria” que es presenta per part de la persona reclamant, resulta inqüestionable que no constitueixen un exercici del dret d’accés a la informació pública, perquè es pretén de l’administració la realització d’unes determinades actuacions. Concretament, es vol que es resolgui una determina queixa formulada per una tercera persona (el Sr. XXX) per part de l’Ajuntament . En aquest cas, és clar que la pretensió de la persona electa reclamant no és l’obtenció d’informació pública en els termes definits per la LTAIPBG, sinó que es formula una petició respecte d’una actuació, per la qual cosa d’acord amb els articles anteriorment mencionats de la LTAIPBG, la Comissió ha d’inadmetre la Reclamació. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 d’octubre de 2025 , resol per unanimitat: 1. Inadmetre la Reclamació 1812/2025, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1812/ 2025 i publicar aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.