Inadmisión de reclamación de acceso a imágenes de videovigilancia e información sobre daños en vehículo contra BSM y Parc Tibidabo

Resolució 1609/2025, de 16 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 1810/2025 Administració reclamada: Barcelona de Serveis Municipals (BSM) i Parc Tibidabo Informació reclamada: Diversa, en relació amb uns fets vandàlics sobre el vehicle de l’interessat. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: D’acord amb el caràcter revisor de les competències atribuïdes a aquesta Comissió, no és possible admetre a tràmit la reclamació presentada perquè la persona reclamant no ha formalitzat cap sol·licitud d’accés a la informació pública que compleixi amb els requisits establerts als articles 54 i 55 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, en relació a allò disposat a l’article 26 de la LTAIPBG, quan fa referència a que les SAIPS han de ser nominades i s’hi ha d’haver comprovat, o almenys s’ha de poder comprovar, d’acord amb els mitjans establerts normativament, la identitat de la persona sol·licitant. Per contra, la persona reclamant aporta un correu electrònic on demana que se li envií determinada informació. Paraules clau: Administració instrumental. BSM. Interessats. Vehicles. Fets vandàlics. Càmeres de videovigilància. Gravacions. Correus electrònics. Inadmissió. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents 1. El dia 7 d’octubre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 1810/2025, presentada contra Barcelona de Serveis Municipals (BSM) i el Parc Tibidabo, en relació amb un correu electrònic que s’aporta. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En la reclamació presentada literalment es demana: “1- Identificació dissociada del vehicle o soci vinculat als fets vandàlics del 30/08/2025 dins l’aparcament BSM Sant Genís, tot i existir gravacions i registre d’accés vinculat a targeta TibiClub. 2- Comunicació de la decisió disciplinària adoptada (o la seva absència), amb indicació de la infracció, la sanció, la data i l’estat d’execució, d’acord amb la normativa interna del parc i del TibiClub. 3- Accés complet a les imatges de videovigilància del 30/08/2025 (08:0✐ 23:30 h) on aparegui el meu vehicle, amb dades de tercers degudament pixelades. Només s’han lliurat fragments incomplets d’entrada i sortida, amb qualitat deficient i ometent totalment l’acció dels danys. 4- Acreditació de la resposta de BSM al requeriment formal cursat per la Policia Local de les Franqueses del Vallès, que investiga els fets com a delicte de danys”. 2. Amb anterioritat a la presentació de la Reclamació davant de la GAIP, la persona reclamant i Barcelona de Serveis Municipals (BSM) intercanvien una sèrie de correus electrònics, al voltant de les imatges gravades per les càmeres de videovigilància durant el dia dels fets vandàlics, algunes de les quals finalment s’haurien lliurat. Segons indica la persona reclamant en l’escrit d’acompanyament a la seva Reclamació de 7 d’octubre, “la qualitat de les imatges lliurades era intencionadament deficient, cosa que impossibilita verificar els fets i suggereix una actuació orientada a eludir qualsevol acció efectiva o responsabilitat. Fins i tot se’m va requerir acudir personalment a la seu de Carrer Calàbria, 66 amb un dispositiu USB per recollir uns fragments incomplets, fet contrari al principi de transparència i d’accessibilitat de la informació pública”. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la reclamació En el cas que ens ocupa la reclamació ha de ser inadmesa pels motius que analitzarem a continuació. En aquest sentit, aquesta Comissió vol palesar que la persona reclamant no ha formalitzat cap sol·licitud d’accés a la informació pública que compleixi amb els requisits establerts als articles 54 i 55 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, en relació a allò disposat a l’article 26 de la LTAIPBG, quan fa referència a que les SAIPS han de ser nominades i s’hi ha d’haver comprovat, o almenys s’ha de poder comprovar, d’acord amb els mitjans establerts normativament, la identitat de la persona sol·licitant. Per contra, la persona reclamant aporta un correu electrònic on demana que se li envií determinada informació. Aquesta comprovació de la identitat, com diem, no es va poder dur a terme en el procés de sol·licitud d’accés a la informació pública, atès que el mitjà emprat per la persona reclamant per demanar l’accés a la informació fou el simple correu electrònic. Essent aquestes les circumstàncies del supòsit que ara ens ocupa, no es pot defensar que s’estigués exercint correctament el dret d’accés a la informació pública, d’acord amb les previsions i requisits legals que el regulen. A més, l’ús del correu electrònic per a realitzar sol·licituds d’accés a la informació pública no permet deixar constància de quan s’ha rebut aquesta sol·licitud, ni tant sols de si ha estat rebuda, per l’ens reclamat. Aquesta incertesa és el que es pretén evitar justament quan s’imposa, com és el cas, l’ús dels registres de les administracions públiques, accessibles per distintes vies, per a enviar comunicacions formals a les Administracions. Com ha afirmat la Comissió en ocasions anteriors (vegeu la Resolució 0815/2023, de 7 de setembre, i la Resolució 0659/2023, de 20 de juliol, entre d’altres), malgrat que el procediment per a l’exercici del dret d’accés a la informació pública i el procediment de reclamació davant d’aquesta Comissió són procediments senzills, gratuïts i que es tramiten segons el principi d’antiformalisme, no es pot deixar de banda que la normativa aplicable exigeix el compliment d’uns determinats elements de mínima formalitat, que necessàriament han de ser respectats. Entre aquests elements mínims de formalitat que cal exigir, es troba la constatació fefaent per qualsevol mitjà admès de la identitat de la persona sol·licitant, en la fase inicial del procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública. Atès que aquest requisit no s’ha complert en el cas que ara analitzem, aquesta Comissió es veu obligada a inadmetre la reclamació. Amb tot, aquesta resolució no té cap incidència negativa en relació amb el dret d’accés a la informació pública de la persona reclamant, dret que queda totalment preservat, amb el benentès que, si encara pretén accedir a la informació sol·licitada, només ha de dirigir una sol·licitud a l’ens reclamat on consti de forma fefaent la seva identitat i ho ha de fer a través de qualsevol mitjà que permeti acreditar la data, l’hora i el número de registre o d’assentament de la seva sol·licitud d’accés a la informació pública. En cas que, passat el termini per resoldre aquesta sol·licitud amb els elements mínims de formalitat exigibles, l’ens reclamat no hagi donat resposta a la sol·licitud formulada, la persona reclamant té expedita la via de reclamació davant d’aquesta Comissió, d’acord amb la LTAIPBG. Finalment, aquesta Comissió vol recordar que en l’àmbit de l’accés als enregistraments de les càmeres de videovigilància regeix allò disposat a l’article 15 del Decret 134/1999, de 18 de maig, de regulació de la videovigilància per part de la policia de la Generalitat i de les policies locals de Catalunya. A la llum d’aquest règim específic d’accés a la informació sol·licitada, on es fixa clarament el procediment a seguir per a sol·licitar les imatges i, si s’escau, recórrer contra les decisions dels òrgans competents, és clar que la GAIP no és competent en relació amb la part de l’objecte de la reclamació referida a gravacions de càmeres de videovigilància i, per tant, procediria inadmetre la Reclamació, que en tot cas derivés d’una sol·licitud d’accés formulada correctament, i sobre la qual s’hagués pogut pronunciar l’administració reclamada. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 d’octubre de 2025, resol per unanimitat: 1. Inadmetre la Reclamació 1810/2025, segons allò exposat en el fonament jurídic 1. 2. Disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.