El solicitante pidió a BSM y Parc Tibidabo imágenes de videovigilancia e información sobre actos vandálicos en su vehículo. Alegó que las imágenes recibidas eran deficientes. La GAIP inadmitió la reclamación porque el solicitante no formalizó la solicitud mediante los canales oficiales ni acreditó su identidad, limitándose a enviar un correo electrónico.
Puntos clave de la argumentación
1
La reclamación es inadmisible al no haberse formalizado una solicitud de acceso que cumpla los requisitos de los artículos 54 y 55 del Decret 8/2021 y el artículo 26 de la LTAIPBG.
2
El uso de un simple correo electrónico no permite acreditar fehacientemente la identidad del solicitante ni dejar constancia oficial de la recepción de la solicitud por la administración.
3
Aunque rige el principio de antiformalismo, se requiere el cumplimiento de elementos mínimos de formalidad, especialmente la constatación de la identidad del solicitante en la fase inicial.
4
La GAIP carece de competencia respecto a las grabaciones de videovigilancia, ya que estas se rigen por el régimen específico del artículo 15 del Decret 134/1999.
Texto completo
Resolució 1609/2025, de 16 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 1810/2025
Administració reclamada: Barcelona de Serveis Municipals (BSM) i Parc Tibidabo
Informació reclamada: Diversa, en relació amb uns fets vandàlics sobre el vehicle de
l’interessat.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: D’acord amb el caràcter revisor de les competències atribuïdes a aquesta Comissió,
no és possible admetre a tràmit la reclamació presentada perquè la persona reclamant no ha
formalitzat cap sol·licitud d’accés a la informació pública que compleixi amb els requisits
establerts als articles 54 i 55 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret
d'accés a la informació pública, en relació a allò disposat a l’article 26 de la LTAIPBG, quan fa
referència a que les SAIPS han de ser nominades i s’hi ha d’haver comprovat, o almenys s’ha
de poder comprovar, d’acord amb els mitjans establerts normativament, la identitat de la
persona sol·licitant. Per contra, la persona reclamant aporta un correu electrònic on demana
que se li envií determinada informació.
Paraules clau: Administració instrumental. BSM. Interessats. Vehicles. Fets vandàlics.
Càmeres de videovigilància. Gravacions. Correus electrònics. Inadmissió.
Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis
Antecedents
1. El dia 7 d’octubre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 1810/2025, presentada
contra Barcelona de Serveis Municipals (BSM) i el Parc Tibidabo, en relació amb un
correu electrònic que s’aporta. La persona reclamant sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels
articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP).
En la reclamació presentada literalment es demana:
“1- Identificació dissociada del vehicle o soci vinculat als fets vandàlics del 30/08/2025
dins l’aparcament BSM Sant Genís, tot i existir gravacions i registre d’accés vinculat a
targeta TibiClub.
2- Comunicació de la decisió disciplinària adoptada (o la seva absència), amb indicació
de la infracció, la sanció, la data i l’estat d’execució, d’acord amb la normativa interna
del parc i del TibiClub.
3- Accés complet a les imatges de videovigilància del 30/08/2025 (08:0✐ 23:30 h) on
aparegui el meu vehicle, amb dades de tercers degudament pixelades. Només s’han
lliurat fragments incomplets d’entrada i sortida, amb qualitat deficient i ometent
totalment l’acció dels danys.
4- Acreditació de la resposta de BSM al requeriment formal cursat per la Policia Local
de les Franqueses del Vallès, que investiga els fets com a delicte de danys”.
2. Amb anterioritat a la presentació de la Reclamació davant de la GAIP, la persona
reclamant i Barcelona de Serveis Municipals (BSM) intercanvien una sèrie de correus
electrònics, al voltant de les imatges gravades per les càmeres de videovigilància
durant el dia dels fets vandàlics, algunes de les quals finalment s’haurien lliurat.
Segons indica la persona reclamant en l’escrit d’acompanyament a la seva
Reclamació de 7 d’octubre, “la qualitat de les imatges lliurades era intencionadament
deficient, cosa que impossibilita verificar els fets i suggereix una actuació orientada a
eludir qualsevol acció efectiva o responsabilitat. Fins i tot se’m va requerir acudir
personalment a la seu de Carrer Calàbria, 66 amb un dispositiu USB per recollir uns
fragments incomplets, fet contrari al principi de transparència i d’accessibilitat de la
informació pública”.
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la reclamació
En el cas que ens ocupa la reclamació ha de ser inadmesa pels motius que analitzarem a
continuació.
En aquest sentit, aquesta Comissió vol palesar que la persona reclamant no ha formalitzat cap
sol·licitud d’accés a la informació pública que compleixi amb els requisits establerts als articles
54 i 55 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació
pública, en relació a allò disposat a l’article 26 de la LTAIPBG, quan fa referència a que les
SAIPS han de ser nominades i s’hi ha d’haver comprovat, o almenys s’ha de poder comprovar,
d’acord amb els mitjans establerts normativament, la identitat de la persona sol·licitant. Per
contra, la persona reclamant aporta un correu electrònic on demana que se li envií determinada
informació.
Aquesta comprovació de la identitat, com diem, no es va poder dur a terme en el procés de
sol·licitud d’accés a la informació pública, atès que el mitjà emprat per la persona reclamant per
demanar l’accés a la informació fou el simple correu electrònic. Essent aquestes les
circumstàncies del supòsit que ara ens ocupa, no es pot defensar que s’estigués exercint
correctament el dret d’accés a la informació pública, d’acord amb les previsions i requisits
legals que el regulen. A més, l’ús del correu electrònic per a realitzar sol·licituds d’accés a la
informació pública no permet deixar constància de quan s’ha rebut aquesta sol·licitud, ni tant
sols de si ha estat rebuda, per l’ens reclamat. Aquesta incertesa és el que es pretén evitar
justament quan s’imposa, com és el cas, l’ús dels registres de les administracions públiques,
accessibles per distintes vies, per a enviar comunicacions formals a les Administracions.
Com ha afirmat la Comissió en ocasions anteriors (vegeu la Resolució 0815/2023, de 7 de
setembre, i la Resolució 0659/2023, de 20 de juliol, entre d’altres), malgrat que el procediment
per a l’exercici del dret d’accés a la informació pública i el procediment de reclamació davant
d’aquesta Comissió són procediments senzills, gratuïts i que es tramiten segons el principi
d’antiformalisme, no es pot deixar de banda que la normativa aplicable exigeix el compliment
d’uns determinats elements de mínima formalitat, que necessàriament han de ser respectats.
Entre aquests elements mínims de formalitat que cal exigir, es troba la constatació fefaent per
qualsevol mitjà admès de la identitat de la persona sol·licitant, en la fase inicial del procediment
de sol·licitud d’accés a la informació pública. Atès que aquest requisit no s’ha complert en el
cas que ara analitzem, aquesta Comissió es veu obligada a inadmetre la reclamació.
Amb tot, aquesta resolució no té cap incidència negativa en relació amb el dret d’accés a la
informació pública de la persona reclamant, dret que queda totalment preservat, amb el
benentès que, si encara pretén accedir a la informació sol·licitada, només ha de dirigir una
sol·licitud a l’ens reclamat on consti de forma fefaent la seva identitat i ho ha de fer a través de
qualsevol mitjà que permeti acreditar la data, l’hora i el número de registre o d’assentament de
la seva sol·licitud d’accés a la informació pública. En cas que, passat el termini per resoldre
aquesta sol·licitud amb els elements mínims de formalitat exigibles, l’ens reclamat no hagi
donat resposta a la sol·licitud formulada, la persona reclamant té expedita la via de reclamació
davant d’aquesta Comissió, d’acord amb la LTAIPBG.
Finalment, aquesta Comissió vol recordar que en l’àmbit de l’accés als enregistraments de les
càmeres de videovigilància regeix allò disposat a l’article 15 del Decret 134/1999, de 18 de
maig, de regulació de la videovigilància per part de la policia de la Generalitat i de les policies
locals de Catalunya. A la llum d’aquest règim específic d’accés a la informació sol·licitada, on
es fixa clarament el procediment a seguir per a sol·licitar les imatges i, si s’escau, recórrer
contra les decisions dels òrgans competents, és clar que la GAIP no és competent en relació
amb la part de l’objecte de la reclamació referida a gravacions de càmeres de videovigilància i,
per tant, procediria inadmetre la Reclamació, que en tot cas derivés d’una sol·licitud d’accés
formulada correctament, i sobre la qual s’hagués pogut pronunciar l’administració reclamada.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 16 d’octubre de 2025, resol per unanimitat:
1. Inadmetre la Reclamació 1810/2025, segons allò exposat en el fonament jurídic 1.
2. Disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.