Reclamación contra la inadmisión de solicitud de datos sobre nacionalidad de beneficiarios de vivienda pública en Barcelona

Resolució 227/2026, de 12 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1765/2025 Administració reclamada: Consorci de l’Habitatge de Barcelona Informació reclamada: País de naixement o nacionalitat dels beneficiaris de habitatge públic. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació sol·licitada —país de naixement o nacionalitat dels beneficiaris d’habitatge públic de Barcelona, de forma agregada— té la consideració d’informació pública d’acord amb l’LTAIPBG. El Consorci de l’Habitatge de Barcelona, com a subjecte obligat, ha inadmès la sol·licitud al·legant tasca complexa d’elaboració, però sense motivar de manera concreta ni acreditar les circumstàncies exigides per l’article 66 del Decret 8/2021. La informació requerida es limita a una única dada existent en les bases de dades de gestió dels beneficiaris, l’obtenció de la qual no comporta una càrrega de treball inassumible ni una complexitat objectivable i desproporcionada. En absència de motivació suficient i ponderació de recursos, no concorre la causa d’inadmissió prevista a l’article 29.1.b de l’LTAIPBG. En conseqüència, s’estima la reclamació. Paraules clau: Consorci. Habitatge. Barcelona. País de naixement. Nacionalitat. Sol·licitant. Habitatge públic. Reclamació contra inadmissió. Tasca complexa. Elaboració. Reelaboració. Mediació. Impossibilitat. Manca de col·laboració. Estimació. Sense límits. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents 1. El 17 d’octubre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 1765/2025, presentada per una persona física contra el Consorci de l’Habitatge de Barcelona (CHB), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 19 d’agost de 2025 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’accés a informació pública (SAIP) dirigida a l’Ajuntament de Barcelona en la que demana: “El país de naixement, o en el seu defecte la nacionalitat, dels beneficiaris d’habitatge públic de la ciutat de Barcelona. Vull la suma de cada país”. El reclamant demana la informació en format excel. 3. El reclamant adjunta comunicació de l’Ajuntament de Barcelona, d’1 de setembre de 2025 en la que se l’informa que en compliment del que preveu l’article 30.2 de la Llei 19/2014, LTAIPBG que ha derivat la SAIP al Consorci d’Habitatge de Barcelona que és l’administració competent en la matèria. Així mateix, el reclamant adjunta resolució del CHB, de data 05 d’octubre de 2025 que inadmet la SAIP presentada en els següents termes: “Aquesta pregunta s’inadmet en no disposar aquesta administració d’aquestes dades, atès que no són objecte de sol·licitud per part del Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció de Barcelona”. La resolució d’inadmissió es basa en l’article 29.1.b) LTAIPBG. Concretament la resolució argumenta el següent: “La Comissió de Garantia del dret d’Accés a la Informació Pública s’ha pronunciat en reiterades ocasions estimant que el dret d’accés a informació empara una certa tasca d’elaboració per part de l’Administració a partir de les dades públiques de què disposa, perquè l’LTAIPBG supera i desborda l’àmbit d’accés restringit per la legislació de procediment administratiu als documents preexistents i integrants dels expedients administratius, tot ampliant-lo al concepte d’informació pública, que comprèn els documents però també les dades que són en poder de l’Administració. D’acord amb això, és exigible a l’Administració una certa tasca d’elaboració o de tractament per a l’extracció d’aquestes dades que consten a registres o arxius; ara bé, aquesta tasca d’elaboració no pot ser desproporcionada o excessiva, tenint en compte que es duu a terme amb personal públic. El dret d’accés no empara exigir a l’Administració que elabori expressament informació per atendre’l, especialment si la informació demanada conté elements valoratius o interpretatius. En conseqüència, el que pot ser motiu d’inadmissió no és la necessitat d’elaboració o reelaboració que requereixi a l’Administració facilitar la informació sol·licitada, sinó el fet que aquesta tasca sigui complexa. El concepte que esdevé, doncs, determinant per poder al·legar la concurrència d’aquesta causa d’inadmissió és el de la complexitat (en l’elaboració o reelaboració de la informació sol·licitada). Per tan no es pot atorgar l’accés a la informació sol·licitada perquè seria d’aplicació la causa d’inadmissió prevista en l’article 29. 1. b) de la LTAIPBG, atès que es tractaria d’una tasca complexa d’elaboració”. 4. El reclamant quan presenta la reclamació davant la GAIP argumenta la mateixa en els següents termes: “Considero que demano dades que són d'accés i domini públic i que obren en poder de l'Administració, ja que anteriorment s'han facilitat (https://www.verificat.cat/es-fals- que-elsestrangers-rebin-la-meitat-de-les-ajudes-de-la-generalitat-el-80-dels-beneficiaris- derenda-garantida-i-habitatge-public-son-espanyols/). L'article 29.1.b de la Llei 19/2014 diu "En aquest cas, es pot donar la informació de manera desglossada, amb l’audiència prèvia del sol·licitant”, opció que no se m’ha ofert en cap moment”. 5. El 22 d’octubre de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació al CHB i s’informa que per petició expressa del reclamant es tramitarà el procediment de mediació previst a l'article 42 de la LTAIPBG i articles 36 a 41 del RGAIP, i als efectes de convocar una propera sessió de mediació es demanen dades identificatives i de contacte de les persones que representarien a l’Ajuntament i dues possibles dates de la seva convocatòria per a poder celebrar la sessió de mediació, en el termini de 5 dies. Així mateix es requereix al CHB que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre-la. 7. El 21 de novembre la GAIP reitera la petició de dates i dades per dur a terme la mediació i de nou requereix al Consorci per tal que li trameti un informe, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre-la. Vençut el termini, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Administració. 8. El 7 de gener de 2026 el vocal mediador certifica la impossibilitat de dur a terme la mediació i es notifica a les parts. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Manca de col·laboració de l’Administració Els antecedents posen de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret a la informació sol·licitada i la causa d’inadmissió al·legada La informació sol·licitada i ara reclamada: “El país de naixement, o en el seu defecte la nacionalitat, dels beneficiaris d’habitatge públic de la ciutat de Barcelona. Vull la suma de cada país”, és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, informació pública ja que en el cas que existeixi és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). El Consorci de l’Habitatge de Barcelona és un subjecte obligat a complir amb les obligacions de transparència activa i a tramitar, conforme a l’LTAIPBG, les sol·licituds d’accés a la informació pública (art. 3.1.a) formulades per les persones interessades. En el present cas, el CHB ha inadmès la sol·licitud d’accés al·legant que la informació requerida comporta una tasca complexa d’elaboració o reelaboració, en aplicació de l’article 29.1.b de l’LTAIPBG. No obstant això, l’argumentació aportada per l’òrgan reclamat resulta insuficient, ja que es limita a descriure de manera genèrica el concepte d’elaboració o reelaboració de la informació, sense concretar ni justificar quins elements del cas concret fan que aquesta tasca sigui complexa. Cal recordar que l’article 66 del Decret 8/2021 regula de manera precisa els supòsits en què pot apreciar-se l’existència d’una tasca complexa, exigint que aquesta complexitat sigui objectivable, desproporcionada i no assumible amb els mitjans informàtics disponibles. Així mateix, l’apreciació d’aquesta causa d’inadmissió ha de ser degudament motivada mitjançant una declaració dels recursos humans i materials necessaris i una ponderació d’aquests amb els recursos disponibles a l’òrgan competent, requisits que en el present cas no han estat complerts. La informació sol·licitada es limita a una única dada dels beneficiaris d’habitatge públic —el país de naixement o, subsidiàriament, la nacionalitat— presentada de forma agregada. Atès que el CHB disposa necessàriament de bases de dades de gestió dels beneficiaris, l’obtenció d’aquesta informació consistiria, previsiblement, en l’aplicació d’un filtre o consulta informàtica, operació que no pot considerar-se inassumible ni desproporcionada, ni tampoc requereix una tasca d’anàlisi o interpretació d’especial complexitat. La manca de col·laboració del CHB en el marc de la present reclamació impedeix conèixer si les dades es troben disperses en diverses bases de dades o quin és el volum exacte d’informació afectat. Tanmateix, aquesta circumstància no pot operar en perjudici del dret d’accés, especialment quan l’òrgan reclamat no ha motivat de manera concreta ni suficient l’existència de cap de les circumstàncies exigides per l’article 66 del Decret 8/2021. Per tot l’exposat, i a la vista de la naturalesa i abast de la informació sol·licitada, aquesta Comissió considera que no concorre la causa d’inadmissió prevista a l’article 29.1.b de l’LTAIPBG i, en conseqüència, estima la reclamació presentada. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència; i que l’organització, avaluació i conservació i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels seus titulars (article 7 i 8). La Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents. Així mateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, els ens locals i les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen integren el patrimoni documental de Catalunya i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu o de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 de febrer de 2026, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1765/2025 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Requerir al Consorci de l’Habitatge de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir al Consorci de l’Habitatge de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1765/2025 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.