Estimada 20/11/2025 · 46 días en resolverse

Solicitud de informe de inspección de estación meteorológica y estimación del derecho de acceso por la GAIP

Una persona física solicitó al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya el informe o diagnóstico de una inspección en una estación meteorológica. Ante la falta de respuesta, la GAIP estima la reclamación al considerar que se trata de información pública y no habiendo sido acreditado ningún límite legal para denegar el acceso.

Puntos clave de la argumentación

1 La información solicitada es considerada pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG al ser documentos elaborados por la Administración como consecuencia de su actividad.
2 La falta de respuesta y de remisión de informes por parte de la Administración se califica como falta de colaboración, aunque no impide la resolución de la reclamación según el artículo 33.7 del RGAIP.
3 No se ha podido comprobar la concurrencia de límites legales al derecho de acceso ya que la Administración no presentó alegaciones ni defendió la existencia de elementos restrictivos.
4 El acceso a la información se estima condicionándolo a la previa anonimización de datos personales excesivos, como el DNI de los operarios, conforme al artículo 24.1 de la LTAIPBG.
5 Se recuerda la obligatoriedad de los titulares de documentos públicos de disponer de un sistema de gestión documental que garantice la recuperación y el acceso a la información.

Texto completo

Resolució 1846/2025, de 20 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 1730/2025 Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica Informació reclamada: Informe o ordre de treball amb la diagnosi i resultat de la inspecció a l’estació meteorològica. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació sol·licitada, si se’n disposa, és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG i qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit. Quant als límits, la GAIP no ha pogut comprovar fefaent la concurrència de cap dels límits previstos. Ara bé pel tipus de documentació reclamada, d’ofici, aquesta Comissió no n’aprecia cap més enllà de dades merament identificatives relacionades directament amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració (article 24.1 LTAIPBG). En conseqüència, aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a la informació sol·licitada. Paraules clau: Generalitat. Departaments. Persones físiques. Medi Ambient. Estacions meteorològiques. Controls. Inspeccions. Actes. Ordres de treball. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. Sense límits. Estimació. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà. Antecedents El 5 d’octubre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 1730/2025 presentada per una persona física contra el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica (DTHTE) en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En la Reclamació manifesta que l’Administració no ha respost a la seva sol·licitud. El 18 d’agost de 2025 la persona ara reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a al informació pública (SAIP) en què demana, en relació amb una informació difosa per Radio Cubelles sobre la revisió de l’estació meteorològica situada al poliesportiu municipal de Cubelles, el següent: “Copia del informe actas u orden de trabajo, de los referidos operarios donde conste las intervenciones realizadas como la diagnosis del equipo y el resultado de la inspeccion a la que se hace referencia“. El 15 d’octubre de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informant a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació al DTHTE i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Administració. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Manca de col·laboració L’antecedent 4 posa de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret d’accés a la informació pública sol·licitada i límits La informació sol·licitada, - informe o ordre de treball amb la diagnosi i resultat de la inspecció a l’estació meteorològica -, si es disposa, és d’informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Cal fer palès que el Departament resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de l’LTAIPBG i queda obligat a resoldre dins el termini i en la forma escaient les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.a) de l’esmentada Llei. Quant als límits, la GAIP no ha pogut comprovar fefaent la concurrència de cap dels límits previstos perquè no ha accedit a la informació reclamada, i, a més, el Departament al no haver emès l’informe tampoc ha defensat l’existència de cap element que permeti limitar l’abast del dret d’accés. Pel tipus de documentació reclamada, d’ofici, aquesta Comissió no n’aprecia cap més enllà de dades merament identificatives relacionades directament amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració i sobre les que s’ha de donar accés llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits (article 24.1 LTAIPBG). En conseqüència, aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a la informació sol·licitada amb la prèvia anonimització de les dades persones que puguin constar en els documents que puguin resultar excessives, com podria ser el DNI dels operaris, si escau. Per al cas que no es disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació. 4. Obligatorietat del titulars dels documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència; i que l’organització, avaluació i conservació i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels seus titulars (article 7 i 8). En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. La Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents. I l’article 67 i 68 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. I en cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el seu compliment. Així mateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperativitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, els ens locals i les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen integren el patrimoni documental de Catalunya i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu o de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 de novembre de 2025 resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1730/2025 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Requerir al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica que doni resposta a la persona reclamant a la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1730/2025 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 124 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 124 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.