Una persona física solicitó al Ayuntamiento de Montornès del Vallès información sobre una subvención de 2011 no justificada. El reclamante alegó falta de respuesta a sus preguntas específicas. La GAIP resuelve con una pérdida parcial del objeto (expediente entregado), inadmisión parcial (peticiones no informativas) y estimación parcial, obligando al Ayuntamiento a entregar el excel de control y datos del importe no justificado.
Puntos clave de la argumentación
1
Se declara la pérdida parcial del objeto debido a que el Ayuntamiento facilitó el expediente PESC2011000005 durante la tramitación de la reclamación.
2
Se inadmiten las solicitudes de valoración sobre la prescripción del deber de reintegramiento y búsqueda de fórmulas de resolución, ya que no constituyen solicitudes de acceso a información pública.
3
La información sobre importes no justificados y procedimientos de reintegramiento se considera información pública al derivar de funciones propias de la Administración.
4
El derecho de acceso a la información pública no está condicionado a la existencia de una motivación previa por parte del solicitante.
5
La GAIP no aprecia la concurrencia de límites legales que justifiquen la denegación del acceso a los datos solicitados.
6
Se recuerda la obligatoriedad de los titulares de documentos públicos de disponer de un sistema de gestión documental que garantice la recuperación de la información.
Texto completo
Resolució 231/2025, de 20 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 1697/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Montornès del Vallès
Informació reclamada: Diversa sobre una subvenció a un club de futbol.
Sentit de la resolució: Pèrdua parcial de l’objecte de la Reclamació, inadmissió parcial i
estimació parcial
Resum: La informació ara reclamada és, per tant, informació que l’Ajuntament previsiblement
ha de tenir, ja que deriva de facultats que li són pròpies. En segon lloc, una vegada constatat
que la informació sol·licitada és informació pública, cal recordar que l’LTAIPBG reconeix el dret
subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions
regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). Cal tenir en compte igualment que l’exercici del dret d’accés
no resta condicionat a l’existència d’una motivació prèvia expressada per la persona sol·licitant
(art. 26.2 in fine de la LTAIPBG).
Paraules clau: Ajuntaments. Persona física. Subvencions. Reclamació contra estimació
parcial. Pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. Inadmissió parcial.
Estimació parcial. Sense límits.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
El 31 de desembre entra a la GAIP la Reclamació 1697/2024 presentada per una persona
física contra l’Ajuntament de Montornès del Vallès en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent.
En data 8 de setembre la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament referit el següent:
“EXPOSO: - L'ajuntament ens ha indicat en reiterades ocasions que no tenim dret a
subvenció degut a la falta de justificació d'una subvenció de l'any 2011. - Des de 2011 han
passat quatre juntes directives per l'entitat sense que s'hagi pogut resoldre aquest
problema. - Aquesta temporada comptarem amb futbol base i estem interessats a rebre
subvencions com la resta d'entitats esportives del municipi. SOL·LICITO: - Que se'ns
indiqui oficialment la quantitat no justificada d'aquesta subvenció. - Que se'ns informi sobre
quins procediments va fer l'Ajuntament en el seu moment per al reintegrament d'aquesta
subvenció un cop passat el termini de justificació i reintegrament . - Que se'ns indiqui quines
reclamacions del deute s'han fet oficialment en aquests tretze anys. - Que es valori si
d'acord a la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvenciones y altra legislació
de procediment administratiu, s'ha produït la prescripció del deure de reintegrament. - En
cas negatiu, que es miri si existeixen fórmules per resoldre aquest problema entenent que
l'actual junta no és pas responsable de la situació generada fa tretze anys i que el CD
Montornès Norte té una activitat que va en benefici de la cohesió social del municipi.”
La Reclamació presentada el 31 de desembre de 2024 indica que l’Ajuntament no hauria
fornit la informació específicament reclamada en resposta la SAIP registrada.
El 20 de gener de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
El 20 de gener de 2025 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Montornès del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li
trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud
d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per
resoldre la Reclamació.
En data 29 de gener de 2025 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament amb el contingut extractat següent: “1. En data 20 de gener de 2025 amb registre d’entrada número
E2025000851, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la informació Pública (GAIP)
comunica la Reclamació número 1697/2024 presentada pel senyor XXX, mitjançant la qual
formula la reclamació següent: “No ens han lliurat una còpia de l’expedient
PESC2011000005 i no ens han contestat a cap de les demandes expressades a la
instància que vam enviar (Exp. gral. X2024009188 Exp. tipus: CGEN2024000593” 2. En
data 8 de setembre de 2024 amb registre d’entrada número E2024014816 el senyor XXX
va presentar una instància genèrica en relació a una subvenció de l’any 2011, on
sol·licitava: “- Que se’ns indiqui oficialment la quantitat no justificada d’aquesta subvenció.-
Que se’ns informi sobre quin procediments va fer l’Ajuntament en el seu moment per al
reintegrament d’aquesta subvenció un cop passat el termini de justificació i reintegrament.-
Que se’ns indiqui quines reclamacions dels deute s’han fet oficialment en aquests tretze
anys. – Que es valori si d’acord a la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de
Subvenciones i altra legislació de procediment administratiu, s’ha produït la prescripció del
deure de reintegrament.- En cas negatiu, que es miri si existeixen fórmules per resoldre
aquest problema entenent que l’actual junta no és pas responsable de la situació generada
fa tretze anys i que el CD Montornès Norte té una activitat que va en benefici de la cohesió
social del municipi.” 3. En data 13 de desembre de 2024 amb registre d’entrada número
E2024020490 el senyor XXXX va presentar una instància genèrica on exposava i
sol·licitava el següent: “Expongo que con fecha del 08/09/2024 el Club Deportivo
Montornés Norte puso una instancia con número de registre d’entrada E2024014186 de la
cual se ha cumplido el plazo para recibir respuesta que y que no ha sido contestada por
parta del ayuntamiento. Que FEM Montornès puso una instancia del mismo tipo que les fue
contestada hace dos semanas aunque de una manera muy deficiente y sin responderles a
ninguna cuestión de las que pidieron. Manifestar también que tenemos en uno o dos meses
la apertura del proceso de subvenciones en el que pretendemos participar y de ahí la
premura de este asunto. Solicito por tanto, que se nos conteste a nuestra instancia en un
periodo menor a 2 semanas y que se haga respondiendo de manera clara, concreta y
específicamente a las cuestiones que se plantean en dicha instancia. En caso de no recibir
la respuesta que pretendemos de manera oficial pondremos la reclamación
correspondiente a la GAIP” 4. En data 27 de desembre de 2024 amb registre de sortida
S2024013898 el Regidor d’Esports li va donar trasllat de l’informe emès per la Intervenció
Municipal en relació a l’expedient PESC2011000005 i amb l’objecte de contestar a
ambdues instàncies E2024014816 i E2024020490. 5. En data 28 de gener de 2025,
registre de sortida número S2025000970 es lliura còpia al senyor XXXX de l’expedient
reclamat PESC2011000005. Cal dir que a les instàncies presentades pel senyor XXXX no
va manifestar la seva voluntat de obtenir còpia de l’expedient PESC2011000005.”
Traslladat l’informe a la persona reclamant per part de la GAIP, aquesta fa arribar les seves
al·legacions en data 30 de gener de 2025: “Voldria posar de manifest que la documentació
que ens ha arribat en data 30 de gener de 2025 NO dona resposta a la reclamació
presentada. Hem rebut l’expedient sol·licitat però no hem rebut resposta a cap de les
qüestions plantejades. A mode de resum de la petició i marcant en negreta quina es la
nostra demanda exposo el següent: 1. En data 20 de gener de 2025 amb registre d’entrada
número E2025000851, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la informació Pública
(GAIP) comunica la Reclamació número 1697/2024 presentada pel senyor XXXX,
mitjançant la qual formula la reclamació següent: “No ens han lliurat una còpia de
l’expedient PESC2011000005 i no ens han contestat a cap de les demandes expressades
a la instància que vam enviar (Exp. gral. X2024009188 Exp. tipus: CGEN2024000593)” 2.
En data 8 de setembre de 2024 amb registre d’entrada número E2024014816 el senyor
XXXXX va presentar una instància genèrica en relació a una subvenció de l’any 2011, on
sol·licitava: “- Que se’ns indiqui oficialment la quantitat no justificada d’aquesta subvenció.-
Que se’ns informi sobre quin procediments va fer l’Ajuntament en el seu moment per al
reintegrament d’aquesta subvenció un cop passat el termini de justificació i reintegrament.-
Que se’ns indiqui quines reclamacions dels deute s’han fet oficialment en aquests tretze
anys. – Que es valori si d’acord a la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de
Subvenciones i altra legislació de procediment administratiu, s’ha produït la prescripció del
deure de reintegrament.- En cas negatiu, que es miri si existeixen fórmules per resoldre
aquest problema entenent que l’actual junta no és pas responsable de la situació generada
fa tretze anys i que el CD Montornès Norte té una activitat que va en benefici de la cohesió
social del municipi.” 3. En data 13 de desembre de 2024 amb registre d’entrada número
E2024020490 el senyor XXX va presentar una instància genèrica on exposava i sol·licitava
el següent: “Expongo que con fecha del 08/09/2024 el Club Deportivo Montornés Norte
puso una instancia con número de registre d’entrada E2024014186 de la cual se ha
cumplido el plazo para recibir respuesta que y que no ha sido contestada por parte del
ayuntamiento. Que FEM Montornès puso una instancia del mismo tipo que les fue
contestada hace dos semanas aunque de una manera muy deficiente y sin responderles a
ninguna cuestión de las que pidieron. Manifestar también que tenemos en uno o dos meses
la apertura del proceso de subvenciones en el que pretendemos participar y de ahí la
premura de este asunto. Solicito por tanto, que se nos conteste a nuestra instancia en un
periodo menor a 2 semanas y que se haga respondiendo de manera clara, concreta y
específicamente a las cuestiones que se plantean en ella.
A l’apartat de conclusions de la resposta aportada per l’Ajuntament deia: “Segon. La
subvenció rebuda pel Club Deportivo Montornés Norte al 2011 en relació a la convocatòria
d’esports per import de 3.702,00 euros va ser abonada però, segons l’excel de control de la
justificació, la documentació presentada era insuficient per justificar la subvenció.” Per tant,
voldria demanar que se’ns faci entrega de l’excel de control de la justificació i que se’ns faci
arribar la quantitat exacta que va quedar sense justificar. 5. M’agradaria afegir que al febrer
s’obre el període de sol·licitud de la subvenció ordinària d’esports i que necessitem que
també se’ns indiqui si podem optar a ser beneficiaris d’aquesta subvenció. Per tot això,
sol·licitem que se’ns faci arribar resposta per part de l’ajuntament a totes les qüestions i
demandes plantejades en aquest document.”
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual
s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública
(RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article
2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a
sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i
representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret
d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen
que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb
criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació.
2. Pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i
facilitat parcialment a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest
procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació el qual
deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius
de discrepància jurídica que la justificaven. Certament, l’Ajuntament ha permès a la persona
reclamant accedir a la informació següent: expedient PESC2011000005 . Sobre aquest extrem,
i atès que la persona reclamant no n’havia demanat còpia, cal entendre que s’ha produït una
pèrdua parcial de l’objecte de la reclamació.
3. Sobre la inadmissió parcial de la reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
A més, l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret
subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els
termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix
precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que
aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves
funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que
estableix aquesta llei”. D’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, “les persones tenen el dret
d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b”.
En la mesura que no s’adequa a les disposicions recollides en el paràgraf anterior, una part
aquesta Reclamació ha de ser inadmesa perquè el seu objecte no consisteix en l'accés a
informació pública, sinó que planteja altres pretensions de naturalesa diferent del dret d’accés a
la informació, com són les següents: “– Que es valori si d’acord a la Llei 38/2003, de 17 de
novembre, General de Subvenciones i altra legislació de procediment administratiu, s’ha
produït la prescripció del deure de reintegrament.- En cas negatiu, que es miri si existeixen
fórmules per resoldre aquest problema entenent que l’actual junta no és pas responsable de la
situació generada fa tretze anys i que el CD Montornès Norte té una activitat que va en benefici
de la cohesió social del municipi.”
Aquest procediment de garantia del dret d’accés a la informació pública només pot tenir per
objecte la revisió de les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació
pública, d’acord amb l’article 39.1 LTAPBG transcrit en aquest fonament jurídic. Per tant,
aquesta Comissió no es pot pronunciar respecte d’altres procediments administratius que no
tinguin per objecte l’obtenció d’informació pública per part de la ciutadania.
4. Sobre el dret parcial a la informació sol·licitada
Pel que a la resta de pretensions que expressa la persona reclamant relatives a: “Que se'ns
indiqui oficialment la quantitat no justificada d'aquesta subvenció. - Que se'ns informi sobre
quins procediments va fer l'Ajuntament en el seu moment per al reintegrament d'aquesta
subvenció un cop passat el termini de justificació i reíntegrament. ”, “Que se'ns indiqui quines
reclamacions del deute s'han fet oficialment en aquests tretze anys i la relativa a: “l’excel de
control de la justificació, la documentació presentada era insuficient per justificar la subvenció.”
Per tant, voldria demanar que se’ns faci entrega de l’excel de control de la justificació i que
se’ns faci arribar la quantitat exacta que va quedar sense justificar” cal esmentar els següent.
El primer que hem d’examinar és si l’objecte de la reclamació és informació pública. La
informació sol·licitada està relacionada amb la subvenció a una entitat. Vist l’objecte de la
sol·licitud, efectivament, d’acord amb l’article 2.b) de l’LTAIPBG és informació pública “la
informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. En el cas
que ens ocupa, tota la informació sol·licitada, si existia prèviament al moment en què es va
formular la sol·licitud d’accés, ha de ser considerada informació pública. A més, l’Ajuntament és
un subjecte obligat per l’LTAIPBG (art. 3) a tramitar les sol·licituds d’accés a la informació
pública i a facilitar-ne, quan s’escaigui, l’accés.
La informació ara reclamada és, per tant, informació que l’Ajuntament previsiblement ha de
tenir, ja que deriva de l’exercici de funcions que li són pròpies. En segon lloc, una vegada
constatat que la informació sol·licitada és informació pública, cal recordar que l’LTAIPBG
reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i
condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). Cal tenir en compte igualment que l’exercici del
dret d’accés no resta condicionat a l’existència d’una motivació prèvia expressada per la
persona sol·licitant (art. 26.2 in fine de la LTAIPBG).
En tercer lloc, l’exercici del dret d’accés a la informació pública resta condicionat per l’eventual
concurrència de límits que puguin justificar, d’acord amb les previsions de la LTAIPBG, un
accés parcial o una denegació de l’accés a la informació. Així mateix, l’aplicació dels límits al
dret d’accés i la determinació del seu abast s’han de realitzar prèvia ponderació dels béns
jurídics protegits i dels interessos en presència. En el cas que ens ocupa, la GAIP no aprecia
d’ofici la concurrència de cap d’aquests límits i l’Ajuntament tampoc ha al·legat la concurrència
de cap obstacle perquè es pugui lliurar la informació sol·licitada.
En definitiva, la GAIP empara el dret de la persona reclamant a accedir a la informació pública
sol·licitada, concretament: “excel de control” en la mesura que ja formi part de l’expedient de
referència, i també declara el dret a conèixer la quantitat no justificada per l’entitat esportiva, i
les mesures de reintegrament que l'Ajuntament hagi iniciat en el termini de temps indicat per la
persona reclamant.
Pel cas que l’Ajuntament no disposés de la informació reclamada així ho hauria d’expressar
clarament, sense que quedi obligat a generar-la per a donar compliment a aquesta resolució.
l’exercici de facultats que li són pròpies.
5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels
documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents
públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions
públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i
conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de
documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que
garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació
única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de
metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació
segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels
documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició
Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa
en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha
d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els
documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts,
i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur
confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i
documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els
documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les
necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs
dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en
els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics
electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors
de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint
criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant -hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió
de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les
administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica
de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el
règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que
regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre
aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en
conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de
ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa,
vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la
qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de
mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu o de diferents expedients
administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva
recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de
classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Subvencions (codi
0099), sèrie Subvencions atorgades per part de la corporació local (2244).
6. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
7. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 20 de febrer de 2025, resol per unanimitat:
1. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació 1697/2024, d’acord
amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2.
2. Declarar la inadmissió parcial de la reclamació 1697//2024, d’acord amb les
consideracions fetes al fonament jurídic 3.
3. Estimar parcialment la reclamació 1697/2024, d’acord amb les consideracions fetes al
fonament jurídic 4.
4. Requerir a l’Ajuntament de Montornès del Vallès que lliuri a la persona reclamant la
informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
5. Requerir a l’Ajuntament de Montornès del Vallès a informar la GAIP, dins del termini de
quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així
com de les actuacions dutes a terme per complir-la.
6. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1697/2024 i donar publicitat
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol ·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.