Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Cabrils un informe sobre deudas del suministro energético del concesionario del Casal d'avis. Ante la falta de respuesta, la GAIP estima la reclamación al considerar que se trata de información pública y que no concurren límites legales para denegar el acceso, especialmente dado el carácter reforzado del derecho de acceso de los electos locales.
Puntos clave de la argumentación
1
La condición de electo local no impide la admisión de reclamaciones ante la GAIP, aplicando supletoriamente la legislación de transparencia a los regímenes especiales de acceso.
2
Los miembros de corporaciones locales tienen derecho a obtener cualquier información en poder de los servicios municipales necesaria para el desarrollo de su función, salvo límites muy específicos.
3
El informe solicitado es información pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG por haber sido elaborado por la Administración o estar en su poder como consecuencia de su actividad.
4
No se aprecian límites de acceso según el artículo 164.3 TRLMRLC que justifiquen la restricción, ya que la información se inserta en el ámbito de las actuaciones municipales con interés público.
5
La falta de colaboración de la Administración al no remitir la documentación solicitada por la GAIP no impide la resolución de la reclamación.
Texto completo
Resolució 230/2025, de 20 febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 1692/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Cabrils
Informació reclamada: l’informe de resposta sobre deutes del subministrament energètic del
concessionari del Casal d’avis.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La informació demanada, l’informe de resposta que es requereix en la Provisió
d’Alcaldia que tracta de qüestions sobre deutes del subministrament energètic del
concessionari del Casal d’avis, en la mesura en què ha estat elaborada per l’Administració i/o
que es troba en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o l’exercici de les seves
funcions, és informació pública d’acord amb l’article 2.b) de la LTAIPBG, essent objecte del dret
d’accés garantit per l’article 18.1 LTAIPBG que només pot ser denegat o restringit per les
causes establertes per la Llei de forma expressa.
Cal recordar el caràcter reforçat de la persona reclamant com a membre de la corporació. Pel
que fa als límits d’accés, no s’aprecia per part d’aquesta Comissió els previstos a l’article 164.3
TRLMRLC que pugui justificar la restricció de l’accés a la informació sol·licitada.
Paraules clau: Ajuntaments. Electe. Informes. Deutes. Subministraments. Reclamació contra
silenci. Sense límits. Estimació.
Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco
Antecedents
El 30 de desembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1692/2024, presentada per
electe contra l’Ajuntament de Cabrils, contra aquest Ajuntament, en relació amb la
sol·licitud indicada a l’antecedent següent, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). A la
reclamació es manifesta que no s’ha rebut la informació demanada.
El 14 de desembre de 2024, l’electe reclamant va sol·licitar, mitjançant instància genèrica,
la següent informació: “En nom del grup municipal Junts per Catalunya Cabrils i en exercici
del dret d’accés a la informació municipal, estem interessats a accedir a una còpia de
l’informe de resposta que es requereix en la Provisió d’Alcaldia de 8/11/24, que adjuntem a
aquesta instància.”
S’adjunta l’esmentada provisió d’alcaldia que es refereix a que es doni resposta, d’acord
amb les funcions dels funcionaris d’Administració Local amb habilitació de caràcter
nacional, mitjançant l’emissió d’informe, respecte de qüestions relacionades amb els deutes
del subministrament energètic del concessionari del Casal d’avis. Concretament es
demana “-És procedent exigir el cobrament d’aquests subministraments? En cas que la
resposta sigui afirmativa, com es podria quantificar el seu import? Com s'articularia el seu
cobrament? -Pel cas que consideri que és procedent i plausible la seva exigència, hi ha risc
d’una reclamació administrativa o judicial per part de qui era concessionari pel que fa a la
forma de quantificar el seu import? “
El 3 de gener de 2025 la GAIP rep comunicació del reclamant que informa que “en data 3
de gener de 2025 a les 19:54 h. s'ha rebut aquest ofici aplaçant el lliurament del document sol·licitat fa 20 dies”, concretament s’afirma que ”s’està treballant en el requeriment”.
El 13 de gener de 2025, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Cabrils i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
El 13 de gener de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
A data de la resolució aquesta Comissió no té constància de la recepció de cap informació
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit
d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions i que s’ha
reconegut pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i s’ha confirmat per la Sentència del
Tribunal Suprem 312/2022, de 10 de març de 2022, que ha establert la jurisprudència sobre
l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret
d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de
transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició
Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació
pública.
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera,
apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del
dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament
té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
2. Manca de col·laboració de l’Administració
Els antecedents posen de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat d’una manca de col·laboració de l’administració
amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que a més, l’article 33.7
RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels
informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada i límits
La informació sol·licitada i reclamada, - una còpia d’un informe de resposta que es requereix en
una Provisió d’Alcaldia que es refereix a unes preguntes al secretari de l’Ajuntament respecte
dels deutes del subministrament energètic del concessionari del Casal d’avis-, és informació
pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG ja que és “informació elaborada per
l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de
l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats
d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou
“qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o
poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de
l'exercici de les seves funcions”.
D’acord amb el caràcter reforçat del dret d’accés a la informació públic a dels electes locals,
aquests poden sol·licitar qualsevol informació de la corporació, i només es podrà desestimar
per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el
coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la
intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la
legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC).
Donat que el que es demana és un informe que l’alcalde ha requerit en relació amb unes
despeses respecte dels deutes en el subministrament elèctric del casal d’avis, es constata que
es tracta d’una informació que s’insereix dins l’àmbit propi de les actuacions municipals i que té
un evident interès públic i per tant, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la
informació sol·licitada, en la mesura en què aquesta informació existeixi prèviament elaborada i
en poder de l’administració.
Dels antecedents es desprèn que, segons informa el reclamant electe, que l’Ajuntament li ha
comunicat que “s’està treballant en el requeriment”, sense aclarir si es disposa o no de l’informe
demanat. Aquesta comunicació es va realitzar el passat 3 de gener, cal esperar que ja es
disposi a aquestes dates del document demanat, i si no fos així quan es disposi d’ell sigui
efectivament lliurat.
Respecte la informació reclamada aquesta Comissió no ha pogut apreciar la concurrència de
cap límit d’accés dels previstos a l’article 164.3 TRLMRLC que pugui justificar la restricció de
l’accés, atès que no s’ha disposat de l’informe demanat a l’Ajuntament, per tant és
responsabilitat d’aquest vetllar per la preservació i respecte dels límits que puguin concórrer, en
el seu cas, abans de procedir al lliurament de la informació.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015,
de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un
sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en
tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència i que
l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són
responsabilitat directa dels titulars respectius.
L’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica (aprovat pel
Reial decret 4/2010, del 8 de gener), estableix que les administracions públiques han d’adoptar
les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document
electrònic. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa
en matèria d'arxius i documents d’acord amb la Disposició Addicional Onzena de la Llei
26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de
Catalunya.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que han d’estar perfectament
classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés.
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 20 de febrer de 2025, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 1692/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir a l’Ajuntament de Cabrils que lliuri a la persona reclamant la informació indicada
a l’apartat 1 dins del termini màxim de quatre dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Cabrils a informar la GAIP, dins del termini de quatre dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir -la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1692/2024 i donar publicitat
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.