Solicitud de acceso a expedientes disciplinaris y comunicaciones relacionadas en la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària La Plana con estimación parcial

Resolució 902/2025 , de 19 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 1688/2024 Administració reclamada: Mancomunitat Intermunicipal Voluntària La Plana (MIVLP) Informació reclamada: accés a expedients disciplinaris. Sentit de la resolució: D esestimació parcial, estimació parcial Resum: La informació sol·licitada si existia prèviament al moment en què es va formular la sol·licitud d’accés, ha de ser considerada informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIGB i d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir a la informació pública, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit. Respecte a la condició de la persona, en tant que representant d’un sindicat, l’article 6 de la LOLS reconeix als sindicats més representatius a nivell estatal una singular posició jurídica. D’aquesta posició NO se’n deriva el reconeixement a tenir accés a la mateixa informació i documentació que l’empresa posi a disposició del comitè d’empresa o de la junta de personal, com si reconeix la LOLS en el seu article 10.3.1 als delegats sindicals. La manca de col·laboració no permet conèixer ni el contingut dels expedients ni el moment procedimental que es troben; tot i així, són expedients que contenen dades personals. Pel que fa a l’expedient disciplinari incoat per una agressió soferta pel delegat del comitè d’empresa d’UGT, hem de suposar que la Mancomunitat, en aplicació de l’article 55 LPAC, podria haver obert un període d’informació o actuacions prèvies. Si fos aquest el cas, caldria tenir en consideració el que estableix l’article 21.1.b) LTAIPBG i, per tant, si l’expedient està en aquesta fase, comportaria la desestimació de la reclamació. Pel cas que aquesta fase d’investigació hagi conclòs i s’hagi procedit a l’arxiu de les actuacions sense incoació de procediment disciplinari, atès que es tracta d’un procediment finalitzat, l’accés a la informació que conté es regeix exclusiva i íntegrament per les previsions de l’LTAIPBG. En supòsit, prevaldria l'interès públic en l'accés a la informació determinat en conèixer com es prenen pels corresponents òrgans administratius les decisions relatives a l'exercici d'una potestat reglada com és la disciplinària, i, més en concret, com s'adopta la decisió d'arxivar-ne una denúncia, potestats que en cap cas són de caràcter discrecional. Així doncs, és considera pertinent estimar parcialment el dret d’accés a l’expedient de diligències prèvies en cas que aquest hagi conclòs i arxivat i no hagi derivat a un expedient disciplinari. Pel cas que aquestes diligències prèvies haguessin derivat a la incoació d’un expedient disciplinari , aquesta Comissió considera pertinent, d’acord amb les previsions de l’article 23 LTAIPBG desestimar el dret d’accés a la informació pública en els termes sol·licitats tret que es disposés del consentiment exprés de la persona expedientada. Pel que fa a l’expedient disciplinari incoat contra un treballador per un presumpte delicte contra el patrimoni, resolt amb una amonestació és d’aplicació l’article 23 LTAIPBG i, per tant, aquesta Comissió considera pertinent desestimar el dret d’accés a l’expedient complert tret que es disposés del consentiment de la persona que hagin estat expedientada, o en el cas que la comissió de la infracció hagués comportat l’amonestació pública a la persona infractora, com podria ser el cas, atesa la informació manifestada pel reclamant respecte la resolució de l’expedient disciplinari a què es refereix el reclamant. Paraules clau: Mancomunitats. Representants. Sindicats. Recursos humans. Expedients disciplinaris. Denúncies. Agressions. Amonestacions. Diligències prèvies. Límits. Investigacions. Dades personals. Dades protegides. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. Estimació parcial. Desestimació parcial. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedents 1. El 28 de desembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació1688/2024, presentada per una persona física en qualitat de representant i responsable d’Administració local de la Unió General de Treballadores i Treballadors de Catalunya (UGT) contra la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària La Plana (MIVLP), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que no ha rebut cap resposta per part de l’Administració i acredita la representació que ostenta mitjançant poders atorgats pel Secretari del Sector de l’Administració Local d’UGT perquè pugui realitzar les gestions específiques entre les quals formar part de la Mesa General de Negociació i totes aquelles tasques que comportin acció sindical en la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària La Plana. 2. El 16 de novembre de 2024 la persona reclamant sol·licita a la Mancomunitat La Plana la següent informació: “1) Expediente disciplinario completo incoado por la Mancomunitat La Plana como consecuencia de la agresión sufrida por el delegado del comité de empresa de la UGT de Catalunya XXX en fecha 2 de diciembre de 2023 a las 5:45 horas en las dependencias del área de recogida viaria de residuos de la Mancomunitat. Hechos que fueron puestos en conocimiento del jefe de RRHH de la entidad local. Con los datos de carácter personal y confidencial debidamente anonimizados y protegidos. En caso de que no se hubiese incoado expediente que así de aclare. 2) Expediente disciplinario completo (con los datos de carácter personal y confidencial debidamente anonimizados y protegidos) incoado por resolución de presidencia de 17 de diciembre de 2022 en los que se habrían probado unos hechos que constituyen un delito grave contra el patrimonio de una administración pública recogido en el artículo 234 de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal. Expediente que sorprendentemente se habría resuelto con una amonestación. 3) Comunicación del instructor del expediente disciplinario (antes citado en el apartado “2”) de la presunta comisión de un delito grave por parte del empleado público a la autoridad que ordenó la incoación del expediente tal como se establece en la legislación vigente (con los datos carácter personal y confidencial debidamente anonimizados y protegidos). En el caso de que no se hubiese realizado dicha comunicación que así se aclare. 4) Comunicación del instructor al Ministerio Fiscal de los hechos constitutivos de delito del expediente disciplinario del anteriormente citado apartado “2” tal como se establece en la legislación vigente (con los datos carácter personal y confidencial debidamente anonimizados y protegidos). En el caso de que no se hubiese realizado dicha comunicación que así se aclare” . 3. El mateix 16 de novembre es presenta nova instància a la Mancomunitat de correcció d’errors en el sentit següent: “Se añade a los apartados 3 y 4 del SE SOLICITA lo siguiente: "En el caso de que no se hubiese realizado dicha comunicación que así se aclare" . 4. En la reclamació presentada s’argumenta que es necessita aquesta informació per a defensar els drets i interessos dels empleats públics, especialment els que estan sent perseguits sindicalment. 5. El 23 de gener de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a 1688/2024 i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la. 7. GAIP comunica a les parts l’ampliació del termini per resoldre per petició d’aquest informe .El 21 de febrer la GAIP, atès que la informació sol·licitada conté dades de caràcter personal, trasllada l’expedient per tal que l’APDCAT emeti l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPB G. En la mateixa data la. 8. L’11 de juny l’APDCAT trasllada l’informe requerit que conclou: “La normativa de protecció de dades permetria a la persona reclamant, en cas d’ostentar la condició de delegada de personal en base a les previsions de l’EBEP, a conèixer determinada informació sobre les sancions imposades per faltes molt greus o l’audiència en els casos d’acomiadament o sancions als afiliats al sindicat al qual pertany. Ara bé, no es considera que el reclamant tingui legitimació suficient per a accedir als dos expedients disciplinaris complets que sol·licita, i a les comunicacions relacionades amb el segon expedient, relatius a la investigació i/o sanció d’uns fets presumptament constitutius d’infracció disciplinària i, si escau, penal - en el cas del segon expedient sol·licitat-“. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir -la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Manca de col·laboració de l’Administració Els antecedents posen de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre la informació sol·licitada, el règim jurídic aplicable i la condició de representant sindical La informació sol·licitada, - informació relativa dos expedients dis ciplinaris-, si existia prèviament al moment en què es va formular la sol·licitud d’accés, ha de ser considerada informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIGB, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir a la informació pública, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Cal tenir en compte igualment que l’exercici d’aquest dret no resta condicionat a l’existència d’una motivació prèvia expressada per la persona sol·licitant (art. 26.2 in fine de l’LTAIPBG). La persona reclamant, que actua en nom d’UGT té atorgats poders per realitzar gestions específiques entre les quals formar part de la Mesa General de Negociació i totes aquelles tasques que comportin acció sindical en la MIVLP; i manifesta que la informació és necessària per defensar els drets i interessos dels empleats públics. La Mancomunitat Intermunicipal Voluntària La Plana és un organisme públic supramunicipal que resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de l’LTAIPBG i, per tant, queda obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.b) de l’esmentada Llei. La informació pública objecte de reclamació és la següent: 1. Expedient disciplinari que hauria estat incoat per la MIVLP per una agressió soferta pel delegat del comitè d’empresa d’UGT (punt 1). Demana aquesta informació amb les dades de caràcter personal i confidencials anonimitzats i protegits. I en cas de no haver-se incoat expedient disciplinari que així mateix es confirmi. 2. Expedient disciplinari que hauria estat incoat per la MIVLP contra un treballador per uns fets que, segons el reclamant, constituirien un delicte contra el patrimoni de l’AAPP i resolt amb una amonestació (punt 2). Sobre aquest mateix expedient es demana la comunicació de l’instructor (punt 3) i la comunicació de l’instructor al Ministeri Fiscal (punt 4). En darrer terme, demana aquesta informació amb les dades de caràcter personal i confidencials anonimitzats i protegits. I pel que fa als apartats 1, 3 i 4, en cas de no haver-se incoat expedient disciplinari o de no haver-se realitzat les comunicacions que així mateix es confirmi. Reiterem que la manca de col·laboració no permet a aquesta Comissió conèixer amb exactitud la tramitació dels expedients presumptament incoats, quin és el seu contingut, l’estat dels propis expedients -cas d’haver-se incoat-, en concret, si es troben o no en tràmit, o les consideracions que al respecte hagi formulat la Mancomunitat, si escau i fins i tot, si tenen relació entre sí (pel que fa a les persones investigades o afectades). Així, i pel que fa al règim jurídic aplicable al dret d’accés, caldrà tenir en compte la Disposició Addicional 1a LTAIPBG: “1. L’accés dels interessats als documents dels procediments administratius en tràmit es regeix pel que determina la legislació sobre règim jurídic i procediment administratiu. 2. L’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial és regulat per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta llei”. Per tant i, d’acord amb aquesta DA1a, en cas que algun dels dos expedients disciplinaris reclamats estigues sin en tràmit, resultaria d’aplicació la legislació sobre règim jurídic i procediment administratiu i en caràcter supletori l’LTAIPBG. Semblaria que aquesta possibilitat afectaria al primer expedient disciplinari perquè el segon, com diu la mateixa persona reclamant, hauria conclòs amb una amonestació i, en conseqüència seria d’aplicació la Llei de transparència. Respecte a la condició de la persona, en tant que representant d’un sindicat (antecedent 1), caldrà tenir en compte les previsions de la referida DA1a. L’article 6 de la Llei Orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de Llibertat Sindical (LOLS) reconeix als sindicats més representatius a nivell estatal, com és el cas, a “una singular posición jurídica a efectos, tanto de participación institucional como de acción sindical”. D’aquesta posició singular NO se’n deriva el reconeixement a tenir accés a la mateixa informació i documentació que l’empresa posi a disposició del comitè d’empresa o de la junta de personal, com si reconeix la LOLS en el seu article 10.3.1 als delegats sindicals. La persona reclamant manifesta que la persona presumptament agredida és el delegat del comitè d’empresa de la UGT però no aporta autorització que acrediti que actua en representació d’aquesta persona i en qualitat de delegat sindical. El dret d’accés a informació per a l’exercici de les funcions que són pròpies de les juntes o delegats de personal i que podria incloure dades de caràcter personal d’acord amb l’article 39 i 40 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) pel cas de personal funcionari o personal laboral adscrit a una administració pública; així com les previsions dels articles 62, 63 i 64 de l’Estatut de Treballadors (ET) NO són aplicables als representants sindicals. 4. Sobre els límits d’accés a la informació pública i la ponderació dels béns i interessos protegits Després d’haver determinat quina és la informació que es reclama, el règim jurídic aplicable i la condició de la persona reclamant es procedeix a analitzar els límits d’accés a la informació pública en funció d’aquests condicionants. Ens reiterem novament que la manca de col·laboració de l’Administració no permet conèixer a aquesta Comissió ni en quin moment del procediment es troben els expedients, quina informació hi contenen, quines dades personals estan afectades ni en qualitat de què. Així per valorar els límits que puguin concórrer en aquesta informació correspon d’ofici a aquesta Comissió la seva valoració a partir del que hom considera que pot contenir aquest tipus d’expedients i que en qualsevol cas afectarien a dades personals tant de la persona o persones investigades o denunciades, com de la persona agredida (en el primer expedient) i de la persona que hauria comès, presumptament, un delicte greu contra el patrimoni de l’administració (d’acord amb la informació aportada per la persona reclamant). Insistim que partim de la informació aportada per la mateixa persona reclamant. La Mancomunitat hauria incoat els corresponents expedients d’informació prèvia per tal d’investigar els fets denunciats, de resultes dels quals es podrien haver incoat o no els consegüents expedients disciplinaris, contra un o més treballadors de la Mancomunitat. En qualsevol cas, en els expedients sobre els quals es demana l’accés, hi hauria dades de caràcter personal tant de la persona o persones investigades o denunciades, com de la persona agredida (en el primer expedient) i, si escau, dades d’altres persones afectades (testimonis, altres treballadors de la Mancomunitat, etc...). Cal recordar que l’RGPD disposa que tot tractament de dades personals (article 4.2 RGPD) ha de ser lícit (article 5.1.a)) i, en aquest sentit, estableix un sistema de legitimació del tractament de dades que es fonamenta en la necessitat que concorri alguna de les bases jurídiques establertes al seu article 6.1. En concret, l’apartat c) disposa que el tractament serà lícit si “es necesario para el cumplimiento de una obligación legal aplicable al responsable del tratamiento”.El tractament de dades només podrà considerar-se fonamentat en aquesta base jurídica de l’article 6.1.c) de l’RGPD quan així ho estableixi una norma amb rang de l lei (article 6.3 RGPD i article 8 de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD)). I l’article 86 de l’RGPD disposa que “los datos personales de documentos oficiales en posesión de alguna autoridad pública o u organismo público o una entidad privada para la realización de una misión en interés público podrán ser comunicados por dicha autoridad, organismo o entidad de conformidad con el Derecho de la Unión o de los Estados miembros que se les aplique a fin de conciliar el acceso del público a documentos oficiales con el derecho a la protección de los datos personales en virtud del presente Reglamento”. Pel que fa als límits previstos per l’LTAIPBG cal referir-nos específicament a l’article 23 relatiu a les dades especialment protegides que preveu: “Les sol·licituds d’accés a la informació pública han d’ésser denegades si la informació que es vol obtenir conté dades personals especialment protegides, com ara les relatives a la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual, i també les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor, llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud”. Malgrat aquest article refereix les dades relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives, aquesta Comissió, en línia amb l’APDCAT, considera que la informació sobre infraccions disciplinàries, a la què fa referència la reclamació, és informació relativa a la comissió d’infraccions penals o administratives i, per tant, li és d’aplicació l’article 23 de l’LTAIPBG. En aquest mateix sentit es va pronunciar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la sentència 4325/2023 de 22 de desembre. Fetes aquestes consideracions prèvies es procedeix a analitzar els expedients dels quals es demanar l’accés i els seus límits. Expedient disciplinari incoat per una agressió soferta pel delegat del comitè d’empresa d’UGT En relació a aquest expedient, en el cas que s’hagi iniciat i estigui en tràmit, s’ha de regir pel que determina la legislació sobre el règim jurídic i procediment administratiu. L’article 53.1.a) LPAC estableix que les persones interessades tenen dret a “conèixer, en qualsevol moment, l’estat de la tramitació dels procediments en què tinguin la condició d’interessats; el sentit del silenci administratiu que correspongui, en cas que l’Administració no dicti ni notifiqui una resolució expressa dins el termini; l’òrgan competent per a la seva instrucció, si s’escau, i la resolució; i els actes de tràmit dictats. Així mateix, també tenen dret a accedir i a obtenir una còpia dels documents continguts en els procediments esmentats (...)”. En el cas concret, no és la persona agredida la que demana l’accés (qui probablement tingui la condició de persona denunciant i que, a més, és delegat del comitè d’empresa), sinó un representant sindical que justifica aquesta petició d’accés “para defender los derechos e intereses de los empleades públicos, especialmente los que están siendo perseguidos sindicalmente”. En relació a aquest expedient hem de suposar que l’òrgan competent de la Mancomunitat, en aplicació de l’article 55 LPAC, podria haver obert un període d’informació o actuacions prèvies amb la finalitat de conèixer les circumstàncies del cas concret i la conveniència o no d’iniciar el procediment orientades a determinar, amb la precisió més gran possible, els fets susceptibles de motivar la incoació del procediment, la identificació de la persona o persones que puguin ser responsables i les circumstàncies rellevants que concorrin en uns i altres. Si fos aquest el cas, caldria tenir en consideració el que estableix l’article 21.1.b) LTAIPBG que preveu que el dret d’accés a la informació pública pot ser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries. En aplicació d’aquest límit, si la presumpta agressió està en aquest punt, és procedent desestimar la reclamació. Pel cas que aquesta fase d’investigació hagi conclòs i s’hagi procedit a l’arxiu de les actuacions sense incoació de procediment disciplinari, atès que es tracta d’un procediment finalitzat, l’accés a la informació que conté es regeix exclusiva i íntegrament per les previsions de l’LTAIPBG. En aquest punt, aquesta Comissió no comparteix els arguments de l’APDCAT que considera que la limitació prevista a l’article 23 LTAIPBG “no afecta exclusivament la informació continguda en els expedients sancionadors o disciplinaris pròpiament dits, sinó que s’ha de fer extensiva a la informació relativa a les fases d’investigació o inspecció prèvies a aquells expedients sancionadors o disciplinaris, inclús en els casos en què aquells expedients previs hagin finalitzat amb l’arxivament de les actuacions (...)”. D’acord amb la doctrina d’aquesta Comissió (vegeu Resolució 130/2024, de 8 de febrer o Resolució 514/2024, de 25 d’abril) i en línia amb la sentència 285/2021 del Tribunal Superior de Justícia de Galícia, aquesta limitació (article 21.1.b)) u n cop conclosa la fase d’informació reservada prèvia a l’adopció d’una decisió, si aquesta ha comportat l’arxiu de les actuacions no resulta d’aplicació el límit de protecció de les dades personals amb independència de la condició de la persona que demana l’accés a aquesta informació. En aquest punt convé recordar la finalitat de la mateixa L lei que d’acord amb l’article 1.2 LTAIPBG “és establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública”. Així mateix, l’article 24.2 LTAIPBG que preveu que es pot donar accés a dades personals no incloses en l’article 23, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades tenint en compte les circumstàncies, entre les quals, la finalitat de l’accés i les garanties que s’ofereixen. I en darrer terme, l’article 22 que estableix que els límits han de ser proporcionals a l’objecte i la finalitat de la protecció; que a seva aplicació ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret i que aquests són temporals i es mantenen mentre perduren les raons que en j ustifiquen l’aplicació. En aquest cas, l'interès públic en l'accés a la informació ve marcat per la seva utilitat per conèixer com es prenen pels corresponents òrgans administratius les decisions relatives a l'exercici d'una potestat reglada com és la disciplinària, i, més en concret, com s'adopta la decisió d'arxivar-ne una denúncia, potestats que en cap cas són de caràcter discrecional. Certament, existeix un especial interès públic a fiscalitzar aquelles decisions que condueixen a l'arxiu de les actuacions prèvies, perquè de no existir cap instrument de control o de rendició de comptes podria acabar adquirint caràcter discrecional una potestat que de cap manera no ho és. Així doncs, tenint en compte que la persona reclamant representa un sindicat en defensa dels drets dels treballadors, és considera pertinent estimar parcialment el dret d’accés a l’expedient de diligències prèvies en cas que aquest hagi conclòs i arxivat i no hagi derivat a un expedient disciplinari. Ara bé, donat que no és persona int eressada i no és el denunciant dels fet ocorreguts, caldrà prèviament anonimitzar aquelles dades que puguin afectar a terceres persones que hagin pogut intervenir en les investigacions prèvies (com podrien ser les declaracions dels testimonis) donat que la finalitat de l’accés és conèixer els motius pels quals, si fos el cas, l’Administració ha adoptat la decisió d’arxivar l’expedient iniciat, suposadament, arran de la denúncia formulada pel mateix agredit, que a més, té la condició de delegat sindical del sindicat que exerceix el dret d’accés. Pel cas que aquestes diligències prèvies haguessin derivat a la incoació d’un expedient disciplinari, tenint en compte que la persona reclamant NO té la condició de delegat sindical ni és membre del comitè d’empresa o de la junta de personal i, en conseqüència, no se li pot aplicar l’article 64.4.c) de l’Estatut dels treballadors ni l’article 40.1.c) de l’Estatut bàsic de l’empleat públic que preveu que aquests òrgans de representació tenen dret a ser informats de totes les sancions imposades per faltes molt greus; i tampoc aporta el consentiment escrit de la persona afectada per l’expedient disciplinari aquesta Comissió considera pertinent, d’acord amb les previsions de l’article 23 LTAIPBG desestimar el dret d’accés a la informació pública en els termes sol·licitats tret que es disposés del consentiment exprés de la persona expedientada. Pel cas que la Mancomunitat no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació. Expedient disciplinari incoat contra un treballador per un presumpte delicte contra el patrimoni, resolt amb una amonestació Tal i com informa la persona reclamant, aquest suposat expedient s’hauria resolt “sorprendentemente” amb una “amonestació” i, per tant li és d’aplicació l’LTAIPBG. La manca de col·laboració no ens permet saber que comporta aquesta suposada “amonestació” i si aquesta ha estat pública. Com ja hem vist, l’article 23 LTAIPBG estableix que les SAIP han d’ésser denegades si la informació que es vol obtenir conté, entre altres, dades personals especialment protegides, com les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor, llevat consentiment exprés de l’afectat. Així doncs, en el cas d’aquest segon expedient disciplinari aquesta Comissió considera pertinent desestimar el dret d’accés a l’expedient complert tret que es disposés del consentiment de la persona que hagin estat expedientada, o en el cas que la comissió de la infracció hagués comportat l’amonestació pública a la persona infractora, com podria ser el cas, atesa la informació manifestada pel reclamant respecte la resolució de l’expedient disciplinari a què es refereix el reclamant. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència; i que l’organització, avaluació i conservació i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels seus titulars (article 7 i 8). La Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents. Així mateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, els ens locals i les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen integren el patrimoni documental de Catalunya i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu o de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de juny de 2025, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 1688/2024 pel que fa a l’accés als expedients disciplinaris en aplicació de l’article 23 LTAIPBG d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4. 2. Estimar parcialment la Reclamació 1688/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a l’expedient de diligències prèvies pel cas que aquestes haguessin conclòs i arxivat, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4. 3. Requerir a la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària La Plana que, si es donen les circumstàncies descrites en el fonament jurídic 4 respecte a les diligències prèvies lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 2 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària La Plana a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1688/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.