Reclamación por denegación de acceso a la memoria de una subvención y medidas contra la concentración de autocaravanas en Coll de Nargó

Resolució 319/2025, de 6 de març Número d’expedient de la Reclamació: 1680/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Coll de Nargó Informació reclamada: Solució definitiva aportada per a una subvenció i mesures previstes per eliminar o minimitzar la concentració d’autocaravanes. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació sol·licitada i reclamada si està en disposició de l’Ajuntament prèviament a la SAIP s’ha de considerar informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG. Per la seva part, l’Ajuntament justifica la innecessarietat de participar en el procés de mediació “atès que la memòria que reclamant és un document intern i no executiu”. Respecte a la consideració de document de treball intern aquesta Comissió recorda que el que és objecte del dret a la informació pública pròpiament no és el document sinó la informació, sinó al contingut de la mateixa que es pot haver consignat en suports físics i/o digitals, en expressió escrita o en dades. No obstant això, per apreciar la inadmissió prevista en el referit article 29.1.a), a més de ser un document de treball intern no ha de tenir rellevància o interès públic. Una memòria, malgrat no sigui executiva, presentada per part de l’Ajuntament per a l’obtenció d’una subvenció pública no es pot considerar en cap cas que no tingui rellevància o interès públic, i menys si a partir d’aquesta s’elaborarà, si escau, el corresponent projecte. Paraules clau: Ajuntaments. Persones físiques. Memòries. Projecte. Senyalitzacions. Autocaravanes. Previsions. Informació pública. Reclamació contra comunicació substitutòria. Documents de treball interns. Sense límits. Estimació. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedents El 25 de desembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1680/2024, presentada per una persona física contra l’Ajuntament de Coll de Nargó, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 26 de novembre de 2024 la persona ara reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) a l’Ajuntament de Coll de Nargó en la que demanava: “Informació sobre la solució definitiva que aquest Ajuntament te previst aplicar i que deu haver estat la que ha aportat a la Direcció General de trànsit de Catalunya per demanar la subvenció. Quines mesures te previst (si és que les té) aplicar aquest Ajuntament, per eliminar o minimitzar la concentració d’autocaravanes al carrer Xavier Marot (que va a més) mentre no es pugui portar a terme la solució prevista com a definitiva”. L’Ajuntament de Coll de Nargó, el 15 de desembre, respon a la SAIP en els següents termes: “el fem sabedor que les bases reguladores de la subvenció permeten presentar el projecte a posteriori atès que únicament demanen una memòria no executiva. Per tant, quan s’hagi procedit a redactar el projecte definitiu, el mateix, haurà de ser sotmès a la consideració del ple i, és llavors, una vegada publicat al Butlletí Oficial de la Província que s’obrirà un termini per a la presentació d’al·legacions”. Respecte a aquesta comunicació la persona reclamant manifesta en la Reclamació: “No m'han aportat aquesta documentació [es refereix a la memòria no executiva] i tampoc han contestat ni fan cap esment a la meva pregunta: Quines mesures te previst (si és que les té) aplicar aquest Ajuntament, per eliminar o minimitzar la concentració d’autocaravanes al carrer Xavier Marot (que va a més) mentre no es pugui portar a terme la solució prevista com a definitiva”. El 17 de gener de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de ’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament i li requereix que, dins del termini de cinc dies faci arribar les dades identificatives i de contacte (nom i càrrec dins l’organització, correu electrònic i telèfon) de la persona o persones que representaran l’Administració a la sessió de mediació així com dues possibles dates per a agendar la celebració de la sessió i pel cas que es vulgui celebrar per mitjans telemàtics, indiqui els motius de la preferència. El 29 de gener de 2025 l’Ajuntament de Coll de Nargó comunica a la GAIP “no procedirem a la mediació atès que la memòria que reclama és un document intern i no executiu. Afegir que és l'únic veí del carrer que es queixa per les caravanes. Així mateix, els informem que entre el senyor XXX i l'Ajuntament de Coll de Nargó hi ha un procés contenciós administratiu obert. Per tant, creiem que no té cabuda la mediació”. El 30 de gener de 2025 el vocal mediador certifica la impossibilitat d’assolir cap acord per la manca de col·laboració de la part reclamada en la convocatòria de la sessió de mediació. El 4 de febrer es trasllada el certificat a les parts. El 10 de febrer la persona reclamant presenta un escrit en el que manifesta la seva disconformitat respecte a la resposta donada per l’Ajuntament i demana informació respecte al procediment de Reclamació. L’11 de febrer la GAIP requereix a l’Ajuntament que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, trameti un informe, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Administració. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada i límits La informació sol·licitada i reclamada, - solució definitiva i mesures previstes-, si està en disposició de l’Ajuntament prèviament a la SAIP s’ha de considerar informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit. Per la seva part, l’Ajuntament justifica la innecessarietat de participar en el procés de mediació “atès que la memòria que reclamant és un document intern i no executiu”. Respecte a les mesures previstes per eliminar o minimitzar la concentració d’autocaravanes mentre no es pugui portar a terme la solució prevista com a definitiva l’Ajuntament no s’hi pronuncia. De la comunicació substitutòria aportada en la Reclamació es desprèn que l’Ajuntament de Coll Nargó considera, tot i que no indicar-ho específicament, que la SAIP ha de ser inadmesa per considerar que el document al qual es demana tenir accés és un document de treball intern no executiu en aplicació de les previsions de l’article 29.1.a) LTAIPBG. Respecte a aquesta qüestió, -document de treball intern sense rellevància o interès públic-, aquesta Comissió ja s’ha expressat en reiterades ocasions (vegeu Resolució 1159/2023, de 30 de novembre). Aquesta Comissió recorda que el que és objecte del dret a la informació pública pròpiament no és el document sinó la informació i que la definició d’informació publica de l’article 2.b) LTAIPBG no es refereix al suport documental, sinó al contingut de la mateixa que es pot haver consignat en suports físics i/o digitals, en expressió escrita o en dades. No obstant això, per apreciar la inadmissió prevista en el referit article 29.1.a), a més de ser un document de treball intern no ha de tenir rellevància o interès públic. Altrament, l'article 65.1 del Decret 8/2021, de transparència i accés a la informació pública, desenvolupa en els següents termes la causa d'inadmissibilitat de l'article 29.1.a) LTAIPBG: “als efectes del que preveu la lletra a) de l'article 29.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, són inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació pública quan tinguin per objecte, entre altres, alguna de les informacions següents: a) Que continguin opinions o valoracions personals que hagin estat emeses al marge de l'àmbit de responsabilitat i funcions professionals pròpies del servidor públic que les subscriu i manquin de rellevància per a la transparència del procés de presa de decisions públiques. b) Que siguin esborranys de documents inconclusos sense entitat pròpia. c) Que consisteixin en comunicacions informals, o que es refereixin a aspectes organitzatius, o que no constitueixin tràmits del procediment”. Tenint en compte aquests preceptes, una memòria, malgrat no sigui executiva, presentada per l’Ajuntament per a l’obtenció d’una subvenció pública no es pot considerar en cap cas un document de treball i que no tingui rellevància o interès públic, i menys si a partir d’aquesta s’elaborarà, si escau, el corresponent projecte o document definitiu. Pel que fa als límits, aquesta Comissió no n’aprecia cap d’ofici que pugui limitar l’accés a la informació pública reclamada més enllà de dades merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració (article 24.1 LTAIPBG). Per tant, es considera pertinent estimar el dret d’accés a la informació pública pel que fa a la solució definitiva aportada per a l’Ajuntament per a sol·licitar la subvenció. Pel que fa a les mesures previstes per eliminar o minimitzar la concentració d’autocaravanes mentre no es pugui portar a terme la solució prevista com a definitiva, si se’n disposa, igualment aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a aquesta informació. Per al cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica (capítol X) estableix que les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen”. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Subvencions (codi 0099), sèrie Subvencions rebudes per la corporació local d'una altra administració (2240). 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6 de febrer de 2025, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1680/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de Coll de Nargó que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Coll de Nargó a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació1680/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.