Reclamación de acceso a la información sobre gastos por población inmigrada finalizada por desistimiento

Resolució 1661/2025 , de 23 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 1678/2025 Administració reclamada: Departament d’Economia i Finances - Generalitat de Catalunya Informació reclamada: Repercussions i efectes en les despeses per la població immigrada. Sentit de la resolució: Desistiment Resum: En el cas ens ocupa, és procedent finalitzar la tramitació de la reclamació, atesa la voluntat manifestada explícitament per la persona reclamant de renunciar a aquest procediment expressada en l’escrit aportat pel reclamant, tal com apareix recollit en l’antecedent 3. Efectivament, segons l'article 94 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPAC), tot interessat pot desistir de la seva sol·licitud, i si això es dona, com és el cas, procedeix que l'Administració declari finalitzat el procediment corresponent. Paraules clau: Generalitat. Persones físiques. Efectes despeses. Població immigrada. Desistiment. Sense límits. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents L’1 d’octubre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 16 78/2025, presentada per una persona física contra la Generalitat de Catalunya, D epartament d’Economia i Finances en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent . El 29 d’agost de 2025 la persona reclamant sol·licita a la Generalitat de Catalunya el següent: “Que l'article 7.3 de la Llei orgànica 2/2012, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, estableix que els actes administratius que afectin les despeses o els ingressos públics presents o futurs, han de valorar les seves repercussions i efectes, i s'ha de supeditar de forma estricta al compliment de les exigències dels principis d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. Que l'entrada de població immigrada arran dels nous procediments d'arrelament social o anàlegs (Reial decret 1155/2024) comporten afectació de les despeses, com ara en matèria de necessitats de recursos hídrics, transport públic i mobilitat, sanitat, adaptació escolar i llengua, etc. No es tracta de demanar la justificació de si el cost de l'informe es cobreix amb la taxa, sinó que el contingut concret de la SAIP és, doncs, conèixer quina valoració es fa, amb ocasió de la tramitació d'aquests nous procediments, sobre les repercussions i efectes de les despeses que comporten presents i futurs, de l'entrada de població immigrada, d'acord amb el precepte transcrit.” L’1 d’octubre de 2025 el Gabinet Tècnic del D epartament d’Economia i F inances de la Generalitat de Catalunya, trasllad a la resposta elaborada per la Direcció General de Pressupostos següent: “L’article 7.3 de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, estableix que les disposicions legals i reglamentàries, en la seva fase d'elaboració i aprovació, els actes administratius, els contractes i els convenis de col·laboració, així com qualsevol altra actuació dels subjectes inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei que afectin les despeses o els ingressos públics presents o futurs, han de valorar les seves repercussions i efectes, i se supeditaran de manera estricta al compliment de les exigències dels principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. En aquest sentit, el procés d’elaboració dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya es duu a terme amb una observança estricta de les regles fiscals establertes garantint així la sostenibilitat financera i el compliment dels compromisos adquirits en matèria d’estabilitat pressupostària. Aquesta elaboració es fonamenta, a més, en els principis d’eficiència, eficàcia i responsabilitat en l’assignació i gestió dels recursos públics. Els crèdits pressupostaris que s’incorporen en els comptes públics compleixen de manera rigorosa les disposicions fiscals vigents, i són objecte d’una valoració pel que fa a l’impacte econòmic i financer de les decisions adoptades. Així mateix, el disseny pressupostari incorpora mecanismes de control i seguiment que permeten avaluar l’execució dels crèdits i ajustar les previsions en funció de l’evolució del context econòmic i social. Un exemple d’aquests mecanismes de seguiment és l’Informe Mensual d’Execució del pressupost de la Generalitat que s’elabora i es publica a la web del Departament d’Economia i Finances des del 2015.” La Reclamació presentada l’1d’octubre de 2025 indica que no s’hauria atès la SAIP, ni facilitat la informació demanada. El 15 d’octubre de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la part reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 16 d’octubre de 2025 la GAIP comunica, per error, la Reclamació a l’Ajuntament de Calaf i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 17 d’octubre de 2025 la GAIP deixa sense efectes el requeriment indicat en l’antecedent anterior. En la mateixa data, la persona reclamant manifesta el següent a la: “En relació amb la reclamació AIP_2025_EXP_AIP001RECL_00010418, els comunico que desisteixo d’aquesta reclamació.” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre el desistiment de la persona Reclamant D’acord amb els antecedents és procedent finalitzar la tramitació de la reclamació, atesa la voluntat manifestada explícitament per la persona reclamant de renunciar a aquest procediment expressada en l’escrit aportat pel reclamant, tal com apareix recollit en l’antecedent 8 . Efectivament, segons l'article 94 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPAC), tot interessat pot desistir de la seva sol·licitud, i si això es dona, com és el cas, procedeix que l'Administració declari finalitzat el procediment corresponent. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 d’octubre de 2025 , resol per unanimitat declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1678/2025 per desistiment de la persona reclamant i publicar aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.