Inadmisión de reclamación contra la Sindicatura de Comptes por falta de competencia de la GAIP para solicitar copia de acta

Resolució 88/2025, de 23 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 1675/2024 Administració reclamada: Sindicatura de Comptes Informació reclamada: Còpia literal d’una acta. Sentit de la resolució: Inadmissió per manca de competència Resum: Les mateixes consideracions efectuades per la GAIP en el Dictamen 2/2021 són plenament aplicables al cas que ens ocupa. Atesa la inexistència d’un conveni bilateral entre la Sindicatura de Comptes i la GAIP, aquesta Comissió no pot fer altra cosa que inadmetre la reclamació present, d’acord amb la seva manca de competència per a la revisió de les resolucions de la Sindicatura de Comptes relatives a sol·licituds d’informació pública. Paraules clau: Sindicatura de Comptes. Acta. Manca de competència de la GAIP. Inadmissió. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents El dia 23 de desembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1675/2024, presentada contra la Sindicatura de Comptes. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En la reclamació s’hi fa constar que: “Havent realitzat denúncia davant la Sindicatura de Comptes, ens responen que en data 08 d'octubre de 2024, el ple ha resolt la nostra denúncia. No es dona cap motivació jurídica que es puguis consultar. Atès l'ordenament jurídic vigent, el qual obliga a actuar a la Sindicatura de Comptes, i atesa la Seva resposta fent menció a la sessió plenària del dia 08 d'octubre de 2024, vàrem sol·licitar copia de l'acta del ple de la data abans referenciada. La resposta de la sindicatura de Comptes es facilitar-nos una certificació, cosa que no hem sol·licitat. Hem sol·licitat copia de l'acta per tal de ser coneixedors de tot el detall de la decisió pressa vers la nostra denuncia”. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la reclamació L'article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d'accés a la informació pública i, en el seu cas, les que resolguin el recurs de reposició poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d'accés a la informació pública que regula el present títol”. A més, l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Al costat d’aquestes disposicions, ens hem de referir necessàriament en el nostre cas a l’aplicació subjectiva de la legislació en matèria de transparència i dret d’accés a la informació pública. I no ho podem fer d’altra manera que reflectint el criteri d’aquesta Comissió expressat anteriorment, en d’acord amb la manca de competència de la GAIP quant a la revisió de les resolucions de la Sindicatura de Comptes relatives a sol·licituds d’informació pública. En concret, ens referim al posicionament de la GAIP expressat en el seu Dictamen 2/2021, de 7 d’abril, en relació amb la Consulta general sobre l’organisme responsable d’atendre les sol·licituds d’informació pública i facilitar la informació sol·licitada i l’aplicació del criteri general sobre aquesta qüestió a la Sindicatura de Comptes. En el Fonament jurídic 2 d’aquest Dictamen, referit al “Règim jurídic aplicable a les sol·licituds d’informació fetes a la Sindicatura de Comptes” s’hi afirma que: “L’article 3.1 LTAIPBG estableix que “Aquesta llei és aplicable: (...) b) (...) a les institucions de la Generalitat a què fa referència el capítol V del títol II de l’Estatut d’autonomia”, que inclou la Sindicatura de Comptes. Aquesta disposició significa que la Sindicatura és subjecta a les obligacions de publicitat activa i d’atendre les sol·licituds d’accés a la informació pública exactament de la mateixa manera que qualsevol altre subjecte obligat, sens perjudici de l’excepció que assenyala el paràgraf següent. Aquesta subjecció a l’LTAIPBG inclou naturalment la necessitat d’aplicar el règim jurídic establert pel seu article 30, segons el qual no és procedent la derivació quan, com passa en aquest cas, l’Administració reclamada (és a dir: la Sindicatura) té en el seu poder la informació sol·licitada, fins i tot si l’ha elaborat una altra Administració. L’única singularitat que presenta l’aplicació, tret d’això plena, de l’LTAIPBG a les sol·licituds d’informació pública dirigides a la Sindicatura de Comptes és que aquest organisme no està subjecte a possible reclamació a la GAIP. Aquesta singularitat obeeix a la previsió feta per la disposició addicional 4a.1 LTAIPBGE, segons la qual “contra las resoluciones dictadas por las Asambleas Legislativas y las instituciones análogas al Consejo de Estado, Consejo Económico y Social, Tribunal de Cuentas y Defensor del Pueblo en el caso de esas mismas reclamaciones sólo cabrá la interposición de recurso contencioso- administrativo”. Al ser la Sindicatura de Comptes institució anàloga al Tribunal de Comptes, li és plenament aplicable aquesta previsió, de manera que la GAIP no té competència per poder revisar les seves resolucions sobre sol·licituds d’accés a la informació pública, que només poden ser revisades directament per la jurisdicció contenciosa administrativa. L’article 74.3 LTAIPBG mira d’obrir una possibilitat en virtut de la qual les resolucions en matèria d’accés a la informació pública de les institucions a què fa referència el Capítol V del Títol II de l’Estatut, inclosa la Sindicatura de Comptes, puguin ser objecte de reclamació a la GAIP, que és la d’establir-hi bilateralment i voluntàriament cada una d’aquestes institucions interessades amb la GAIP, mitjançant conveni. A hores d’ara, no s’ha establert cap conveni amb aquesta finalitat entre la Sindicatura de Comptes i la GAIP, motiu pel qual les seves resolucions relatives a sol·licituds d’informació pública no poden ser impugnades davant d’aquesta Comissió de Garantia”. Les mateixes consideracions efectuades per la GAIP en el Dictamen 2/2021 ara transcrit són plenament aplicables al cas que ens ocupa. Atesa la inexistència d’un conveni bilateral entre la Sindicatura de Comptes i la GAIP, aquesta Comissió no pot fer altra cosa que inadmetre la reclamació present, d’acord amb la manca de competència referida anteriorment. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de gener de 2025, resol per unanimitat: 1. Declarar la inadmissió de la Reclamació 1675/2024 d’acord amb les consideracions del fonament jurídic 1 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1675/2024 i donar publicitat de la present resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.