Reclamación de un concejal sobre el listado de titulares y direcciones para sustitución de contadores de agua con resultado estimatorio

Resolució 1844/2025, de 20 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 1669/2025 Administració reclamada: Ajuntament de Cabacés Informació reclamada: Llistat d'adreces i titulars per a la substitució dels comptadors d'aigua analògics pels de telemesura. Sentit de la resolució: Estimació . Resum: La informació reclamada és informació pública i qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). I la DA 1a LTAIPBG estableix que “L’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial és regulat per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta llei”. L ’Ajuntament reconeix el dret fonament recollit a l’article 23 de la CE i el fet que “els membres electes de tota corporació local necessiten estar correctament informats, a efecte de poder dur a terme amb total eficàcia el compliment dels seus respectius càrrecs i satisfer així la confiança legítimament atorgada pels ciutadans”, invoca l’article 77 de la Llei 7/1985; els articles 14, 15 i 16 del ROF i la Sentència del Tribunal Suprem de 9 d'abril de 1987 i 19 d'octubre de 1995 o la sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia de 4 de juny de 1999. Pel que fa a la consulta dels expedients, llibres i documentació, recull la literalitat de l’article 16 del ROF i distingeix dos supòsits en l’exercici del dret: el formalitzat amb sol·licitud prèvia i l’accés directe. Contextualitzat el posicionament municipal, aquesta Comissió considera adient recordar l’article 164 TRLMRLC, especialment rellevant pel cas, l’apartat 5 del referit article 164 que ja obria les portes a la posada a disposició de la informació a la qual poden tenir accés els membres dels ajuntaments per mitjans electrònics o telemàtics tot i ser anterior temporalment a l’LPACAP . El context actual en l’ús de les noves tecnologies ha posat a les administracions en una nova perspectiva en la relació de les administracions amb la ciutadania en general, i nogensmenys respecte a la relació amb els electes, que recordem-ho, són membres de la Corporació. En aquesta mateixa línia i des de la perspectiva de la llei de transparència, l’article 37.1 de l’LTAIPBG estableix que si la informació pública existeix en format electrònic, s’ha de lliurar per correu electrònic. Quant als límits, l’Ajuntament no ha invocat cap dels límits previstos en l'article 164.3 TRLMRLC que podria justificar la restricció de l'accés. S'ha limitat en el seu informe a fer referència a la Llei 7/1985, al ROF i a explicar que la legislació distingeix dos supòsits en l'exercici del dret per part dels regidors. Per tant, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada en la mesura en què aquesta informació existeixi prèviament elaborada i en poder de l’administració. Paraules clau: Ajuntaments. Persones electes. Subministraments. Mesures. Llistats. Adreces. Titulars. Legislació vigent. Accés electrònic. Reclamació contra silenci . Sense límits. Estimació. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedents El 30 de setembre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 1669/2025 presentada per una persona electa del grup municipal Junts- Compromís Municipal contra l’Ajuntament de Cabacés. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 28 d’agost de 2025 la persona ara reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) en què demana: “Primer. Còpia del llistat d'adreces i titulars que s'ha facilitat a l'empresa XXX perquè pugui fer la substitució dels comptadors d'aigua analògics pels de telemesura. Segon.- Que la còpia de la documentació em sigui lliurada en format electrònic i en fitxer PDF a la meva adreça electrònica corporativa de l'Ajuntament de Cabassers”. El 3 d’octubre de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP tramet a l’Ajuntament la Reclamació i li requereix perquè en el termini de cinc dies faci arribar les dades identificatives i de contacte (nom i càrrec dins l’organització, correu electrònic i telèfon) de la persona o persones que representaran l’Administració a la sessió de mediació així com dues possibles dates per a programar la celebració de la sessió i pel cas que es vulgui celebrar per mitjans telemàtics, indiqui els motius de la preferència. El 17 d’octubre es reitera la petició de dades a l’Ajuntament i se li requereix que en el termini de quinze dies faci arribar l’informe amb el seu posicionament, així com l’expedient relatiu a la SAIP i identificació, si escau, de les terceres persones que resultin afectades per la informació l'accés a la qual es reclama. El 17 d’octubre de 2025 l’Ajuntament tramet EACAT comunicant que han satisfet la sol·licitud i lliurat la informació. El 21 d’octubre tramet a la GAIP informe en relació amb la Reclamació i la reiteració de dates per a la mediació. En l’informe s’indica que el dia 15 d’octubre van atendre la SAIP amb les limitacions d’accés que van considerar que són les següents: “Tenint en consideració el sistema de govern i administració basat en el principi democraticorepresentatiu, implantat per la constitució espanyola (article 140 CE), així com el que preveu l'article 23 de la CE que reconeix el dret a participar en els assumptes públics dels representants lliurement triats per sufragi universal; els membres electes de tota corporació local necessiten estar correctament informats, a efecte de poder dur a terme amb total eficàcia el compliment dels seus respectius càrrecs i satisfer així la confiança legítimament atorgada pels ciutadans. A nivell d'Administració Local, el tractament de l'accés dels membres de les corporacions locals als registres i arxius està reconegut en les normes següents: L'article 77 de la Llei 7/1985 de 2 d'abril en què s'arreplega que tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtindré de l'alcalde o president o de la Comissió de Govern quants antecedents, dades o informacions estiguin en poder dels servicis de la corporació i resulten precisos per al desenvolupament de la seua funció. D'altra banda en els articles 14, 15 i 16 del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les entitats locals, es desenvolupa reglamentàriament este dret a la informació. No cap finalment oblidar com a font del dret, la jurisprudència assentada en esta matèria pel Tribunal Suprem i abonada pels tribunals Superiors de Justícia de les comunitats autònomes que han matisat l'abast i contingut del dret a la informació. Així, en l'orde contenciosa administrativa, podem ressaltar la Sentència del Tribunal Suprem de 9 d'abril de 1987 i 19 d'octubre de 1995 o la sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia de 4 de juny de 1999. Així la consulta i examen concret dels expedients, llibres i documentació en general es regeix per les normes següents: a) El seu examen haurà de realitzar-se en el despatx o sales reservades als membres de la corporació. D'esta manera als efectes de l'oportú control administratiu, l'interessat haurà de firmar un justificant de recepció i tindrà l'obligació de tornar l'expedient o documentació en un terme màxim de quaranta-vuit hores, o abans, en funció de les necessitats del tràmit de l'expedient en qüestió. D'altra banda els membres de la corporació tenen el deure de guardar reserva en relació amb les informacions que els hi faciliten per a fer possible el desenvolupament de la seua funció, singularment de les que han de servir d'antecedent per a les decisions que encara es troben pendents d'adopció, així com per a evitar la reproducció que pugui ser-los facilitada en original o còpia per al seu estudi. b) En cap cas els expedients, llibres o documentació podran sortir de la Casa Consistorial o Palau Provincial o de les corresponents dependències i oficines locals. c) La consulta dels llibres d'actes i els llibres de resolucions del president haurà d'efectuar- se en l'arxiu de la Secretaria General. d) L'examen d'expedients sotmesos a sessió podrà fer-se únicament en el lloc en què es troben de manifest a partir de la convocatòria. D'altra banda per a l'exercici ple d'este dret a la informació per part dels regidors, cal distingir dos supòsits: 1. Accés a la informació amb la sol·licitud prèvia: La sol·licitud d'exercici del dret a la informació haurà de ser resolta motivadament. La petició d'accés a les informacions s'entendrà concedida per silenci administratiu en el cas que el president o la Comissió de Govern no dicten una resolució o acord denegatori en el terme de cinc dies, a comptar de la data de la sol·licitud. En tot cas, la denegació de l'accés a la documentació informativa haurà de fer-se a través de resolució o acord motivat. En aquest sentit, l'obtenció d'informació haurà d'autoritzar-se sempre que això no impliqui un cribat dels límits legals previstos en l'article 105 b) de la CE i 37 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre (seguretat i defensa de l'estat, esbrinament dels delictes, intimitat de les persones, etc.), d'organització i funcionament que comporta tot accés a la informació en els registres municipals. 2. Accés a la informació directa, sense necessitat autorització: a) Quan es tracte de l'accés dels membres de les corporació que ostenten delegacions o responsabilitats de gestió, a la informació pròpia de les mateixes. b) Quan es tracte de l'accés de qualsevol membre de la corporació, a la informació i documentació corresponent als assumptes que hagen de ser tractats pels òrgans col·legiats que formen part, així com a les resolucions o acords adoptats per qualsevol òrgan municipal. c) Quan es tracte de l'accés dels membres de la corporació a la informació o documentació de l'entitat local que siguin de lliure accés als ciutadans. En el supòsit d'accés directe a la informació cal citar així a l'article 84 del ROF que estableix que: “Tota la documentació dels assumptes inclosos en l'orde del dia que ha de servir de base al debat i, si és el cas, votació, haurà d'estar a disposició dels membres de la corporació des del mateix dia de la convocatòria en la Secretaria de la mateixa. Qualsevol membre de la corporació podrà en conseqüència, examinar-la i inclús obtenir còpies de documents concrets que la íntegre, però els originals no podran sortir del lloc en què es troben llocs de manifest”. En última instància en relació al dret a l'obtenció de còpies, la jurisprudència és unànime al considerar que l'obtenció de còpies ha de considerar-se com una tècnica que facilita el correcte coneixement dels assumptes a tractar en els òrgans col·legiats i el dret per tant a obtenir una informació adequada (Sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia en la Sentència de 4 de juny de 1999), no obstant això el dret a l'obtenció de còpies es troba limitat als casos següents: Es tracta d'informació d'accés lliure per als regidors en els supòsits previstos per l'article 15 del ROF, el qual inclou l'obtenció de còpies dels documents sobre els assumptes a tractar en l'orde del dia dels òrgans col·legiats que formen part (Ple, Junta de Govern, comissions Informatives) i els casos en què això sigui expressament autoritzat per l'alcalde o president de la Comissió de Govern” . El 4 de novembre l’Ajuntament, com a resposta a la reiteració de dates per a la mediació, remet novament l’escrit descrit en l’antecedent anterior. El 6 de novembre de 2025 la persona reclamant presenta el desistiment del procediment de mediació i demana que es continuï el tràmit de la Reclamació pel procediment ordinari. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- , com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. 2. Sobre l’estimació a la informació sol·licitada i límits La informació sol·licitada i reclamada, - llistat d'adreces i titulars que s'ha facilitat a l'empresa Sedó perquè pugui fer la substitució dels comptadors d'aigua analògics pels de telemesura- , és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la mateixa Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). I la Disposició Addicional 1a LTAIPBG estableix que “ L’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial és regulat per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta llei”. L’Ajuntament reconeix en el seu informe el dret fonament recollit a l’article 23 de la CE i el fet que “els membres electes de tota corporació local necessiten estar correctament informats, a efecte de poder dur a terme amb total eficàcia el compliment dels seus respectius càrrecs i satisfer així la confiança legítimament atorgada pels ciutadans”. Així mateix, invoca l’article 77 de la Llei 7/1985 pel que fa al reconeixement als membres de les corporacions locals (entre ells, els electes que no formen part del govern municipal) d’”obtindré de l'alcalde o president o de la Comissió de Govern quants antecedents, dades o informacions estiguin en poder dels servicis de la corporació i resulten precisos per al desenvolupament de la seua funció”; els articles 14, 15 i 16 del ROF i la Sentència del Tribunal Suprem de 9 d'abril de 1987 i 19 d'octubre de 1995 o la sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia de 4 de juny de 1999. Destaca el fet que l’Ajuntament, pel que fa a la consulta dels expedients, llibres i documentació, recull la literalitat de l’article 16 del ROF (aprovat el 28 de novembre de 1986) i distingeix dos supòsits en l’exercici del dret: - el formalitzat amb sol·licitud prèvia que haurà de ser resolta motivadament, que s'entendrà concedida per silenci administratiu en el cas que el president o la Comissió de Govern no dicten una resolució o acord denegatori en el terme de cinc dies, a comptar de la data de la sol·licitud (fet que no s’ha produït en aquest supòsit). En cas de denegació s’ha de fer a través de resolució o acord motivat. S’invoquen “els límits legals previstos en l'article 105 b) de la CE i 37 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre (seguretat i defensa de l'estat, esbrinament dels delictes, intimitat de les persones, etc.)”, legislació derogada des de l’any 2015 amb la Llei 39/2015 en relació amb el procediment administratiu. - Accés directe, sense autorització. En aquest cas s’invoca l’article 84 del ROF i, pel que fa al dret d’obtenció de còpies, considera que “la jurisprudència és unànime al considerar que l'obtenció de còpies ha de considerar-se com una tècnica que facilita el correcte coneixement dels assumptes a tractar en els òrgans col·legiats i el dret per tant a obtenir una informació adequada (Sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia en la Sentència de 4 de juny de 1999) (.../...)”. No obstant això, considera que el dret a obtenir còpia queda limitat als assumptes a tractar en l'orde del dia dels òrgans col·legiats que formen part i a ls casos en què això sigui expressament autoritzat per l'alcalde o president de la Comissió de Govern. Un cop contextualitzada la posició de l’Ajuntament respecte a l’accés de la persona electe a la informació sol·licitada, aquesta Comissió considera adient recordar l’article 164.1 TRLMRLC, en disposar que tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa, o de la Junta de govern, “tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers (article 164.6 TRLMRLC). D’acord amb aquest caràcter reforçat de llur dret d’accés a la informació pública, els electes locals poden sol·licitar qualsevol informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). És especialment rellevant pel cas, l’apartat 5 del referit article 164 que diu: “Els membres de la corporació tenen dret a obtenir còpia de la documentació a la qual tenen accés. Aquesta còpia es pot obtenir en format paper o bé en el suport tècnic que permeti d'accedir a la informació requerida”. A títol merament informatiu, recordem que aquest Decret legislatiu és de l’any 2003, posterior a la Llei 7/1985 i al ROF i molt anterior temporalment a l’LPACAP (39/2015) i, tot i així, ja obria les portes a la posada a disposició de la informació a la qual poden tenir accés els membres dels ajuntaments per mitjans electrònics o telemàtics. El context actual ha avançat molt en l’ús de les noves tecnologies i aquest fet ens ha de posar en una nova perspectiva en la relació de les administracions amb la ciutadania en general. I nogensmenys respecte a la relació amb els electes, que recordem-ho, són membres de la Corporació. No podem oblidar que ens trobem en el marc de la gestió electrònica en l’àmbit de l’administració pública i, per tant, la informació que generen les administracions en l’exercici de les seves competències s’ha d’haver generat i/o tramitat en suport electrònic d’acord amb els requeriments de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP). Des de la perspectiva de la llei de transparència, l’article 37.1 de l’LTAIPBG estableix que si la informació pública existeix en format electrònic, s’ha de lliurar per correu electrònic. En aquest sentit, aquesta Comissió ha defensat en diferents ocasions que aquest lliurament es pot fer per qualsevol altre mitjà electrònic que estigui a l’abast tant de la persona reclamant com de l’administració reclamada. En el cas que ens ocupa, i pel que fa als càrrecs electes, sembla adequat que l’accés/lliurament a la informació públ ica es realitzi a través de la carpeta del regidor o qualsevol altre sistema d’accés a la informació en suport electrònic. Així s’ha pronunciat aquesta Comissió en reiterades ocasions (vegeu Resolució 138/2024, de 8 de febrer que resol de forma acumulada les Reclamacions 1243/2023 i 1244/2023 ). Quant als límits, l’Ajuntament no ha invocat cap dels límits previstos en l'article 164.3 TRLMRLC que podria justificar la restricció de l'accés. S'ha limitat en el seu informe a fer referència a la Llei 7/1985, al ROF i a explicar que la legislació distingeix dos supòsits en l'exercici del dret per part dels regidors. Per tant, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada en la mesura en què aquesta informació existeixi prèviament elaborada i en poder de l’administració. Per al cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació. Convé recordar a la persona reclamant que els membres de la corporació han de respectar la confidencialitat de la informació a què tenen accés per raó del càrrec d’acord amb la previsió de l’article 164.6 TRLMRLC. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència; i que l’organització, avaluació i conservació i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels seus titulars (article 7 i 8). La Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents. Així mateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). I l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un SGD , impulsora si no en disposa i vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització. Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, els ens locals i les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen integren el patrimoni documental de Catalunya i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu o de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Subministraments bàsics (codi 0150 ), sèrie Gestió del servei d'aigües (2487). 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 de novembre de 2025, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1669/2025 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir l’Ajuntament de Cabacés que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quatre dies. 3. Requerir l’Ajuntament de Cabacés a informar la GAIP, dins del termini de quatre dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1669/2025 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.