Inadmisión de reclamación por solicitud de certificado urbanístic al Ayuntamiento del Prat de Llobregat

Resolució 1554/2025, de 9 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 1667/2025 Administració reclamada: Ajuntament del Prat de Llobregat Informació reclamada: No és informació pública ( expedició d’un certificat urbanístic). Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Allò què sol·licita la persona reclamant no és informació pública prèviament existent, sinó que li sigui expedit un certificat urbanístic, que lògicament no existia abans de ser sol·licitat. La pretensió de la part actora consisteix precisament en que l’Ajuntament realitzi una anàlisi i valoració del règim urbanístic sobre l’habitabilitat d’una finca, la qual cosa depassa clarament la definició d’informació pública i resulta inadmissible, tal i com expressament determina l’article 7.4 DTAIP, abans transcrit. Paraules clau: Ajuntaments. Urbanisme. Expedició de Certificats. No és informació pública. Inadmissió. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents 1. El 30 de setembre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 1667/2025 , presentada contra l’Ajuntament del Prat de Llobregat , en relació amb l’escrit indicat a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En la reclamació es fa constar que “ Malgrat haver-me adreçat al departament d’ urbanisme competent, no he rebut cap resposta a la meva sol·licitud formal de certificació de la no habitabilitat de la planta sota coberta, tal com es recull en el projecte visat que va donar lloc a la corresponent llicència d’obres”. Fonaments jurídics 1. Sobre la inadmissibilitat de la Reclamació L'article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d'accés a la informació pública i, en el seu cas, les que resolguin el recurs de reposició poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d'accés a la informació pública que regula el present títol”. L'article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant de la GAIP les comunicacions que substitueixen les resolucions. A més, l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. D’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, “les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b”. D’altra banda, especialment rellevant per al nostre cas és l’article 29.2 LTAIPBG, en disposar que: “Són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’informació consistents en consultes jurídiques o peticions d’informes o dictàmens, sens perjudici dels supòsits de consulta o orientació establerts per la legislació general de procediment administratiu i per les lleis sectorials que es demanin d’acord amb la normativa corresponent.” En la mateixa línia, cal destacar particularment l’article 7.4 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública (DTAIP): “El dret d'accés no empara el dret a obtenir certificats, còpies autèntiques, indexacions d'expedients ni traduccions de documents si l'administració pública els ha d'elaborar expressament per atendre una petició explícita de la persona sol·licitant amb aquest objecte. En aquests casos, en els quals l'objecte de la petició excedeix del concepte d'informació pública, cal resoldre i notificar la inadmissió de la petició”. D’acord amb això, el procediment de garantia del dret d’accés a la informació pública només pot tenir per objecte la revisió de les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública, d’acord amb l’article 39.1 LTAPBG referit. Per tant, aquesta Comissió no es pot pronunciar respecte d’altres procediments administratius que no tinguin per objecte l’obtenció d’informació pública per part de la ciutadania, segons el concepte previst en la normativa de transparència abans transcrita. Aquestes consi deracions són necessàries per aclarir que no és pertinent en aquest procediment cap al·legació relativa a la correcció dels procediments seguits per l’administració reclamada, i que aquesta Comissió no entrarà a valorar-los, perquè no disposa de cap competència revisora d’aquesta actuació. En el cas que ara ens ocupa, allò què sol·licita la persona reclamant no és informació pública prèviament existent, sinó que li sigui expedit un certificat urbanístic referit a la manca d’habitabilitat d’un immoble, que l ògicament no existia abans de ser sol· licitat. La pretensió de la part actora consisteix precisament en que l’Ajuntament realitzi una anàlisi i valoració del règim urbanístic sobre l’habitabilitat d’una finca, la qual cosa depassa clarament la definició d’informació pública i resulta inadmissible, tal i com es dedueix de la normativa de transparència i expressament determina l’article 7.4 DTAIP, abans transcrit. De tot l’anterior se’n desprèn que, sens perjudici – si escau- del dret de la persona reclamant a obtenir aquest certificat de l’Ajuntament d’acord amb les previsions de la legislació aplicable , la petició consistent en l’emissió d’un certificat urbanístic no es pot considerar una sol·licitud d’informació pública preexistent, i per tant, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP, aquesta Comissió no pot fer altra cosa que resoldre la inadmissió de la Reclamació present . 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 d’octubre de 2025, resol per unanimitat 1. Inadmetre la Reclamació 1667/2025 , d’acord amb les consideracions efectuades al fonament jurídic 1, 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.