Se solicitó al Ayuntamiento de Igualada el coste de la obra de separadores del carril bici y el número de sanciones. El reclamante alegó fallos en la sede electrónica para justificar el uso del correo electrónico. La Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) inadmitió la reclamación por falta de una solicitud de acceso formal previa y por ser prematura.
Puntos clave de la argumentación
1
La admisión de reclamaciones requiere que la Administración se haya pronunciado previamente, de forma expresa o presunta, mediante una solicitud de acceso a la información pública (SAIP).
2
El envío de una consulta a través de correo electrónico no constituye una formalización válida de una SAIP según la normativa y la doctrina de la GAIP.
3
Una instancia genérica que solo solicita el traslado de un documento a diversos cargos, sin formular una petición concreta de acceso a información, carece de objeto para fundamentar una reclamación.
4
En caso de considerarse la instancia genérica como una SAIP, la reclamación sería prematura al presentarse solo dos días después, incumpliendo el plazo de un mes exigido por el artículo 42.1 de la LTAIPBG.
Texto completo
Resolució 84/2025, de 23 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 1659/2024
Administració reclamada: Ajuntament d’Igualada
Informació reclamada: Cost de l’obra dels separadors obra separadors del carril bici i nombre
de sancions.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: En conclusió, no s’ha acreditat la presentació prèvia i necessària d’una sol·licitud
d’accés a la informació publica sobre la qual, si s’escau, es pugui reclamar davant d’aquesta
Comissió d’acord amb allò establert a l’article 39 LTAIPBG, abans referit, i pel cas que
s’entengués que la instància genèrica de data 11 de desembre és la SAIP, la present
reclamació s’hauria presentat de forma prematura, motius ambdós que determinen la
inadmissió de la present reclamació.
Paraules clau: Ajuntaments. Manca de SAIP. Correu electrònic. Manca d’objecte. Prematura.
Inadmissió.
Ponent: Iolanda Pineda Balló
Antecedents
El dia 19 de desembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1659/2 024, presentada per
contra l’Ajuntament d’Igualada, en relació amb l’escrit indicat a l’antecedent següent.
En data 15 de novembre de 2024, la persona reclamant hauria fet arribar a l’Ajuntament
d’Igualada un correu electrònic, a vuit adreces de correu electrònic d’aquest Ajuntament, en
el que es demana la següent informació: “Demano el numero total de Sancions en aquest
carril bici als vehicles desde els carrers abans detallats dels últims 5 anys.
I el detall de sancions per anys des de el 10 octubre del 2022 fins l'enviament de les dades.
Marge de temps que porta el XXX com a Cap de la Policia Local d’Igualada.
Demano també el detall del preu unitari dels separadors físics Instal·lats al carril bici, i cost
total de l'obra inclòs els separadors i el cost dels Operaris Municipals u encarregats de fer
l'instal·lació.
Els operaris Municipals els paguen els Igualadins.
Aprofito per preguntar si malgastar els impostos dels Igualadíns en obres innecessaries per
no complir amb lesvostres obligacións, es prevaricació?” .
“Si s'ha arribat a la decisió de instal·lar uns elements físics per evitar que s'aparquin
vehicles vol dir que les Sancions que han possat allà la Policia Local d’Igualada no ha
aconseguit evitar les infraccions”.
En el correu electrònic la persona reclamant indica que: “El motiu de fer la consulta via
correu electrònic és que des de que la GAIP va dictar la sentencia, l'Instancia Genérica de
l'Ajuntament d'Igualada Electronica no funciona” .
El reclamant adjunta a la reclamació instància genèrica dirigida a l’Ajuntament d’Igualada
registrada el 17 de desembre de 2024 on exposa que: “Amb la següent Instancia Generica
notifico el Silenci Administratiu relacionat amb la petició d'informació Pública. Adjunto PDF
amb tota la petició.”. I concretament sol·licita: “Se li faci arribar la següent Instancia
Generica als següents (amb indicació de diversos noms i càrrecs que ocupen dins
l’Ajuntament”. A la instància s’hi adjunta un document amb al títol: “OBRA SEPARADORS
CARRIL BICI”.
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la reclamació
L'article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d'accés a la informació pública i, en el seu cas, les que resolguin el recurs de reposició poden
ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la Comissió de Garantia del Dret
d'Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret
d'accés a la informació pública que regula el present títol”.
A més, l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret
subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els
termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix
precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que
aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves
funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que
estableix aquesta llei”. D’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, “les persones tenen el dret
d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b”.
Pel que fa al motiu d’inadmissió, convé recordar que l’admissió de les reclamacions per
aquesta Comissió requereix que prèviament s’hagi pronunciat l’Administració reclamada, de
forma expressa o presumpta, i per tant esdevé del tot necessari que s’hagi formulat una
sol·licitud d’accés a informació pública (SAIP) a l’administració per tal que aquesta Comissió
desenvolupi la seva funció de garantia, en relació amb l’objecte que s’hagi reclamat.
La normativa aplicable sobre el procediment per a l’exercici del dret d’accés a la informació
pública i el procediment de reclamació davant d’aquesta Comissió són procediments senzills,
gratuïts i es tramiten segons el principi d’antiformalisme, però això no suposa que es pugui
prescindir del compliment dels requisits essencials i d’uns elements de mínima formalitat,
previstos en la normativa i que en tot cas han de ser respectats.
En aquest darrer sentit, de l’examen de la documentació aportada a aquest procediment per
part de la persona reclamant, aquesta Comissió constata que inicialment no hi ha SAIP
prèviament registrada que pugui fonamentar aquesta Reclamació. Tot i que la persona
reclamant manifesta (antecedent 2): “El motiu de fer la consulta via correu electrònic és que
des de que la GAIP va dictar la sentencia, l'Instancia Genérica de l'Ajuntament d'Igualada
Electronica no funciona.”, i al final del correu cita els articles 17 de la Llei 19/2013 de 9 de
desembre y l’article 26 de la Llei 19/2014 de 29 de desembre, LTAIPBG. És evident la manca
de formalització de la sol·licitud, i que les manifestacions del reclamant sobre la possibilitat de
presentar les SAIP per correu electrònic demostren la desconeixença del reclamant de la
LTAIPBG i de la doctrina de la GAIP (resolucions, que no sentències).
El manifestat pel reclamant sobre la impossibilitat de presentar instàncies genèriques per via
electrònica queda desvirtuat pel fet que el mateix reclamant adjunta a la reclamació una
instància genèrica presentada electrònicament a l’Ajuntament d’Igualada l’17 de desembre de
2024 degudament registrada (antecedent 3). Si bé podríem entendre que la presentació
d’aquesta instància genèrica degudament registrada vindria a subsanar la manca de
formalització de la SAIP, enviada per correu electrònic, això no és així, doncs en el “sol·licito”
d’aquesta instància genèrica es limita a demanar que: “Se faci arribar la següent Instància
Genèrica als següents (en referencia a diversos noms i càrrecs que ocupen)”, i no té per
objecte cap petició d’accés a informació pública. Fins i tot en el cas que interpretéssim que
aquesta instància genèrica, efectivament presentada, demana el mateix que es demanava per
correu electrònic, la reclamació s’hauria presentat prematurament, doncs sols hauria mediat el
període entre l’17 de desembre (presentació de la instància genèrica) i el 19 de desembre (data
presentació de la present reclamació), i no el mes que preceptivament exigeix l’article 42.1
LTAIPBG.
En conclusió, no s’ha acreditat la presentació prèvia i necessària d’una sol·licitud d’accés a la
informació publica sobre la qual, si s’escau, es pugui reclamar davant d’aquesta Comissió
d’acord amb allò establert a l’article 39 LTAIPBG, abans referit, i pel cas que s’entengués que
la instància genèrica de data 11 de desembre és la SAIP, la present reclamació s’hauria
presentat de forma prematura, motius ambdós que determinen la inadmissió de la present
reclamació.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 23 de gener de 2025, resol per unanimitat:
1. Declarar la inadmissió de la Reclamació 1659/2024, d’acord amb les consideracions
efectuades al Fonament jurídic 1.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1659/2024 i donar publicitat de la
resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.