Inadmitida 09/10/2025 · 13 días en resolverse

Inadmisión de reclamación por incompetencia de la GAIP al solicitar la publicación de un decreto en el DOGC

Se solicitó al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya la publicación de un decreto en el DOGC. El solicitante reclamó contra la inadmisión de su petición. La GAIP decidió inadmitir la reclamación por incompetencia, ya que no se trata de un ejercicio del derecho de acceso a la información, sino de una exigencia de publicidad activa.

Puntos clave de la argumentación

1 La vía de reclamación ante la GAIP se limita estrictamente al derecho de acceso a la información pública (procedimiento individual), excluyendo las obligaciones de publicidad activa.
2 El incumplimiento de las obligaciones de difusión proactiva de información en portales de transparencia no queda bajo la supervisión resolutiva de la GAIP.
3 La competencia general para evaluar el cumplimiento de la Ley en materia de publicidad activa corresponde al Síndic de Greuges según el artículo 92 de la LTAIPBG.
4 La GAIP carece de competencias para velar por el cumplimiento de normativas relativas a la publicación obligatoria de disposiciones en el DOGC, como la Ley 13/2008.

Texto completo

Resolució 1553/2025, de 9 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 1655/2025 Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència Informació reclamada: Que es publiqui una disposició al DOGC. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: La GAIP no té competències revisores en relació amb els incompliments de l’LTAIPBG que no estiguin relacionats amb l’exercici del dret d’accés (Títol II de la Llei) i, en conseqüència, no pot requerir el compliment de les disposicions de l’LTAIPBG relacionades amb la publicitat activa (títol II de la Llei) o el bon govern (Títol V). Això sens perjudici que la GAIP pugui, en ús de la funció consultiva que li atribueix l’article 7.2.l RGAIP, orientar els subjectes amb obligacions de publicitat activa, a partir de les reclamacions que tramiti, sobre les informacions sol·licitades amb més freqüència per via de l'exercici del dret d'accés a la informació pública, tal i com va fer en el Dictamen 4/2019, a tall d’exemple. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Presidència. Publicació d’una disposició al DOGC. Reclamació contra inadmissió. Inadmissió. Publicitat activa. Incompetència de la GAIP. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents 1. El 26 de setembre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 1655/2025 presentada per una persona física contra el Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. 2. En data 29 d’agost de 2025 la persona reclamant sol·licita al Departament de Presidència el següent: “Que es publiqui al DOGC, d'acord amb l'article 17.1 in fine de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, el Decret 2/2018, pel qual es nomenen el vicepresident del Govern i els consellers i conselleres dels departaments de la Generalitat de Catalunya, atès que no es troba publicat al diari oficial, a diferència del Decret 3/2018, i que se m'enviï el PDF de tal publicació.” 3. El Departament de la Presidència va inadmetre la SAIP, en considerar que allò que es demanava no és informació pública, en data 26 de setembre de 2025. Fonaments jurídics 1. Sobre la inadmissibilitat de la Reclamació per incompetència de la GAIP en relació a l’objecte de la sol·licitud L’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP. I l’article 42.1 LTAIPBG disposa que les reclamacions a què fa referència l’article 39.1 s’han d’interposar en el termini d’un mes a comptar de la notificació de la resolució, del moment en què ha finit el termini per a resoldre en el supòsit de l’article 35.2 o, si escau, de la desestimació del recurs de reposició. En el mateix sentit, la regulació del sistema de garanties de l’LTAIPBG (Títol VII) limita i acota la via de reclamació davant la GAIP en relació amb el dret d’accés a la informació pública, regulat a l’article 18 LTAIPBG com un procediment d’exercici individual per obtenir informació en poder de les administracions, a diferència de les obligacions de transparència o publicitat activa regulades al Títol II de la Llei, que no necessiten l’exercici o impuls d’una acció individual sinó que es contemplen com a obligacions de difusió proactiva d’informació pública en un portal de transparència, l’incompliment de les quals no queda en cap cas sota la supervisió de la GAIP. Certament, altres òrgans de garantia similars a la GAIP tenen la funció d’avaluació del compliment de la Llei en matèria de publicitat activa, i alguns fins i tot tenen funció resolutòria en relació amb denuncies per aquest concepte. Però la legislació catalana no va seguir aquest model. Així, la competència general per a avaluar el compliment de la Llei pel que fa a la publicitat activa correspon al Síndic de Greuges (article 92 LTAIPBG). Per tant, la GAIP no té competències revisores en relació amb els incompliments de l’LTAIPBG que no estiguin relacionats amb l’exercici del dret d’accés (Títol II de la Llei) i, en conseqüència, no pot requerir el compliment de les disposicions de l’LTAIPBG relacionades amb la publicitat activa (títol II de la Llei) o el bon govern (Títol V). Això sens perjudici que la GAIP pugui, en ús de la funció consultiva que li atribueix l’article 7.2.l RGAIP, orientar els subjectes amb obligacions de publicitat activa, a partir de les reclamacions que tramiti, sobre les informacions sol·licitades amb més freqüència per via de l'exercici del dret d'accés a la informació pública, tal i com va fer en el Dictamen 4/2019, a tall d’exemple. Igualment, la GAIP no ostenta competències de cap tipus en relació al compliment de les previsions normatives aplicables a la publicació obligatòria de determinades disposicions al DOGC, a l’empara, per exemple de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern. L’eventual manca de publicació de les disposicions duu aparellades unes determinades conseqüències jurídiques que no pot valorar tampoc aquesta Comissió. En conseqüència, la reclamació no és admissible a tràmit perquè no té per objecte la revisió d’una decisió administrativa prèvia en relació amb una sol·licitud d’accés a informació pública, realitzada a l’empara de l’article 18 LTAIPBG, sinó que es pretén de l’administració la publicació d’una determinada disposició al DOGC, actuació respecte de la qual, la GAIP no és competent. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 d’octubre de 2025, resol per unanimitat: 1. Inadmetre la Reclamació 1655/2025, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 1. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1655/2025 i publicar aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.