Reclamación de acceso a información sobre videovigilancia policial y gestión laboral de interinos estimada contra el Ayuntamiento de Granollers

Resolució 2245/2025, de 18 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 1654/2025 Administració reclamada: Ajuntament de Granollers Informació reclamada: Expedients d’instal·lació i desinstal·lació de càmeres, calendaris laborals i de descans, serveis extraordinaris i convocatòria i acta de negociació. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació reclamada, si se’n disposa, és informació pública d’acord amb l’article 2.b i qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit. Pel que fa als límits la GAIP no ha pogut comprovar fefaent la concurrència de cap dels límits previstos en la Llei de transparència perquè no ha accedit a la informació reclamada i, a més, l’Ajuntament, en no haver col·laborat amb aquesta Comissió tampoc ha defensat l’existència de cap element que permeti limitar l’abast del dret d’accés a la informació. Pel que fa a la informació continguda en els expedients administratius de la instal·lació i desinstal·lació de càmeres interiors en les dependències policials (informes, dates, marca i model) no sembla que hi hagi d’haver límits més enllà de dades personals merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració i, per tant, d’acord amb l’article 24.1 LTAIPBG, s’ha de donar accés llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits; extrem que haurà de verificar l’administració. Per tant, s’estima el dret a l’accés a aquesta informació. Això inclou les autoritzacions per a la instal·lació (s’entén que es refereix a l’informe emès pel delegat de protecció de dades i altres càrrecs que hagin pogut intervenir en la decisió, no pas a autoritzacions individuals) i els protocols, si existeixen, o documents que justifiquin les finalitzats i ús de les imatges. Quan al punt 1.f (cada uno de los accesos y controles a las grabaciones y datos personales grabados por cada una de las cámaras con identificación del funcionario o funcionaria que ha accedido, motivación del acceso y justificación de autorización o conocimiento del delegado de protección de datos de la corporación de los últimos 6 meses) aquesta Comissió entén que la persona reclamant es refereix als accessos i controls que s’hagin fet de les gravacions per part de personal degudament autoritzat i, per tant, s’estima el dret a conèixer qui ha tingut accés i, si es disposa, a la motivació pel qual s’ha realitzat aquest accés Quant a l’apartat 2 (calendari laboral i descans de personal interí del cos) i 3 (detall de serveis extraordinaris realitzats per a cada funcionari interí) s’estima el dret d’accés aquesta informació considerant que les dades sol·licitades són merament identificatives d’acord amb el referit article 24.1 LTAIPBG. En darrer terme, i pel que fa al punt 4 (convocatòria i acta de negociació col·lectiva), s’estima igualment el dret d’accés pel cas que existeixi. Paraules clau: Ajuntaments. Sindicats. Representants sindicals. Càmeres vigilància. Expedients. Calendaris laborals. Hores extraordinàries. Reclamació contra silenci. Límits. Dades personals. Dades merament identificatives. Estimació . Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedents El 29 de setembre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 1654/2025 presentada per una persona física en nom i representació d’UGT de Catalunya i SPL- CME contra l’Ajuntament de Granollers en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En la Reclamació manifesta que l’Administració no ha respost a la seva sol·licitud. El 26 d’agost de 2025 la persona reclamant, com a representant de les organitzacions sindicals UGT i SPL-CME, sol·licita: “1.- Expedientes administrativos completos de la instalación cámaras interiores de los últimos 6 meses en las dependències de la Policia Local de Granollers ubicadas en la c. Princesa, 55 que incluya al menos: a) Informes técnicos y jurídicos que motivaron la instalación de las cámaras, y la desinstalación de la cámara del armero. b) Fechas de instalación de cada una de elles. c) Marca y modelo de cada una de las cámaras, sus características técnicas y ubicación exacta de cada una de elles. d) Autorizaciones concedidas, incluyendo las emitidas por el delegado de protección de datos, para la colocación de cada una de las cámaras. e) Protocolos y finalidades oficiales de grabación y uso de las imágenes. f) Cada uno de los accesos y controles a las grabaciones y datos personales grabados por cada una de las cámaras con identificación del funcionario o funcionaria que ha accedido, motivación del acceso y justificación de autorización o conocimiento del delegado de protección de datos de la corporación de los últimos 6 meses. 2.- Calendario laboral de trabajo y descansos de los tres meses de nombramiento de cada uno de los funcionarios interinos de la policía local de Granollers desde el primer día de incorporación al cuerpo. 3.- Detalle de los servicios extraordinarios realizados por cada funcionario interino de cada uno de los días en los que hayan realizado hasta la fecha de hoy. 4.- Convocatoria y acta de negociación colectiva de implantación del calendario laboral de trabajo y descansos implantado al personal interino indicado anteriormente” . En la reclamació presentada a la GAIP es manifesta que “Es necessita per defensar els drets i interessos dels empleats/ades públics/ques i de les organitzacions sindicals a les quals se'ls està vulnerant el dret fonamental de llibertat sindical. I per exercir accions legals en conseqüència”. El 3 d’octubre de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informant a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació al Ajuntament de Granollers i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Administració. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Manca de col·laboració de l’administració L’antecedent 5 posa de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre la condició de la persona reclamant Quant a la representació d’UGT, l’article 6 de la Llei Orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de Llibertat Sindical (LOLS) reconeix als sindicats més representatius a nivell estatal, com és el cas, “una singular posición jurídica a efectos, tanto de participación institucional como de acción sindical”. D’aquesta posició singular NO se’n deriva el reconeixement a tenir accés a la mateixa informació i documentació que l’empresa posi a disposició del comitè d’empresa, com sí reconeix la LOLS en el seu article 10.3.1 als delegats sindicals. El dret d’accés a informació per a l’exercici de les funcions que són pròpies de les juntes o delegats de personal i que podria incloure dades de caràcter personal d’acord amb l’article 39 i 40 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) pel cas de personal funcionari o personal laboral adscrit a una administració pública, així com les previsions dels articles 62, 63 i 64 de l’Estatut de Treballadors (ET) en els cas dels delegats de personal i el comitè d’empresa, NO són aplicables als representants sindicals malgrat la persona reclamant manifesti la necessitat d’accedir a aquesta informació per part de l’organització sindical “per defensar i protegir els drets i interessos dels empleats i empleades públiques”. En cas de voler a accedir a informació pública en les mateixes condicions que les referides anteriorment per les persones i/o òrgans de representació col·lectiva cal que el representant sindical estigui degudament autoritzat d’acord amb la normativa aplicable. 4. Sobre el dret parcial d’accés a la informació pública i límits La informació reclamada – expedients de la instal·lació de càmeres a l’interior de les dependències de la policia local, calendari laboral i descans, serveis extraordinaris realitzats, convocatòria i acta de negociació col·lectiva d’implantació del calendari laboral i descans-, si es disposa, és informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Cal recordar que l’Ajuntament de Granollers és un subjecte obligat a complir amb les obligacions de transparència activa i a tramitar, conforme a l’LTAIPBG, les sol·licituds d’accés a la informació pública (art. 3.1.a) formulades per les persones interessades. Quant als límits i accés parcial a la informació pública, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a la seva aplicació: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. I aquests límits “han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació” (article 22.1 LTAIPBG). En aquest supòsit la persona reclamant demana accés a diversa informació i cal analitzar en funció dels límits i dades que puguin contenir. Val a dir que la GAIP no ha pogut comprovar fefaent la concurrència de cap dels límits previstos en la Llei de transparència perquè no ha accedit a la informació reclamada i, a més, l’Ajuntament, en no haver col·laborat amb aquesta Comissió tampoc ha defensat l’existència de cap element que permeti limitar l’abast del dret d’accés a la informació. Pel que fa a la informació continguda en els expedients administratius de la instal·lació i desinstal·lació de càmeres interiors en les dependències policials (informes, dates, marca i model) no sembla que hi hagi d’haver límits més enllà de dades personals merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració i, per tant, d’acord amb l’article 24.1 LTAIPBG, s’ha de donar accés llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits; extrem que haurà de verificar l’administració. Per tant, s’estima el dret a l’accés a aquesta informació. Això inclou les autoritzacions per a la instal·lació (s’entén que es refereix a l’informe emès pel delegat de protecció de dades i altres càrrecs que hagin pogut intervenir en la decisió, no pas a autoritzacions individuals) i els protocols, si existeixen, o documents que justifiquin les finalitzats i ús de les imatges. Quan al punt 1.f (cada uno de los accesos y controles a las grabaciones y datos personales grabados por cada una de las cámaras con identificación del funcionario o funcionaria que ha accedido, motivación del acceso y justificación de autorización o conocimiento del delegado de protección de datos de la corporación de los últimos 6 meses) aquesta Comissió entén que la persona reclamant es refereix als accessos i controls que s’hagin fet de les gravacions per part de personal degudament autoritzat i, per tant, s’estima el dret a conèixer qui ha tingut accés i, si es disposa, a la motivació pel qual s’ha realitzat aquest accés. Quant a l’apartat 2 (calendari laboral i descans de personal interí del cos) i 3 (detall de serveis extraordinaris realitzats per a cada funcionari interí) s’estima el dret d’accés aquesta informació considerant que les dades sol·licitades són merament identificatives d’acord amb el referit article 24.1 LTAIPBG. En darrer terme, i pel que fa al punt 4 (convocatòria i acta de negociació col·lectiva), s’estima igualment el dret d’accés pel cas que existeixi. En tots els supòsits, pel cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació. 5. Obligatorietat del titulars dels documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència; i que l’organització, avaluació i conservació i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels seus titulars (article 7 i 8). La Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents. Així mateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). I l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un SGD , impulsora si no en disposa i vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització. Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, els ens locals i les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen integren el patrimoni documental de Catalunya i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la informació relativa a les càmeres hauria d’estar el nivell Defensa de béns i drets (codi 0073), Càmeres de videovigilància de béns municipals i via pública (sèrie 3144); la relativa als calendaris laborals dins el nivell Jornada de treball (codi 0061), sèrie Calendaris laborals (1492) i la negociació col·lectiva dins el nivell Relacions laborals (codi 0067), sèrie Negociacions del conveni colꞏlectiu del personal (1560). 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de desembre de 2025 resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1654/2025 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4. 2. Requerir a l’Ajuntament de Granollers que doni resposta a la persona reclamant a la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Granollers informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1654/2025 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.