UGT de Catalunya y SPL-CME solicitaron al Ayuntamiento de Granollers expedientes de cámaras de vigilancia, calendarios laborales y servicios extraordinarios. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación al considerar que es información pública y que el Ayuntamiento no justificó ningún límite legal para denegar el acceso.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG al ser elaborada por la Administración como consecuencia de su actividad.
2
El Ayuntamiento no colaboró con la GAIP ni defendió la existencia de elementos que permitieran limitar el derecho de acceso a la información.
3
Los datos personales contenidos en los expedientes de cámaras y servicios extraordinarios se consideran meramente identificativos según el artículo 24.1 LTAIPBG y deben ser facilitados.
4
El derecho de acceso se extiende a los informes del delegado de protección de datos, protocolos de uso de imágenes y la motivación de los accesos a las grabaciones.
5
La condición de representante sindical no otorga automáticamente el mismo acceso a la información que tienen los delegados sindicales según la LOLS, pero no impide el ejercicio del derecho general de acceso a la información pública.
Texto completo
Resolució 2245/2025, de 18 de desembre
Número d’expedient de la Reclamació: 1654/2025
Administració reclamada: Ajuntament de Granollers
Informació reclamada: Expedients d’instal·lació i desinstal·lació de càmeres, calendaris
laborals i de descans, serveis extraordinaris i convocatòria i acta de negociació.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La informació reclamada, si se’n disposa, és informació pública d’acord amb l’article
2.b i qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la
denegació o l’accés restringit. Pel que fa als límits la GAIP no ha pogut comprovar fefaent la
concurrència de cap dels límits previstos en la Llei de transparència perquè no ha accedit a la
informació reclamada i, a més, l’Ajuntament, en no haver col·laborat amb aquesta Comissió
tampoc ha defensat l’existència de cap element que permeti limitar l’abast del dret d’accés a la
informació. Pel que fa a la informació continguda en els expedients administratius de la
instal·lació i desinstal·lació de càmeres interiors en les dependències policials (informes, dates,
marca i model) no sembla que hi hagi d’haver límits més enllà de dades personals merament
identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de
l’Administració i, per tant, d’acord amb l’article 24.1 LTAIPBG, s’ha de donar accés llevat que,
excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres
drets constitucionalment protegits; extrem que haurà de verificar l’administració. Per tant,
s’estima el dret a l’accés a aquesta informació. Això inclou les autoritzacions per a la instal·lació
(s’entén que es refereix a l’informe emès pel delegat de protecció de dades i altres càrrecs que
hagin pogut intervenir en la decisió, no pas a autoritzacions individuals) i els protocols, si
existeixen, o documents que justifiquin les finalitzats i ús de les imatges. Quan al punt 1.f (cada
uno de los accesos y controles a las grabaciones y datos personales grabados por cada una de
las cámaras con identificación del funcionario o funcionaria que ha accedido, motivación del
acceso y justificación de autorización o conocimiento del delegado de protección de datos de la
corporación de los últimos 6 meses) aquesta Comissió entén que la persona reclamant es
refereix als accessos i controls que s’hagin fet de les gravacions per part de personal
degudament autoritzat i, per tant, s’estima el dret a conèixer qui ha tingut accés i, si es disposa,
a la motivació pel qual s’ha realitzat aquest accés Quant a l’apartat 2 (calendari laboral i
descans de personal interí del cos) i 3 (detall de serveis extraordinaris realitzats per a cada
funcionari interí) s’estima el dret d’accés aquesta informació considerant que les dades
sol·licitades són merament identificatives d’acord amb el referit article 24.1 LTAIPBG. En darrer
terme, i pel que fa al punt 4 (convocatòria i acta de negociació col·lectiva), s’estima igualment el
dret d’accés pel cas que existeixi.
Paraules clau: Ajuntaments. Sindicats. Representants sindicals. Càmeres vigilància.
Expedients. Calendaris laborals. Hores extraordinàries. Reclamació contra silenci. Límits.
Dades personals. Dades merament identificatives. Estimació .
Ponent: Mercè Aymerich i Boltà
Antecedents
El 29 de setembre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 1654/2025 presentada per una
persona física en nom i representació d’UGT de Catalunya i SPL- CME contra l’Ajuntament
de Granollers en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP). En la Reclamació manifesta que l’Administració no ha respost a la seva
sol·licitud.
El 26 d’agost de 2025 la persona reclamant, com a representant de les organitzacions
sindicals UGT i SPL-CME, sol·licita:
“1.- Expedientes administrativos completos de la instalación cámaras interiores de los
últimos 6 meses en las dependències de la Policia Local de Granollers ubicadas en la c.
Princesa, 55 que incluya al menos:
a) Informes técnicos y jurídicos que motivaron la instalación de las cámaras, y la
desinstalación de la cámara del armero.
b) Fechas de instalación de cada una de elles.
c) Marca y modelo de cada una de las cámaras, sus características técnicas y ubicación
exacta de cada una de elles.
d) Autorizaciones concedidas, incluyendo las emitidas por el delegado de protección de
datos, para la colocación de cada una de las cámaras.
e) Protocolos y finalidades oficiales de grabación y uso de las imágenes.
f) Cada uno de los accesos y controles a las grabaciones y datos personales grabados por
cada una de las cámaras con identificación del funcionario o funcionaria que ha accedido,
motivación del acceso y justificación de autorización o conocimiento del delegado de
protección de datos de la corporación de los últimos 6 meses.
2.- Calendario laboral de trabajo y descansos de los tres meses de nombramiento de cada
uno de los funcionarios interinos de la policía local de Granollers desde el primer día de
incorporación al cuerpo.
3.- Detalle de los servicios extraordinarios realizados por cada funcionario interino de cada
uno de los días en los que hayan realizado hasta la fecha de hoy.
4.- Convocatoria y acta de negociación colectiva de implantación del calendario laboral de
trabajo y descansos implantado al personal interino indicado anteriormente” .
En la reclamació presentada a la GAIP es manifesta que “Es necessita per defensar els
drets i interessos dels empleats/ades públics/ques i de les organitzacions sindicals a les
quals se'ls està vulnerant el dret fonamental de llibertat sindical. I per exercir accions legals
en conseqüència”.
El 3 d’octubre de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informant a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació al Ajuntament de Granollers i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per
resoldre la Reclamació. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la
documentació requerida a l’Administració.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per
tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació
pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb
l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret
d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen
que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb
criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació.
2. Manca de col·laboració de l’administració
L’antecedent 5 posa de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració
amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP
preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes
sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre la condició de la persona reclamant
Quant a la representació d’UGT, l’article 6 de la Llei Orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de
Llibertat Sindical (LOLS) reconeix als sindicats més representatius a nivell estatal, com és el
cas, “una singular posición jurídica a efectos, tanto de participación institucional como de
acción sindical”. D’aquesta posició singular NO se’n deriva el reconeixement a tenir accés a la
mateixa informació i documentació que l’empresa posi a disposició del comitè d’empresa, com
sí reconeix la LOLS en el seu article 10.3.1 als delegats sindicals.
El dret d’accés a informació per a l’exercici de les funcions que són pròpies de les juntes o
delegats de personal i que podria incloure dades de caràcter personal d’acord amb l’article 39 i
40 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) pel cas de personal funcionari o personal
laboral adscrit a una administració pública, així com les previsions dels articles 62, 63 i 64 de
l’Estatut de Treballadors (ET) en els cas dels delegats de personal i el comitè d’empresa, NO
són aplicables als representants sindicals malgrat la persona reclamant manifesti la necessitat
d’accedir a aquesta informació per part de l’organització sindical “per defensar i protegir els
drets i interessos dels empleats i empleades públiques”.
En cas de voler a accedir a informació pública en les mateixes condicions que les referides
anteriorment per les persones i/o òrgans de representació col·lectiva cal que el representant
sindical estigui degudament autoritzat d’acord amb la normativa aplicable.
4. Sobre el dret parcial d’accés a la informació pública i límits
La informació reclamada – expedients de la instal·lació de càmeres a l’interior de les
dependències de la policia local, calendari laboral i descans, serveis extraordinaris realitzats,
convocatòria i acta de negociació col·lectiva d’implantació del calendari laboral i descans-, si es
disposa, és informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG informació pública, ja que és
“informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir
en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les
administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres
persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin
causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de
manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi
concorrin (article 22.1 LTAIPBG).
Cal recordar que l’Ajuntament de Granollers és un subjecte obligat a complir amb les
obligacions de transparència activa i a tramitar, conforme a l’LTAIPBG, les sol·licituds d’accés a
la informació pública (art. 3.1.a) formulades per les persones interessades.
Quant als límits i accés parcial a la informació pública, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG
estableixen els següents requisits i criteris per a la seva aplicació: “2. Les limitacions legals al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en
compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en
benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés
a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en
cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. I aquests límits “han d’ésser
proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les
circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat
superior que justifiqui l’accés a la informació” (article 22.1 LTAIPBG).
En aquest supòsit la persona reclamant demana accés a diversa informació i cal analitzar en
funció dels límits i dades que puguin contenir. Val a dir que la GAIP no ha pogut comprovar
fefaent la concurrència de cap dels límits previstos en la Llei de transparència perquè no ha
accedit a la informació reclamada i, a més, l’Ajuntament, en no haver col·laborat amb aquesta
Comissió tampoc ha defensat l’existència de cap element que permeti limitar l’abast del dret
d’accés a la informació.
Pel que fa a la informació continguda en els expedients administratius de la instal·lació i
desinstal·lació de càmeres interiors en les dependències policials (informes, dates, marca i
model) no sembla que hi hagi d’haver límits més enllà de dades personals merament
identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de
l’Administració i, per tant, d’acord amb l’article 24.1 LTAIPBG, s’ha de donar accés llevat que,
excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres
drets constitucionalment protegits; extrem que haurà de verificar l’administració. Per tant,
s’estima el dret a l’accés a aquesta informació. Això inclou les autoritzacions per a la instal·lació
(s’entén que es refereix a l’informe emès pel delegat de protecció de dades i altres càrrecs que
hagin pogut intervenir en la decisió, no pas a autoritzacions individuals) i els protocols, si
existeixen, o documents que justifiquin les finalitzats i ús de les imatges.
Quan al punt 1.f (cada uno de los accesos y controles a las grabaciones y datos personales
grabados por cada una de las cámaras con identificación del funcionario o funcionaria que ha
accedido, motivación del acceso y justificación de autorización o conocimiento del delegado de
protección de datos de la corporación de los últimos 6 meses) aquesta Comissió entén que la
persona reclamant es refereix als accessos i controls que s’hagin fet de les gravacions per part
de personal degudament autoritzat i, per tant, s’estima el dret a conèixer qui ha tingut accés i, si
es disposa, a la motivació pel qual s’ha realitzat aquest accés.
Quant a l’apartat 2 (calendari laboral i descans de personal interí del cos) i 3 (detall de serveis
extraordinaris realitzats per a cada funcionari interí) s’estima el dret d’accés aquesta informació
considerant que les dades sol·licitades són merament identificatives d’acord amb el referit
article 24.1 LTAIPBG.
En darrer terme, i pel que fa al punt 4 (convocatòria i acta de negociació col·lectiva), s’estima
igualment el dret d’accés pel cas que existeixi.
En tots els supòsits, pel cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho
haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per
satisfer la reclamació.
5. Obligatorietat del titulars dels documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents estableix l’obligatorietat dels
titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental que garanteixi el
tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les
obligacions de transparència; i que l’organització, avaluació i conservació i l’accés a aquests
són responsabilitat directa dels seus titulars (article 7 i 8).
La Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de
procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents
electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les
prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents.
Així mateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors
de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint
criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió
de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les
administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica
de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3).
I l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels
funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció
pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció
superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest
mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de
l’existència d’un SGD , impulsora si no en disposa i vetllar per la documentació amb una
sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable
primer de la manca de localització.
Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, els ens locals i les entitats autònomes, les
empreses públiques i les altres entitats que en depenen integren el patrimoni documental de
Catalunya i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés,
avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar
perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau,
l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració
Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la informació relativa a les
càmeres hauria d’estar el nivell Defensa de béns i drets (codi 0073), Càmeres de
videovigilància de béns municipals i via pública (sèrie 3144); la relativa als calendaris laborals
dins el nivell Jornada de treball (codi 0061), sèrie Calendaris laborals (1492) i la negociació
col·lectiva dins el nivell Relacions laborals (codi 0067), sèrie Negociacions del conveni colꞏlectiu
del personal (1560).
6. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
7. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 18 de desembre de 2025 resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 1654/2025 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4.
2. Requerir a l’Ajuntament de Granollers que doni resposta a la persona reclamant a la
informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Granollers informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1654/2025 i donar publicitat
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.