Solicitud de acceso al expediente de protocolo de acoso laboral al Ayuntamiento de Granollers y estimación de la GAIP

Resolució 2063/2025, de 4 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 1652/2025 Administració reclamada: Ajuntament de Granollers Informació reclamada: Expedient relatiu a l’activació del protocol d’assetjament laboral i tancament. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació reclamada és informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG i qualsevol persona hi té dret d’accés llevat que hi concorrin causes legals que en determinin la denegació o accés restringit. En aquest supòsit, la persona afectada a autoritzar a la persona reclamant a tenir accés a informació que relacionada amb l’expedient. Quant als límits que poden concórrer en aquest cas, la GAIP no ha pogut comprovar de forma fefaent la concurrència de cap dels límits previstos a la Llei de transparència perquè no ha accedit a la informació reclamada i, a més, l’Ajuntament, al no haver col·laborat, no n’ha invocat l’existència de cap element que faci preveure la limitació del dret. L’expedient al que es pretén accedir presumiblement ha de contenir dades personals merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública (article 24.1 LTAIPBG) i, fins i tot, dades que podrien ser considerades especialment protegides (com podrien ser dades de salut) relatives a la persona afectada per l’assetjament. L’article 24.3 LTAIPBG preveu que l’accés a la informació pública que es refereixi només a dades personals del sol·licitant s’han de resoldre d’acord amb la regulació del dret d’accés que estableix la legislació de protecció de dades de caràcter personal. Així, l’article 15.3 del Reglament Europeu de Protecció de Dades preveu que el responsable del tractament ha de facilitar una còpia de les dades personals objecte de tractament. Dit tot això, tenint en compte tot el que s’ha referit fins ara, aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a l’expedient reclamat relatiu a l’activació i tancament d’un expedient d’assetjament laboral. Paraules clau: Ajuntaments. Sindicats. Representants sindicals. Policia local. Recursos humans. Expedients. Protocols. Assetjaments. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. Límits. Dades personals. Dades especialment protegides. Autoritzacions. Dades pròpies. Estimació. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà. Antecedents El 28 de setembre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 1652/2025 presentada per una persona física en nom i representació d’UGT de Catalunya i SPL- CME contra l’Ajuntament de Granollers en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En la Reclamació manifesta que l’Administració no ha respost a la seva sol·licitud. Malgrat presentar la Reclamació com a representant d’UGT i SPL- CME només aporta l’acreditació d’UGT. També s’aporta autorització de la persona afectada i sol·licitant perquè la persona reclamant tingui acc és a dades de caràcter personal de l'empleat públic XXX. El 5 d’agost de 2025 una persona interessada presenta a l’Ajuntament de Granollers un recurs de reposició contra una resolució de data 22 de juliol que conclou que uns fets denunciats no constitueixen assetjament laboral psicològic. En aquest recurs es sol·licita, també, “Que se’m faciliti accés complet a l’expedient administratiu, incloent-hi informes interns, actes de reunió, comunicacions, valoracions del Servei de Prevenció, i resolució íntegra, així com al sindicats SPL/CME i UGT que van denunciar en el meu nom en primera instància fets”. Aquest escrit està signat conjuntament per la persona afectada i la persona ara reclamant com a representant d’UGT. En la Reclamació s’aporta una comunicació amb data 17 de juny de 2025 d’ordre de retirada d’efectes personal d’un espai de comissaria emesa per l’Inspector de cap de la Policia local i amb relació a les atribucions d’un membre del cos una sol·licitud amb data 19 de juny signada per les organitzacions sindicals UGT i SPL.CME i la mateixa persona afectada d’activació de protocol d’assetjament laboral i altres discriminacions i requeriment de suspensió immediata de qualsevol actuació relativa a aquesta actuació de desallotjament. El 3 d’octubre de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informant a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació al Ajuntament de Granollers i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Administració. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Manca de col·laboració L’antecedent 5 posa de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre l’estimació del dret d’accés a la informació pública sol·licitada i límits La informació sol·licitada i reclamada, - expedient relatiu a l’activació del protocol per assetjament laboral i tancament - , és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret d’accés, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). En aquest supòsit, és convenient destacar que la persona reclamant ha acreditat està autoritzada per la persona afectada per el suposat assetjament laboral. Cal recordar que l’Ajuntament de Granollers és un subjecte obligat a complir amb les obligacions de transparència activa i a tramitar, conforme a l’LTAIPBG, les sol·licituds d’accés a la informació pública (art. 3.1.a) formulades per les persones interessades. Quant als límits que poden concórrer en aquest cas, la GAIP no ha pogut comprovar de forma fefaent la concurrència de cap dels límits previstos a la Llei de transparència perquè no ha accedit a la informació reclamada i, a més, l’Ajuntament, al no haver col·laborat, no n’ha invocat l’existència de cap element que faci preveure la limitació del dret. L’expedient al que es pretén accedir presumiblement ha de contenir dades personals merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública (article 24.1 LTAIPBG) i, fins i tot, dades que podrien ser considerades especialment protegides (com podrien ser dades de salut) relatives a la persona afectada per l’assetjament. L’article 24.3 LTAIPBG preveu que l’accés a la informació pública que es refereixi només a dades personals del sol·licitant s’han de resoldre d’acord amb la regulació del dret d’accés que estableix la legislació de protecció de dades de caràcter personal. Dit tot això, tenint en compte tot el que s’ha referit fins ara i que l’expedient està tancat, aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a l’expedient reclamat relatiu a l’activació i tancament d’un expedient d’assetjament laboral. Per al cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència; i que l’organització, avaluació i conservació i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels seus titulars (article 7 i 8). La Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents. Així mateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). I l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un SGD, impulsora si no en disposa i vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització. Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, els ens locals i les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen integren el patrimoni documental de Catalunya i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu o de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Seguretat i prevenció de riscos laborals ( codi 0065 ), sèrie Denúncies del personal per assetjament laboral (1542). 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 de novembre de 2025 resol per unanimitat: 1. Estimar el dret d’accés de la Reclamació 1652/2025 d’acord amb les consideracions fetes en el fonament jurídic 3 . 2. Requerir a l’Ajuntament de Granollers que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Granollers informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1652/2025 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 124 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 124 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.