Se solicitó al Consell Comarcal de les Garrigues el examen y los criterios de corrección de un proceso selectivo. El organismo alegó que el tribunal no se los había facilitado. La GAIP estima la reclamación, considerando inverosímil que la Administración no pueda exigir dicha información al tribunal para entregarla al solicitante.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es considerada pública al ser elaborada por la Administración o estar en su poder como consecuencia de su actividad
2
No concurren límites de protección de datos personales ya que los enunciados de los exámenes y las pautas de corrección carecen de datos personales
3
El Consell Comarcal tiene plena capacidad legal para exigir los criterios de corrección al tribunal calificador, haciendo inverosímil la denegación por falta de disponibilidad
4
Se aplica el Criterio 1/2023 de la GAIP sobre la publicidad activa de enunciados y plantillas de corrección en procesos selectivos
5
La Administración tiene la obligación legal de disponer de un sistema de gestión documental que garantice la recuperación y acceso a los expedientes de selección de personal
Texto completo
Resolució 152/2025 , de 6 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 1652/2024
Administració reclamada: Consell Comarcal de les Garrigues
Informació reclamada: Examen i criteris de correcció del procés de secretari interventor del SAT.
Sentit de la resolució: Estimació.
Resum: És procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, en la
mesura en què aquesta informació existeixi prèviament elaborada. Malgrat que el Consell
Comarcal afirmi que “No es van poder facilitar els criteris de correcció per no haver-los posat el
tribunal a disposició del Consell Comarcal” aquest ens disposa de plena capacitat d’exigir aquests
criteris de correcció al tribunal que va qualificar les proves, i, per tant, resulta sense cap mena de
dubte inversemblant que no es puguin obtenir del tribunal i fornir-los a la persona reclamant.
Paraules clau: Ajuntaments. Exàmens. Processos selectius. Criteris de correcció. Reclamació
contra silenci. Estimació. Sense límits.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
1. El 16 de desembre entra a la GAIP la Reclamació 1652/2024, presentada per una persona
interessada contra el Consell Comarcal de les Garrigues en relació amb la sol·licitud indicada
a l’antecedent següent .
2. El 29 d’octubre de 2024 la persona reclamant sol·licita al Consell Comarcal de les Garrigues
el següent: “Examen i criteris de correcció del procés de secretari interventor del SAT”.
3. La Reclamació presentada el 16 de desembre de 2024 indica que l’Administració no hauria
atès la SAIP, ni hauria fornit la informació demanada.
4. El 15 de gener de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 15 de gener de 2025 la GAIP comunica la Reclamació al Consell Comarcal de les
Garrigues i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP,
li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’ expedient de la sol·licitud
d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per
resoldre la Reclamació.
6. En data 27 de gener de 2024 la GAIP rep l’informe del Consell Comarcal reclamat, amb el
contingut extractat següent: “El senyor XXX va sol·licitar participar en el procés selectiu. El
procés selectiu es va celebrar el dia 17 d’octubre de 2024. En data 29 d’octubre de 2024,
mitjançant instancià genèrica número 2024- E-RC-5455, el senyor XXX va sol·licitar l’examen i
criteris de correcció del procés de secretari interventor del SAT a fi d’utilitzar-lo per estudiar
les oposicions de secretari interventor. No es va obrir cap expedient d’accés a la informació
pública, atès que examinada la seva petició es va trametre còpia de la prova realitzada pel
senyor XXX amb les puntuacions anotades pels membres del tribunal qualificador, mitjançant
correu electrònic, el dia 4 de novembre de 2024, s’adjunta el correu electrònic enviat. No es
van poder facilitar els criteris de correcció per no haver-los posat el tribunal a disposició del
Consell Comarcal. De la petició efectuada pel senyor XXX no es veuen afectades terceres
persones”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual
s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública
(RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i
c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a
sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i
representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés
a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en
cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits
no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment
la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Sobre el dret d’accés a la informació reclamada
En primer terme, cal examinar si l’objecte de la reclamació és informació pública. La informació
sol·licitada està relacionada amb un procés selectiu desenvolupat per l’Ajuntament. Concretament
es demana el següent: “Examen i criteris de correcció del procés de secretari interventor del SAT”.
Vist l’objecte de la sol·licitud, efectivament, d’acord amb l’article 2.b) de l’LTAIPBG és informació
pública “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. En el cas que
ens ocupa, tota la informació sol·licitada, si existia prèviament al moment en què es va formular la
sol·licitud d’accés, ha de ser considerada informació pública. A més, el Consell Comarcal és un
subjecte obligat per l’LTAIPBG (art. 3) a tramitar les sol·licituds d’accés a la informació pública i a
facilitar-ne, quan s’escaigui, l’accés.
La informació ara reclamada és, per tant, informació que el Consell previsiblement ha de tenir, ja
que deriva de l’exercici de facultats que li són pròpies.
En segon lloc, una vegada constatat que la informació sol·licitada és informació pública, cal
recordar que l’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol
persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). Cal tenir en compte
igualment que l’exercici del dret d’accés no resta condicionat a l’existència d’una motivació prèvia
expressada per la persona sol·licitant (art. 26.2 in fine de la LTAIPBG).
En tercer lloc, l’exercici del dret d’accés a la informació pública resta condicionat per l’eventual
concurrència de límits que puguin justificar, d’acord amb les previsions de la LTAIPBG, un accés
parcial o una denegació de l’accés a la informació. Així mateix, l’aplicació dels límits al dret d’accés
i la determinació del seu abast s’han de realitzar prèvia ponderació dels béns jurídics protegits i
dels interessos en presència.
La Taula d'accés i avaluació documental (TAAD núm. 16, publicada al DOGC 8296) de selecció
dels empleats públics, recull com un dels documents que configuren l’expedient les proves de
qualificació i valoració i estableix com a criteri d’avaluació la conservació permanent de les actes,
els acords del tribunal qualificador, les llistes definitives d’admesos, el model de proves i les
resolucions.
Com a criteri general d’accés, la TAAD indicada estableix un accés restringit sense perjudici
d’accés parcial perquè majoritàriament poden contenir dades personals que no són ni merament
identificatives de l’organització, funcionament o activitat pública de l‘Administració ni dades
personals especialment protegides. Ocasionalment, poden contenir dades personals merament
identificatives i dades personals especialment protegides de l‘art. 9.1 del Reglament (UE)
2016/679, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016 relatiu a la protecció de les
persones físiques en el que respecta al tractament de dades personals i a la lliure circulació
d’aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de
dades). Ara bé, i pel que fa als límits a la protecció de les dades, no s’aprecia que n’hi concorrin
vist que només es demanen els enunciats dels exàmens i les pautes de correcció de les proves
que és informació mancada de dades personals.
En darrer terme, aquesta Comissió vol emfasitzar que el 16 de novembre de 2023 el Ple de la
GAIP va aprovar el Criteri 1/2023 sobre la publicitat activa dels enunciats, plantilles de correcció
dels exàmens i altres criteris de valoració dels processos selectius: https://www.gaip.cat/ca/qui-
som/que- es-la-gaip/noticies/noticia/Aprovat-el-Criteri-1-2023- de-la-Comissio.
Dit això, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, en la
mesura en què aquesta informació existeixi prèviament elaborada. Malgrat que el Consell
Comarcal afirmi que “No es van poder facilitar els criteris de correcció per no haver-los posat el
tribunal a disposició del Consell Comarcal” aquest ens disposa de plena capacitat d’exigir aquests
criteris de correcció al tribunal que va qualificar les proves, i, per tant, resulta a sense cap mena de
dubte inversemblant que no es puguin obtenir del tribunal i fornir-los a la persona reclamant.
3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei
20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un
sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot
el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix
que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són
responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions
públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i
conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de
documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que
garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i
inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades,
la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les
convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre
d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional
Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions
públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en
expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i
documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la
integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han
de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i
la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la
normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han
d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne
el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la
normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions
públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible,
l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme;
que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es
consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei
relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de
dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris
temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi
índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents,
informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització
de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de
dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim
jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la
funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció
superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat
legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un
sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una
sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer
de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de
documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els
documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat
política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les
empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al
Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que
existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu / de diferents expedients administratius,
que ha/han d’estar perfectament classificat/classificats de manera que permeti la seva recuperació
i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a
l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta
documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Selecció de personal (codi 0058), sèrie
processos selectius de personal (1458).
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions
dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les
persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions,
d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de
reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6
de febrer de 2025, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 1652/ 2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2.
2. Requerir al Consell Comarcal de les Garrigues que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir al Consell Comarcal de les Garrigues a informar la GAIP, dins del termini de quinze
dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1652/ 2024 i donar publicitat
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació.
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de
dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant,
si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord
amb l’article 25.2.k RGAIP
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1
de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar
després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a
l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.