Estimada parcialmente 13/02/2025 · 59 días en resolverse

Solicitud de acceso íntegro al expediente urbanístico 54/24 y estimación parcial de la reclamación por la GAIP

Una persona física solicitó al Ayuntamiento de Santa Coloma de Gramenet el acceso íntegro al expediente 54/24 sobre legalidad urbanística. Tras alegar que solo recibió la resolución final, la GAIP estima parcialmente la reclamación, obligando al Ayuntamiento a entregar el resto de la documentación, ya que es información pública y no se invocaron límites legales.

Puntos clave de la argumentación

1 El acceso a un expediente administrativo constituye información pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG, al ser documentos elaborados por la Administración en el ejercicio de sus funciones.
2 La falta de remisión de informes solicitados por la GAIP se califica como falta de colaboración, aunque no impide la resolución de la reclamación según el artículo 33.7 del RGAIP.
3 Se reconoce la pérdida sobrevenida de parte del objeto debido a que el Ayuntamiento ya había entregado la resolución final del expediente.
4 Al no haber invocado el Ayuntamiento ningún límite al derecho de acceso durante el procedimiento, es responsabilidad de este respetar los artículos 21 a 25 de la LTAIPBG al momento de la entrega.
5 Se recuerda la obligatoriedad de los titulares de documentos públicos de disponer de un sistema de gestión documental (SGD) que garantice la recuperación y conservación de los expedientes.

Texto completo

Resolució 190/2025, de 13 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1643/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Informació reclamada: Accés a un expedient. Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua de part de l’objecte. Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha lliurat part de la informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment. S’estima la reclamació pel que respecta a la part d’informació que encara no ha estat lliurada, la resta de documentació que formi part de l’expedient sol·licitat, sobre la qual es reconeix el dret d’accés atès que es d’acord amb l’article 2 de l’LTAIPBG informació publica. Quant als límits al dret d’accés a la informació pública que poden concórrer en aquest supòsit concret, com que l’Ajuntament reclamat no ha lliurat l’informe requerit per a aquesta Comissió, no ha invocat la concurrència de cap límit en el si d’aquest procediment, li correspondrà a l’Ajuntament la responsabilitat de respectar del previst als articles 21, 22, 23, 24 i 25 de la LTAIPBG en el moment de lliurar la informació reclamada. En cas que l’Ajuntament no disposi de la informació reclamada, aquesta és la resposta que ha de facilitar a la persona reclamant, sense que quedi obligat a elaborar la informació sol·licitada per aquesta resolució. Paraules clau: Ajuntaments. Persona física. Accés expedient. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. Estimació. Sense límits. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents El 16 de desembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1643/2024, presentada per una persona física contra l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 7 de novembre de 2024 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament el següent: “Sol·licito còpia íntegra dels documents que integren l'expedient incoat a partir de la instància presentada amb número 19348. En cap moment del procediment se m'ha comunicat res, ni tan sols l'inici del procediment. Quan he trucat per telèfon se m'ha informat verbalment, però no se m'ha reconegut ser part interessada, tot i ser la persona que ha presentat la instància denúncia per patir les conseqüències de la instal·lació d’un element urbanístic del qual sol·licito l’avaluació de la seva legalitat. Així que, com a part interessada, reitero la meva petició de tenir còpia, en pdf, de la totalitat de l’expedient 54/24, segons la referència facilitada per part dels treballadors municipals que em van atendre telefònicament. De no ser aquesta la referència correcta, els recordo la referència indicada a l’encapçalament d’aquest escrit”. El 8 de gener de 2025 la GAIP rep resolució de l’Ajuntament de Santa Coloma notificada a la reclamant que manifesta que “Analitzades les dades incloses en l’informe d’inspecció es constata que la tanca inspeccionada estarà dins dels paràmetres urbanístics de la zona”. I es resol donar per finalitzat l'expedient 54/24- LEG tramitat en relació amb la protecció de la legalitat urbanística de la finca XXX, ordenant l'arxiu de les actuacions practicades. El 8 de gener de 2025 la GAIP rep comunicació de la reclamant que manifesta que la resolució li ha estat lliurada però no la resta de l’expedient que demanava. El 15 de gener de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. En data de la resolució a questa Comissió no té constància del lliurament de cap més informació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir -la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Manca de col·laboració de l’Administració Els antecedents posen de manifest que la part reclamada no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat d’una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Pèrdua sobrevinguda de part de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha lliurat part de la informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment, concretament respecte de la resolució que decideix donar per finalitzat l'expedient demanat i que s’ha tramitat en relació amb la protecció de la legalitat urbanística de la finca sol·licitada, ordenant l'arxiu de les actuacions practicades. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània d’aquesta part de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de part de l’objecte d’aquesta. 4. Sobre el dret a la informació sol·licitada La reclamació demanava accés a la informació sol·licitada a l’Ajuntament que consistia en la còpia íntegra dels documents que integren l'expedient incoat a partir de la instància presentada amb número 19348, per tant, es referia a l’expedient en la seva totalitat. Tal com es palesa en l’apartat anterior, l’Ajuntament ha lliurat la resolució i en aquest aspecte s’ha reconegut la pèrdua de part de l’objecte reclamat, però es constata per la reclamant que encara manca per lliurar la resta de documentació que conforma l’expedient demanat. La informació sol·licitada a l’Ajuntament, l’accés a un expedient, és clarament informació pública d’acord amb l’article 2.b) de la LTAIPBG, atès que és informació elaborada per l’Administració que té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix la mateixa Llei. L’LTAIPBG, inclou en el seu àmbit d’aplicació l’Ajuntament com a subjecte obligat a complir amb les obligacions de transparència activa i a tramitar, conforme a la Llei, les sol·licituds d’accés a la informació pública (art. 3.1.a) formulades per les persones interessades. La reclamant ha de poder accedir a la informació reclamada llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG). Quant als límits al dret d’accés a la informació pública que poden concórrer en aquest supòsit concret, com que l’Ajuntament reclamat no ha lliurat l’informe requerit per a aquesta Comissió, no ha invocat la concurrència de cap límit en el si d’aquest procediment. Haurà de ser l’Ajuntament al qui li correspongui sota la seva responsabilitat, respectar del previst als articles 21, 22, 23, 24 i 25 de la LTAIPBG en el moment de lliurar la informació reclamada. Procedeix doncs atendre la reclamació emparar el dret de la persona reclamant a accedir a la informació sol·licitada. En cas que l’Ajuntament no disposi de la informació reclamada, aquesta és la resposta que ha de facilitar a la persona reclamant, sense que quedi obligat a elaborar la informació sol·licitada per aquesta resolució. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu o de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar -ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Protecció de la legalitat urbanística (codi 0142). 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2. b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 de febrer de 2025, resol per unanimitat: 1. Declarar la pèrdua sobrevinguda de part de l’objecte de la reclamació 1643/2024 pel que es refereix a la resolució lliurada per l’Ajuntament. 2. Estimar la Reclamació 1643/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 3. Requerir a l’Ajuntament de santa Coloma de Gramenet que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1643/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.