Un representante sindical solicitó a la Sindicatura de Comptes informes de fiscalización de dos consorcios de Barcelona. Tras el desistimiento de la mediación, la GAIP inadmitió la reclamación debido a que la Sindicatura de Comptes no está sujeta forzosamente a su procedimiento de reclamación al no existir un convenio previo entre ambas instituciones.
Puntos clave de la argumentación
1
La Disposición Adicional 4.1 de la Ley 19/2013 establece que contra resoluciones de instituciones análogas al Tribunal de Cuentas solo cabe el recurso contencioso-administrativo.
2
La Sindicatura de Comptes se encuadra en el artículo 3.1.b de la LTAIPBG, pero no está referenciada en el artículo 73 de la misma norma.
3
Según el artículo 74.3 de la LTAIPBG, la aplicación del sistema de garantías de la GAIP para este tipo de organismos requiere la existencia de un convenio previo.
4
Al no existir dicho convenio, la Sindicatura de Comptes no se encuentra sujeta con carácter forzoso y general al procedimiento de reclamación ante la GAIP.
Texto completo
Resolució 81/2025, de 23 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 1641/2024
Administració reclamada: Sindicatura de Comptes
Informació reclamada: Diversa informació de fiscalització de dos consorcis.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: La Sindicatura de Comptes és un dels organismes que és inclòs a l’article 3.1.b i c
LTAIPBG, sense que li faci referència l’article 73 de la mateixa Llei. Per tant, la subjecció de la
Sindicatura de Comptes a l’autoritat de la GAIP i al procediment de reclamació davant
d’aquesta institució s’hauria d’acordar per conveni entre ambdues institucions. En conclusió, i
atesa la manca de conveni, la Reclamació ha de ser inadmesa perquè la Sindicatura de
Comptes no es troba subjecte amb caràcter forçós i general al procediment de reclamació
davant aquesta Comissió.
Paraules clau: Sindicatura de Comptes. Informes. Fiscalitzacions. Reclamació contra silenci.
Incompetència de la GAIP. Inadmissió.
Ponent: Mercè Aymerich i Boltà
Antecedents
El 16 de desembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1641/2024, presentada per una
persona física que actua com a delegat de la secció sindical CSIF de l’Ajuntament de
Barcelona contra la Sindicatura de Comptes. La persona reclamant sol·licita el procediment
de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
El 9 de gener de 2025 la persona reclamant, mitjançant correu electrònic, comunica el desistiment de mediació i sol·licita que es segueix la tramitació per via ordinària.
El 10 de juliol de 2024 la persona ara reclamant presenta una sol·licitud d’accés a
informació pública a la Sindicatura de Comptes en la que demanava:
“- El informe provisional de fiscalización que la sindicatura de cuentas lleva a término en el
Consorcio de Bibliotecas de Barcelona, el departamento E, síndico Sr. XXXX.
- Alegaciones que el Ayuntamiento ha realizado ante la Sindicatura de cuentas sobre el
informe provisional de la fiscalización del Consorcio de Bibliotecas de Barcelona.
- CERTIFICACION de la fecha en la que emitieron dicho informe al Ayuntamiento.
- Informe definitivo de la Sindicatura de cuentas (cuando este realizado).
Así mismo solicito también:
- El informe 1/2014 de fiscalización sobre el consorcio de educación de Barcelona ejercicio
2012.
- El informe provisional de fiscalización sobre el consorcio de educación de Barcelona
ejercicio 2012.
- Alegaciones presentades por el Ayuntamiento de Barcelona a la fiscalización llevada a
término por la sindicatura d cuentas sobre el nforme1/2014 y el informe preliminar
provisional.
- Informe de conclusiones y archivo y de todas aquellas actuaciones que realizó y emitió el
Tribunal de Cuentas de España, sobre el informe de fiscalización 1/2014 que la Sindicatura
de cuentas llevo a término en el Consorcio de Educación de Barcelona.”
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la Reclamació
D’acord amb la doctrina establerta per aquesta Comissió, ha de ser inadmesa la Reclamació
que ara ens ocupa, en base a les consideracions que s’efectuen a continuació.
D’un cantó, la Disposició Addicional 4.1 de la Llei bàsica estatal (19/2013) estableix que “contra
las resoluciones dictadas por las Asambleas Legislativas y las instituciones análogas al
Consejo de Estado, Consejo Económico y Social, Tribunal de Cuentas y Defensor del Pueblo
en el caso de esas mismas reclamaciones sólo cabrá la interposición de recurso contencioso-
administrativo”, de manera que en principi no es preveu cap recurs o procediment de revisió en
la via administrativa quan es tracta de l’accés a la informació pública d’aquestes institucions.
De l’altre, hem de recordar que l’article 3 LTAIPBG fa una relació exhaustiva de les
administracions, organismes, entitats i empreses públiques subjectes al compliment de les
obligacions de la legislació de transparència i accés a la informació pública, que pot incloure la
Sindicatura de Comptes, atesa la seva condició d’institució de la Generalitat referida pel capítol
V secció tercera de l’Estatut d’Autonomia.
En relació amb aquest darrer extrem, però, el cert és que l’article 74 LTAIPBG es refereix
expressament a les reclamacions contra actuacions o omissions “d’altres organismes públics”
(diferents de l’Administració de la Generalitat i els ens que integren l’Administració local a
Catalunya” –article 3.1.a LTAIPBG-, així com de les “entitats de dret públic, societats i
fundacions públiques i consorcis” –article 3.1.b i article 73 LTAIPBG-).
Segons l’article 74 LTAIPBG, “1. Contra els actes i les omissions de les institucions i
organismes inclosos en l’article 3.1.b i c, llevat dels que fa referència l’article 73, es poden
interposar els recursos o les reclamacions que determinen llurs normes reguladores
respectives. 2. Si la normativa a què fa referència l’apartat 1 no ho determina, es pot formular
una reclamació davant l’òrgan superior responsable de la institució o l’organisme i, una vegada
exhaurida aquesta via, un recurs contenciós administratiu d’acord amb el que estableix la llei
reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. El termini per a formular la reclamació
inicial i per a resoldre- la és el que estableix la legislació de règim jurídic i de procediment
administratiu per al recurs d’alçada. 3. En el cas d’actes o omissions que afecten el dret
d’accés a la informació pública, es pot aplicar el sistema de garanties establert pel capítol IV del
títol III si les institucions i els organismes a què fa referència aquest article i la Comissió de
Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública ho estableixen per conveni”.
La Sindicatura de Comptes és un dels organismes als quals es refereix l’article que s’acaba de
reproduir, ja que és inclòs a l’article 3.1.b LTAIPBG, sense que hi faci referència l’article 73 de
la mateixa Llei. Per tant, la subjecció de la Sindicatura de Comptes a la competència de la
GAIP i al procediment de reclamació davant d’aquesta Comissió només seria possible si
s’acordés conjuntament mitjançant un conveni, el qual hores d’ara és inexistent.
Atesa aquesta manca de conveni, i en conclusió, la Reclamació ha de ser inadmesa perquè la
Sindicatura de Comptes no es troba subjecte amb caràcter forçós i general al procediment de
reclamació davant la GAIP.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 23 de gener de 2024, resol per unanimitat inadmetre la R eclamació 1641/24, d’acord amb
les consideracions efectuades al fonament jurídic 1, i donar publicitat d’aquesta resolució al
web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.