Estimada parcialmente 13/03/2025 · 87 días en resolverse

Solicitud de informes de fiscalización de la Sindicatura de Comptes y el Tribunal de Cuentas al Ayuntamiento de Barcelona con estimación parcial e inadmissión parcial

Un delegado sindical solicitó al Ayuntamiento de Barcelona informes de la Sindicatura de Comptes y del Tribunal de Cuentas. El Ayuntamiento alegó confidencialidad. La GAIP estima parcialmente la solicitud, obligando a entregar los informes existentes, e inadmite la petición de informes futuros por no ser información preexistente.

Puntos clave de la argumentación

1 La confidencialidad invocada por la Administración debe estar establecida por una norma con rango de ley para limitar el derecho de acceso a la información pública.
2 El solicitante posee un derecho de acceso reforzado al actuar como delegado sindical, conforme al artículo 10.3.1 de la LOS.
3 No se aprecian límites legales al acceso de los informes provisionales y alegaciones, salvo la disociación de datos personales identificativos.
4 La información objeto del derecho de acceso debe ser temporalmente preexistente a la solicitud, por lo que no es posible exigir la entrega de informes futuros.
5 La falta de remisión de documentación requerida por la GAIP se califica como falta de colaboración, aunque no impide la resolución del procedimiento.

Texto completo

Resolució 357/2025 , de 13 de març Número d’expedient de la Reclamació: 1640/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona. Informació reclamada: informes i al·legacions de la sindicatura de comptes i del Tribunal de Cuentas. Sentit de la resolució: Estimació parcial, inadmissió parcial. Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG i, per tant, qualsevol persona hi té dret a accedir llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Recordar que la persona reclamant, en qualitat de delegat sindical, gaudeix d’un caràcter reforçat d’acord amb l’article 10.3.1 de la LOS i un deure de sigil professional en les matèries en què legalment escaigui. En relació a la confidencialitat a la que fa referència l’Ajuntament en el correu electrònic, informar que per a ser considerada un límit al dret d’accés a la informació pública, ha de ser establerta per una norma de rang de llei (article 21.1.c). La informació que afecta a l’informe provisional de la Sindicatura de Comptes, les al·legacions formulades per l’Ajuntament i data en que es va rebre aquest informe provisional (registre d’entrada), aquesta Comissió no aprecia cap límit d’ofici més enllà de les dades personals merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública. És per això, que és procedent estimar parcialment el dret d’accés a aquesta informació. Recordar a la persona reclamant el deure de sigil sobre la informació a la que té accés pel cas que hi hagués informació que pogués perjudicar les actuacions que l’Administració estigui duent a terme respecte al contingut d’aquest informe, de caràcter provisional. Pel que fa a la informació relativa a l’informe 1/2014 de fiscalització del CEB exercici 2012, informe provisional de fiscalització exercici 2012 del CEB, al·legacions presentades a la fiscalització realitzada pel Tribunal de Cuentas sobre l’informe 1/2014 i informe preliminar provisional i informe de conclusions emès pel Tribunal de Cuentas així com les actuacions que va realitzar, que el mateix Ajuntament afirma en el correu electrònic que es van arxivar, aquesta Comissió tampoc aprecia d’ofici límits i, per tant, es procedent estimar el dret d’accés a aquesta informació. Pel que fa a les pretensions futures, és procedent inadmetre parcialment la Reclamació perquè aquesta no té per objecte el dret d’accés a la informació pública, sinó una actuació futura, que depassa l’objecte del dret d’accés a la informació pública. Paraules clau: Ajuntaments. Persones físiques. Autoritzacions. Sindicats. Delegats. Fiscalitzacions. Informes provisionals. Informes definitius. Informes. Organismes supramunicipals. Sindicatura de Comptes. Tribunal de Cuentas. Informació preexistent. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. Sense límits. Estimació parcial. Inadmissió parcial. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedents 1. El 16 de desembre de 2024 e ntra a la GAIP la Reclamació 1640/2024 presentada per una persona física en qualitat de delegat sindical del CSIF contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació i manifesta no haver rebut resposta de l’Administració. 2. El 27 de juny de 2024 el secretari d’organització de la secció sindical CSIF va presentar un escrit en el que explica que s’ha iniciat una negociació per a la modificació dels articles 5.3, 21.1 i 21.2 de l’Acord de Condicions Laborals vigent que versen sobre la paga d’assistència i complement d’experiència professional. En la Mesa de negociació el Gerent de RRHH va informar d’un suposat informe de la Sindicatura de Comptes en el qual s’informa de la suposa irregularitat dels articles anteriorment referits. És per això que sol·liciten: “- El informe provisional de la sindicatura de cuentas, sobre la auditoria que se lleva a término en el Consorcio de Bibliotecas de Barcelona, el departamento E, sindico Sr. XXX. - Alegaciones que el Ayuntamiento ha realizado ante la Sindicatura de cuentas sobre el informe provisional de la fiscalización del Consorcio de Bibliotecas de Barcelona. - Fecha en la que recibieron y se dio como registro de entrada el informe provisional de la sindicatura de cuentas sobre la fiscalización del Consorcio de Bibliotecas de Barcelona. - Informe definitivo de la Sindicatura de cuentas (cuando este realizado) sobre la fiscalización arriba reseñada, así como alegaciones definitivas (cuando estén entregadas)”. I també demanen: “- El informe 1/2014 de fiscalización sobre el consorcio de educación de Barcelona ejercicio 2012. - El informe provisional de fiscalización sobre el consorcio de educación de Barcelona ejercicio 2012. - Alegaciones presentadas por el Ayuntamiento de Barcelona a la fiscalización llevada a termino por la sindicatura de cuentas sobre el informe 1/2014 y el informe preliminar provisional. - Informe de conclusiones y archivo y de todas aquellas actuaciones que realizó y emitió el Tribunal de Cuentas de Españ a, sobre el informe de fiscalización 1/2014 que la Sindicatura de cuentas llevo a término en el Consorcio de Educación de Barcelona”. 3. El 25 de juliol de 2024 la Gerència de Persones, Organització i Administració Electrònica respon a la persona sol·licitant mitjançant un correu electrònic que diu: “En relació amb el seu escrit de data 27 de juny amb numero d’assentament 0801930008- 1-2024- 0288753- 1 en el que ens demana informació sobre els informes de la Sindicatura de Comptes de Catalunya i del Tribunal de Cuentas de España, l’informo que: L’informe de la Sindicatura de comptes s’ha rebut en data 24 de juliol de 2024. Aquest informe és confidencial i serà l’informe al qual podrem al·legar. Tots els informes definitius de la sindicatura de comptes de Catalunya són públics i els poden consultar en la seva pàgina web. El Tribunal de Cuentas va arxivar l’expedient del CEB per la qual cosa no hi ha cap conclusió a treballar”. 4. En la Reclamació la persona reclamant acredita ser delegat LOLS mitjançant certificat del Secretari general de la Secció Sindical CISF a l’Ajuntament de Barcelona que l’habiliten per exercir la representació del CSIF i argumenta que necessiten la informació per poder desenvolupar la tasca sindical. 5. El 9 de gener de 2025 la persona reclamant desisteix del procediment de mediació i demana prosseguir amb la tramitació ordinària. 6. El 24 de gener de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 7. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti informe així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Administració. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre la condició de la persona reclamant La persona reclamant presenta la reclamació com a representant del CSIF Secció Ajuntament de Barcelona i acredita, mitjançant certificat emès pel secretari general d’aquesta secció sindical, que és delegat sindical i que exerceix les funcions en la secretaria del serveis jurídics del CSIF i que aquestes l’habiliten per exercir la representació d’aquest sindicat davant les AAPP i organismes autònoms. Malgrat hi hagi aquesta discordança entre les persona que signen la sol·licitud i la persona que fa la reclamació, tenint en compte que per la documentació aportada la persona reclamant ostenta càrrec per exercir aquesta representació, s’ha d’entendre formulada per la persona física reclamant actuant en qualitat de delegat sindical CSIF. 3. Manca de col·laboració L’antecedent 7 posa de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’a rticle 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 4. Sobre el dret d’accés parcial a la informació sol·licitada i límits La informació sol·licitada i reclamada, - informes de la Sindicatura de C omptes i del Tribunal de Cuentas-, és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Malgrat l’accés a la informació no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació ni a la invocació de cap norma (article 18.2 LTAIPBG), la persona reclamant manifesta que necessiten la informació per poder desenvolupar la tasca sindical. En primer lloc, cal fer palès que l’Ajuntament resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de l’LTAIPBG i queda obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.a) de l’esmentada Llei. L’article 33 i 34 de LTAIPBG estableix que les sol·licituds d’accés a la informació pública s’han de resoldre en un terme d’un mes, la resolució s’ha de formalitzar per escrit s’ha de formalitzar per escrit i notificar al sol·licitant i, si escau, als tercers afectats que hagin comparegut en l’expedient. Si la sol·licitud d’informació s’ha fet per via electrònica, la notificació de la resolució també es pot fer per mitjans electrònics. Un correu electrònic que no es pot considerar en cap cas una resolució. En segon lloc, cal tenir en compte que la persona reclamant gaudeix d’un caràcter reforçat com a delegat sindical d’acord amb l’article 10.3.1 de la Llei Orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de Llibertat Sindical (LOS) que atorga als delegats sindicals “les mateixes garanties que les establertes legalment per als membres dels comitès d'empresa o dels òrgans de representació que s’estableixin en les administracions públiques, així com els drets següents a més del que es pugui establir mitjançant un conveni col·lectiu” entre les quals “Tenir accés a la mateixa informació i documentació que l'empresa posi a disposició del comitè d'empresa. Els delegats sindicals estan obligats a guardar sigil professional en les matèries en què legalment escaigui”. I pel que fa al Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, l’article 40.1 estableix que les juntes de personal i els delegats de personal tenen legitimació a rebre informació sobre la política de personal (a), vigilar el compliment de les normes vigents en matèria de condicions de treball, prevenció de riscos laborals, Seguretat Social i ocupació, i exercir, si s’escau, les accions legals oportunes davant els organismes competents (e), entre d’altres. En quant a la concurrència de límits que puguin concórrer en la informació pública sol·licitada, atès que l’Ajuntament reclamat no ha fet arribar a la GAIP la informació requerida pertoca a aquesta Comissió la seva valoració de forma exclusiva. En relació a la confidencialitat a la que fa r eferència l’Ajuntament en el correu electrònic, informar que per a ser considerada un límit al dret d’accés a la informació pública, ha de ser establerta per una norma de rang de llei (article 21.1.c). La informació que afecta a l’informe provisional de la Sindicatura de Comptes, les al·legacions formulades per l’Ajuntament i data en que es va rebre aquest informe provisional (registre d’entrada), aquesta Comissió no aprecia cap límit d’ofici més enllà de les dades personals merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública. És per això, tenint en compte la rellevància que té aquesta informació per a l’acció sindical i l’interès públic de la informació aquesta Comissió considera que és procedent estimar parcialment el dret d’accés a aquesta informació. Recordar a la persona reclamant el deure de sigil sobre la informació a la que té accés pel cas que hi hagués informació que pogués perjudicar les actuacions que l’Administració estigui duent a terme respecte al contingut d’aquest informe, de caràcter provisional. Pel que fa a la informació relativa a l’informe 1/2014 de fiscalització del CEB exercici 2012, informe provisional de fiscalització exercici 2012 del CEB, al·legacions presentades a la fiscalització realitzada pel Tribunal de Cuentas sobre l’informe 1/2014 i informe preliminar provisional i informe de conclusions emès pel Tribunal de Cuentas així com les actuacions que va realitzar, que el mateix Ajuntament afirma en el correu electrònic que es van arxivar, aquesta Comissió tampoc aprecia d’ofici límits i, per tant, es procedent estimar el dret d’accés a aquesta informació. 5. Inadmissió parcial de la Reclamació La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública vetlla pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública i exerceix les funcions d’acord amb l’article 7 Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). Entre aquestes hi ha la de resoldre les reclamacions contra les resolucions expresses o presumptes i les comunicacions que substitueixin les resolucions en matèria d'accés a la informació pública (article 7.2 b del RGAIP). L’article 44 d’aquest Reglament, estableix que la resolució de la Reclamació pot inadmetre, estimar o desestimar, totalment o parcial, la sol·licitud de reclamació i que ha de ser motivada i s'ha de basar en l'aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i en la resta de l'ordenament jurídic. Pel que fa a la petició de l’informe definitiu de la Sindicatura i al·legacions definit ives, quan aquestes s’hagin realitzat i entregat, no és pot considerar informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG. Cal tenir en compte que l’article 53.2 del Decret 8/2021 estableix que la informació pública objecte del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés. Clarament el que es pretén és el lliurament d’un informació futura i, per tant, en aplicació a l’article 33 .2 del RGAIP aquesta Comissió ha d’inadmetre la reclamació perquè aquesta no té per objecte el dret d’accés a la informació pública, sinó una actuació futura, que depassa l’objecte del dret d’accés a la informació pública. 6. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius que han d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins els nivells Fiscalització econòmico- financera (codi 0091) i Informes financers i econòmics (1754). 7. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 8. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 de març de 2025, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 1640/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4 . 2. Inadmetre parcialment la Reclamació 1640/2024d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 5 . 3. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1640/2024. i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.