Solicitud de proyecto de urbanización en formato editable AutoCAD y estimación de la reclamación por la GAIP

Resolució 285/2026, de 19 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1637/2025 Administració reclamada: Ajuntament de Pla del Penedès Informació reclamada: Projecte d’urbanització, en format editable (AutoCAD). Sentit de la resolució: E stimació Resum: S’estima la reclamació que demana l’accés a la informació en un format determinat, concretament mitjançant format AutoCAD, que és un programari d’ús molt comú en el sector de l’arquitectura i de l’enginyera amb eines d’automatització intel·ligent, gestió de capes i càlculs automàtics que estalvien temps, minimitzen errors i optimitzen fluxos de treball en arquitectura, enginyeria i altres camps, com el disseny industrial. Per tant es tracta d’un format adequat a la informació demanada que és un projecte d’urbanització. Respecte la no disposició dels arxius, l’article 53.1 del Decret 8/2021 preveu que de conformitat amb l’article 2.b de la LTAIPBG, la informació pública objecte del dret d'accés inclou també la informació, qualssevol dades o documents que les administracions públiques poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions. Aquesta possibilitat permet considerar que el format demanat del projecte d’urbanització que s’ha elaborat per un professional extern a l’Ajuntament, mitjançant la corresponent contractació i en exercici de les seves competències, suposa que legítimament, es pugui exigir a l’autor del projecte disposar del projecte en el format editable. Això és rellevant no només per atendre aquesta petició sinó per a que l’Ajuntament disposi de la informació del projecte en un format que li permeti adaptar, modificar, revisar i encarar futures actuacions en relació amb les obres que ara s’executen. Per tant, en el procediment de contractació del servei a l’autor de l’Ajuntament, s’ha de pressuposar que ja s’ha previst l’entrega del projecte en format editable. Respecte la invocació pel tercer i que també trasllada l’Ajuntament, del límit de propietat intel·lectual previst a l’article 21.g. LTAIPBG i rendiment econòmic derivat dels drets d’explotació del projecte per part de l’autor, es posa de relleu que es formula de forma genèrica, sense acreditar les específiques circumstàncies d’aquesta restricció. En aquest cas, tenint en compte que es tracta d’un projecte d’urbanització redactat per encàrrec de l’Ajuntament, s’haurien d’haver tingut en compte en el moment de redactar el contracte entre les parts, els drets de propietat intel·lectual i el regim d’explotació del mateix, d’acord amb allò establert al Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, fet que aquesta Comissió desconeix. Es considera , doncs , que l’accés a un document protegit pel dret de propietat intel·lectual que pot afectar el dret d’explotació en funció de com es realitzi aquest accés, no pot operar com a límit a l’accés, sinó com a límit en la seva utilització o explotació per part de la persona sol·licitant. Atès que l’aplicació dels límits al dret d’accés a la informació pública s’han d’aplicar d’acord amb llur finalitat, les circumstàncies del cas concret, i que s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret (article 20.2); que es tracta d’un projecte per a la realització d’una obra pública; que la persona reclamant hi té uns interessos legítims que es poden veure afectats i que l’interès al·legat no és altre que poder fer comprovació dels amidaments amb precisió i, si escau, presentar les al·legacions; que els drets d’autoria no es veuen afectats en cap cas per l’accés al projecte en format AutoCAD i que els drets d’explotació (si són de titularitat de l’autor perquè no s’hagi previst la cessió en la contractació) es poden protegir mitjançant la determinació de limitacions d’ús i advertiment de responsabilitats respecte a un ús indegut, aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a la informació pública sol·licitada. Paraules clau: Ajuntament. Persona jurídica. Interessat. Manca d’acord de mediació. Formats. Format editable de la informació. Propietat intel·lectual. Interès públic en el format editable. Estimació. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà i Maria del Mar Pérez Velasco. Antecedents El 26 de setembre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 1637/2025, presentada per l’empresa Engiprom SL contra l’Ajuntament de Pla del Penedès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent, i demana que es tramiti procediment de mediació previst a l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 2 de setembre de 2025 l’entitat reclamant presenta una sol·licitud a l’Ajuntament de Pla del Penedès de documentació tècnica en els termes següents: “el passat dia 13 d´agost es va fer l´aprovació inicial del projecte d´urbanització del carrer Escoles a el Pla del Penedès. Com a afectats per les obres, se'ns ha fet arribar la documentació en format pdf. aquest format no permet poder fer les comprovacions dels amidaments del projecte, que composen el pressupost, una de les parts mes importants del mateix. Per a poder treballar i conèixer el projecte per tal que, si s'escau, puguem presentar algun tipus d’al·legacions, necessitem ens facin arribar els arxius de treball, es a dir, els editables. Els plànols dibuixats amb autocad, on podrem comprovar els amidaments i el pressupost també en editable per poder fer, en el cas que hi hagi desviacions, poder quantificar-les.” El 12 de setembre de 2025 l’Ajuntament del Pla del Penedès respon a la peticionària el següent: “En resposta al vostre escrit de 2- 9-2015, RE 2283, en el qual ens comuniqueu que heu rebut la documentació del projecte d’urbanització del C./ Escoles en format pdf i demaneu aquesta documentació però en format editable. Us recordem: -Que com empresa afectada per l’esmentat projecte d’urbanització amb data 04- 08-2025, des de serveis tècnics municipals, se us va enviar per correu electrònic la documentació en pdf corresponent al projecte d’urbanització del Carrer de les Escoles del Pla del Penedès, exp. 2024/1071. -Que l’anunci d’aprovació inicial de l’esmentat projecte s’ha publicat al BOPB de data 26- 08-2025, CVE 202510142255 i al DOGC num. 9486 , de data 26-05-2025, CVE - DOGC- A -25231039- 2025 i ambdós anuncis es troben exposat als públic a la pag. web d’aquest ajuntament. -Es considera que al transmetre la informació en format editable, autocad, estaríem facilitant una documentació d’un tercer a la persona sol·licitant, que pot utilitzar aquesta documentació de les obres per l’explotació i la seva reproducció en aquesta o d’altres obres, per tercers sense permís de l’autor, incorrent amb la divulgació que podria causar un perjudici als drets d’explotació i rendiment econòmic. Per aquest motiu no se us pot facilitar aquesta documentació. No obstant, restem a la vostra disposició per a que vingueu a consultar l’esmentat projecte en aquestes oficines municipals, qualsevol dimarts en horari de matí o de tarda, amb concertació prèvia de visita amb Serveis Tècnics d’Urbanisme.” El 12 de setembre de 2025 la reclamant adreça una instància genèrica a l’Ajuntament del Pla de Penedès en la qual exposa que: “en resposta al seu escrit: Consideren un mail enviat des de una adreça de l´Ajuntament de Capellades, amb un 't´adjunto el projecte que ens han passat, si hi ha qualsevol cosa fes-mho saber' una notificació que implica que aquest serà el projecte que aprovarem per Ple el dia 13? Consideren que aquesta es la millor manera de notificar a un afectat? En base a quin reglament o procediment administratiu? D'acord l'anunci d'aprovació inicial, redactat suposem per la Secretaria Municipal, es dona a entendre que el projecte objecte de l'exposició pública es troba a la pagina de l Ajuntament de El Pla del Penedes. Donat que no ho hem trobat, els agrairiem ens fessin arribar l´adreça exacta i, si està penjat, la petjada digital del mateix on s´indica el dia i l´hora que es va fer aquesta pujada a la web Nosaltres demanem la informació de la integritat del projecte a exposició pública en base a Decret 305/2006, de 18 de juliol pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, concretament en el seu article 23.5. En base a quin reglament o llei fan vostès esment per a negar-nos aquesta informació? No s´hi val protecció de dades, doncs es tracta d´un document passat per Ple, públic i que està compost per diversos arxius, en diversos formats (també editables) , que han de ser de publica concurrencia per tal de poder comprovar amidaments, per exemple.” El 30 de setembre de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 30 de setembre de 2025 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament i s’informa que per petició expressa del reclamant es tramitarà el procediment de mediació previst a l'article 42 de la LTAIPBG i articles 36 a 41 del RGAIP, i als efectes de convocar una propera sessió de mediació es demanen dades identificatives i de contacte de les persones que representarien a l’Ajuntament i dues possibles dates de la seva convocatòria per a poder celebrar la sessió de mediació, en el termini de 5 dies. El 30 de setembre de 2025 la GAIP rep escrit de l’Ajuntament on s’indiquen les dades demanades als efectes de que es pugui procedir a la convocatòria de la sessió de mediació. L’1 d’octubre de 2025 la GAIP convoca la primera sessió de mediació pel dia 7 d’octubre de 2025 a les 9 hores. A la sessió, la part reclamant explica que per consultar i mesurar de manera acurada els amidaments del projecte és necessària la consulta mitjançant eines digitals, per exemple Autocad. La part reclamant és interessat en l’expedient, ja que el projecte afecta la seva propietat. Afirma que no en farà cap mena d’ús a part de la consulta de l’amidament. També indica que cal la consulta en aquest format per a poder presentar les al·legacions corresponents de manera precisa. L’Administració reclamada indica que actualment no disposa dels arxius en format editable en AutoCAD (DWG). S’indica que s’ha publicat l’anunci del projecte però la integritat del projecte no es troba íntegrament publicat. L’editable del pressupost si es troba publicat en format VT3. També exposa que ha consultat amb l’autor del projecte i aquest ha indicat que no desitja que es lliuri el projecte en format editable. La part reclamada ha ponderat els límits entre la propietat intel·lectual de l’autor i els drets de l’afectat per prendre la seva posició al respecte de la sol·licitud. Reitera l’oferiment que la part reclamada s’adreci a les instal·lacions de l’ajuntament per fer les consultes necessàries. La part reclamada expressa que l’oferiment municipal no satisfà el seu dret d’accés a la informació pública i desitja que el procediment segueixi per la via ordinària.” El 10 de febrer de 2026 el vocal mediador signa l’acta de la reunió realitzada a el 7 d’octubre de 2025 i fa constar les consideracions d’ambdues parts que palesen la impossibilitat d’arribar a un acord i que, en síntesi, van consistir en les següents: d’una banda, l’Administració reclamada va explicar que es va lliurar la informació sol·licitada en format PDF i que posteriorment va sol·licitar en format Autocad editable però no es va lliurar en aquest format atesos els drets de l’autor a protegir. Afegeix la possibilitat del reclamant d’adreçar-se a les instal·lacions de l’Ajuntament per consultar la informació i fer els càlculs necessaris amb la informació ja lliurada. Per la seva banda, el reclamant considera que per consultar i mesurar de manera acurada els amidaments del projecte es necessària la consulta mitjançant eines digitals, com és l’AutoCAD. Es recorda que la part reclamant és interessat en l’expedient, ja que el projecte afecta la seva propietat. Afirma que no en farà cap mena d’us diferent a la pròpia consulta de l’amidament. També indica que cal la consulta en aquest format per a poder presentar les al·legacions corresponents de manera precisa. Afegeix la part reclamada que actualment no disposa dels arxius en format editable en AutoCAD (DWG), que s’ha publicat l’anunci del projecte però la integritat del projecte no es troba íntegrament publicat. L’editable del pressupost si es troba publicat en format VT3. També exposa que ha consultat amb l’autor del projecte i aquest ha indicat que no desitja que es lliuri el projecte en format editable. La part reclamada ha ponderat els límits entre la propietat intel·lectual de l’autor i els drets de l’afectat per prendre la seva posició al respecte de la sol·licitud. Reitera l’oferiment que la part reclamada s’adreci a les instal·lacions de l’ajuntament per fer les consultes necessàries. Per últim, la part reclamant expressa que l’oferiment municipal no satisfà el seu dret d’accés a la informació pública i desitja que el procediment segueixi per la via ordinària. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Dret d’accés a la informació pública i límits L’empresa reclamant demana, respecte de l’aprovació inicial d’un projecte d’urbanització del carrer de les Escoles, i que l’Ajuntament ha fet arribar la documentació en format pdf, l’accés als arxius de treball en format editable. Es manifesta que són afectats per les obres, i per tal de fer comprovacions dels amidaments del projecte, que componen el pressupost, una de les parts més importants d’aquest, no es pot realitzar amb el format pdf. Es diu que “Per a poder treballar i conèixer el projecte per tal que, si s'escau, puguem presentar algun tipus d’al·legacions, necessitem ens facin arribar els arxius de treball, es a dir, els editables. Els plànols dibuixats amb autocad, on podrem comprovar els amidaments i el pressupost també en editable per poder fer, en el cas que hi hagi desviacions, poder quantificar-les.” És clar, doncs, que la informació sol·licitada és informació pública; aspecte que no ha estat qüestionat per l’Ajuntament i que la disconformitat en la informació que li ha estat lliurada a la persona reclamant és en el format, un pdf, que no permet a la persona reclamant, interessat en el projecte d’urbanització com a propietari, poder verificar amb precisió els amidaments del projecte per poder formular, si escau, les al·legacions corresponents. Per la seva part l’Ajuntament manifesta que no disposa dels arxius en AutoCAD (DWG), que l’editable del pressupost si es troba publicat en format VT3, i que consultat a l’autor del projecte ha manifestat que no desitja que es lliuri el projecte en format editable (antecedent 8). S’invoquen límits de propietat intel·lectual de l’autor i rendiment econòmic (article 21.1.g LTAIPBG) (antecedent 3 i 8). L’AutoCAD és un programari d’ús molt comú en el sector de l’arquitectura i de l’enginyera amb eines d’automatització intel·ligent, gestió de capes i càlculs automàtics que estalvien temps, minimitzen errors i optimitzen fluxos de treball en arquitectura, enginyeria i altres camps, com el disseny industrial. En primer lloc, i respecte a la no disposició dels arxius convé referir l’article 53.1 del Decret 8/2021 que preveu que “de conformitat amb l’article 2.b de la LTAIPBG, la informació pública objecte del dret d'accés inclou tota la informació, qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. És clar que el projecte a què es refereix la Reclamació és un projecte elaborat per un professional extern a l’Ajuntament, mitjançant la corresponent contractació externa i l’Ajuntament, en l’exercici de les seves competències, ha de poder, legítimament, exigir a l’autor del projecte disposar del projecte en el format editable, no només per atendre aquesta petició sinó perquè en el futur ha de poder disposar de la informació del projecte en un format que li permeti adaptar, modificar, revisar i encarar futures actuacions en relació amb les obres que ara s’executen. Per tant, en el procediment de contractació del servei a l’autor de l’Ajuntament, s’ha de pressuposar que ja s’ha previst l’entrega del projecte en format editable. En segon lloc, pel que fa el límit invocat l’article 21.1 LTAIPBG estableix que el dret d’accés pot ser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici, en aquest supòsit, a la propietat intel·lectual (apartat g) i rendiment econòmic derivat dels drets d’explotació del projecte per part de l’autor. L’article 22.1 LTAIPBG estableix que els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. I en darrer terme, respecte a aquesta qüestió, l’Ajuntament informa que l’autor “ha indicat que no desitja que es lliuri el projecte en format editable” sense acreditar ni el trasllat al tercer afectat d’acord amb l’article 31 LTAIPBG ni ha justificat la motivació per la qual no permet aquest accés. En aquest sentit, aquesta Comissió s’ha expressat en reiterades ocasions que els límits no es poden invocar de manera genèrica, sinó que l’Administració ha de motivar de formar suficient i acreditar el perjudici que provoca la divulgació de la informació (test del dany o perjudici) i ha de ponderar aquest perjudici amb la concurrència d’un possible interès públic o privat superior que justifiqui concedir l’accés. En aquest sentit, l’article 69.7 del Decret 8/2021, respecte a l’article 21.1.g) LTAIPBG diu: “s'entén que l'accés a la informació pública pot perjudicar els drets de propietat intel·lectual i industrial quan, entre d'altres, l'accés causa un perjudici als drets d'explotació i rendiment econòmic.” Dit això, es pondera els límits en presència amb la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació sol·licitada. Segons la legislació de propietat intel·lectual (Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de propietat intel·lectual), el titular originari dels drets de propietat intel·lectual és el creador, que sempre és una (o més d’una) persona física, en aquest cas l’arquitecte/a i/o enginyer/a que hagi redactat el projecte. Així mateix, aquesta normativa distingeix entre els drets morals del creador (atribució o reconeixement d’autoria, divulgació, preservació de la integritat, entre altres), que són inalienables, i els drets d’explotació, que inclou la reproducció i l’aprofitament econòmic, que poden ser objecte de cessió. La distinció entre drets morals i drets d’explotació de la propietat intel·lectual pot portar fàcilment a l’existència de titulars diferents. L’autor del projecte tècnic (titular dels drets morals) i els drets d’explotació. Aquests darrers, en aquest cas, tenint en compte que es tracta d’un projecte d’urbanització redactat per encàrrec de l’Ajuntament, s’haurien d’haver tingut en compte en el moment de redactar el contracte entre les parts, fet que aquesta Comissió desconeix. Per tant, a l’hora de ponderar aquests drets (morals i d’explotació) caldria conèixer a qui corresponen cadascun. En qualsevol cas, l’accés a un document protegit pel dret de propietat intel·lectual no afectarà previsiblement els drets morals del seu creador. Sí, però, que podria afectar el dret d’explotació en funció de com es realitzi aquest accés. Per tant, el límit de propietat intel·lectual no pot operar com a límit a l’accés, sinó com a límit en la seva utilització o explotació per part de la persona sol·licitant. I aquest límit afecta indistintament del format del document, és a dir, afecta de la mateixa manera si l’accés és en format .pdf o en format .dwg; la diferència rau en que l’un és un format que no permet l’edició i l’altra sí. Si tenim en compte que entre els drets d’explotació hi ha la reproducció i l’aprofitament econòmic, en el cas concret, caldrà ponderar si és compatible aquest dret amb el dret d’accés mitjançant còpia digital, tenint en compte el caràcter d’interessat de la persona reclamant i les previsions establertes en la legislació de procediment administratiu i que l’obtenció de la còpia no és amb finalitats d’aprofitament econòmic, sinó la defensa d’uns drets o interessos legítims. Aquesta Comissió no ha tingut accés a la documentació relativa a l’encàrrec de l’Ajuntament reclamant dels treballs relatius al Projecte d’urbanització, que ara es demana en format editable (AutoCAD) i no ha pogut comprovar si els plecs de la corresponent contractació van especificar si s’exigirà la transferència de drets de propietat intel·lectual o industrial, sense perjudici del que estableix l’article 308 de la llei de contractes del sector públic respecte dels contractes de serveis (Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la que es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014). Per tant, tampoc es pot constatar si, com succeeix en els contractes de serveis que tinguin per objecte desenvolupar i posar a disposició productes protegits per un dret de propietat intel·lectual o industrial han de comportar la cessió d’aquest a l’Administració contractant. En tot cas, i encara que s’exclogui la cessió dels drets de propietat intel·lectual, l’òrgan de contractació pot sempre autoritzar l’ús del producte corresponent als ens, organismes i entitats pertanyents al sector públic (article 308 Llei de contractes del sector públic). Per tot l’exposat, tenint en compte que l’aplicació dels límits al dret d’accés a la informació pública s’han d’aplicar d’acord amb llur finalitat, les circumstàncies del cas concret, i que s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret (article 20.2); que es tracta d’un projecte per a la realització d’una obra pública; que la persona reclamant hi té uns interessos legítims que es poden veure afectats i que l’interès al·legat no és altre que poder fer comprovació dels amidaments amb precisió i, si escau, presentar les al·legacions; que els drets d’autoria no es veuen afectats en cap cas per l’accés al projecte en format AutoCAD i que els drets d’explotació (si són de titularitat de l’autor perquè no s’hagi previst la cessió en la contractació) es poden protegir mitjançant la determinació de limitacions d’ús i advertiment de responsabilitats respecte a un ús indegut, aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a la informació pública sol·licitada. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de febrer de 2026, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1637/2025 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Requerir a l’Ajuntament de Pla del Penedès que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1637/2025 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.