Reclamación de acceso al catálogo de caminos municipales de 2018 del Ayuntamiento de Rupit i Pruit estimada por la GAIP

Resolució 2062/2025, de 4 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 1626/2025 Administració reclamada: Ajuntament de Rupit i Pruit Informació reclamada: Catàleg de camins municipals realitzat per la Diputació de Barcelona (2018). Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG i qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit. Per una part, l’Ajuntament comunica que no pot atendre la petició perquè aquest catàleg és un estudi de treball i no ha estat aprovat ni tramitat. I per l’altra part, s’insisteix que existeix un catàleg de camins municipal elaborat i lliurat per la DIBA l’any 2018. Més enllà de si una administració el mateix document el considera un catàleg o un estudi, el que resulta evident és que la Diputació de Barcelona va realitzar un “treball” (que no ha estat aprovat per l’Ajuntament) en el qual s’“analitza els trets fonamentals del conjunt de vies municipals existents en el terme municipal (…/...)” i que nomena catàleg; i un projecte de l’itinerari de vianants que “pretén incentivar la mobilitat, tant obligada com d’oci i lleure (.../...) i que va ser aprovat per l’Ajuntament. Així, la controvèrsia a resoldre és si aquest “estudi” és un document inconclús sense entitat pròpia i que no constitueix tràmit de cap procediment i li és d’aplicació l’article 65 del Decret 8/2021. Als efectes del que s’entén com document de treball (o estudi de treball) aquesta Comissió ja s’ha expressat en reiterades ocasions (vegeu Resolució 1159/2023, de 30 de novembre). Tenint en compte l’article 29.1 LTAIPBG i 65 del DTAIP, aquesta Comissió considera que aquest “estudi” o “catàleg” és un document conclòs (elaborat i entregat per la Diputació l’any 2018 en el marc de les funcions pròpies d’aquesta administració de suport tècnic als ens locals), té rellevància per a la transparència del procés de presa de decisions públiques i, a més, té interès públic en tant que s’analitza els trets fonamentals del conjunt de vies municipals existents i s'ha confeccionat una fitxa resum de cada camí amb les dades identificatives, les dades generals, la descripció i l’inventari d’elements; i en conseqüència no es pot excloure de l’exercici del dret d’accés a la informació pública. Tampoc l’exclou el fet que el catàleg no hagi estat aprovat; acceptar aquesta condició, no prevista en la Llei de transparència, seria acceptar que per poder accedir a informació pública, aquesta ha d’haver estat aprovada. Per tant, es considera pertinent estimar el dret d’accés a la informació pública a l’estudi o catàleg de camins municipals sol·licitat en format pdf que va ser elaborat i lliurat l’any 2018 i del que se’n va fer ressò en la mateixa web municipal. Paraules clau: Ajuntaments. Persones físiques. Representants. Inventaris. Camins. Territori. Catàlegs. Document de treball. Document no aprovat. Document de treball. Reclamació contra comunicació. Sense límits. Interès públic. Document conclòs. Rellevància. Estimació. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedents 1. El 30 de setembre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 1626/2025, presentada per una persona física com a representant de la persona sol·licitant contra l’Ajuntament de Rupit i Pruit, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que ha rebut cap resposta per part de l’Administració però que no se li ha lliurat la informació i aporta acreditació de representació. 2. El 28 de maig de 2025 la persona reclamant va sol·licitar a l’Ajuntament “PRIMERA. Ens feu arribar al més aviat possible via correu electrònic còpia completa en format pdf de l'esmentat catàleg [catàleg de camins municipals] o, si escau, l'enllaç al recurs web on pugui ser descarregat. SEGONA. Subsidiàriament, de no ser possible satisfer la nostra primera petició en un termini breu, i entenent que es tracta d'informació pública i d'interès general, us demanem que ens n'exposeu els motius de la no disponibilitat electrònica de l'esmentat catàleg i ens feu avinent si existeix qualsevol altra possibilitat d'accés a l'esmentat catàleg en la seva versió íntegra per part dels residents al municipi i ciutadans en general”. Exposa que la Diputació de Barcelona va informar el 30/01/2018 que havien estat "Lliurats el catàleg de camins municipals i un projecte d’itinerari de vianants a Rupit i Pruit" a través de la sala de premsa de la mateixa Diputació. Posteriorment el 27/05/2025, i a petició seva feta a través d’un correu electrònic, la Diputació els informa que "per la consulta de la versió digital (en pdf) de l’estudi cal que us adreceu a l’Ajuntament". 3. El 16 de setembre de 2025 l’Ajuntament respon en els següents termes: “En relació a la sol·licitud presentada en la que demaneu còpia en format digital del catàleg de camins municipals de Rupit i Pruit de data gener de 2018, us haig de comunicar que es un estudi de treball dut a terme per la Diputació i que el mateix no ha estat aprovat ni tramitat, per la qual cosa no podem atendre la vostra petició.” 4. En la Reclamació s’acompanya un escrit dirigit a aquesta Comissió en el qual s’exposa que: El Ple de 07/11/2024 l’Ajuntament aprova la “Proposta d’acord d’aprovació inventari dels camins rurals i pistes forestals i la seva regulació”. I fa referència a la resposta rebuda per part de la Cap de la Unitat de Camins municipals, Accessibilitat i Gestió del suport municipal de la DIBA descrita en l’antecedent 2, així com la SAIP formulada i la resposta rebuda per part de l’Ajuntament. Respecte a les consideracions jurídiques: - fa esment a l’article 8 LTAIPBG respecte a les obligacions de publicitat activa de la informació geogràfica, informes, estudis, plans, programes i memòries generals; i la rellevància i interès públic del catàleg sol·licitat: “En primer lloc, perquè la iniciativa de regulació de l'accés motoritzat per part de l'Ajuntament de Rupit i Pruit revela que no s'hi estan incloent tots els camins existents, i la manca de publicitat del catàleg DIBA impedeix fiscalitzar-ne els criteris d'inclusió i exclusió. En segon lloc, perquè els veïns i propietaris afectats, virtualment tots els del municipi, tenen dret a consultar els estudis sufragats amb fons públics i a conèixer tota la informació disponible dels diferents camins municipals públics i privats. En tercer lloc, perquè la informació, segons la DIBA, ja s'estaria difonent (en la part que es pot comunicar a través de mapes) a través del visor sitmun (cfr. FETS.3 supra), tot i que és un format només aprofitable amb sistemes GIS, d'ús ordinari per tècnics però no pas pel ciutadà corrent. I en quart lloc, perquè el catàleg DIBA ha estat lliurat amb premsa i publicitat a l'Alcalde de Rupit i Pruit, de forma que la rellevància pública ha estat proclamada per les mateixes institucions actuants.” - que malgrat les obligacions legals (article 86 del Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local i 32 de la 32 Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques), a data de reclamació, no consta al portal de transparència de l’Ajuntament l’inventari patrimonial de camins de titularitat municipal. - “L'art. 9.3 CE proclama que la Constitució garanteix la interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics. La proposta d'inventari de camins de RUPIT aprovada en data 07/11/2024 abasta 49,6 km de camins, lluny dels 93,11 km que estarien recollits en l'inventari elaborat per la DIBA i lliurat en data 30/01/2018. Sense disposar del catàleg DIBA, ni de l'inventari patrimonial del municipi de Rupit i Pruit, és impossible saber del cert quins camins públics o privats han quedat exclosos de l'inventari de l'accés motoritzat i per quins motius. La manca de publicació del catàleg DIBA sol·licitat permet l'arbitrarietat més absoluta en l'actuació municipal de regulació del trànsit motoritzat als camins de Rupit i Pruit”. Respecte als “pretextos de l’Ajuntament” considera “Que el catàleg DIBA sol·licitat "no ha estat aprovat ni tramitat" , tal com s'excusa l'Ajuntament, no eximeix de la seva publicitat activa. L'Administració no ha pogut invocar cap norma LTAIPBG on s'estableixi que la informació geogràfica, informes, estudis, plans, programes i memòries generals, no es pugui fer pública si no ha estat aprovada o tramitada pel Ple municipal (.../...).” Per tot això, SOL·LICITA l’admissió a tràmit de la reclamació i que es dicti “RESOLUCIÓ que garanteixi l'accés a la informació sol·licitada en el format electrònic pdf demanat i en el mínim termini possible, atesa la rellevància que la informació pública sol·licitada pot tenir per als propietaris afectats en altres procediments endegats pel mateix Ajuntament de Rupit i Pruit.” 5. El 20 d’octubre de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 22 d’octubre la GAIP comunica la Reclamació a 1626/2025 i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre-la. 7. El 13 de novembre de 2025 la GAIP rep la informació requerida a l’Ajuntament, que en resum, manifesten "que, tot i les limitacions pròpies d’un municipi com Rupit i Pruit som conscients que la transparència, l’accés a la informació pública i el bon govern no només són obligacions legals, sinó també valors essencials per garantir una administració propera, oberta i al servei de la ciutadania (..../...). Aquesta voluntat es concreta en el compromís de garantir el dret de la ciutadania a conèixer l’activitat administrativa, facilitar l’accés a la informació pública i promoure una gestió ètica, responsable i oberta, en línia amb els principis de bon govern i transparència reconeguts per la legislació vigent”. I informen que han iniciat accions per a la seva millora com “la sol·licitud del recurs “Millora de la transparència i l'accés a la informació pública” ofert per la Diputació de Barcelona, amb el suport del Consell Comarcal d’Osona. En l’informe emès pel Secretari Interventor interí es puntualitza el següent: “De catàleg de camins municipals no n’existeix cap a l’arxiu municipal, l’únic que hi consten son estudis que ha fet la Diputació de Barcelona, entre d’altres el de l’any 2018, que son documents inconclusos sense entitat pròpia i que no constitueixen tràmit de cap procediment.” Que el projecte d’itinerari de vianants a Rupit i Pruit va ser aprovat i exposat al públic. L’aprovació de l’inventari de camins rurals i pistes forestals i la seva regulació es va redactar per tècnics de la Comissió Consultiva de l’accés motoritzat al Medi Natural d’Osona. S’han fet nombroses reunions públiques amb els propietaris afectats i s’ha posat a la seva disposició el projecte aprovat i que han pogut consultar a la pàgina web de l’ajuntament i a la del Consell Comarcal d’Osona. La persona reclamant hi ha tingut accés perquè ha presentat al·legacions durant el tràmit d’exposició pública. Aquest projecte no te res a veure amb un catàleg de camins municipals. No s’ha emès cap resolució per part de l’Alcalde de Rupit i Pruit desestimant la sol·licitud presentada, únicament es va comunicar el fet de la no existència de cap catàleg de camins a l’arxiu municipal. No és cert que s’hagi de disposar del catàleg DIBA ni de l’inventari patrimonial del municipi de Rupit i Pruit per saber quins camins públics o privats han quedat exclosos de l’inventari de l’accés motoritzat. Aquesta afirmació es totalment errònia, perquè com es va informar a les reunions publiques mantingudes amb els propietaris i com consta en el mateix projecte aquest inventari ha estat elaborat pels integrants de la Comissió Consultiva de l’accés motoritzat al medi natural d’Osona que en forma part els Agents Forestals, del Departament d’Agricultura, Ramadera, Pesca i Alimentació de la Generalitat; Unió de Pagesos; Mossos d’esquadra; DACC;i CPF i tècnics del CCOsona i no te res a veure amb un catàleg de camins. En aquest Ajuntament no existeix un inventari patrimonial de camins públics. En tot cas es pot consultar al cadastre els camins que hi consten de titularitat municipal. I considera que és d’aplicació l’article 65 del Decret 8/2021 pel que fa les notes, esborranys, resums, opinions o documents de treball interns sense rellevància o interès públics. Informa també, que al reclamant se li va comunicar, en el marc d’un altre procediment, que podia obtenir còpia del Pla de prevenció municipal d’Incendis Forestals anys 2024-2029 a la pàgina web municipal, on està publicat i en aquest Pla hi consten els camins que estan inclosos en aquest PPI. Afegeix que l’Ajuntament no disposa de mitjans tècnics ni humans per atendre en els terminis fixats l’allau de peticions presentades i que aquestes han estat ateses en la mesura de les possibilitats existents i per tant és d’aplicació el que disposa l’art. 66 del Decret 8/2021 perquè “aquestes peticions impliquen una càrrega de treball inassumible per l’Ajuntament de Rupit i Pruit, tota vegada que les sol·licituds en la seva majoria de documentació no està informatitzada. 8. El 28 de novembre de 2025 la persona reclamant presenta un escrit d’oposició a la finalització del procediment. Argumenta que: el document reclamat està unívocament identificat i en possessió de l’Ajuntament i, que malgrat aquest l’identifiqui com un estudi, la DIBA fa referència al “catàleg” de camins municipals com un analitza els trets fonamentals del conjunt de vies municipals existents en el terme; decauen els pretextos inicials per evitar la publicitat del document pel fet de ser un documents que no ha estat aprovat ni tramitat ja que l’”Administració no ha pogut invocar cap norma LTAIPBG on s'estableixi que la informació geogràfica, informes, estudis, plans, programes i memòries generals, no es pugui fer pública si no ha estat aprovada o tramitada pel Ple municipal”; considera que l’Ajuntament afegeix nous pretextos insostenibles a l’invocar l’article 65 del Decret 8/2021 perquè “contradiu de forma patent la informació que aporta l'Administració generadora del document (DIBA) i que ja obra en el procediment”; en relació amb la rellevància de la publicitat del catàleg considera que “El catàleg o estudi DIBA ha d'aportar, per tant, llum a l'escrutini públic de totes aquelles actuacions municipals presumptament abusives que es realitzen de forma arbitrària sobre alguns camins que en el Cadastre consten com de titularitat privada”; I en darrer terme, fa un seguit de crítiques en la forma de procedir de l’Ajuntament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. Amb molta més raó si tenim present que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i el funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i que alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada i límits La informació sol·licitada i reclamada, -catàleg [o estudi] de camins municipals-, és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la mateixa Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Per una part, l’Ajuntament en fase de SAIP comunica que no pot atendre la petició perquè aquest catàleg és un estudi de treball i no ha estat aprovat ni tramitat (antecedents 3). I ja en fase de reclamació afegeix que “De catàleg de camins municipals no n’existeix cap a l’arxiu municipal, l’únic que hi consten son estudis que ha fet la Diputació de Barcelona, entre d’altres el de l’any 2018” (antecedent 7). I per l’altra part, s’insisteix que existeix un catàleg de camins municipal elaborat i lliurat per la DIBA l’any 2018. S’aporta un retall d’una notícia apareguda a la sala de premsa en el web de la Diputació que diu “Lliurats el catàleg de camins municipals i un projecte d’itinerari de vianants a Rupit i Pruit” i que aquesta Comissió ha pogut contrastar . Més enllà de si una administració el mateix document el considera un catàleg o un estudi, el que resulta evident és que la Diputació de Barcelona va realitzar un “treball” (que no ha estat aprovat per l’Ajuntament) en el qual, segons la notícia publicada, “analitza els trets fonamentals del conjunt de vies municipals existents en el terme municipal. En aquest municipi s'han inventariat 33 camins que sumen un total de 93,11 km, escollits d'acord amb les indicacions dels tècnics encarregats de la redacció i representants de l'ajuntament (…/...)” i que nomena catàleg; i un projecte de l’itinerari de vianants que “pretén incentivar la mobilitat, tant obligada com d’oci i lleure (.../...) i que va ser aprovat per l’Ajuntament com ell mateix explica (antecedent 7). Per tant, aquest document és informació pública d’acord amb la definició de l’article 2.b LTAIPBG. Així doncs, la controvèrsia a resoldre és si aquest “estudi” és un document inconclús sense entitat pròpia i que no constitueix tràmit de cap procediment i li és d’aplicació l’article 65 del Decret 8/2021. En primer lloc, aquesta Comissió vol palesar que, certament, l’article 29.1 LTAIPBG preveu la inadmissió de les SAIP pel cas que es demanin “notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic” (29.1.a) i pel cas que la informació que demanin estigui en fase d’elaboració i s’hagi de fer pública, d’acord amb les obligacions de rupit-i-pruit [consultat el 01/12/2025] transparència del títol II, dins el termini de tres mesos (29.1.b). En aquests supòsits la SAIP s’ha de resoldre en els termes indicats en els articles 34 LTAIPBG i 64 del Decret 8/2021. D’acord amb l’apartat 1 del referit article 64 “L'apreciació d'una causa d'inadmissió d'una sol·licitud d'accés requereix que l'òrgan competent per resoldre dicti una resolució en aquest sentit, que s'ha de notificar dins del termini per resoldre i ha de contenir la invocació de la causa d'inadmissió aplicada i la justificació de la seva aplicació al cas concret, d'acord amb el que disposen l'article 29 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i els articles 53 i 65 a 67d'aquest decret”, formalitat que no s’aprecia en la comunicació enviada a la persona ara reclamant. No obstant això, per apreciar la inadmissió prevista en el referit article 29.1.a), a més de ser un document de treball intern no ha de tenir rellevància o interès públic. En segon lloc, i als efectes del que s’entén com document de treball (o estudi de treball) aquesta Comissió ja s’ha expressat en reiterades ocasions (vegeu Resolució 1159/2023, de 30 de novembre). L’article 65 del DTAIP concreta que poden ser inadmeses a tràmit quan: “a) Que continguin opinions o valoracions personals que hagin estat emeses al marge de l'àmbit de responsabilitat i funcions professionals pròpies del servidor públic que les subscriu i manquin de rellevància per a la transparència del procés de presa de decisions públiques. b) Que siguin esborranys de documents inconclusos sense entitat pròpia. c) Que consisteixin en comunicacions informals, o que es refereixin a aspectes organitzatius, o que no constitueixin tràmits del procediment.” Tenint en compte aquests preceptes, aquesta Comissió considera que aquest “estudi” o “catàleg” és un document conclòs (elaborat i entregat per la Diputació l’any 2018 en el marc de les funcions pròpies d’aquesta administració de suport tècnic als ens locals), té rellevància per a la transparència del procés de presa de decisions públiques i, a més, té interès públic en tant que s’analitza els trets fonamentals del conjunt de vies municipals existents i s'ha confeccionat una fitxa resum de cada camí amb les dades identificatives (codi, nom, extrem i topònim i situació), les dades generals (estat, longitud, amplada i tipologia), la descripció (fotografies i perfil longitudinal) i l’inventari d’elements (amplades i tipus de ferm); i en conseqüència no es pot excloure de l’exercici del dret d’accés a la informació pública. Tampoc l’exclou el fet que el catàleg no hagi estat aprovat (però si consultar a través del visor sitmun tal com confirma en un correu electrònic la Cap de la Unitat de Camins municipals, Accessibilitat i Gestió del suport municipal aportat per la persona reclamant); acceptar aquesta condició, no prevista en la Llei de transparència, seria acceptar que per poder accedir a informació pública, aquesta ha d’haver estat aprovada. Recordem que aquest exercici es projecta sobre informació en els termes definits en el paràgraf primer d’aquest fonament. Quant als límits, aquesta Comissió no n’aprecia cap d’ofici que pugui limitar l’accés a la informació pública reclamada més enllà de dades merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració (article 24.1 LTAIPBG). Per tant, es considera pertinent estimar el dret d’accés a la informació pública a l’estudi o catàleg de camins municipals sol·licitat en format pdf que va ser elaborat i lliurat l’any 2018 i del que se’n va fer ressò en la mateixa web municipal. Quant a les apreciacions fetes per la persona reclamant respecte a la publicitat activa del document, informar-lo que la competència per a avaluar el compliment en aquest àmbit correspon al Síndic de greuges (article 92 LTAIPBG) que elabora un informe anual i el presenta al Parlament i que podria, si en l’exercici de les seves funcions, detectés un incompliment greu o molt greu de la Llei, instar els òrgans competents a què fa referència l’article 86 LTAIPBG a incoar el procediment sancionador. Per tant, la GAIP com que no disposa de competències revisores ni sancionadores en relació amb els incompliments de l’LTAIPBG que no estiguin relacionats amb l’exercici del dret d’accés (Títol II de la Llei) no pot requerir el compliment de les disposicions relacionades amb la publicitat activa (títol II de la Llei) o el bon govern (Títol V). 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència; i que l’organització, avaluació i conservació i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels seus titulars (article 7 i 8). La Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents. Així mateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). I l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un SGD, impulsora si no en disposa i vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització. Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, els ens locals i les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen integren el patrimoni documental de Catalunya i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu o de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de desembre de 2025, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1626/2025 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Requerir a l’Ajuntament de Rupit i Pruit que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Rupit i Pruit a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1626/2025 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.