Se solicitó al Ayuntamiento de Igualada información sobre el número y ubicación de cámaras de videovigilancia. El solicitante alegó fallos en la sede electrónica para justificar el uso del correo electrónico. La Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) inadmitió la reclamación por falta de una solicitud formal previa y por ser prematura.
Puntos clave de la argumentación
1
La admisión de reclamaciones requiere que la Administración haya pronunciado previamente una resolución expresa o presunta basada en una solicitud de acceso a la información pública (SAIP) formalmente registrada.
2
El envío de una consulta vía correo electrónico no constituye una formalización válida de una SAIP según la normativa y la doctrina de la GAIP.
3
Una instancia genérica que solo solicita el traslado de un documento a una autoridad, sin contener una petición directa de información, no tiene el objeto necesario para ser considerada una SAIP.
4
En el supuesto de considerar la instancia del 11 de diciembre como solicitud válida, la reclamación sería prematura al no haber transcurrido el plazo de un mes exigido por el artículo 42.1 de la LTAIPBG.
Texto completo
Resolució 79/2025, de 23 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 1622/2024
Administració reclamada: Ajuntament d’Igualada
Informació reclamada: Diverses qüestions relacionades amb càmeres de videovigilància.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: En conclusió, no s’ha acreditat la presentació prèvia i necessària d’una sol·licitud
d’accés a la informació publica sobre la qual, si s’escau, es pugui reclamar davant d’aquesta
Comissió d’acord amb allò establert a l’article 39 LTAIPBG, abans referit, i pel cas que
s’entengués que la instància genèrica de data 11 de desembre és la SAIP, la present
reclamació s’hauria presentat de forma prematura, motius ambdós que determinen la
inadmissió de la present reclamació.
Paraules clau: Ajuntaments. Manca de SAIP. Correu electrònic. Manca d’objecte. Prematura.
Inadmissió.
Ponent: Iolanda Pineda Balló
Antecedents
El dia 19 de desembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1622/2024, presentada
contra l’Ajuntament d’Igualada, en relació amb l’escrit indicat a l’antecedent següent.
En data 11 de novembre de 2024, la persona reclamant hauria fet arribar a l’Ajuntament
d’Igualada un correu electrònic, dirigit a l’alcalde i també a una adreça de correu electrònic
genèrica de l’alcaldia, en el que es demana la següent informació: - Demano al XXX (en
referència a l’alcalde) que en detalli el número total de Càmeres de Seguretat Ciutadana hi
ha instal·lades a Igualada.
-Detalli la zona on estan instal·lades
- I saber de les noves càmeres anunciades que s'instal·laran quines són de Seguretat
Ciutadana.
- Número total de Càmeres de Videovigilancia de control Municipal instal·lades a Igualada.
El motiu de la pregunta es que des de fa anys es dona un informació falsa sobre el número
total de Càmeres de Seguretat”.
En el correu electrònic la persona reclamant indica que: “El motiu de fer la consulta via
correu electrònic és que des de que la GAIP va dictar la sentencia, Instancia Genérica de
l'Ajuntament Electronica d'Igualada no funciona” .
El reclamant adjunta a la reclamació instància genèrica dirigida a l’Ajuntament d’Igualada
registrada l’11 de desembre de 2024 on exposa que: “Amb la següent Instància Generica
notifico els 39 dies de Silenci Administratiu relacionats amb la Solicitud d’informació Pública
demanda el 11/11/2024 relativa al NUMERO TOTAL DE CAMERES DE SEGURETAT
CIUTADANA”. I concretament sol·licita: “Se li faci arribar la següent Instància Genèrica al
XXX: alcalde d’Igualada. Màxima autoritat de la Policia Local d’Igualada. President de la
Junta Local de Seguretat d’Igualada”. A la instància s’hi adjunta un document amb al títol:
“Gmail - NUMERO TOTAL DE CAMERES DE SEGURETAT CIUTADANA - sol·licitud
d'accés a informació pública.pdf”.
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la reclamació
L'article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d'accés a la informació pública i, en el seu cas, les que resolguin el recurs de reposició poden
ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la Comissió de Garantia del Dret
d'Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret
d'accés a la informació pública que regula el present títol”.
A més, l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret
subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els
termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix
precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que
aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves
funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que
estableix aquesta llei”. D’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, “les persones tenen el dret
d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b”.
Pel que fa al motiu d’inadmissió, convé recordar que l’admissió de les reclamacions per
aquesta Comissió requereix que prèviament s’hagi pronunciat l’Administració reclamada, de
forma expressa o presumpta, i per tant esdevé del tot necessari que s’hagi formulat una
sol·licitud d’accés a informació pública (SAIP) a l’administració per tal que aquesta Comissió
desenvolupi la seva funció de garantia, en relació amb l’objecte que s’hagi reclamat.
La normativa aplicable sobre el procediment per a l’exercici del dret d’accés a la informació
pública i el procediment de reclamació davant d’aquesta Comissió són procediments senzills,
gratuïts i es tramiten segons el principi d’antiformalisme, però això no suposa que es pugui
prescindir del compliment dels requisits essencials i d’uns elements de mínima formalitat,
previstos en la normativa i que en tot cas han de ser respectats.
En aquest darrer sentit, de l’examen de la documentació aportada a aquest procediment per
part de la persona reclamant, aquesta Comissió constata que no hi ha SAIP prèviament
registrada que pugui fonamentar aquesta Reclamació. Tot i que la persona reclamant manifesta
(antecedent 2): “El motiu de fer la consulta via correu electrònic és que des de que la GAIP va
dictar la sentencia, Instancia Genèrica de l'Ajuntament Electrònica d'Igualada no funciona..”, i al
final del correu cita els articles 17 de la Llei 19/2013 de 9 de desembre y l’article 26 de la Llei
19/2014 de 29 de desembre, LTAIPBG. És evident la manca de formalització de la sol·licitud, i
que les manifestacions del reclamant sobre la possibilitat de presentar les SAIP per correu
electrònic demostren la desconeixença del reclamant de la LTAIPBG i de la doctrina de la GAIP
(resolucions, que no sentències).
El manifestat pel reclamant sobre la impossibilitat de presentar instàncies genèriques per via
electrònica queda desvirtuat pel fet que el mateix reclamant adjunta a la reclamació una
instància genèrica presentada electrònicament a l’Ajuntament d’Igualada l’11 de desembre de
2024 degudament registrada. Si bé podríem entendre que la presentació d’aquesta instància
genèrica degudament registrada vindria a esmenar la manca de formalització de la SAIP,
enviada per correu electrònic, això no és així, doncs en el “sol·licito” d’aquesta instància
genèrica es limita a demanar que: “Se faci arribar la següent Instància Genèrica al XXX (en
referència a l’alcalde)”, i no té per objecte cap petició d’accés a informació pública. Fins i tot en
el cas que interpretéssim que aquesta instància genèrica, efectivament presentada, demana el
mateix que es demanava per correu electrònic, la reclamació s’hauria presentat
prematurament, doncs únicament hauria transcorregut el període entre l’11 de desembre
(presentació de la instància genèrica) i el 19 de desembre (data presentació de la present
reclamació), i no el mes que preceptivament exigeix l’article 42.1 LTAIPBG.
En conclusió, no s’ha acreditat la presentació prèvia i necessària d’una sol·licitud d’accés a la
informació publica sobre la qual, si s’escau, es pugui reclamar davant d’aquesta Comissió
d’acord amb allò establert a l’article 39 LTAIPBG, abans referit, i pel cas que s’entengués que
la instància genèrica de data 11 de desembre és la SAIP, la present reclamació s’hauria
presentat de forma prematura, motius ambdós que determinen la inadmissió de la present
reclamació.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 23 de gener de 2025, resol per unanimitat:
1. Declarar la inadmissió de la Reclamació 1622/2024, d’acord amb les consideracions
efectuades al Fonament jurídic 1.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1622/2024 i donar publicitat de la
resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.