Reclamación de un regidor contra el Ayuntamiento de Gavà por denegación de acceso a información sobre retribuciones del personal de policía local

Resolució 275/2025 , de 27 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1610/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Gavà Informació reclamada: Diversa relativa a retribucions de personal . Sentit de la resolució: Estimació parcial, inadmissió parcial. Resum: L’Ajuntament denega l’accés a aquesta informació per entendre, per una banda, que la SAIP “és poc concreta i dona per fet que s’han abonat sobresous a determinats funcionaris públics de la Policia Local de Gavà, per la qual cosa en el supòsit que es facilités algun tipus d’informació es podria malentendre que l’Ajuntament ha abonat sobresous”. I conclou que “no es pot facilitar l’accés a cap informació relativa a sobresous perquè, senzillament, no existeix”. Aquesta Comissió discrepa respecte a aquesta manca de concreció i en qualsevol cas, l’Ajuntament hagués pogut requerir-la en aplicació de l’article 28.2 LTAIPBG. Respecte a l’afirmació que la sol·licitud “dona per fet que s’han abonat sobresous” cal fer avinent que l’Ajuntament es posa en la mateixa tessitura que ho fa la persona reclamant a l’interpretar que facilitar la informació podria comportar “que es podria malentendre que l’Ajuntament ha abonat sobresous”. L’Ajuntament disposa de mecanismes per revertir aquesta sospita, i entre aquestes, facilitar la informació per evitar suspicàcies, recels, suposicions, presumpcions i justificant amb el lliurament de la informació que les retribucions a les que es fa referència són ajustades i compleixen amb els requisits legals. En relació als drets de les persones que s’hi poden veure afectats (ar ticle 39 de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció), aquesta Comissió considera que el dret de presumpció d’innocència, el dret de defensa i el dret d’accés a l’expedient de les persones afectades, no queda afectat pel dret d’accés a la informació pública per part d’un càrrec electe. El fet que el procediment d’EPV estigui obert, donat que no és l’objecte de la Reclamació, no comporta tampoc que li sigui d’aplicació del límit previst en l’article 21.1.b) LTAIPBG. A més, cal tenir en compte les obligacions de publicitat activa de l’article 11.1.e) LTAIPBG i l’article 25.1.a) del Decret 8/2021. Per tant, tenint en compte el caràcter reforçat que gaudeix la persona reclamant, que la informació sobre la qual demana informació no incórrer en cap dels límits previstos en l’article 164.3 TRLMRLC, que la informació reclamada ha de ser preexistent a la SAIP i que majoritàriament és de publicitat activa, és procedent estimar parcialment el dret d’accés a la informació sol·licitada. Això és a conèixer des de quina data els empleats públics afectats estan cobrant les quantitats econòmiques que estan sent objecte d’EPV, el concepte i quantitat econòmica d’aquests conceptes i si aquests eren per dotze o catorze pagues i desglossament individualitzats. En quant a “Copia con los datos anonimizados de cada Decreto o resolución por la cual a estos cuatro empleados municipales presuntamente se les reclama las cantidades presuntamente recibidas indebidamente” és procedent desestimar parcialment la Reclamació ja que clarament es demana una informació que no existeix a data de l’informe (20 de febrer de 2025) i menys en la data de la sol·licitud (1 d’octubre de 2024) donat que, tal i com diu explícitament l’Ajuntament, l’expedient “Actuació d’avaluació prèvia de versemblança APV 223/2024” encara es troba en curs i, per tant, no es pot haver requerit cap devolució a ninguna persona abans no hagi finalitzat. Paraules clau: Ajuntaments. Persones electes. Recursos humans. Retribucions. Avaluacions prèvies. Versemblances. Reclamació contra denegació. Sense límits. Estimació parcial. Pèrdua parcial. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedents 1. El 10 de desembre de 2024 e ntra a la GAIP la Reclamació 1610/2024 , presentada per una persona electe, en qualitat de regidor del Grup Municipal VOX, contra l’Ajuntament de Gavà, en relació amb les sol·licituds indicades a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta haver rebut resposta de l’Administració però que no se li ha lliurat la informació. 2. En dita Reclamació la persona reclamant aporta un rebut del registre d’entrada de data 10 d’octubre de 2024 en el qual no s’aprecia el detall de la informació sol·licitada; i una comunicació emesa per l’Ajuntament de Gavà del dia 2 d’octubre en la qual, i en referència a una instància d’1 d’octubre, li responen: “En relació a dita petició li informo que l’Oficina Antifrau de Catalunya no ha obert cap expedient d’investigació per l’existència de cap irregularitat. El que ha fet ha estat, en el sí d’un expedient previ de versemblança – que no d’investigació - , sol·licitar una sèrie d’informació a la Corporació. Aquest expedient continua en tramitació en aquella institució, per la qual cosa, no es pot entendre que s’hagi detectat cap irregularitat ni existeix cap expedient administratiu que pogués estar vinculat. En conseqüència, en aplicació del que determina l’article 77 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i els articles 14 a 16 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, la seva petició no troba encaix en el dret d’informació dels regidors i les regidores ni en la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern de Catalunya per la qual cosa es procedirà al seu arxiu, sense més tràmits”. 3. El 17 de gener de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana també, com a millora de la reclamació, que aporti còpia de la sol·licitud formulada el dia 1 d’octubre. 4. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Gavà i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti informe així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la. 5. El mateix 17 de gener la persona reclamant aporta el rebut del registre d’entrada de data 1 d’octubre i l’escrit adjunt de sol·licitud d’informació en la que es formula la següent petició arran d’una informació apareguda a un mitjà digital el dia 24 de juliol de 2024 en relació a unes actuacions de l’OAC: “PRIMERO.- Fecha desde que estos cuatro empleados municipales, presuntamente han recibido cantidades económicas que no les correspondían. SEGUNDO.- Nombre y cantidad económica de los conceptos que presuntamente recibían estos cuatro empleados municipales mensualmente y si estos eran por doce o catorce pagas. TERCERO. - Desglose detallando la cantidad económica individualizada que presuntamente ha recibido cada uno de estos cuatro empleados municipales. CUARTO.- Copia con los datos anonimizados de cada Decreto o resolución por la cual a estos cuatro empleados municipales presuntamente se les reclama las cantidades presuntamente recibidas indebidamente. QUINTO.- Se informe del nombre y cargo del/la empleado/a responsable de estos presuntos ingresos en las nóminas de los cuatro empleados municipales. SEXTO.- Este escrito es derivado de la indicación recibida en el Pleno municipal del 26 de septiembre de 2024 por parte del quinto Teniente de Alcalde, Sr. XXXX, comunicando que podía solicitar cualquier tipo de información mediante instancia sin necesidad de realizarla en el mencionado acto. SÉPTIMO.- En caso de no facilitar estos datos se solicitarán a través de la Comisión de Acceso a la Información Pública (GAIP)”. 6. El 3 de febrer l’Ajuntament de Gavà demana a la GAIP ampliació de termini per l'estudi i resposta fonamentada en dret pel nou responsable de la secretaria general de l'Ajuntament donat que l’anterior ha marxat d'aquest Ajuntament, via comissió de serveis a un altre Ajuntament 7. La GAIP, el 7 de febrer de 2025, comunica a l’Ajuntament que d’acord amb l'article 32.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposa que el termini concedit resti ampliat en un màxim de set dies addicionals. 8. El 20 de febrer de 2025 l’Ajuntament de Gavà tramet a la GAIP l’informe requerit que diu: 8.1. Respecte al règim jurídic aplicable a la SAIP refereix la DA 1, apartat de la Llei 19/2014 en relació a la regulació especial del dret d’accés a la informació pública i considera que “En aquest cas, com estem davant d’una sol·licitud formulada per un regidor municipal, es aplicable el règim d’accés especial previst per la normativa específica dels regidors municipals. En concret, aquest règim d’accés especial es troba previst en l’art 164 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (LMRLC). Atès el contingut de la informació sol·licitada es pot afirmar que no estem davant d’una informació que se li hagi de facilitar directament, per no ser d’aplicació cap dels supòsits continguts en l’art 164.2 LMRLC (.../...)”. I afegeix “En conseqüència, l’accés a la informació sol·licitada pot ser objecte de denegació d’acord amb el que es preveu en l’apartat 3 del mateix article art 164 LMRLC”. 8.2. Respecte de la motivació de la SAIP insisteix en que “no es té que facilitar directament, per la qual cosa pot ser denegada sempre i quan es justifiqui raonadament”. Aquesta denegació es basa en: “1. La sol·licitud d’accés a la informació es poc concreta i dona per fet que s’han abonat sobresous a determinats funcionaris públics de la Policia Local de Gavà, per la qual cosa en el supòsit que es facilités algun tipus d’informació es podria malentendre que l’Ajuntament ha abonat sobresous, seguint la terminologia utilitzada per la mateixa sol·licitud. En aquest sentit, val a dir que l’Ajuntament de Gavà nega que s’hagin abonat sobresous, així com també s’hagi comès algun tipus de conducta fraudulenta, com dona entendre l’esmentada sol·licitud. En definitiva, no es pot facilitar l’accés a cap informació relativa a sobresous perquè, senzillament, no existeix. A més, com ja s’ha dit també, la petició d’accés no identifica sobre quines persones concretes vol tenir aquesta informació sol·licitada. 2. Com s’apunta en la pròpia sol·licitud, l’accés a la informació sol·licitada està sent objecte d’un expedient per part de l’Oficina d’Antifrau de Catalunya. En concret, l’expedient “Actuació d’avaluació prèvia de versemblança APV 223/2024”, expedient que a data d'avui encara es troba en curs. Davant d’aquesta especial circumstància, no es pot obviar els drets de les persones que s’hi poden veure afectats, en cas de permetre l’accés a una informació que està sent objecte d’un expedient per part de l’Oficina d’Antifrau de Catalunya. Efectivament, cal tenir en compte que la Ley 2/2023, de 20 de febrero, reguladora de la protección de las personas que informen sobre infracciones normativas y de lucha contra la corrupción, i més concretament, el seu art 39 en relació als drets que corresponen a les persones afectades per la tramitació d’aquests expedients, estableix que: “Les actuacions de l'Oficina Antifrau de Catalunya s'han de portar a terme i han d'ésser tramitades assegurant en tot cas la reserva màxima per a evitar perjudicis a la persona o a l'entitat investigades i com a salvaguarda de l'eficàcia del procediment jurisdiccional o administratiu que es pugui iniciar a conseqüència de les dites actuacions”. En conseqüència, com aquesta sol·licitud d’accés a la informació està sent objecte d’un expedient per part de l’Oficina d’Anf ifrau de Catalunya, l’Ajuntament pot denegar-la mentre es tramita aquest expedient per garantir que les persones afectades (funcionaris públics de la Policia Local) no vegin vulnerats i afectats greument el seu dret a la presumpció d'innocència i al dret de defensa, tot això de conformitat amb els esmentats art 39 de la Ley 2/2023 i art 18.1 de la Llei 14/2008” . A més, amb aquesta denegació de la sol·licitud d’accés es pretén preservar la identitat de les persones afectades per aquest citat expedient que tramita l’Oficina d’Antifrau de Catalunya per presumptes conductes fraudulentes, com també, es garanteix la confidencialitat dels fets i les dades del procediment”. 9. El 25 de febrer de 2025 la GAIP trasllada aquesta informació a la persona reclamant per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona electa del mateix Ajuntament i aquesta condició de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions, i es va confirmar per la jurisprudència, on cal destacar la sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya confirmada per la Sentència del Tribunal Suprem 312/2022, de 10 de març de 2022, sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret parcial d’accés a la informació sol·licitada i límits En primer lloc cal fer avinent que la informació sol·licitada i reclamada, -diversa de retribucions de personal-, és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. En el marc de l’LTAIPBG es reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). En segon lloc, com bé recorda l’Ajuntament en l’informe emès el 20 de febrer (antecedent 8) , el règim aplicable a la sol·licitud d’accés a la informació pública, d’acord amb la DA 1.2 LTAIPBG, és el règim d’accés especial previst en l’article 164 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC). Aquest règim jurídic atorga a la persona reclamant com a membre de la C orporació d’un caràcter reforçat. Si bé és cert que l ’article 164 TRLMRLC disposa que “ tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa, o de la Junta de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció” (apartat 1) i que “els serveis de la corporació han de facilitar directament informació als membres de les corporacions quan: a) Exerceixin funcions delegades i la informació es refereixi a assumptes propis de llur responsabilitat. b) Es tracti d'assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats dels quals són membres. c) Es tracti de l'accés a informació o documentació de la corporació local que sigui de lliure accés als ciutadans” (apartat 2); també ho és el fet que, en cas de denegació motivada, “només es pot fonamentar en els supòsits següents: a) Quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge. b) Quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial” (apartat 3). L’Ajuntament fonamenta la denegació per dos motius. El primer considera que la SAIP “és poc concreta i dona per fet que s’han abonat sobresous a determinats funcionaris públics de la Policia Local de Gavà, per la qual cosa en el supòsit que es facilités algun tipus d’informació es podria malentendre que l’Ajuntament ha abonat sobresous”. I conclou que “no es pot facilitar l’accés a cap informació relativa a sobresous perquè, senzillament, no existeix”. Respecte a la manca de concreció aquesta Comissió entén que l’Ajuntament ha de conèixer els “cuatro mandos de la policía municipal” als que es refereix en la sol·licitud i, en el cas que tot i així considerés que no és suficientment concret, podria haver demanat a la persona reclamant aquesta concreció en aplicació de les previsions de l’article 28.2 de la LTAIPBG . Respecte a l’afirmació que la sol·licitud “dona per fet que s’han abonat sobresous” cal fer avinent que l’Ajuntament es posa en la mateixa tessitura que ho fa la persona reclamant a l’interpretar que facilitar la informació podria comportar “que es podria malentendre que l’Ajuntament ha abonat sobresous”. L’adverbi utilitzat per la persona reclamant és “presuntamente” que equival a “presumptament”, és a dir, “potencialment, presumiblement, sospitosament, suposadament” i, per tant, i justificant amb el lliurament de la informació que les retribucions a les que es fa referència són ajustades i compleixen amb els requisits legals. En aquest punt, no podem oblidar el deure de sigil dels electes en els termes referits en l’article 164.6 TRLMRLC, concretament “els membres de la corporació han de respectar la confidencialitat de la informació a què tenen accés per raó del càrrec si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”. En darrer terme pel que fa a la motivació de la denegació, l’Ajuntament entén que “ no es pot facilitar l’accés a cap informació relativa a sobresous perquè, senzillament, no existeix”. En aquest punt, doncs, és convenient retornar a la petició formulada (antecedent 5). Aquesta SAIP es realitza a partir d’una suposada investigació de l’Oficina Antifrau de C atalunya (OAC) informada en un mitjà digital. En relació a aquesta, l’Ajuntament informa que l’OAC “no ha obert cap expedient d’investigació per l’existència de cap irregularitat. El que ha fet ha estat, en el sí d’un expedient previ de versemblança sol·licitar una sèrie d’informació a la Corporació” (antecedent 2) . És a dir, demana la informació per a l'anàlisi dels fets o les conductes que han estat objecte de la denúncia o la comunicació o que han fonamentat una sol·licitud. En funció del que resulti el director/a de l’OAC haurà de decidir la iniciació de les actuacions d’investigació o l’arxivament (d’acord amb l’article 17 de les Normes d'actuació i de règim interior de l'Oficina Antifrau de Catalunya, aprovades per la Comissió d'Afers Institucionals en la sessió tinguda el dia 25 de novembre de 2009). Per tant, i així mateix ho afirma l’Ajuntament, existeix un expedient d’avaluació prèvia de versemblança (EPV) que encara avui es troba en curs. I per tant, en dit expedient (que no és l’objecte de la Reclamació) hi ha de constar què és el que s’està avaluant i sobre què s’ha demanat la informació respecte a uns determinats cobraments que sí són l’objecte d’aquesta Reclamació, més enllà de la qualificació poc acurada i ajustada apuntada per la persona reclamant. I en aquest punt, es procedeix a analitzar el segon motiu de denegació invocat, que és els drets de les persones que s’hi poden veure afectats invocant l’article 39 de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció. Dit article diu: “Durant la tramitació de l’expedient, les persones afectades per la comunicació tenen dret a la presumpció d’innocència, al dret de defensa i al dret d’accés a l’expedient en els termes que regula aquesta Llei, així com a la mateixa protecció establerta per als informants, de manera que se’n preserva la identitat i es garanteix la confidencialitat dels fets i les dades del procediment”. El dret de presumpció d’innocència, el dret de defensa i el dret d’accés a l’expedient de les persones afectades, no queda afectat pel dret d’accés a la informació pública per part d’un càrrec electe, que insistim, té el deure de confidencialitat de la informació a què tenen accés per raó del càrrec si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers. El fet que el procediment d’EPV estigui obert, donat que no és l’objecte de la Reclamació, no comporta tampoc que li sigui d’aplicació del límit previst en l’article 21.1.b) LTAIPBG. Afegir que la Llei de transparència preveu l’obligació de difondre informació pública d’interès general d’una manera veraç i objectiva, perquè les persones [en general] puguin conèixer l’actuació i el funcionament de l’Administració pública i exercir el control d’aquesta actuació (article 6.1.a) LTAIPBG). Per donar compliment a aquest principi en el Capítol II de la Llei es desenvolupa aquella informació subjecte al règim de transparència. Concretament, l’article 11.1.e) LTAIPBG estableix la publicitat activa de “la informació general sobre les retribucions, indemnitzacions i dietes percebudes pels empleats públics, agrupada en funció dels nivells i els cossos” . I l’article 25.1.a) del Decret 8/2021 defineix les retribucions com a “la compensació econòmica que es pugui percebre per la feina desenvolupada. S 'ha de donar informació sobre la retribució anual bruta global dels diferents cossos i nivells, amb detall de les retribucions bàsiques i els complements que corresponguin segons la normativa, i el conveni o els acords fora de conveni que resultin d'aplicació. En aquest sentit, s'han de publicar les taules retributives del personal al servei de les administracions públiques, amb indicació de les retribucions bàsiques i les complementàries, en cas de personal funcionari, i amb indicació de les retribucions bàsiques, complement d'antiguitat, pagues extraordinàries i altres complements i plusos específics segons conveni o fora de conveni, en el cas de personal laboral”. Per tant, conèixer la retribució econòmica dels empleats públics, incloent els complements que corresponguin en funció del cos i nivell, és informació de publicitat activa. A propòsit de tot això, resulta adient ressaltar que la normativa permet als regidors conèixer tota la informació que obri en mans dels serveis municipals i que necessitin per a desenvolupar la seva funció de control, funció, recordem-ho i subratllem-ho, que forma part del dret fonamental a participar dels afers polítics de la seva municipalitat (art. 23 de la CE). I la Llei de transparència, tal i com s’assenyala en el preàmbul, es proposa assolir tres objectius: recuperar i incrementar la confiança dels ciutadans envers la gestió pública i la política, facilitar i promoure el retiment de comptes i gar antir l’ètica dels gestors públics i els governants. Per tant, i des d’aquesta perspectiva, atenent tot el que s’ha referit, no tindria sentit no facilitar l’accés a una informació pública a un càrrec electe que, en un altre context, es podria facilitar a un ciutadà. En darrer terme, resulta adequat referir que aquesta Comissió ha d’exercir les seves funcions per mitjà d’actes i acords de caràcter tecnicojurídic, que en cap cas no poden ésser motivats per criteris d’oportunitat o de conveniència (article 39.3 LTAIPBG). Per tant, tenint en compte el caràcter reforçat que gaudeix la persona reclamant, que la informació sol·licitada no incorre en cap dels límits previstos en l’article 164.3 TRLMRLC , que la informació reclamada ha de ser preexistent a la SAIP i que majoritàriament és de publicitat activa, és procedent estimar parcialment el dret d’accés a la informació sol·licitada. Això és a conèixer des de quina data els empleats públics afectats estan cobrant les quantitats econòmiques que estan sent objecte d’EPV, el concepte i quantitat econòmica d’aquests conceptes i si aquests eren per dotze o catorze pagues i desglossament individualitzats. Respecte al punt 5è de la SAIP, això és “nombre y cargo del/la empleado/a responsable de estos presuntos ingresos en las nóminas de los cuatro empleados municipales ” s’estima el dret a conèixer aquesta informació respecte a la persona responsable de les nòmines en general, no d’uns presumptes ingressos ja que aquesta consideració és una qualificació que fa a persona reclamant. 3. Sobre la inadmissibilitat parcial de la Reclamació. D’acord amb l’article 33.2 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, “2. La Comissió únicament pot inadmetre la reclamació si aquesta no té per objecte el dret d'accés a la informació pública o si no compleix els requisits establerts pels articles anteriors i la persona reclamant, amb requeriment previ, no esmena la reclamació dins del termini general establert per a fer -ho. La Comissió ha de motivar la inadmissió i l'ha de notificar a la persona reclamant”. Aquest procediment de garantia del dret d’accés a la informació pública només pot tenir per objecte la revisió de les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública, d’acord amb l’article 39.1 LTAPBG. Per tant, aquesta Comissió no es pot pronunciar respecte d’altres procediments administratius o qüestions que es plantegin que no tinguin per objecte l’obtenció d’informació pública per part de la ciutadania. De les peticions plantejades es desprèn, es sol·licita en el punt 4t de la SAIP “Copia con los datos anonimizados de cada Decreto o resolución por la cual a estos cuatro empleados municipales presuntamente se les reclama las cantidades presuntamente recibidas indebidamente” . Clarament en aquesta petició es demana una informació que no existeix a data de l’informe ( 20 de febrer de 2025) i menys en la data de la sol·licitud (1 d’octubre de 2024) donat que, tal i com diu explícitament l’Ajuntament, l’expedient “Actuació d’avaluació prèvia de versemblança APV 223/2024” encara es troba en curs i, per tant, no es pot haver requerit cap devolució a ninguna persona abans no hagi finalitzat en primer lloc aquesta avaluació prèvia i en segon lloc, les conclusions d’una investigació posterior, en el cas que sigui escaient. Demanar còpia dels documents de rescabalament és donar per fet que aquestes retribucions han deixat de ser presumptes. I com ja s’ha informat reiteradament en aquesta resolució, l’OAC només ha iniciat una avaluació prèvia de versemblança, lluny de definir uns cobraments com a indeguts. En aquestes circumstàncies, és procedent inadmetre parcialment la Reclamació pel que fa a aquests requeriment. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents. I la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents, entre altres. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Sistema retributiu i previsió social (codi 0063), sèrie Expedients de nòmines (1510). 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Pl e de la GAIP, en la sessió de 27 de febrer de 2025, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 1610/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Inadmetre parcialment la reclamació 1610/2024 pel que es refereix a les còpies d’uns requeriments que no s’han realitzat d’acord amb les consideracions fetes en el fonament jurídic 3. 3. Requerir a l’Ajuntament de Gavà que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quatre dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Gavà a informar la GAIP, dins del termini de quatre dies , de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1610/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.