Solicitud de información sobre el complemento de nocturnidad de Intendentes y personal de diversas unidades del Ayuntamiento de Barcelona, resuelta con estimación

Resolució 850/2025, de 12 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 1603/2024, 1604/2024 i 1615/2024 (acumulades) Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Diversa en relació al complement de nocturnitat. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació sol·licitada, relativa al complement de nocturnitat, és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG informació pública i l’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit . Cal fer avinent que la persona gaudeix d’un caràcter reforçat com a delegat sindical d’acord amb l’article 10.3.1 de la Llei Orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de Llibertat Sindical (LOLS). Pel que fa a la informació sol·licitada respecte a l’Intendent Major i l’Intendent cal tenir en compte que aquesta Comissió ha vingut considerant que les obligacions de transparència que afecten als alts càrrecs són extensibles a les SAIPs que afecten a personal que ocupa llocs de confiança, d’especial responsabilitat, de lliure designació o que comporten un alt nivell retributiu, com és el cas que ens ocupa. I considera que ha de prevaldre l’interès públic en tant que aquest accés contribueix a un millor coneixement dels criteris d’organització i funcionament i de com s’assignen els recursos públics. I per tant, malgrat l’oposició manifestada pels tercers afectats, aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a la persona reclamant a la informació pública relativa a des de quina data se’ls hi ha assignat el complement, quina persona l’ha autoritzat i en virtut del compliment de la franja horària nocturna que ha justificat l’assignació del complement. Pel que fa a la informació sol·licitada respecte quants funcionaris se’ls hi ha assignat el complement (des de la seva creació i de les unitats indicades en l’antecedent 3), aquesta Resolució es pronuncia respecte els termes en els quals es va formalitzar la SAIP, això és, “a cuantos funcionarios se les ha asignado dicho complemente desde la creación del mismo” respecte a les unitats referides. Disposar de la informació sol·licitada en els termes en que ho fa permetria a la persona reclamant assolir la finalitat de vigilància a la qual es refereix la normativa sindical i laboral. I, a més, aquesta finalitat s’ajusta a allò que persegueix la normativa de transparència. Cal fer avinent, però, que aquesta Comissió no té informació detallada del número de persones per cadascuna de les unitats que podria afectar aquesta informació, de manera que si aquest número és reduït seria fàcilment identificable. Per tant, aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a saber el número de funcionaris que tenen assignat el complement de nocturnitat des de la seva creació per cadascuna de les unitats indicades amb el benentès que si aquesta informació a aquest nivell pogués comportar la identificació de les persones afectades, caldrà facilitar-la de manera suficientment agregada per evitar la seva identificació. Paraules clau: Ajuntaments. Delegats sindicals. Sindicats. Recursos humans. Retribucions. Complements. Nocturnitat. Personal directiu. Intendents. Unitats. Dades. Assignacions. Reclamació contra silenci. Acumulacions. Tràmit d’audiència. Oposició. Sense límits. Acumulacions. Estimació. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedents 1. Els dies 9 i 12 de desembre de 2024 entra a la GAIP les Reclamacions 1603/2024, 1604/2024 i 1615/2024 presentad es per una persona física en qualitat de delegat sindical del CSIF contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb les sol·licituds indicades als antecedents següents d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació i manifesta no haver rebut resposta de l’Administració. 2. El 21 de març de 2024 un delegat de la Junta de Personal va presentar un escrit en el que sol·licitava, en relació a un complement de nocturnitat que s’abona a intendents majors de la Guàrdia Urbana recentment nomenats (complement a revisar 16 o 19- codi 5104, anteriorment codi 5236), el següent: “1. Desde que fecha se le ha.asignado el al I.M. XXX. 2. Quien ha autorizado la asignación de dicho complemento al I.M XXX. 3. En virtud del cumplimiento de que franja horaria nocturna se ha justificado la asignación de dicho complemento”. Aquesta sol·licitud és l’objecte de la Reclamació1603/2024. 3. El 26 d’abril de 2024 presenta novament un escrit demanant la mateixa informació respecte a l’Intendent Major referida en l’antecedent anterior i afegeix la següent petició: “Y, en relación con las siguientes unidades, deseamos saber a cuantos funcionarios se les ha asignado dicho complemente desde la creación del mismo. Personal de Unitat de Deontologia i Afers lnterns (UDAI) Unitat de Protecció (UP) Unitat d'lnvestigació (UI) Personal asignado al Turno D en las siguientes unidades: UREP (Unitat de reforç a les emergències i proximitat) USG (Unitat de Suport Diurn) Torn D de la Sala Central de Comandament”. Aquesta sol·licitud és l’objecte de la Reclamació 1604/2024. 4. El 6 de maig de 2024 la mateixa persona sol·licitant va presentar un escrit en el que demana la mateixa informació del complement de nocturnitat referit en l’antecedent 2 però que afecta a un Intendent YYY. Aquesta sol·licitud és l’objecte de la Reclamació 1615/2024. 5. En les Reclamacions la persona reclamant acredita ser delegat LOLS mitjançant certif icat del Secretari general de la Secció Sindical CISF a l’Ajuntament de Barcelona que l’habilita per exercir la representació del CSIF i argumenta que necessiten la informació per poder desenvolupar la tasca sindical. 6. El 9 de gener de 2025 la persona reclamant desisteix del procediment de mediació i demana prosseguir amb la tramitació ordinària. 7. El 24 de gener de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 8. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti informe així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la. 9. El 19 de febrer l’Ajuntament tramet l’informe en el que es dona resposta a diferents resolucions, informa que el 18 de febrer s’ha enviat escrit a la persona reclamant i sol·licita a la GAIP que es tingui per contestat en temps i forma el requeriment i es procedeixi, previs els tràmits oportuns, a desestimar la reclamació per satisfacció extemporània. Respecte a aquestes Reclamacions, l’Ajuntament diu: “Aquesta informació només es pot donar agregada/agrupada però mai individualitzada segons: Article 11.b) 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern: “1. La informació relativa a la gestió econòmica i pressupostària que l’Administració ha de fer pública en aplicació del principi de transparència ha d’incloure: b) Les retribucions, indemnitzacions i dietes, les activitats i els béns dels membres del Govern, dels alts càrrecs de l’Administració pública i del personal directiu dels ens públics, les societats, les fundacions i els consorcis, i les indemnitzacions que han de percebre en deixar d’exercir el càrrec.” Pel que fa a la resta d’empleats públics, només s’ha de publicar el següent: “e) La informació general sobre les retribucions, indemnitzacions i dietes percebudes pels empleats públics, agrupada en funció dels nivells i els cossos.” En aquest sentit, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades ha determinat, en Informe 81/2021, el següent: “Pel que fa als càrrecs de confiança i el personal eventual de l’Ajuntament, atesa la tipologia i característiques d’aquestes places, resulta justificat des de la perspectiva de la protecció de dades, facilitar informació individualitzada pels conceptes retributius als que es refereix el reclamant, juntament amb la seva identificació, nivell i càrrec que ocupen. Pel que fa a la resta de persones treballadores de l’Ajuntament (personal laboral i funcionari), la normativa de protecció de dades no impedeix facilitar la informació sobre les retribucions bàsiques i complementàries de cada lloc de treball, sense identificar les persones que l’ocupen.” 10. El 21 de febrer la GAIP trasllada aquesta informació a la persona reclamant i se li comunica que disposa d’un termini de 5 dies hàbils per a formular les al·legacions que consideri escaients. 11. El 27 de febrer la persona reclamant presenta un escrit a la GAIP per fer-nos coneixedors de la conformitat o no amb la informació rebuda. Respecte a les Reclamacions 1603,/2024, 1604/2024 i 1615/2024 manifesta la seva disconformitat en els següents termes: “La informació que demana es sobre complements de caràcter públic i com a delegats de personal tenim dret a conèixer, perdura terme correctament la nostra tasca sindical en base a la Llei Orgànica de Llibertat Sindical i la EBEP”. 12. El 20 de març de 2025 la GAIP demana l’informe a l’APDCAT atenent les previsions de l’article 42.8 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. El 21 de març de 2025 la GAIP notifica a les parts l’ampliació del termini per resoldre. 13. El 5 de maig de 2025 l’APDCAT tramet l’informe sol·licitat de les reclamacions 1603/2024, 1604/2024 i 1615/2024 que conclou: “La normativa de protecció de dades personals no impedeix facilitar a la persona reclamant, en la seva condició de delegada sindical, informació relativa a la data d’assignació del complement de nocturnitat a la persona que exerceix el càrrec d’Intendent Major de la Guàrdia Urbana, així com a una de les persones que ostenta el càrrec d’Intendent, indicant també qui va autoritzar l’assignació i en funció de quina franja horària nocturna es va justificar. No obstant això, pel que fa a la identificació dels funcionaris de diverses unitats als quals s’ha reconegut aquest complement, la normativa de protecció de dades només permetria la comunicació de manera anonimitzada o, en cas de no ser una mesura eficaç, en un nivell d’agregació que no permeti identificar-los”. 14. El 7 de maig es trasllada l’informe de l’APDCAT a l’Ajuntament de Barcelona i se’ls hi demana que ens informin de les dades dels tercers afectats per tal de poder formalitzar el trasllat d’acord amb l’article 31 LTAIPBG. En data 8 de maig es trasllada l’informe de l’APDCAT a la persona reclamant per al seu coneixement. 15. El 4 de juny de 2025 l’Ajuntament de Barcelona presenta un EACAT en el qual s’informa que la Gerència de Persones, Organització i Administració Electrònica va realitzar el trasllat als tercers afectats i que aquests han presentat al·legacions, ambdós, oposant-se a facilitar les dades perquè “podria comportar, de manera implícita o explicita, la identificació de les meves retribucions personals, la qual cosa vulneraria el dret a la confidencialitat i a la protecció de dades de caràcter personal. Per aquest motiu, i en exercici dels meus drets, no autoritzo divulgar aquesta informació”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre la condició de la persona reclamant La persona reclamant presenta la reclamació com a representant del CSIF Secció Ajuntament de Barcelona i acredita, mitjançant certificat emès pel secretari general d’aquesta secció sindical, que és delegat sindical i que exerceix les funcions en la secretaria del serveis jurídics del CSIF i que aquestes l’habiliten per exercir la representació d’aquest sindicat davant les AAPP i organismes autònoms. Malgrat hi hagi aquesta discordança entre les persones que signen la sol·licitud i la persona que fa la reclamació, tenint en compte que per la documentació aportada la persona reclamant ostenta càrrec per exercir aquesta representació, s’ha d’entendre formulada per la persona física reclamant actuant en qualitat de delegat sindical CSIF. 3. Acumulació de les Reclamacions 1603,/2024, 1604/2024 i 1615/2024 L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), preveu que l’òrgan administratiu que tramita un procediment, d’ofici o a instància de part, pot acumular-lo amb altres amb els que tingui una identitat substancial o una connexió íntima. Està clara la identitat entre les Reclamacions 1603,/2024, 1604/2024 i 1615/2024: les parts són les mateixes (la persona reclamant i l’administració reclamada) i les qüestions sobre les que s’ha de pronunciar la GAIP, tot i que no ser repetitives ni idèntiques, es poden considerar complementàries. En resum, en les tres reclamacions es demana informació en relació a un complement de nocturnitat que afecta un Intendent major i a un Intendent i en la 1604/2024 s’afegeix, a més, a quants funcionaris se’ls hi assignat aquest mateix complement en relació a unes unitats concretes. En aplicació dels principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat administrativa, i vist que de l’acumulació no se’n deriva perjudici per a les parts ni per a l’interès general, resulta oportuna i ajustada a dret l’acumulació de les reclamacions esmentades. 4. Sobre el dret d’accés a la informació i límits La informació sol·licitada, relativa al complement de nocturnitat, és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG informació pública perquè és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb aquesta definició i posterior concreció, qualsevol dada o document elaborat, en possessió o que es pugui exigir en l’exercici de les funcions pròpies, com és la gestió dels recursos humans, és informació pública. L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Malgrat l’accés a la informació no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació ni a la invocació de cap norma (article 18.2 LTAIPBG), la persona reclamant manifesta que necessiten la informació per poder desenvolupar la tasca sindical. Cal tenir en compte que la persona reclamant gaudeix d’un caràcter reforçat com a delegat sindical d’acord amb l’article 10.3.1 de la Llei Orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de Llibertat Sindical (LOLS) que atorga als delegats sindicals “les mateixes garanties que les establertes legalment per als membres dels comitès d'empresa o dels òrgans de representació que s’estableixin en les administracions públiques, així com els drets següents a més del que es pugui establir mitjançant un conveni col·lectiu” entre les quals “Tenir accés a la mateixa informació i documentació que l'empresa posi a disposició del comitè d'empresa. Els delegats sindicals estan obligats a guardar sigil professional en les matèries en què legalment escaigui”. Partint doncs del reconeixement que atorga la LOLS als delegats sindicals, caldrà considerar per a analitzar el cas tant el Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP) com el Text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 23 d’octubre (ET). I supletòriament, el que estableix la Llei de transparència. Tant l’EBEP com l’ET atribueixen a les juntes o delegats de personal (article 39 EBEP) com als delegats de personal o Comitè d’Empresa (articles 62 i 63 ET), com a òrgans específics de representació dels funcionaris i dels treballadors públics amb contracte laboral respectivament, determinades funcions per a l’exercici de les quals els reconeix el dret a accedir a determinada informació, que podria incloure dades personals dels treballadors. L’article 40 estableix que les juntes de personal i els delegats de personal tenen legitimació a rebre informació sobre la política de personal, així com sobre les dades referents a l’evolució de les retribucions, evolució probable de l’ocupació en l’àmbit corresponent i programes de millora del rendiment i a tenir coneixement i ser escoltats sobre l’establiment de la jornada laboral i horari de treball (40.1.a), entre altres. Ara bé, no existeix a l’EBEP una regulació específica que habilitaria a accedir de manera individualitzada a la informació reclamada. Per altra banda, l’article 64 de l’Estatut del treballador (ET) disposa que “El comité de empresa tendrá derecho a ser informado y consultado por el empresario sobre aquellas cuestiones que puedan afectar a los trabajadores, así como sobre la situación de la empresa y la evolución del empleo en la misma, en los términos previstos en este artículo”. I els apartats 2 a 5 d’aquest article contenen previsions específiques en relació amb les qüestions o matèries sobre les quals els comitès d’empresa tenen dret a rebre informació amb una periodicitat trimestral, anual i d’altres quan sigui procedent. El mateix Acord de condicions de treball de personal funcionari i laboral de l’Ajuntament preveu, en termes similars, aquest règim d’accés a l’article 52 (competències dels òrgans de representació). I tot això a efectes d’exercir, entre d’altres, la funció vigilància en el compliment de les normes vigents en matèria de condicions de treball, prevenció de riscos laborals, Seguretat Social i ocupació i exercir, si s’escau, les accions legals oportunes previstes en l’article 40.1. e) de l’EBEP i article 64.7.1.a) de l’ET. Aquestes previsions poden justificar l’accés a determinada informació que afecti les retribucions del personal de l’Ajuntament, en la mesura que indirectament poden ser indicatives de qüestions organitzatives i d’estructura administrativa de la corporació, i també des del punt de vista de la vigilància del compliment de les normes vigents en matèria de condicions de treball, drets individuals dels treballadors, prevenció de riscos laborals, seguretat social, i plantejar o exercir les accions legals oportunes davant els organismes competents. Malgrat aquesta regulació d’accés la normativa referida no especifica que s’hagi d’habilitar l’accés en els termes reclamats i caldrà analitzar la pretensió de la persona reclamant a partir del règim del dret d’accés a la informació pública, atesa la seva aplicabilitat supletòria (DA 1a, apartat 2, de l’LTAIPBG). Com és sabut, el dret d’accés a la informació pública no és un dret absolut, i només pot ser denegat o restringit per les causes expressament establertes a les lleis (article 20.1 LTAIPBG), com és el cas dels límits previstos en la protecció de dades prevista, pel cas que ens ocupa en l’article 24 de LTAIPBG donat que les dades sol·licitades no són dades especialment protegides previstes en l’article 23 LTAIPBG. Pel que fa a la informació sol·licitada respecte a l’Intendent Major i l’Intendent (des de quina data se’ls hi ha assignat el complement, quina persona l’ha autoritzat i en virtut del compliment de la franja horària nocturna que ha justificat l’assignació del complement). En primer lloc, cal determinar si les obligacions de transparència que afecten als alts càrrecs són extensibles a les SAIPs que afecten a personal que ocupa llocs de confiança, d’especial responsabilitat, de lliure designació o que comporten un alt nivell retributiu. Respecte a aquesta qüestió ja s’ha posicionat en altres ocasions aquesta Comissió (vegeu la Resolució 101/2019, de 28 de febrer en concordança amb el posicionament de l’APDCAT i, més recentment, la Resolució 382/2023, de 18 de maig). L’article 4.2.b) LTAIPBG estableix que, als efectes d’aquesta llei, tenen la condició d’alts càrrecs al servei de l’administració local els representants locals i els titulars dels òrgans superiors i directius, d’acord amb el que estableix la legislació de règim local. I l’article 7.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública (DTAIP) preveu que “tenen la consideració d'alts càrrecs i de personal directiu local, en tot cas, els càrrecs electes i els titulars dels òrgans que exerceixen funcions de gestió o d'execució de caràcter superior, ajustant la seva actuació a les directrius marcades per l'òrgan de govern de la corporació, d'acord amb el que disposa la normativa de règim local”. La Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona preveu, entre el personal que integra l’Ajuntament, al “[...] personal directiu i d’alta direcció, nomenat, atenent criteris de competència professional i experiència, entre personal funcionari de carrera de l’Estat, de les comunitats autònomes o de les entitats locals o amb habilitació de caràcter nacional que pertanyi a cossos o escales classificats en el subgrup A1, llevat que l’Alcaldia, en determinar els nivells essencials de l’organització municipal, d’acord amb el que disposa l’article 13.1.d, permeti que els titulars d’aquests òrgans directius, en consideració a les característiques específiques de llurs funcions, no tinguin l’esmentada condició de funcionari. [...].” (article 52.1.d)); i la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, categoritza al superintendent, intendent major i l’intendent dins de l’escala superior del cos de la policia local (article 24.1. a)). En relació a la publicitat activa que afecta als alts càrrecs, l’article 11.1.b) LTAIPBG preveu que s’han de fer públiques, entre altres, les retribucions, indemnitzacions i dietes dels alts càrrecs de l’Administració pública i del personal directiu dels ens públics, les societats, les fundacions i els consorcis, i les indemnitzacions que han de percebre en deixar d’exercir el càrrec. Al respecte d’això, l’article 31 del Decret 8/2021 estableix que “s'han de fer públiques, amb identificació del nom, cognoms i càrrec, amb periodicitat mensual, tant les retribucions anuals dels alts càrrecs de les administracions públiques i del personal directiu de les entitats dels sectors públics d'aquestes, d'acord amb les taules retributives de l'any en curs, com les indemnitzacions i les dietes que efectivament hagin percebut” i que “La informació relativa a les retribucions variables s'ha de publicar, primerament a títol de màxim previst en relació amb l'exercici en curs, i, posteriorment, un cop tancat l'exercici, amb indicació dels imports efectivament percebuts per aquest concepte. [...]”. Per tant, les retribucions dels alts càrrecs, pel que fa a qualsevol concepte retributiu, indemnització o dieta, han de ser objecte de publicitat activa en els termes que preveu l’article 11 de l’LTAIPBG i l’article 31 del DTAIP. Pel que fa al cas de l’Intendent Major i l’intendent, no inclosos entre els alts càrrecs en la relació de llocs de treball de l’Ajuntament de Barcelona, sí que estan qualificats dins l’escala superior del cos de la policia local. I aquesta mateixa RLT els inclou dins dels llocs de comandament de la Guàrdia Urbana, amb vinculació o relació funcionarial (subgrup A1 i nivells 29 i 27 respectivament) i els hi correspon unes funcions que important rellevància i transcendència en l’organització, especialment en la mesura que les funcions estan relacionades amb tasques de gestió o execució de caràcter superior, ajustant-se a les directrius fixades per l’òrgan de govern de la corporació. Aquests criteris s’han de valorar per considerar aquest lloc de treball com d’especial responsabilitat, i en aquest sentit equiparable també a efectes de transparència als alts càrrecs de l’Administració pública. Dit això, i malgrat la Llei de transparència no preveu la publicitat activa de les retribucions d’aquesta tipologia d’empleats públics, és necessari ponderar la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació (article 22.1 LTAIPBG) en tant que aquest accés contribueixi a un millor coneixement dels criteris d’organització i funcionament i de com s’assignen els recursos públics. Així, tenint en compte l’interès manifestat per la persona reclamant i que aquest gaudeix de caràcter reforçat i alhora un deure de sigil, ha de prevaldre aquest interès públic en l’accés a la informació sol·licitada. En aquesta línia s’ha pronunciat recentment el TSJ en la sentència 1963/2025 de 31 de maig quan diu: “es indudable que el interés público al derecho a la información del solicitante ha de comprender la información solicitada en este expediente en la medida en que el acceso a la información pública que se regula en el EBEP, LA Ley 55/2003, la Ley Orgánica de Libertad Sindical ni el resto de normativa sectorial contiene un régimen específico y alternativo que desplace la aplicación del régimen general de las leyes de transparencia, puesto que no da cabida a la información solicitada cuya finalidad es realizar una labor de control en el devengo de retribuciones a empleados públicos que ocupan tres puestos de trabajo, por medio de un complemento, el de atención continuada, que no es fijo ni periódico y cuya percepción está condicionada a dicha prestación sanitaria”. I segueix “Si el acceso a la información del solicitante, representante sindical, quedara reducido a las previsiones del EBEP es evidente que quedarían fuera de control situaciones como la actual. Se vulneraría así la finalidad de las leyes de transparencia, buen gobierno y buena administración con el riesgo de crear nichos de situaciones opacas donde el único camino para controlar la actividad administrativa sería acudir a los tribunales”. En quant a les al·legacions formulades pels tercers afectats, en el marc del tràmit d’audiència previst en l’article 31 LTAIPBG, en el sentit que “podria comportar, de manera implícita o explicita, la identificació de les meves retribucions personals, la qual cosa vulneraria el dret a la confidencialitat i a la protecció de dades de caràcter personal” és convenint diferenciar el concepte de retribució (que inclou tota mena de conceptes remuneratius i de complements, tant dineraris com en espècie, tant fixes com variables (article 12.1) del Decret 8/2021) del concepte de nòmina. En aquest darrer, la nòmina, s’inclouen conceptes (com ara retencions fiscals, o informació relativa a percepcions indiciàries de baixa laboral, gaudiment de permisos, etc ) que sí permetrien disposar d’informació que va més enllà de l’estrictament necessària per a la finalitat per la qual s’exerceix el dret i que podria afectar a la seva esfera professional o laboral, fins i tot la patrimonial, però també pot tenir especial rellevància l’afectació a la seva esfera estrictament personal. En darrer terme, afegir que les retribucions ja són conegudes per la persona reclamant. Aquestes són de publicitat activa (article 11.1.e) LTAIPBG) com també ho és la RLT (article 9.1.d) LTAIPBG) que informa del grup, subgrup i nivell que ocupen aquests càrrecs. Pel que fa al nom de la persona que ha autoritzat el reconeixement d’aquest complement atès que aquesta informació afectaria només a dades merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració, d’acord amb les previsions de l’article 24.1 LTAIPBG, no hi ha cap impediment a facilitar la identificació. I en darrer terme, aquesta Comissió tampoc preveu cap límit respecte a la motivació que ha justificat aquesta assignació. Fetes totes aquestes consideracions, aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a la persona reclamant a la informació pública relativa a des de quina data se’ls hi ha assignat el complement, quina persona l’ha autoritzat i en virtut del compliment de la franja horària nocturna que ha justificat l’assignació del complement. Pel que fa a la informació sol·licitada respecte quants funcionaris se’ls hi ha assignat el complement (des de la seva creació i de les unitats indicades en l’antecedent 3). En primer lloc, aquesta Comissió vol palesar que aquesta Resolució es pronunciarà respecte els termes en els quals es va formalitzar la SAIP, això és, “a cuantos funcionarios se les ha asignado dicho complemente desde la creación del mismo” respecte a les unitats referides. Com ja hem indicat, l’article 11.1.e) de l’LTAIPBG estableix que s’ha de donar publicitat a les retribucions indemnitzacions i dietes percebudes pels empleats públics, agrupada en funció dels nivells i els cossos”. I l’article 25.1.a) del Decret 8/2021 defineix el concepte de retribució i al qual ja ens hem referit anteriorment. Aquest complement de nocturnitat, d’acord amb l’apartat b.2 de l’Annex 1, relatiu a les Condicions específiques de treball de la Guàrdia Urbana de Barcelona, de l’Acord de Condicions Laborals de l’Ajuntament de Barcelona 2021/2024, “S’atribueix a les dotacions de llocs de treball que requereixin durant l’any el desenvolupament parcial de la seva activitat en horari de nit (considerat entre les 22.00 h i les 06.00 h). En la seva aplicació especifica a la GUB es reconeixen quatre valors del complement circumstancial de nocturnitat: Per torn de tarda amb encavalcament de GUB, Per a mitjanes diàries entre 2 i 4 hores i torn D de la GUB, Per a mitjanes diàries entre 4 i 6 hores, torn nit GU amb lliurança suplementària • Torn de nit sense lliurança complementària i Unitat C de la GUB” Així doncs, disposar de la informació sol·licitada en els termes en que ho fa permetria a la persona reclamant assolir la finalitat de vigilància a la qual es refereix la normativa sindical i laboral. I, a més, aquesta finalitat s’ajusta a allò que persegueix la normativa de transparència, això és, el “coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública” (article 1.2 LTAIPBG). Cal fer avinent, però, que aquesta Comissió no té informació detallada del número de persones per cadascuna de les unitats que podria afectar aquesta informació, de manera que si aquest número és reduït seria fàcilment identificable. Per tant, aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a saber el número de funcionaris que tenen assignat el complement de nocturnitat des de la seva creació per cadascuna de les unitats indicades amb el benentès que si aquesta informació a aquest nivell pogués comportar la identificació de les persones afectades, caldrà facilitar-la de manera suficientment agregada per evitar la seva identificació. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada ha de formar part del Registre de personal i de diferents expedients administratius que han d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins els nivells Sistema retributiu i previsió social (codi 0063) i sèrie Expedients de nòmines (1510). 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 12 de juny de 2025, resol per unanimitat: 1. Resoldre de forma acumulada les Reclamacions 1603/2024, 1604/2024 i 1615/2024 presentades el 9 i 12 de desembre de 2024 contra l’Ajuntament de Barcelona. 2. Estimar les Reclamacions 1603/2024, 1604/2024 i 1615/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes en el fonament jurídic 4 . 3. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. D’acord amb allò previst a l’article 34.2 Decret 111/2017, de 18 de juliol RGAIP, al haver- se produït oposició de terceres persones, el termini de 15 dies per tal de facilitar la informació, s’iniciarà una vegada transcorregut el termini per a interposar recurs contenciós administratiu sense que s’hagi formalitzat o, en cas que s’hagi presentat aquest recurs, si no s’ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió o s’ha resolt aquest incident mantenint l’executivitat de l‘acte administratiu. Donat que el trasllat a tercers es va realitzar pel mateix Ajuntament de Barcelona, caldrà que aquesta resolució sigui notificada als tercers afectats per l’Ajuntament i comunicar a la GAIP la data d’aquesta notificació. 6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquest Resolució. 7. Declarar finalitzat el procediment relatius a les Reclamacions 1603/2024, 1604/2024 i 1615/2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.