Estimada parcialmente 06/03/2025 · 87 días en resolverse

Reclamación de acceso a información sobre adscripciones de puestos de trabajo en el Ayuntamiento de Barcelona con estimación parcial

Un delegado sindical del CSIF solicitó al Ayuntamiento de Barcelona listados detallados de adscripciones provisionales y temporales. El Ayuntamiento entregó datos parciales alegando no disponer de los turnos. La GAIP resuelve estimar parcialmente la solicitud, obligando a entregar la información detallada, excepto aquella relativa a datos de salud o causas constitucionalmente protegidas.

Puntos clave de la argumentación

1 La información solicitada es pública al ser datos elaborados o en posesión de la Administración derivados de la gestión de recursos humanos.
2 El derecho de acceso se ve reforzado por la condición de delegado sindical del reclamante, quien tiene legitimación para recibir información sobre política de personal y jornadas laborales.
3 La Administración no puede alegar la inexistencia de datos en su base de datos si la información debe constar en el Registro de Personal o en los expedientes administrativos.
4 El acceso a la información debe ser proporcional, permitiendo el desglose de género, destino, turno y graduación, pero restringiendo datos especialmente protegidos como la salud.
5 En caso de datos protegidos, el Ayuntamiento debe facilitar la información mediante un nivel de disociación suficiente para evitar la identificación de las personas.

Texto completo

Resolució 313/2025, de 6 de març Número d’expedient de la Reclamació: 1600/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Diversa en relació a adscripcions de llocs de treball. Sentit de la resolució: Pèrdua parcial i estimació parcial. Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha lliurat parcialment la informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment. Tot i la informació lliurada, la informació reclamada té un nivell de precisió més alt que l’Ajuntament no ha atès indicant simplement “no es disposa del torn” tal i com es detalla en l’antecedent 2. Entre el Registre de personal, instrument tècnic on s’anoten totes les dades significatives de la vida administrativa de les persones que presten serveis a l’entitat local i l’expedient de personal que té la funció administrativa de reunir els documents que incorporen els actes referents a la vida administrativa del personal ha de constar la informació sol·licitada. El concepte d’informació elaborada o en possessió d’acord amb l’LTAIPBG. significa “Produir, preparar, transformar, amb el treball, especialment amb successives operacions” i per tant, s’ha de poder elaborar amb independència que figuri o no en la “seva base de dades”. Pel que fa als límits, l’administració reclamada no n’ha invocat cap més enllà de referir que no es disposa informació del torn. Per tant, pertoca a aquesta Comissió la seva valoració de forma exclusiva. Considerant que la finalitat d’aquesta llei és establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública” (article 1.2 LTAIPBG); i que l’article 22.1 LTAIPBG disposa que els límits han d’ésser proporcionals a l’objecte la finalitat de protecció, i que l’aplicació d’aquests ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret i especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés; i que qui demana la informació és un representant sindical i justifica la necessita per a desenvolupar la seva tasca d’acció sindical aquesta Comissió considera pertinent estimar parcialment la informació pública sol·licitada en els termes següents: pel que fa al llistat de les adscripcions provisionals desglossades s’estima parcialment el dret d’accés amb indicació de gènere, destí, torn, graduació, TIP i motiu d’adscripció a excepció d’aquelles que estiguin motivades per qüestions de salut ja que això comportaria desvetllar una dada especialment protegida. Igualment per aquelles que estiguessin motivades per alguna causa constitucionalment protegida, si escau. En aquests casos, correspon a l’Ajuntament de Barcelona facilitar la informació amb el nivell de dissociació de dades suficient per evitar la seva identificació. Pel que fa a les adscripcions temporals per qüestions organitzatives, s’estima el dret d’accés a la informació sol·licitada en els termes indicats, es a dir, gènere, destí, torn, graduació, TIP i motiu d’adscripció. Paraules clau: Ajuntaments. Sindicats. Delegats. Recursos humans. Adscripcions. Dades. Registre de personal. Expedients de personals. Reclamació contra silenci. Límits. Dades personals. Dades especialment protegides. Pèrdua parcial. Estimació parcial. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedents El 9 de desembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1600/2024 presentada per una persona física en qualitat de delegat sindical del CSIF contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació i manifesta haver rebut resposta de l’Administració, però no se li ha lliurat la informació. El 21 de febrer de 2024 un delegat de la Junta de Personal va presentar un escrit en el que sol·licitava: “1. Listado de adscripciones provisionales, en este caso desglosadas por: 1. Conciliación familiar. 2. Adaptaciones del puesto de trabajo por cuestiones de salud. 3. Adscripciones por cuestiones del ámbito personal. 2. Listado de adscripciones temporales por cuestiones organizativas. De ambos listados de adscripciones, precisamos de la información desglosa en los siguientes epígrafes: 1) Género; 2) Destino; 3) Turno; 4) Graduación profesional (Agente, Cabo, Sargento...); 5) TIP; 6) Motivo de la adscripción temporal”. En la Reclamació la persona reclamant acredita ser delegat LOLS mitjançant certificat del Secretari general de la Secció Sindical CISF a l’Ajuntament de Barcelona que l’habiliten per exercir la representació del CSIF i argumenta que necessiten la informació per poder desenvolupar la tasca sindical. El 9 de gener de 2025 la persona reclamant desisteix del procediment de mediació i demana prosseguir amb la tramitació ordinària. El 24 de gener de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti informe així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la. El 19 de febrer l’Ajuntament tramet l’informe en el que es dona resposta a diferents sol·licituds, informa que el 18 de febrer s’ha enviat escrit a la persona reclamant i sol·licita a la GAIP que es tingui per contestat en temps i forma el requeriment i es procedeixi, previs els tràmits oportuns, a desestimar la reclamació per satisfacció extemporània. Respecte a la Reclamació 1600/2024, responen en els següents termes: “Segons la nostra base de dades les persones en comissió de servei son 141: 44 dones i 97 homes, dels quals 12 son sergents, 28 caporals i 101 agents”. A continuació es llista a les unitats a les que pertanyen i afegeix en darrer terme “no es disposa del torn”. El 21 de febrer la GAIP trasllada aquesta informació a la persona reclamant i se li comunica que disposa d’un termini de 5 dies hàbils per a formular les al·legacions que consideri escaients. El 27 de febrer la persona reclamant presenta un escrit a la GAIP per fer-nos coneixedors de la conformitat o no amb la informació rebuda. Respecte a la Reclamació que ens ocupa diu: “Tal i com s'aprecia a les dades que ens faciliten, I' Ajuntament en disposa de les dades que aquí també faciliten de manera parcial. Si saben quants son homes, dones, sergents, caparols i agents, saben per tant la resta d'informació que se'ls demana, que és si: - L'adscripció és provisional per temes de conciliació familiar, per adaptació al lloc de treball per motius de salut o per qüestions d’àmbit personal. - L'adscripció és temporal per qüestions organitzatives. I tota aquesta informació desglossada per gènere, destí, torn, graduació, TIP i un dels motius de l'adscripció que acabo d'exposar”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre la condició de la persona reclamant La persona reclamant presenta la reclamació com a representant del CSIF Secció Ajuntament de Barcelona i acredita, mitjançant certificat emès pel secretari general d’aquesta secció sindical, que és delegat sindical i que exerceix les funcions en la secretaria del serveis jurídics del CSIF i que aquestes l’habiliten per exercir la representació d’aquest sindicat davant les AAPP i organismes autònoms. Malgrat hi hagi aquesta discordança entre les persona que signen la sol·licitud i la persona que fa la reclamació, tenint en compte que per la documentació aportada la persona reclamant ostenta càrrec per exercir aquesta representació, s’ha d’entendre formulada per la persona física reclamant actuant en qualitat de delegat sindical CSIF. 3. Pèrdua parcial de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha lliurat parcialment la informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment. És a dir, ha facilitat el nombre total de personal afectat, el sexe d’aquestes de forma agregada, i categories professionals, així com un llistat a les unitats a les que pertanyen. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de les sol·licituds d’informació les quals deriven les Reclamacions i comporta la pèrdua d’objecte d’aquestes, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar les Reclamacions, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 4. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada i límits Tot i la informació lliurada, la informació reclamada té un nivell de precisió més alt que l’Ajuntament no ha atès indicant simplement “no es disposa del torn” tal i com es detalla en l’antecedent 2. El primer que hem de determinar és si aquesta informació té la condició d’informació pública. I efectivament, d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG s’entén per informació pública la “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb aquesta definició i posterior concreció, qualsevol dada o document elaborat, en possessió o que es pugui exigir en l’exercici de les funcions pròpies, com és la gestió dels recursos humans, és informació pública. L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Malgrat l’accés a la informació no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació ni a la invocació de cap norma (article 18.2 LTAIPBG), la persona reclamant manifesta que necessiten la informació per poder desenvolupar la tasca sindical. Cal tenir en compte que la persona reclamant gaudeix d’un caràcter reforçat com a delegat sindical d’acord amb l’article 10.3.1 de la Llei Orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de Llibertat Sindical (LOS) que atorga als delegats sindicals “les mateixes garanties que les establertes legalment per als membres dels comitès d'empresa o dels òrgans de representació que s’estableixin en les administracions públiques, així com els drets següents a més del que es pugui establir mitjançant un conveni col·lectiu” entre les quals “Tenir accés a la mateixa informació i documentació que l'empresa posi a disposició del comitè d'empresa. Els delegats sindicals estan obligats a guardar sigil professional en les matèries en què legalment escaigui”. I pel que fa al Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, l’article 40 estableix que les juntes de personal i els delegats de personal tenen legitimació a rebre informació sobre la política de personal, així com sobre les dades referents a l’evolució de les retribucions, evolució probable de l’ocupació en l’àmbit corresponent i programes de millora del rendiment i a tenir coneixement i ser escoltats sobre l’establiment de la jornada laboral i horari de treball (40.1.a), entre altres. En la resposta facilitada per l’Ajuntament s’indica que les dades s’han extret “de la nostra base de dades” sense cap més referència. En aquest punt convé fer referència al Registre de personal de les administracions públiques. La Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública dedica el capítol III al registre de personal, programació i oferta pública. Concretament, l’article 13.2 disposa que “las Comunidades Autónomas y las Entidades Locales constituirán también Registros de Personal (.../...)”. Novament, el Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals diu en el seu article 44: “1 Les entitats locals han de constituir registres de personal. 2 Els registres de personal de les entitats locals han d’estar coordinats amb els registres de personal de la resta de les administracions públiques. La coordinació abasta: a) Les dades inscriptibles. b) L’estructura del número de registre de personal. c) Els codis, les claus i els formats dels suports magnètics”. L’article 16 Reial Decret 1405/1986, de 6 de juny, pel que s’aproven el Reglament del Registre Central de Personal i les normes de coordinació amb la resta de les administracions públiques estableix els continguts mínims homogeneïtzadors dels Registres de Personal que són els establerts en els articles 2 i 4.1 d’aquest Reglament. D’acord amb l’article 4.1 del RD, les dades mínimes que ha de contenir el registre són: data de nomenament o de firma del contracte de treball i pròrrogues, data de la presa de possessió o inici dels efectes del contracte, grau personal inicial i modificacions de grau, canvis en la situació administrativa o laboral, reconeixement de serveis prestats i triennis, reconeixement o autorització de compatibilitats, títols, diplomes, idiomes, etc., premis i sancions, jubilació o altres causes de pèrdua de la condició de funcionari. En darrer terme, l’article 71.1 de l’EBEP que regula els Registres de personal i gestió integrada de recursos humans estableix, també, que “cada Administració pública ha de constituir un registre en què s’han d’inscriure les dades relatives al personal que preveuen els articles 2 i 5 d’aquest Estatut i que ha de tenir en compte les peculiaritats de determinats col·lectius”. Així el Registre es configura com l'instrument tècnic on s’anoten totes les dades significatives de la vida administrativa de les persones que presten serveis a l’entitat local i, per tant, on s’hi consignarà una part majoritària de les dades sol·licitades. D’acord amb la taula d’accés i avaluació documental (TAAD 1018, DOGC 8667) aquest registre és de conservació permanent. I pel que fa a l’expedient de personal (TAAD 80, DOGC 9187) que té la funció administrativa de reunir els documents que incorporen els actes referents a la vida administrativa del personal al servei de les Administracions públiques, s’estableix la conservació permanent dels expedients iniciats fins l’any 1990 i l’eliminació total dels expedients iniciats a partir de l’any 1990, sempre que les dades constin al registre de personal en el termini de 10 anys des de la data de jubilació o defunció del treballador o treballadora Arribats a aquest punt, resulta interessant retornar al concepte d’informació elaborada o en possessió d’acord amb l’LTAIPBG. Des del punt de vista semàntic elaborar significa “Produir, preparar, transformar, amb el treball, especialment amb successives operacions” . Per tant, tota la informació sol·licitada ha d’estar o bé consignada en el Registre de personal o bé ha de formar part dels documents que formen part de l’expedient personal afectat per les adscripcions i dels llistats de controls d’horaris. I en conseqüència, s’ha de poder elaborar amb independència que figuri o no en la “seva base de dades”. Des del punt de vista del dret d’accés ja hem referit que aquest només es pot denegar o restringir per causes expressament establertes per les lleis; les limitacions s’han d’aplicar d’acord amb llur finalitat tenint en compte cada cas concret, i s’ha d’interpretar en benefici d’aquest; i l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquin explicitant el límit que aplicable i raonar degudament les causes que el fonamenten (article 20 LTAIPBG). Pel que fa als límits, l’administració reclamada no n’ha invocat cap més enllà de referir que no es disposa informació del torn. Per tant, pertoca a aquesta Comi ssió la seva valoració de forma exclusiva. No oblidem que la persona reclamant gaudeix d’un dret reforçat i, alhora, un deure de sigil (article 10.3.1 LOS). Des del punt de vista de les dades personals, l’article 23, estableix aquelles que tenen caràcter d’especialment protegides, entre aquestes, les dades de salut. I l’article 24 refereix que s’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits; i que si es tracta d’informació que contingui dades no incloses en l’article 23 es pot donar accés amb la ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades; per aquesta ponderació es tindrà en compte, entre altres, la finalitat de l’accés i les garanties que s’ofereixen. Definició de l’IEC. Consulta realitzada el 28/02/2025 Per tot l’exposat, considerant que “la finalitat d’aquesta llei és establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública” (article 1.2 LTAIPBG); i que l’article 22.1 LTAIPBG disposa que els límits han d’ésser proporcionals a l’objecte la finalitat de protecció, i que l’aplicació d’aquests ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret i especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés; i que qui demana la informació és un representant sindical i justifica la necessita per a desenvolupar la seva tasca d’acció sindical aquesta Comissió considera pertinent estimar parcialment la informació pública sol·licitada en els termes següents: pel que fa al llistat de les adscripcions provisionals desglossades s’estima parcialment el dret d’accés amb indicació de gènere, destí, torn, graduació, TIP i motiu d’adscripció a excepció d’aquelles que estiguin motivades per qüestions de salut ja que això comportaria desvetllar una dada especialment protegida. Igualment per aquelles que estiguessin motivades per alguna causa constitucionalment protegida, si escau. En aquests casos, correspon a l’Ajuntament de Barcelona facilitar la informació amb el nivell de dissociació de dades suficient per evitar la seva identificació. Pel que fa a les adscripcions temporals per qüestions organitzatives, s’estima el dret d’accés a la informació sol·licitada en els termes indicats, es a dir, gènere, destí, torn, graduació, TIP i motiu d’adscripció. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada ha de formar part del Registre de personal i de diferents expedients administratius que han d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins els nivells Prestació i finalització del serv ei actiu (codi 0060) i sèrie Expedients personals (1484). 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6 de març de 2025, resol per unanimitat: 1. Declarar la pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació 1600/2024 d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Estimar parcialment la Reclamació 1600/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes en el fonament jurídic 4. Això és al llistat de les adscripcions provisionals desglossades amb indicació de gènere, destí, torn, graduació, TIP i motiu d’adscripció a excepció d’aquelles que estiguin motivades per qüestions de salut i les que estiguessin motivades per alguna causa constitucionalment protegida, si escau; i al llistat de les adscripcions temporals per qüestions organitzatives amb indicació de gènere, destí, torn, graduació, TIP i motiu d’adscripció. 3. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1600/2024. i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.