Reclamación de acceso a información sobre gastos y presupuestos de ampliaciones de jornada de la Guardia Urbana de Barcelona con resultado de estimación parcial

Resolució 354/2025 , de 13 de març Número d’expedient de la Reclamació: 1599/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona. Informació reclamada: diversa d’assignacions econòmiques d’ampliacions de jornades (2019- 2023). Sentit de la resolució: Pèrdua parcial, estimació parcial, inadmissió parcial. Resum: L’administració en el marc d’aquesta R eclamació ha lliurat parcialment la informació de forma agregada i aquest fet comporta la seva pèrdua parcial. Ara bé, pel fa a conèixer la despesa econòmica destinada a les ampliacions, el pressupost destinat i l’executat al nivell de concreció demanat (districte, unitat o departament) (punt 2 i 3 de la SAIP), l’Ajuntament informa que “no es disposa de la segregació de la mateixa” referint-se als serveis extraordinaris, sense més especificació. Arribats a aquest punt, resulta interessant retornar al concepte d’informació elaborada o en possessió d’acord amb l’LTAIPBG. Des del punt de vista semàntic disposar en l’àmbit del dret significa “Algú, tenir una cosa per a usar-la”, en canvi elaborar significa “Produir, preparar, transformar, amb el treball, especialment amb successives operacions”. Per tant, el concepte d’informació pública de la Llei de transparència no es limita en el fet que es disposi, és a dir, que es tingui al nivell de segregació sol·licitat per a poder-la usar; sinó que va més enllà i l’amplia a tota aquella informació elaborada o en possessió de l’administració en l’exercici de les funcions que li són pròpies. Concretament pel cas, aquesta informació afecta a la gestió dels recursos econòmics i del personal. Per tant, tenint en compte que en la informació sol·licitada no hi concorren límits, que conèixer la despesa econòmica destinada a les ampliacions, el pressupost destinat i l’executat al nivell de concreció demanat (districte, unitat o departament), no només s’ajusta a la finalitat de la Llei sinó també a l’acció sindical que li és pròpia a la persona reclamant en qualitat de delegat sindical; aquesta Comissió considera pertinent estimar parcialment el dret d’accés a la informació pública sol·licitada. En darrer terme, i pel que fa al lliurament futur de la informació i de forma sostinguda, aquesta no es pot atendre en el marc del dret d’accés a la informació pública. Per això, i en aplicació a l’article 33.2 del RGAIP aquesta Comissió ha d’inadmetre parcialment la reclamació. Paraules clau: Ajuntaments. Persones físiques. Pressuposts. Execucions. Despeses. Ampliacions. Serveis extraordinaris. Informació pública. Conceptes. Sindicats. Delegats. Recursos humans. Gestió del pressupost. Reclamació contra silenci. Sense límits. Pèrdua parcial. Estimació parcial. Inadmissió parcial. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedents 1. El 9 de desembre de 2024 e ntra a la GAIP la Reclamació 1599/2024 presentada per una persona física en qualitat de delegat sindical del CSIF contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació i manifesta haver rebut resposta de l’Administració, però no se li ha lliurat la informació. 2. El 9 de febrer de 2024 un delegat de la Junta de Personal va presentar un escrit en el que sol·licitava: “1. Gasto económico generado desde el ejercicio - enero 2019 hasta diciembre del 2023- en ampliaciones de jornada, juicios y prolongaciones de jornada desglosado por conceptos. 2. Gasto económico generado desde el ejercicio - enero 2019 hasta diciembre 2023- en las asignaciones económicas de ampliaciones de jornada que haya tenido cada distrito, unidad o departamento de Guardia Urbana. 3. Presupuesto mensual que se ha asignado desde enero del 2019 hasta el 31 de diciembre de 2023 en cada distrito y unidad o departamento de GUB, sólo en el concepto de ampliaciones de jornada y de este presupuesto, si se ha ejecutado al 100% o ha tenido algún remanente. Que en relación a este último punto solicitamos que a partir del ejercicio 2024 esta información se entregue mensualmente junto a las ampliaciones de jornada que realiza cada agente en cada distrito, unidad o departamento, así como las peticiones que ha realizado el distrito, la Unidad o el departamento”. 3. En la Reclamació la persona reclamant acredita ser delegat LOLS mitjançant certificat del Secretari general de la Secció Sindical CISF a l’Ajuntament de Barcelona que l’habiliten per exercir la representació del CSIF i argumenta que necessiten la informació per poder desenvolupar la tasca sindical. 4. El 9 de gener de 2025 la persona reclamant desisteix del procediment de mediació i demana prosseguir amb la tramitació ordinària. 5. El 24 de gener de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti informe així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la. 7. El 19 de febrer l’Ajuntament tramet l’informe en el que es dona resposta a diferents sol·licituds , informa que el 18 de febrer s’ha enviat escrit a la persona reclamant i sol·licita a la GAIP q ue es tingui per contestat en temps i forma el requeriment i es procedeixi, previs els tràmits oportuns, a desestimar la reclamació per satisfacció extemporània. Respecte a la Reclamació 1599 /2024 es respon amb el següent resum: 2019 15.165.774,83€ ; 2020 11.021.318,84€ ; 2021 12.275.449,88€ ; 2022 12.445.586,36€ ; 2023 17.725.715,76€ ; 2024 17.725.317,55€; 2025 1.750.753,81€ fins gener 2025. I afegeix “La informació aportada es correspon als serveis extraordinaris agregada, no es disposa de la segregació de la mateixa”. 8. El 21 de febrer la GAIP trasllada aquesta informació a la persona reclamant i se li comunica que disposa d’un termini de 5 dies hàbils per a formular les al·legacions que consideri escaients. 9. El 27 de febrer la persona reclamant presenta un escrit a la GAIP per fer-nos coneixedors de la conformitat o no amb la informació rebuda. Respecte a la Reclamació que ens ocupa diu: “Novament ens faciliten part de la informació. L' Ajuntament coneix perfectament la informació que se'ls demana en els punts 2 i 3 sobre les assignacions econòmiques de les ampliacions de jornada per districtes, unitats i departaments de la Guardia Urbana. Així donc s, no ens estan facilitant la informació pública tal i com estem reclamant sobre el pressupost mensual i la despesa, de manera segregada”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre la condició de la persona reclamant La persona reclamant presenta la reclamació com a representant del CSIF Secció Ajuntament de Barcelona i acredita, mitjançant certificat emès pel secretari general d’aquesta secció sindical, que és delegat sindical i que exerceix les funcions en la secretaria del serveis jurídics del CSIF i que aquestes l’habiliten per exercir la representació d’aquest sindicat davant les AAPP i organismes autònoms. Malgrat hi hagi aquesta discordança entre les persona que signen la sol·licitud i la persona que fa la reclamació, tenint en compte que per la documentació aportada la persona reclamant ostenta càrrec per exercir aquesta representació, s’ha d’entendre formulada per la persona física reclamant actuant en qualitat de delegat sindical CSIF. 3. Sobre la pèrdua parcial de l’objecte de la Reclamació Parcialment l’Ajuntament ha facilitat a la persona reclamant en el marc d’aquest procediment els imports corresponents als serveis extraordinaris agregats per any des de l’any 2019 fins a gener de 2025 i informa que “no es disposa de la segregació de la mateixa”. Així i respecte al punt 1 de la SAIP sobre la qual la persona reclamant no ha formulat cap al·legació, aquesta Comissió no pot més que considerar que aquest fet suposa la satisfacció parcial extemporània de la sol·licitud d’informació i comporta la pèrdua parcial d’objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar parcialment la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 4. Sobre el dret parcial d’accés a la informació sol·licitada i límits La informació reclamada i que no ha estat lliurada és la informació relativa a la despesa destinada a les assignacions econòmiques per ampliació de jornada desglossada per districte, unitat o departament de la Guàrdia Urbana i pressupost mensual assignat en cada districte, unitat o departament de la Guàrdia Urbana en concepte d’ampliacions de jornada i si s’ha executat el 100% del pressupost previst. La persona reclamant considera que l’Ajuntament “coneix perfectament la informació que se'ls demana en els punts 2 i 3”. En primer lloc, és convenient remarca que la informació sol·licitada, si existeix, és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. En segon lloc, l’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Malgrat l’accés a la informació no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació ni a la invocació de cap norma (article 18.2 LTAIPBG), la persona reclamant manifesta que necessiten la informació per poder desenvolupar la tasca sindical. I en tercer lloc, remarcar que la persona reclamant gaudeix d’un caràcter reforçat com a delegat sindical d’acord amb l’article 10.3.1 de la Llei Orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de Llibertat Sindical (LOS) que atorga als delegats sindicals “les mateixes garanties que les establertes legalment per als membres dels comitès d'empresa o dels òrgans de representació que s’estableixin en les administracions públiques, així com els drets següents a més del que es pugui establir mitjançant un conveni col·lectiu” entre les quals “Tenir accés a la mateixa informació i documentació que l'empresa posi a disposició del comitè d'empresa. Els delegats sindicals estan obligats a guardar sigil professional en les matèries en què legalment escaigui”. I pel que fa al Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, l’article 40 estableix que les juntes de personal i els delegats de personal tenen legitimació a rebre informació sobre la política de personal, així com sobre les dades referents a l’evolució de les retribucions, evolució probable de l’ocupació en l’àmbit corresponent i programes de millora del rendiment i a tenir coneixement i ser escoltats sobre l’establiment de la jornada laboral i horari de treball, així com sobre el règim de vacances i permisos (40.1.a) i d)), entre altres. La informació pública reclamada està relacionada amb la jornada laboral i l’horari de treball. No podem oblidar que la finalitat de la Llei de transparència és establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública (article 1.2 LTAIPBG). L’Ajuntament, en el marc d’aquest procediment diu que “no es disposa de la segregació de la mateixa” referint-se als serveis extraordinaris, sense més especificació. Arribats a aquest punt, resulta interessant retornar al concepte d’informació elaborada o en possessió d’acord amb l’LTAIPBG. Des del punt de vista semàntic disposar en l’àmbit del dret significa “Algú, tenir una cosa per a usar-la” , en canvi elaborar significa “Produir, preparar, transformar, amb el treball, especialment amb successives operacions” . Per tant, el concepte d’informació pública de la Llei de transparència no es limita en el fet que es disposi, és a dir, que es tingui al nivell de segregació sol·licitat per a poder-la usar; sinó que va més enllà i l’amplia a tota aquella informació elaborada o en possessió de l’administració en l’exercici de les funcions que li són pròpies. Concretament pel cas, aquesta informació afecta a la gestió dels recursos econòmics i del personal. Cal fer avinent, que d’acord amb l’article 6 del Text refós Acord de condicions de treball del personal funcionari i laboral de l’Ajuntament de Barcelona 2021- 2024, “es consideren hores extraordinàries i serveis extraordinaris les que, excepcionalment i mitjançant prèvia autorització, es realitzin per sobre la duració màxima de la jornada ordinària de cada empleat/ada en còmput mensual”. I l’article 8 de l’annex 1 que recull les condicions específiques de treball de la Guàrdia Urbana de Barcelona diu: “Es consideren serveis extraordinàries els que, excepcionalment i mitjançant prèvia autorització, es realitzin per sobre la duració màxima de la jornada ordinària de cada empleat/ada. Els serveis extraordinaris que s'han de fer a conseqüència de les necessitats del servei es computen mensualment i s'han d'abonar en la nòmina en un termini màxim de dos mesos. Atesa la regulació de la perllongació de jornada, els serveis extraordinaris sols es computaran per períodes ininterromputs mínims d'una hora (.../...)”. Definicions de l’IEC. Consulta realitzada el 06/03/2025 Des del punt de vista del dret d’accés ja hem referit que aquest només es pot denegar o restringir per causes expressament establertes per les lleis; les limitacions s’han d’aplicar d’acord amb llur finalitat tenint en compte cada cas concret, i s’ha d’interpretar en benefici d’aquest; i l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquin explicitant el límit que aplicable i raonar degudament les causes que el fonamenten (article 20 LTAIPBG). Així, tenint en compte que en la informació sol·licitada no hi concorren límits, que conèixer la despesa econòmica destinada a les ampliacions, el pressupost destinat i l’executat al nivell de concreció demanat (districte, unitat o departament), no només s’ajusta a la finalitat de la Llei sinó també a l’acció sindical que li és pròpia a la persona reclamant en qualitat de delegat sindical; aquesta Comissió considera pertinent estimar parcialment el dret d’accés a la informació pública sol·licitada. 5. Inadmissió parcial de l’objecte de la Reclamació En darrer terme i pel que fa a darrera petició que es formalitza respecte al punt 3 de la SAIP, concrement, “Que en relación a este último punto solicitamos que a partir del ejercicio 2024 esta información se entregue mensualmente junto a las ampliaciones de jornada que realiza cada agente en cada distrito, unidad o departamento, así como las peticiones que ha realizado el distrito, la Unidad o el departamento”, és convenient informar a la persona reclamant que la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública vetlla pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública i exerceix les funcions d’acord amb l’article 7 Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). Entre aquestes hi ha la de resoldre les reclamacions contra les resolucions expresses o presumptes i les comunicacions que substitueixin les resolucions en matèria d'accés a la informació pública (article 7.2 b del RGAIP). L’article 44 d’aquest Reglament, estableix que la resolució de la Reclamació pot inadmetre, estimar o desestimar, totalment o parcial, la sol·licitud de reclamació i que ha de ser motivada i s'ha de basar en l'aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i en la resta de l'ordenament jurídic. En aquesta petició, el que es pretén és el lliurament futur de la informació i de forma sostinguda, i aquesta no es pot atendre en el marc del dret d’accés a la informació pública. Per això, i en aplicació a l’article 33.2 del RGAIP aquesta Comissió ha d’inadmetre parcialment la reclamació perquè aquesta no té per objecte el dret d’accés a la informació pública, sinó una actuació futura, que depassa l’objecte del dret d’accés a la informació pública. 6. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 113 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius que han d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins els nivells Sistema retributiu i previsió social (codi 0063 ) i Gestió del pressupost (codi 0077), sèries Expedients de nòmines (1510) i Pressupost general (1619) respectivament. 7. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 8. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 de març de 2025, resol per unanimitat: 1. Declara la pèrdua parcial de la Reclamació 1599/2024 d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Estimar parcialment la Reclamació 1599/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, això és a la despesa econòmica destinada a les ampliacions, el pressupost destinat i l’executat al nivell de concreció demanat (districte, unitat o departament), d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4. 3. Inadmetre parcialment la Reclamació 1599/2024 d’acord amb les consideracions fetes en el fonament jurídic 5 4. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies . 5. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 6. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1599/2024. i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.