Inadmisión de reclamación contra la Agència de l’Habitatge de Catalunya por no versar sobre el derecho de acceso a la información pública

Resolució 18/2025, de 9 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 1598/2024 Administració reclamada: Agència de l’Habitatge de Catalunya Informació reclamada: No és informació pública. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: En la SAIP i en la reclamació es pretén que l’administració dugui a terme una actuació ben diferent de la de proporcionar informació pública preexistent. En conseqüència, la reclamació presentada a la GAIP no reuneix el requisit establert per l’article 2.b LTAIPBG per la informació pública i les pretensions de la persona reclamant, al no constituir informació pública, no tenen empara en el dret d’accés a aquesta, tal com l’estableix l’article 18.1 LTAIPBG abans recollit. Paraules clau: Generalitat. Habitatge. Manca d’objecte. No és informació pública. Inadmissió. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents El dia 9 de desembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1598/2024, presentada contra l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En la reclamació s’hi fa constar que: “El passat 06/09/2024 vàrem fer un visat de reserva d'un habitatge VPO del qual no hem tingut resposta, degut que ja han passa't els tres mesos per donar resposta, sol·licitem silenci administratiu, per poder procedir a la venda del habitatge”. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la reclamació L'article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d'accés a la informació pública i, en el seu cas, les que resolguin el recurs de reposició poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d'accés a la informació pública que regula el present títol”. A més, l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. D’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, “les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b”. En la mesura que no s’adequa a les disposicions recollides en el paràgraf anterior, aquesta Reclamació ha de ser inadmesa perquè el seu objecte no consisteix en l'accés a informació pública, sinó que es plantegen altres pretensions de naturalesa diferent al dret d’accés a la informació. Aquest procediment de garantia del dret d’accés a la informació pública només pot tenir per objecte la revisió de les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública, d’acord amb l’article 39.1 LTAPBG. Per tant, aquesta Comissió no es pot pronunciar respecte d’altres procediments administratius que no tinguin per objecte l’obtenció d’informació pública per part de la ciutadania. Efectivament, la pretensió de la part reclamant consisteix literalment en sol·licitar “silenci administratiu, per poder procedir a la venda” d’un habitatge de protecció oficial. Com es pot apreciar, en la SAIP i en la reclamació es pretén que l’administració dugui a terme una actuació ben diferent de la de proporcionar informació pública preexistent. En conseqüència, la reclamació presentada a la GAIP no reuneix el requisit establert per l’article 2.b LTAIPBG per la informació pública i les pretensions de la persona reclamant, al no constituir informació pública, no tenen empara en el dret d’accés a aquesta, tal com l’estableix l’article 18.1 LTAIPBG abans recollit. En definitiva, i d’acord amb les consideracions efectuades, la Reclamació no és admissible en aplicació de l’article 33.2 RGAIP, que estableix de manera expressa la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 de gener de 2025, resol per unanimitat: 1. Declarar la inadmissió de la Reclamació 1598/2024 d’acord amb les consideracions del fonament jurídic 1 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1598/2024 i donar publicitat de la present resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.