Un delegado sindical solicitó al Ayuntamiento de Barcelona el histórico de horarios 2021-2022 del turno D de diversas unidades. El Ayuntamiento denegó la entrega alegando falta de sistema automatizado y exceso de tiempo para la elaboración manual. La GAIP estima la reclamación al no existir límites legales y subrayar el derecho reforzado del solicitante como delegado sindical.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG al ser elaborada por la Administración en el ejercicio de sus funciones.
2
El solicitante posee un derecho de acceso reforzado al ser delegado sindical, conforme a la Ley Orgánica de Libertad Sindical y el Estatuto Básico del Empleado Público.
3
El Ayuntamiento no invocó ningún límite legal al derecho de acceso, limitándose a alegar que la extracción manual de datos prolongaría excesivamente la respuesta.
4
La GAIP recuerda que el artículo 29.1.b de la LTAIPBG permite entregar la información desglosada, opción que la Administración no propuso al solicitante.
5
Se establece que los titulares de documentos públicos deben disponer de un sistema de gestión documental (SGD) que garantice la recuperación de la información y el cumplimiento de la transparencia.
Texto completo
Resolució 310/2025 , de 6 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 1592/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona.
Informació reclamada: Històric anual dels horaris del torn D de l es unitats SCC, US D i UREP- D
dels anys 2021 i 2022.
Sentit de la resolució: Estimació.
Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública i qualsevol persona hi té dret,
llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit. En el cas
concret, cal tenir en compte el caràcter reforçat de la persona reclamant com a delegat sindical.
L’Ajuntament inicialment respon a la SAIP en termes generals i fent referència l'Acord de
condicions de treball del personal funcionari i laboral de l’Ajuntament que s’ha d’entendre que tant
la persona sol·licitat (delegat de la Junta de Personal) com la persona reclamant (delegat de la
secció sindical) en són coneixedors. En el marc d’aquest procediment es respon, sense entrar en
el fons de la qüestió, en termes generals. En quant a la concurrència de límits que puguin
concórrer en la informació pública sol·licitada, l’Ajuntament no n’ha invocat i aquesta Comissió
tampoc n’aprecia cap més enllà de dades merament identificatives relacionades amb
l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració (article 24.1 LTAIPBG). Per
tant, tenint en compte que ha passat suficient temps de la sol·licitud fins a la reclamació i que en
fase d’aquest procediment no s’ha realitzat cap esforç per atendre a la petició ni s’ha justificat la
impossibilitat de lliurar la informació, aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés
a aquesta informació pública atorgant un termini de temps més ampli per a executar-la.
Paraules clau: Ajuntaments. Sindicats. Delegats. Recursos humans. Jornades laborals. Torns.
Reclamació contra comunicació. Formalismes. Sense límits. Estimació.
Ponent: Mercè Aymerich i Boltà
Antecedents
1. El 9 de desembre de 2024 e ntra a la GAIP la Reclamació 1592/2024 presentada per una
persona física en qualitat de delegat sindical del CSIF contra l’Ajuntament de Barcelona, en
relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29
de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona
reclamant sol·licita el procediment de mediació i manifesta haver rebut resposta de
l’Administració, però no se li ha lliurat la informació.
2. El 6 de febrer de 2023 un delegat de la Junta de Personal va presentar un escrit en el que
sol·licitava: “sobre el histórico anual de los horarios en los años 2021 y 2022, que han
trabajado el turno D, de la SCC, USD y UREP-D, desglosado por: 1. Las franjas horarias y
cuántas. Queremos saber todos los servicios diarios que se han prestado y en qué franja
horaria y cuánto personal ha trabajado en esa franja horaria”.
3. En la Reclamació la persona reclamant acredita ser delegat LOLS mitjançant certificat del
Secretari general de la Secció Sindical CISF a l’Ajuntament de Barcelona que l’habiliten per
exercir la representació del CSIF i argumenta que necessiten la informació per poder
desenvolupar la tasca sindical.
4. El 20 de febrer de 2023 l’Ajuntament de Barcelona respon en els següents termes:
“En resposta al seu escrit del 6 de febrer pel que sol·licita informació referent a l’històric anual
d'horaris del torn D li informo que, segons informa la Guardia Urbana, cada efectiu té assignat
un quadrant i un horari concret.
lgualment informen des de la Guardia Urbana que en funció de les necessitats de servei i en
aplicació del que es disposa a l'article 3, apartat b.3) de 1'Annex 1 de Guardia Urbana de
Barcelona de I'Acord de de condicions de treball del personal funcionari i laboral de
l’Ajuntament de Barcelona, en funció d'aquestes necessitats i sempre amb la suficient
antelació i garantint en tot cas el descans entre jornades, es procedirà a variar la franja horària
que estarà sempre dins de la franja de 06.00 a 22.00 hores tal i com es disposa al mateix
Annex 1 de la Guardia Urbana de Barcelona en el seu article 5.1 apartat e).
Dit això, aquestes modificacions de la franja horària estan reflectides en el propi calendari de
cada agent i en els fulls de servei que es confeccionen diàriament.
Actualment no es disposa de cap sistema de consulta que permeti fer una extracció de dades
de manera automàtica i fer-ho de manera manual suposaria una revisió de cadascun del s dies,
de cada unitat, de cada efectiu, de cada any de manera manual i per tant l'elaboració d'una
resposta s'allargaria molt en el temps.
Afegir que els canvis d'horari dins la jornada laboral no són únicament atribuïbles a necessitats
de servei, si no que en ocasions poden ser derivats de necessitats personal del/la
interessat/da i en aquest moment no hi ha cap sistema de control que pugui diferenciar l'origen
de la necessitat del canvi d'horari”.
5. El 9 de gener de 2025 la persona reclamant desisteix del procediment de mediació i demana
prosseguir amb la tramitació ordinària.
6. El 24 de gener de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
7. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti informe així
com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la.
8. El 19 de febrer l’Ajuntament tramet l’informe en el que es dona resposta a diferents sol·licituds ,
informa que el 18 de febrer s’ha enviat escrit a la persona reclamant i sol·licita a la GAIP que
es tingui per contestat en temps i forma el requeriment i es procedeixi, previs els tràmits
oportuns, a desestimar la reclamació per satisfacció extemporània.
Respecte a la Reclamació 1592/2024, es respon pràcticament en els mateixos termes que ja
s’havia respost anteriorment i que s’ha reproduït íntegrament en l’antecedent 4 . Simplement
s’ha obviat els paràgrafs que fa referència on queden consignades les modificacions
(calendari de cada agent i fulls de servei diaris) i que no es disposa d’un sistema de consulta
automatitzat i l'elaboració d'una resposta s'allargaria molt en el temps.
I aquesta justament aquesta resposta és la que va propiciar la Reclamació.
9. El 21 de febrer la GAIP trasllada aquesta informació a la persona reclamant i se li comunica
que disposa d’un termini de 5 dies hàbils per a formular les al·legacions que consideri
escaients.
10. El 27 de febrer la persona reclamant presenta un escrit a la GAIP per fer -nos coneixedors de
la conformitat o no amb la informació rebuda. Respecte a la Reclamació que ens ocupa diu:
“L'Ajuntament no respon a les franges horàries que se li demanen ni quantes n'hi ha. Tan sols
fa menció a una franja horària que va des de les 06.00 a les 22.00 hores, i que no correspon a
una franja horària d'una jornada de treball. És a dir, dintre d'aquest horari que ens
comuniquen, poden existir diferents franges d'hores diferents que els treballadors segons el
seu destí, poden realitzar, per aquest motiu també es fa menció al torn D, la Sala Central de
Comanament (SCC), Unitat de Suport Diürn (USD) i Unitat de Reforç, Emergències i
Proximitat (UREP)-D”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual
s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública
(RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i
c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a
sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i
representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés
a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en
cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits
no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment
la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Sobre la condició de la persona reclamant
La persona reclamant presenta la reclamació com a representant del CSIF Secció Ajuntament de
Barcelona i acredita, mitjançant certificat emès pel secretari general d’aquesta secció sindical, que
és delegat sindical i que exerceix les funcions en la secretaria del serveis jurídics del CSIF i que
aquestes l’habiliten per exercir la representació d’aquest sindicat davant les AAPP i organismes
autònoms.
Malgrat hi hagi aquesta discordança entre les persona que signen la sol·licitud i la persona que fa
la reclamació, tenint en compte que per la documentació aportada la persona reclamant ostenta
càrrec per exercir aquesta representació, s’ha d’entendre formulada per la persona física
reclamant actuant en qualitat de delegat sindical CSIF.
3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada i límits
La informació sol·licitada i reclamada, - històric anual d’horaris del torn D de la SCC, USO I UREP-
D-, és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG ja que és “informació
elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva
activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP
inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat,
posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva
activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els
termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1
LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la
denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a
la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Malgrat l’accés a
la informació no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a
motivació ni a la invocació de cap norma (article 18.2 LTAIPBG), la persona reclamant manifesta
que necessiten la informació per poder desenvolupar la tasca sindical.
Cal tenir en compte que la persona reclamant gaudeix d’un caràcter reforçat com a delegat sindical
d’acord amb l’article 10.3.1 de la Llei Orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de Llibertat Sindical (LOS)
que atorga als delegats sindicals “les mateixes garanties que les establertes legalment per als
membres dels comitès d'empresa o dels òrgans de representació que s’estableixin en les
administracions públiques, així com els drets següents a més del que es pugui establir mitjançant
un conveni col·lectiu” entre les quals “Tenir accés a la mateixa informació i documentació que
l'empresa posi a disposició del comitè d'empresa. Els delegats sindicals estan obligats a guardar
sigil professional en les matèries en què legalment escaigui”. I pel que fa al Reial decret legislatiu
5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat
públic, l’article 40 estableix que les juntes de personal i els delegats de personal tenen legitimació
a rebre informació sobre la política de personal , així com sobre les dades referents a l’evolució de
les retribucions, evolució probable de l’ocupació en l’àmbit corresponent i programes de millora del
rendiment i a tenir coneixement i ser escoltats sobre l’establiment de la jornada laboral i horari de
treball, així com sobre el règim de vacances i permisos (40.1.a) i d)), entre altres. La informació
pública reclamada està relacionada amb la jornada laboral i l’horari de treball.
No podem oblidar que la finalitat de la Llei de transparència és establir un sistema de relació entre
les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement
de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la
informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la
responsabilitat en la gestió pública (article 1.2 LTAIPBG).
L’Ajuntament inicialment respon a la SAIP en termes generals, fent referència l 'Acord de
condicions de treball del personal funcionari i laboral de l’Ajuntament i sense entrar a fons en
l’objecte de la sol·licitud.
En primer ordre de coses, convé recordar a l’Ajuntament que la comunicació substitutòria només
està prevista pels casos en els quals la sol·licitud d’informació ha estat estimatòria (article 34.8
LTAIPBG i 73 del Decret 8/2021) i, en qualsevol cas, ha d’incloure la referència a la via de
reclamació davant d’aquesta Comissió ( article 73.4 Decret 8/2021).
Més enllà d’aquesta qüestió formal, en la resposta del dia 20 de febrer de 2023 no s’invoca cap
límit a l’accés a la informació i semblava que el principal escull per a facilitar la informació era que
“l'elaboració d'una resposta s'allargaria molt en el temps”. En aquest punt, volem recordar que
l’article 29.1.b) LTAIPBG preveu la possibilitat de donar la informació desglossada amb audiència
prèvia del sol·licitant, opció que no s’ha acreditat haver-la proposat a la persona sol·licitant.
En fase de Reclamació tampoc s’invoca cap límit al dret d’accés a aquesta informació. Aquesta
Comissió tampoc n’aprecia cap més enllà de dades merament identificatives relacionades amb
l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració (article 24.1 LTAIPBG).
Per tant, tenint en compte que ha passat suficient temps de la sol·licitud per elaborar la resposta i
no s’ha acreditat la impossibilitat de lliurar la informació sol·licitat, aquesta Comissió considera
pertinent estimar el dret d’accés a la informació pública sol·licitada, això és l’històric anual d’horaris
del torn D de la SCC, USD I UREP-D, atorgant un termini de temps suficient per executar-la.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei
20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un
sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot
el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix
que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són
responsabilitat directa dels titulars respectius.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional
Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions
públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en
expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i
documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la
integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han
de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i
la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la
normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han
d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne
el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la
normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions
públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible,
l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme;
que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es
consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei
relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de
dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris
temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi
índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents,
informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització
de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de
dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim
jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la
funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció
superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat
legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un
sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una
sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer
de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de
documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els
documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat
política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les
empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al
Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que
existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius que han d’estar perfectament
classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a
referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar
classificada dins els nivells Jornada de treball (codi 006 1) i Actuacions dels cossos de seguretat i
protecció ciutadana (codi 0243), sèries Jornada i/o horari de treball (1497) i Comunicats de serveis
(2945) respectivament.
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions
dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les
persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions,
d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de
reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6
de març de 2025, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 1592/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
1. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de DOS MESOS.
2. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de dos mesos, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
2. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1592/2024. i donar publicitat d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació.
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de
dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant,
si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord
amb l’article 25.2.k RGAIP
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1
de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar
després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a
l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.