Reclamación sobre el acceso a los resultados medios de las PAU desglosados por centro educativo y su desestimación por riesgo de segregación escolar

Resolució 1513/2025, de 2 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 1590/2025 Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació i Formació Professional Informació reclamada: Resultats mitjans de les PAU desagregades per centre educatiu. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: La reclamació ha de ser desestimada perquè en el cas que ens ocupa regeix allò establert a l’article 184 de la LEC que determina que cal fer un “c) Ús reservat de la informació individualitzada dels agents i dels centres i serveis educatius, pel que fa a l'avaluació general del sistema que pugui afavorir la segregació escolar. S'entén que afavoreix la segregació escolar l'accés als resultats de les proves d'avaluació desagregades per nom del centre; a les dades relatives a la composició social i econòmica del centre, i al procés d'admissió dels alumnes, entre altra informació.” Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Educació. Persona física. Proves. Resultats. Centres educatius. Reclamació contra inadmissió. Causes d’inadmissió. Desestimació. Límits. Segregació escolar. Possibilitat d’accés parcial. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 17 de setembre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 1590/2025 presentada per una persona interessada contra el Departament d’Educació i Formació Professional en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. El 05 de setembre de 2025 la persona reclamant sol·licita al Departament d’Educació i Formació Professional el següent: “Resultats mitjans de les PAU dels darrers cinc anys desglossats per centre educatiu de Catalunya: nota mitjana de PAU, nota mitjana de l’expedient de Batxillerat, nota d’accés mitjana i percentatge d’aprovats, amb classificació dels centres segons titularitat (públics, concertats o privats).” La Reclamació presentada el 17 de setembre de 2025 indica que el Departament reclamat ha inadmès la SAIP d’acord amb allò disposat a l’article 184 de la Llei d’Educació de Catalunya i en aplicació del DECRET 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública. Article 69 5. Als efectes de la lletra e) de l'article 21.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i específicament en l'àmbit educatiu, s'entén que l'accés a la informació pública pot perjudicar els drets dels menors d'edat en la mesura en què, entre altres supòsits, pugui afavorir la segregació escolar, segons la definició d'aquest concepte que estableixi la normativa sectorial en matèria d'educació.” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre la desestimació de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Així mateix, l’article 20 de la LTAIPBG on s’estableix que el dret d’accés a la informació pública només pot ser denegat o restringit per les causes establertes per la Llei de forma expressa. Igualment, en concordança amb aquest article, les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies concretes de cada cas concret, i s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret, no podent-se ampliar per analogia. A més, cal incorporar aquí les previsions de l’article 22 de l’LTAIPBG on s’explicita, d’una banda que els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció i d’una altra que aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. Igualment, l’article 44 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP), estableix que la resolució de la Reclamació pot inadmetre, estimar o desestimar, totalment o parcial, la sol·licitud de reclamació i que ha de ser motivada i s'ha de basar en l'aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i en la resta de l'ordenament jurídic. D’acord amb l’article 21.2 de la LTAIPBG el dret d’accés a la informació pública també pot ésser denegat o restringit si la informació té la condició de protegida i així ho estableix expressament una norma amb rang de llei. En aquest supòsit, la reclamació ha de ser desestimada perquè en el cas que ens ocupa regeix allò establert a l’article 184 de la LEC que determina que cal fer un “c) Ús reservat de la informació individualitzada dels agents i dels centres i serveis educatius, pel que fa a l'avaluació general del sistema que pugui afavorir la segregació escolar. S'entén que afavoreix la segregació escolar l'accés als resultats de les proves d'avaluació desagregades per nom del centre; a les dades relatives a la composició social i econòmica del centre, i al procés d'admissió dels alumnes, entre altra informació.” En aquest sentit, una norma amb rang de Llei, la LEC, estableix un límit clar al dret d’accés a la informació pública, com és la limitació de l’accés a aquelles dades que puguin afavorir la segregació escolar i entre elles es compten els resultats de les proves d’avaluació desagregades per nom de centre, que és justament la pretensió de la persona reclamant. Per tot això, aquesta Comissió només pot desestimar la Reclamació. Tanmateix, aquesta Comissió vol palesar que el fet que una norma sectorial afegeixi un límit relatiu al dret d’accés a la informació pública, com fa LEC, no implica que les SAIPs s’hagin d’inadmetre. L’existència d’un límit al dret d’accés no és una causa d’inadmissió de les sol·licituds, causes que són taxades i que estan previstes a la LTAIPBG i no es poden ampliar perquè són un “numerus clausus”. Ans al contrari, la concurrència d’un límit en un supòsit concret implicaria o bé desestimar la sol·licitud o bé indicaria la procedència de procurar l’accés parcial a aquella informació que no estigui afectada pel límit identificat. Igualment, la Comissió posa de manifest que la invocació del límit 21.1 relatiu a “e) Els drets dels menors d’edat.” de la LTAIPBG, en el supòsit concret, no resultaria d’aplicació, sinó que caldria fer referència a allò previst a l’article 21.2 de la Llei citada, quan preveu que “2. El dret d’accés a la informació pública també pot ésser denegat o restringit si la informació té la condició de protegida i així ho estableix expressament una norma amb rang de llei.” que és justament el que s’esdevé, d’acord amb allò previst a l’article 184 de la LEC. Finalment, per contextualitzar aquest cas concret en el marc de la doctrina de la GAIP, en Resolucions anteriors, i d’acord amb el parer del Síndic de Greuges evacuat a petició d’aquesta Comissió, s’urgeix al Departament a fer compatible el dret d’accés a la informació pública amb la no divulgació d’aquella informació que pugui incidir en la segregació escolar. Així, aquesta Comissió ha considerat que és possible facilitar determinada informació sobre els resultats de les PAU sense aprofundir en la segregació escolar, ni incidir de forma negativa, en les polítiques públiques de lluita contra aquest fenomen. Concretament, aquesta Comissió anteriorment (Resolució 93/2025 de 30 de gener) ha declarat el dret d’accés a la informació pública següent: el percentatge d’alumnes que aproven el batxillerat, per centre educatiu –anonimitzat- amb indicació de la titularitat del centre i del servei territorial al qual pertany. Certament, aquesta Comissió entén que la divulgació de les dades estadístiques que asseguren l’anonimització del centre i impossibiliten la seva reidentificació no permet cap mena de segregació escolar, per bé que hi hagi diferències entre centres de diferent titularitat. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 d’octubre de 2025, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 1590/2025 i declara el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1590/2025 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.