Reclamación contra la Agencia Catalana del Agua por presunto silencio administrativo en solicitudes de información ambiental, resuelta con desestimación

Resolució 181/2025, de 13 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1586/2024 i 1588/2024 (acumulades) Administració reclamada: Agència Catalana de l’Aigua (ACA) Informació reclamada: Diversa sobre denúncia ambiental. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: Aquesta Comissió - vistos els arguments de l’ACA- i, un cop examinada la documentació que l’Agència ens ha proporcionat on es pot palesar que tota la informació sol·licitada va ser lliurada a la persona reclamant amb anterioritat a que aquesta registrés davant la GAIP les seves reclamacions, no pot més que desestimar les Reclamacions, advertint la persona reclamant que el seu capteniment en registrar les dues reclamacions havent rebut una estimació total prèvia de les SAIPs i havent-se lliurat dins de termini la informació reclamada podria ser considerat una conducta compatible amb la figura de l’abús de dret. S’ha d’emfasitzar que el reclamant informa la GAIP en el formulari de Reclamació - faltant a la veritat, com es comprova del relat que fa l’Agència en el seu informe- que s’ha produït un silenci administratiu, quan, en realitat, s’havien estimat totalment les dues reclamacions i tota la informació sol·licitada li havia estat lliurada dins del termini legalment habilitat per fer-ho. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Ens instrumental. ACA. Estat denúncia. Notificacions. Reclamació contra presumpte silenci. Reclamació contra estimació total. Desestimació. Sense límits. Abús de dret. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents 1. El 8 de desembre entra a la GAIP la Reclamació 1586/2024 presentada per una persona física contra l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. Així mateix en aquesta data la persona reclamant també registra la Reclamació 1588/2024 contra la mateixa Agència. 2. El 22 de setembre de 2024 la persona reclamant sol·licita a l’ACA la informació següent: “estado de las gestiones que desde esta agencia se han practicado al respecto y se me facilite copia de las notificaciones dirigidas por esta agencia al Ayuntamiento de Cubelles sobre el tema referido”. Cal tenir en compte que la persona reclamant havia presentat anteriorment una denúncia i en deriva posteriorment una sol·licitud d’accés a la informació pública. Així mateix en data 02 d’octubre de 2024 la persona reclamant va registrar una SAIP demanant el següent: “Solicito Copia del informe -incluidas fotografías - de la actuación realizada el dia 20 de Septiembre frente a la Av de la Mar Mediterránea frente al nº 4 de Cubelles,e zona de playa”. 3. La Reclamació presentada el 08 de desembre de 2024 indica “Que en relación al vertido de microgranulado de caucho que se viene produciendo en la playa de la Mota de Cubelles, desde hace años y del que esta agencia ya ha sido informada, tengo a bien poner en conocimiento en concepto de DENUNCIA los siguientes hechos: Primero.-Que durante los pasados meses de verano, la zona que presenta contaminación en la arena por presencia de Hidrocarburos policíclicos aromáticos, antioxidantes y aditivos vulcanizantes, ha sido zona de contacto con bañistas (...).” A més, indica que no ha rebut resposta a la SAIP registrada, ni li ha estat fornida la informació demanada. En el cas de la segona SAIP la persona reclamant explica que vol la informació per a : “Realizar seguimiento de la problemática del vertido de microgranulado de caucho en una playa de Cubelles”. 4. El 16 de gener de 2025 la GAIP admet provisionalment ambdues Reclamacions, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 16 de gener de 2025 la GAIP comunica les dues Reclamacions a l’ACA i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 7 de febrer de 2025 la GAIP rep l’informe de l’ACA on s’exposa el seu posicionament que de forma extractada és el següent: “Tal com s’ha posat de manifest en l’apartat d’antecedents de fet, i contràriament al que afirma la persona reclamant, l’Agència Catalana de l’Aigua sí que va respondre en temps i forma a les 3 peticions rebudes, i ho va fer de manera conjunta, per mitjà de la comunicació estimatòria total que li va ésser notificada en data 17/10/2024. Amb aquella comunicació, li va facilitar també tota la informació i la documentació de què disposava en aquell moment en relació amb la part de les peticions formulades que es va tractar com a sol·licitud d’informació ambiental (juntament amb el present informe s’adjunta una còpia de la documentació de l’expedient tramitat que, en particular, inclou la comunicació estimatòria total, l’evidència tecnològica de la seva notificació i la documentació subministrada). En conseqüència, l’Agència considera que cap de les dues reclamacions de referència no té fonament. D’altra banda, i en relació amb la part que l’Agència va tractar com a denúncia, actualment ja es disposa de la documentació generada, tant en l’actuació d’inspecció duta a terme en data 27/09/2024, com també en una nova actuació d’inspecció que es va dur a terme en data 18/10/2024 (s’adjunta còpia de les actes i dels annexos fotogràfics corresponents). Els fets constatats en aquestes dues darreres actuacions d’inspecció sobre el terreny no han donat lloc a cap actuació posterior per part de l’Agència Catalana de l’Aigua, i el procediment ha estat arxivat”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre l’acumulació de les Reclamacions L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC) preveu que l’òrgan que tramita un procediment pugui acumular-lo a d’altres amb els quals tingui una identitat substancial o una connexió íntima. Aquesta connexió es produeix clarament en el cas de les Reclamacions objecte de Resolució, ja que coincideixen les parts reclamant i reclamada, així com el motiu de finalització dels procediments. En el cas que ens ocupa els objectes de les SAIP són en gran mesu ra coincidents i s’encavalquen. D’acord amb això, en aplicació dels principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat administrativa, i vist que de l’acumulació no se’n deriva perjudici per a les parts ni per a l’interès general, resulta oportú i ajustat a Dret l’acumulació de les Reclamacions. 3. Sobre la desestimació de les Reclamacions i sobre l’abús de dret L’article 44 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP), estableix que la resolució de la Reclamació pot inadmetre, estimar o desestimar, totalment o parcial, la sol·licitud de reclamació i que ha de ser motivada i s'ha de basar en l'aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i en la resta de l'ordenament jurídic. Aquesta Comissió - vistos els arguments de l’ACA- i, un cop examinada la documentació que l’Agència ens ha proporcionat on es pot palesar que tota la informació sol·licitada va ser lliurada a la persona reclamant amb anterioritat a que aquesta registrés davant la GAIP les seves Reclamacions, no pot més que desestimar-les, advertint la persona reclamant que el seu capteniment en registrar les dues Reclamacions havent rebut una estimació total prèvia de les SAIPs i havent-se lliurat dins de termini la informació reclamada podria ser considerat una conducta compatible amb la figura de l’abús de dret. S’ha d’emfasitzar que el reclamant informa la GAIP en el formulari de Reclamació -faltant a la veritat, com es comprova del relat que fa l’Agència en el seu informe- que s’ha produït un silenci administratiu, quan, en realitat, s’havien estimat totalment les dues reclamacions i tota la informació sol·licitada li havia estat lliurada dins del termini legalment habilitat per fer -ho. Certament, l’abús de dret no és una causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’accés a la informació pública que hagi estat recollida expressament per l’article 29 LTAIPBG. Tanmateix, això no obstaria per a què pogués ser aplicada igualment, ja que com a principi general del dret proclamat pel dret civil (els articles 111- 7 del Codi civil de Catalunya i 7 del Codi civil espanyol proscriuen l’abús de dret), és aplicable a tota mena de relacions jurídiques que l’infringeixin, com podria interpretar-se en el cas d’aquestes dues Reclamacions. Aquesta Comissió vol palesar aquesta circumstància pel cas que la persona Reclamació obrés en el futur d’igual forma. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 de febrer de 2025, resol per unanimitat: 1. Desestimar les Reclamacions 1586/2024 i 1588/2024, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1586/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.