Un regidor solicitó al Ayuntamiento de Vilallonga de Ter información sobre el uso de WhatsApp y la relación de teléfonos móviles municipales. Tras la reclamación por silencio administrativo, la GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó la información solicitada durante la tramitación de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales, basándose en la aplicación supletoria de la legislación de transparencia según la Disposición Adicional Primera de la LTAIPBG.
2
El Tribunal Supremo (Sentencia 312/2022) y el TSJC confirman que los regidores pueden optar por la vía de reclamación ante la GAIP sin perjuicio de su derecho a la tutela contencioso-administrativa.
3
La entrega de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación constituye una satisfacción extemporánea que conlleva la pérdida del objeto de la controversia jurídica.
4
No es admisible la ampliación del objeto de la solicitud de acceso a la información pública mediante alegaciones dentro de una reclamación ya iniciada.
Texto completo
Resolució 1747/2025, de 6 de novembre
Número d’expedient de la Reclamació: 1584/2025
Administració reclamada: Ajuntament de Vilallonga de Ter
Informació reclamada: Diversa en relació a comunicacions i telèfons a càrrec de l’Ajuntament.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha informat en el
marc d’aquesta reclamació respecte la sol·licitud i facilitat a la persona reclamant la informació
sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de
la sol·licitud d’informació el qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta,
ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Ajuntaments. Persones electes. Telèfons. Comunicacions. Reclamació contra
silenci. Sense límits. Pèrdua sobrevinguda.
Ponent: Mercè Aymerich i Boltà
Antecedents
1. El 16 de setembre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 1584/2025 presentada per una
persona electa en qualitat de regidor del grup municipal Veïns de Vilallonga-AM, en relació
amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona
reclamant manifesta no haver rebut resposta de l’Administració.
2. El 5 de setembre de 2025 la persona ara reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a
la informació pública demanant el següent: “Tenim constància que s' ha contestat a
l'entrada E20250001405 via watsapp: Demano: Perquè es contesta via watsapp en lloc d'
utilitzar els canals oficials? El watsapp es una forma corrent de comunicació amb els
ciutadans per part dels organs de govern del Ajuntament? Demano copia dels watssapp
dels telèfons que utilitzen els òrgans de govern del Ajuntament, donat que ès informació
que hi ha al consistori. Demano relació dels números de telefon que son a carrèc de les
arques municipals”.
4. El 23 de setembre de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
5. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vilallonga de Ter i
li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
informe així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre-la.
6. El 3 d’octubre de 2025 l’Ajuntament tramet a la GAIP la següent resposta: facilitada a la
persona reclamant que diu: “En plau d’informar-vos que l’Ajuntament paga una única línia
de telefonia mòbil que correspon al Grup de WhatsApp. Ni l’alcalde ni cap regidor tenen
telèfon corporatiu. El reclamant forma part del Grup de WhatsApp i coneix el número de
telèfon perfectament. Pel que fa la entrada que cita el reclamant, el fet d’enviar un
Whatsapp privat no implica que no se li doni resposta formal. Només és la voluntat de
donar immediatesa a la petició de la ciutadana però sense que sigui la via formal ni
impliqui cap altra conseqüència”.
7. El 20 d’octubre de 2025 la GAIP trasllada aquesta informació a la persona reclamant i li
atorga un termini de 3 dies hàbils perquè comuniqui el que consideri pertinent, amb
l’advertiment que si no ens comunica el contrari, entendrem que dona resposta a la
sol·licitud d’informació pública, i finalitzarem el procediment per la pèrdua sobrevinguda de
l’objecte de la reclamació.
8. El 26 d’octubre la persona reclamant presenta les següents consideracions: “Vist que
diuen que tenim accés al numero de warsapp, vull tenir accés a les entrades ( sols podem
veure les comunicacions de sortida). Vist que utilitza per contestar elements aliens a
mitjans corporatius, vull saber el contingut de les comunicacions efectuades com a Alcalde
del Municipi ( EN CAP CAS A LES COMUNICACIONS PRIVADES) ”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit
d’aquesta Reclamació, tal com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera
de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016-, com ha estimat el Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs
ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre
reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin
emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG,
sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem (rec. 3382/2020) i plenament
confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que
estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els
òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria
de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la
Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la
informació pública.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de
reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per
la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és
que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la
disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta
Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament
opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la
jurisdicció contenciosa administrativa.
2. Sobre la pèrdua de l’objecte de la reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha informat en el marc
d’aquesta reclamació respecte la sol·licitud i facilitat a la persona reclamant la informació
sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de
la sol·licitud d’informació el qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta,
ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
Pel que fa les consideracions manifestades en les al·legacions en què demana accés a les
comunicacions d’entrada cal indicar la garantia del dret d’accés a la informació pública
s’exerceix sobre resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació
pública, i si escau, les que resolguin el recurs de reposició (article 39.1 LTAIPBG). Això
comporta que prèviament s’hagi sol·licitat la informació a l’administració concernida en els
termes definits en l’article 26 d’aquesta Llei. La petició formulada en les al·legacions suposa
una ampliació de l’objecte de la SAIP i, per tant, un canvi en l’objecte que no pot ser atès en el
marc d’aquesta Reclamació.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 6 de novembre de 2025, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 1584/2025, per la
pèrdua sobrevinguda del seu objecte i donar publicitat de la present resolució al web de la
GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.