Una persona física solicitó al Ayuntamiento de Pineda de Mar la fecha y motivos del archivo de una denuncia y la razón de su notificación tardía. Ante la falta de respuesta y colaboración del Ayuntamiento, la GAIP estima la reclamación y obliga al ente local a entregar la información, basándose en que se trata de información pública y el derecho de acceso a la motivación de los actos administrativos.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es considerada pública al ser elaborada por la Administración o estar en su poder como consecuencia de su actividad profesional.
2
El acceso a la motivación de un acto administrativo de archivo de denuncia satisface la pretensión del recurrente conforme a las previsiones de la LPAC.
3
La falta de remisión de informes o documentación por parte de la Administración no impide que la Comisión continúe la tramitación y resuelva la reclamación.
4
El Ayuntamiento, como sujeto obligado, debe respetar los límites legales al derecho de acceso, pero no puede denegar la información sin invocar causas legales justificadas.
5
Los titulares de documentos públicos tienen la obligación legal de disponer de un sistema de gestión documental que garantice la recuperación y el acceso a la información.
Texto completo
Resolució 145/2025, de 06 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 1571/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Pineda de Mar
Informació reclamada: Expedient administratiu d’arxivament d’una denúncia.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La informació sol·licitada en aquest procediment és la indicada a l’antecedent de fet 2.
Amb tot cal tenir en compte que, atès que el s’està demanant és – bàsicament- l’accés al
contingut d’un acte administratiu d’arxiu d’una denúncia, s’ha de presumir que l’acte estarà
motivat conforme les previsions establertes a la LPAC (art. 35) i que amb l’accés a l’esmentat
l’acte administratiu d’arxivament s’estarà donant satisfacció a la pretensió que el reclamant
cerca amb l’exercici del dret d’accés a la informació pública.
Paraules clau: Ajuntaments. Interessats. Expedient. Denúncia. Reclamació contra silenci.
Manca de col·laboració. Estimació. Sense límits.
Ponent: Clara I. Velasco
Antecedents
El 5 de gener entra a la GAIP la Reclamació 1571/2024, presentada per una persona física
contra l’Ajuntament de Pineda de Mar en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent.
En data 7 de juny de 2024 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Pineda el
següent: “-conèixer la data en què es va resoldre l’arxiu. - motius pels quals no se’m va
notificar fins al 13/11/2023 codi S/12089/2023; - motius pels quals es va procedir a l’arxiu de
dues infraccions definides en la pròpia documentació dels requisits, obligacions,
prohibicions i límits en l’ús dels Sistemes d’Informació Policial (SIP) i que es va aportar en el decurs de la informació reservada i era del coneixement de la Instructora.”
La Reclamació presentada el 5 de gener de 2024 indica que l’Ajuntament no ha atès la
SAIP registrada, ni ha facilitat la informació reclamada.
El 15 de gener de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
El 15 de gener de 2024 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Pineda de Marc
i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació
de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació
requerida a l’Administració.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual
s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública
(RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article
2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a
sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i
representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret
d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen
que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb
criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
Els antecedents posen de manifest que la part reclamada no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració
amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP
preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes
sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre l’objecte i l’estimació de la Reclamació
A la llum de la LTAIPBG, en primer lloc, l’Ajuntament és un subjecte obligat a complir amb les
obligacions de transparència activa i a tramitar, conforme a la Llei, les sol·licituds d’accés a la
informació pública (art. 3.1.a) formulades per les persones interessades. En segon lloc, la
informació sol·licitada a l’Ajuntament és clarament informació pública d’acord amb l’article 2.b)
de la LTAIPBG, atès que és informació elaborada per l’Administració o bé és informació que,
en el cas que ens ocupa, previsiblement té en el seu poder com a conseqüència de la seva
activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix la mateixa Llei.
La informació a la qual es pretén accedir, si es troba en poder de l’Ajuntament, com diem, s’ha
de qualificar d’informació pública. En conseqüència, qualsevol persona podria accedir -hi, llevat
que concorrin causes legals que en determinin la denegació (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG).
La informació sol·licitada en aquest procediment és la indicada a l’antecedent de fet 2.
Concretament: “-conèixer la data en què es va resoldre l’arxiu. - motius pels quals no se’m va
notificar fins al 13/11/2023 codi S/12089/2023; - motius pels quals es va procedir a l’arxiu de
dues infraccions (...).” Amb tot cal tenir en compte que, el s’està demanant és – bàsicament -
conèixer la motivació d’un acte administratiu d’arxiu d’una denúncia. En aquest sentit, s’ha de
presumir que l’acte s’haurà dictat conforme les previsions establertes a la LPAC, havent-se
seguit el procediment administratiu que s’escaigui, i que, per tant, amb l’accés a l’expedient
administratiu corresponent i als documents que contenen els elements de suport (per exemple,
informes o d’altres diligències) a la presa de la decisió administrativa d’arxivament de la
denúncia, s’estarà donant satisfacció a la pretensió que el reclamant cerca amb l’exercici del
dret d’accés a la informació pública.
Quant als límits al dret d’accés a la informació pública que poden concórrer en aquest supòsit
concret, i com que l’Ajuntament reclamat no ha lliurat ni la informació, ni l’informe requerits per
a aquesta Comissió, no ha invocat la concurrència de cap límit en el si d’aquest procediment.
Amb tot, a ell li correspon en exclusiva, i és per tant, responsabilitat seva en el moment de
lliurar la informació reclamada respectar allò previst als articles 21, 22, 23, 24 i 25 de la
LTAIPBG.
Procedeix doncs atendre la reclamació emparar el dret de la persona reclamant a accedir a la
informació pública sol·licitada. En cas que l’Ajuntament no disposi de la informació reclamada,
aquesta és la resposta que ha de facilitar a la persona reclamant, sense que quedi obligat a
elaborar la informació sol·licitada per aquesta resolució.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels
documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents
públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions
públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i
conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de
documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que
garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació
única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de
metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació
segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels
documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició
Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa
en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha
d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els
documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts,
i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur
confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i
documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els
documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les
necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs
dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en
els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics
electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors
de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint
criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió
de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les
administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica
de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el
règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que
regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre
aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en
conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de
ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa,
vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la
qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de
mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu o de diferents expedients
administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva
recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés.
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 06 de febrer de 2025, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 1571/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir a l’Ajuntament de Pineda que lliuri a la persona reclamant la informació indicada
a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Pineda a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1571/2024 i donar publicitat
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.