Se solicitó al Ayuntamiento de Barcelona información sobre licencias de terrazas y que la respuesta fuera firmada individualmente por el responsable. El reclamante alegó que la respuesta recibida no cumplía con la Ley 39/2015 al carecer de firma personal. La GAIP inadmitió la reclamación porque exigir una firma individual en un acto administrativo no es un ejercicio del derecho de acceso a la información pública.
Puntos clave de la argumentación
1
Los actos administrativos emitidos por las administraciones públicas pueden ser validados mediante el sello de órgano, siendo plenamente válidos y eficaces según la LRJSP.
2
La solicitud de que un acto administrativo sea emitido nuevamente para que conste la firma de una persona individualmente considerada excede el concepto de información pública.
3
De acuerdo con el artículo 33.2 del RGAIP, son inadmisibles las reclamaciones que no tengan por objeto el derecho de acceso a la información pública.
4
La falta de remisión de informes por parte de la Administración reclamada no impide la resolución de la reclamación según el artículo 33.7 del RGAIP.
Texto completo
Resolució 539/2025 , de 24 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 1570/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Emissió de document signats individualment per responsable de
procediment (no és informació pública)
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: Si considerem llavors que la comunicació substitutòria que li va fer a mans l’Ajuntament
seria plenament conforme amb l’ordenament jurídic, qüestió d’altra banda sobre la que no es pot
pronunciar aquesta Comissió, perquè la delimitació legal de les nostres competències no ens ho
permet, s’ha d’emfasitzar que, segons el que venim explicant, l’objecte de la Reclamació - el que
realment vol el Reclamant- és que l’Administració emeti, de nou, un acte administratiu, és a dir,
una nova comunicació substitutòria per a donar resposta a la seva SAIP- però que vagi signada,
aquesta vegada, per una persona individualment considerada, és a dir, pel responsable de
l’expedient.
En aquests termes la Reclamació esdevé inadmissible perquè la normativa aplicable imposa que
quan l'objecte de la petició excedeix del concepte d'informació pública, cal resoldre i notificar la
inadmissió de la petició. Així mateix, l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les
reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, i és clar que la
pretensió manifestada, obtenir una comunicació substitutòria signada per una persona concreta,
resta al marge del dret d’accés a la informació pública.
Paraules clau: Ajuntaments. Interessats. Reclamació contra forma de lliurament. Segell d’òrgan.
Manca de col·laboració. Inadmissió.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
1. El 05 de desembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1570/2024, presentada per una
persona interessada contra l’Ajuntament de Barcelona en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. Inicialment, la persona reclamant va demanar la tramitació d’aquesta
Reclamació per la via del procediment amb mediació. Amb tot se’n va certificar la
impossibilitat en data 18 de març de 2025.
2. El 19 de setembre de 2024 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Barcelona la
informació següent: PETICIÓ: Dels districtes de: 1 ciutat vella; 2 Ensanche; 3 sants Montjuic;
4 les Corts; 5 Sarrià Sant Gervasi; 6 Gracia; 7 Horta Guinardó; 8 Nou Barris; 9 sant Andrés;
Sol·licito: 1.- Quantes fleques amb autorització de terrassa en els districtes, avanç
mencionats, tenen autorització; per a tenir para- sols sense recollir-los a les nits. 2.- De les
fleques amb autorització de terrassa per tenir para- sols sense recollir per les nits i no siguin
zona d’excel·lència o tinguin criteri territorial dels districtes avanç mencionats; Sol·licito: a.-
Adreça; b.- l’informe tècnic favorable de l’autorització de no recollir els para- sols per les nits
c.- l’autorització de no recollir els para sols per la nit signada pel regidor del districte;
3. En data 19 de novembre de 2024 l’Ajuntament va respondre la persona reclamant com
segueix: “En compliment de l’article 34.8 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern, i en resposta a la vostra sol·licitud
d’informació amb número d’expedient 2024_EXP_3383617, us informem que les llicències de
terrassa amb autorització de para‐ sols sense retirar corresponen a qualsevol tipus
d’establiment amb autorització per a la seva col·locació , ja sigui Bars, Restaurants, Fleques o
qualsevol altre relacionat, essent que en les nostres bases de dades no consten diferenciats.
Per tot l’exposat ens remetem a la resposta que ja se us ha lliurat en les peticions anteriors
relatives a les llicències de terrassa amb autorització de para‐ sols sense retirar, tan la relativa
al districte de Sant Martí, com la relativa als nou districtes restants.”
4. La persona reclamant es mostra disconforme amb la resposta rebuda i al·lega el següent: “No
puc acceptar la informació lliurada 1.- En la sol·licitud demanava que la contestació vingués
signada per el funcionari responsable (articulo 53.1 B) de la ley 39/2015, d’1 d’octubre
LPACAP; Contestació de l’ajuntament: No penso renunciar als dret que tinc com ciutadà i
acceptar la informació lliurada, el nom del responsable és una dada de l’expedient i una
obligació de lliurar-la.”
5. La Reclamació presentada el 05 de desembre de 2024 indica que l’Ajuntament no hauria
lliurat la informació demanada, però sí atès la SAIP corresponent.
6. El 10 de gener de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
7. El 10 de gener de 2025 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la
Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’infor mació de la qual
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
Aquest requeriment es torna a repetir en data 27 de gener de 2025.
8. A data d’aquesta resolució l’Ajuntament de Barcelona no ha fet arribar a la GAIP cap
documentació sobre el cas concret a resoldre en aquest procediment de Reclamació.
Fonaments jurídics
1. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 8 posa de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració
amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP preveu
expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats
per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
2. Sobre la inadmissibilitat de la Reclamació
L'article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d'accés
a la informació pública i, en el seu cas, les que resolguin el recurs de reposició poden ser objecte
de reclamació gratuïta i voluntària davant de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d'accés a la
informació pública que regula el present títol”. A més, l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés
a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i
obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”.
En aquesta cas concret, el primer que cal és determinar quin és l’objecte de la Reclamació. De la
lectura dels antecedents semblaria que el seu objecte consisteix en obtenir informació pública
relativa a les llicències sobre les fleques amb terrasses amb tot el municipi de Barcelona. Amb tot,
com declara l’Ajuntament de Barcelona – i no nega la persona reclamant- aquesta informació ja
hauria estat lliurada amb anterioritat , tal i com consta a la comunicació de l’Ajuntament datada el
19 de novembre de 2024.
Certament, respecte de tota aquesta informació que consta a l’antecedent de fet 2, i en relació a
l’objecte de la SAIP inicialment registrada, la GAIP no pot fer més que considerar que les
manifestacions de l’Ajuntament són veraces, d’acord amb el que disposa l’article 39.1 de la LPAC
on es declara la presumpció de validesa dels actes administratius, i per tant, ha d’entendre que la
informació consignada a l’antecedent 2 ja hauria estat lliurada, en ocasió de la resolució d’altres
SAIPs presentades per la mateixa persona, en relació amb la mateixa informació.
Ultra això, el que sí manifesta clarament la persona reclamant en presentar la Reclamació davant
la GAIP és que la comunicació substitutiva de l’Ajuntament - datada el 19 de novembre de 2024- no
va signada per la persona individual responsable de la tramitació de la sol·licitud d’accés a la
informació pública, és a dir, que a la comunicació no hi consta la identitat del funcionari
responsable de l’expedient, en paraules de la persona reclamant. La persona reclamant insisteix
que així ho va demanar en la SAIP, tot i que en el formulari de la SAIP registrada, que ha pogut
examinar aquesta Comissió, aquesta petició concreta no hi consta. Amb tot, i malgrat les reflexions
de la persona reclamant sobre l’abast de l’article 53 de la LPAC, s’ha de tenir en compte que els
actes administratius emesos per les administracions públiques poden ser signats amb segell
d’òrgan d’acord amb les previsions de la LRJSP i que el fet que estiguin signats amb aquests
segells els fa plenament vàlids i eficaços.
Si considerem llavors que la comunicació substitutòria que li va fer a mans l’Ajuntament seria
plenament conforme amb l’ordenament jurídic, qüestió d’altra banda sobre la que no es pot
pronunciar aquesta Comissió, perquè la delimitació legal de les nostres competències no ens ho
permet, s’ha d’emfasitzar que, segons el que venim explicant, l’objecte de la Reclamació - el que
realment vol el Reclamant- és que l’Administració emeti, de nou, un acte administratiu, és a dir,
una nova comunicació substitutòria per a donar resposta a la seva SAIP- però que vagi signada,
aquesta vegada, per una persona individualment considerada, és a dir, pel responsable de
l’expedient.
En aquests termes la Reclamació esdevé inadmissible perquè la normativa aplicable imposa que
quan l'objecte de la petició excedeix del concepte d'informació pública, cal resoldre i notificar la
inadmissió de la petició. Així mateix, l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les
reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, i és clar que la
pretensió manifestada, obtenir una comunicació substitutòria signada per una persona concreta,
resta al marge del dret d’accés a la informació pública.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de
24 d’abril de 2025, resol per unanimitat:
1. Inadmetre la Reclamació 1570/2024, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic
2.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1570/2024 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.