Se solicitó a la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) el acceso a datos sobre sanciones impuestas a la Policía Local de Igualada. El solicitante alegó problemas con las instancias genéricas del Ayuntamiento. La GAIP inadmitió la reclamación por no acreditarse la presentación previa de una solicitud de acceso formal ante la administración.
Puntos clave de la argumentación
1
La admisión de reclamaciones ante la GAIP requiere que la Administración reclamada se haya pronunciado previamente de forma expresa o presunta.
2
Es estrictamente necesario haber formulado una solicitud de acceso a la información pública (SAIP) para que la Comisión pueda ejercer su función de garantía.
3
El principio de antiformalismo no permite prescindir del cumplimiento de los requisitos esenciales y elementos de mínima formalidad previstos en la normativa.
4
La manifestación de problemas técnicos con las instancias genéricas del Ayuntamiento no subsana la falta de formalización de la solicitud de acceso.
Texto completo
Resolució 71/2025, de 16 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 1560/2024
Administració reclamada: Ajuntament d’Igualada
Informació reclamada: Sancions imposades a policies municipals.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: D’acord amb el caràcter revisor de les competències atribuïdes a aquesta Comissió,
no és possible admetre a tràmit la reclamació presentada perquè allò que ara es reclama no ha
quedat acreditat que hagi estat objecte d’una prèvia sol·licitud d’accés a la informació pública.
Paraules clau: Ajuntaments. Manca de SAIP. Correu electrònic. Manca d’objecte. Inadmissió.
Ponent: Iolanda Pineda Balló
Antecedents
El dia 2 de desembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1560/2024, presentada per
una persona interessada contra l’Ajuntament d’Igualada, en relació amb l’escrit indicat a
l’antecedent següent.
En data 4 de novembre de 2024, la persona reclamant hauria fet arribar a l’Ajuntament
d’Igualada un correu electrònic, on fa referència a un altre correu electrònic de 24
d’octubre, en el qual manifesta que existeix un problema amb les instància genèriques, i a
continuació relaciona articles de la Llei 19/2013 i 19/2014 LTAIPBG, i conclou que: “Vist
que la sol·licitud via correu electrònic està validada com a mitjà legal per demanar
informació i va dirigida a les persones responsables de la informació” i acaba sol·licitant en
relació a la Policia Municipal: “Quantes sancions s’han aplicat per incomplir la Llei 16/1991 i
el Reglament Intern de la Policia Local d’Igualda en els última 5 anys. Sanció i motiu de la
Sanció”.
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la reclamació
L'article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d'accés a la informació pública i, en el seu cas, les que resolguin el recurs de reposició poden
ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la Comissió de Garantia del Dret
d'Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret
d'accés a la informació pública que regula el present títol”.
A més, l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret
subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els
termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix
precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que
aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves
funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que
estableix aquesta llei”. D’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, “les persones tenen el dret
d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b”.
Pel que fa al motiu d’inadmissió, convé recordar que l’admissió de les reclamacions per
aquesta Comissió requereix que prèviament s’hagi pronunciat l’Administració reclamada, de
forma expressa o presumpta, i per tant esdevé del tot necessari que s’hagi formulat una
sol·licitud d’accés a informació pública (SAIP) a l’administració per tal que aquesta Comissió
desenvolupi la seva funció de garantia, en relació amb l’objecte que s’hagi reclamat.
La normativa aplicable sobre el procediment per a l’exercici del dret d’accés a la informació
pública i el procediment de reclamació davant d’aquesta Comissió són procediments senzills,
gratuïts i es tramiten segons el principi d’antiformalisme, però això no suposa que es pugui
prescindir del compliment dels requisits essencials i d’uns elements de mínima formalitat,
previstos en la normativa i que en tot cas han de ser respectats.
En aquest darrer sentit, de l’examen de la documentació aportada a aquest procediment per
part de la persona reclamant, aquesta Comissió constata que no hi ha cap SAIP prèviament
registrada que pugui fonamentar aquesta Reclamació. Tot i que la persona reclamant manifesta
l’existència de “problemes amb les instàncies genèriques”, això no esmena la manca de
formalització de la sol·licitud. En el nostre cas, doncs, no s’ha acreditat la presentació prèvia i
necessària d’una sol·licitud d’accés a la informació publica sobre la qual, si s’escau, es pugui
reclamar davant d’aquesta Comissió d’acord amb allò establert a l’article 39 LTAIPBG, abans
referit.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 16 de gener de 2025, resol per unanimitat:
1. Declarar la inadmissió de la Reclamació 1560/2024, d’acord amb les consideracions
efectuades al Fonament jurídic 1.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1560/2024 i donar publicitat de la
resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.