Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Tortosa el expediente de reintegrament de una subvención de 1,5 MEUR. Ante la falta de respuesta administrativa, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) estima la reclamación, declarando el derecho de acceso al ser información pública y no concurrir límites legales que justifiquen su denegación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones de electos locales basándose en la aplicación supletoria de la legislación de transparencia y la jurisprudencia del Tribunal Supremo (Sentencia 312/2022).
2
Los miembros de corporaciones locales poseen un carácter reforzado de acceso a la información, pudiendo solicitar cualquier dato necesario para el desarrollo de su función según el artículo 164.1 TRLMRLC.
3
La denegación del acceso para electos locales solo es procedente mediante resolución motivada si se vulneran derechos constitucionales de honor, intimidad, imagen o existen secretos oficiales.
4
La falta de colaboración del Ayuntamiento al no remitir la documentación requerida por la GAIP no impide la resolución del procedimiento administrativo.
5
La información solicitada se califica como pública al ser elaborada por la Administración como consecuencia de su actividad, conforme al artículo 2.b de la LTAIPBG.
Texto completo
Resolució 1646/2025, de 23 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 1559/2025
Administració reclamada: Ajuntament de Tortosa
Informació reclamada: Expedient de reintegrament d’una subvenció.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La informació sol·licitada és informació pública i qualsevol persona hi té dret, llevat que
concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit. La persona reclamant,
com a càrrec electe, gaudeix del caràcter reforçat d’accés a la informació. Pel que fa als límits, no
s’aprecia d’ofici per part d’aquesta Comissió cap dels previstos a l’article 164.3 TRLMRLC que
pugui justificar la restricció de l’accés. Per tant, és procedent declarar el dret de la persona
reclamant a la informació sol·licitada en la mesura en què aquesta informació existeixi prèviament
elaborada i en poder de l’administració.
Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Subvencions. Reintegraments. Reclamació contra silenci.
Manca de col·laboració. Estimació.
Ponent: Mercè Aymerich i Boltà
Antecedents
El 12 de setembre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 1559/2025, presentada per una
persona electa que actua en nom i representació del GRUP MUNICIPAL JUNTS PER
TORTOSA (CM) contra l’Ajuntament de Tortosa, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel
Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que no ha rebut
resposta de l’administració.
El 25 d’agost de 2025 la persona reclamant presenta a l’Ajuntament de Tortosa una sol·licitud
d’accés a la informació pública (SAIP) en què demana: “Sol·licitem còpia de l'expedient de
reintegrament de la subvenció d'1,5 MEUR dels PGE per a la construcció d'un pavelló esportiu
als Josepets”.
El 22 de setembre de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informant a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
En la mateixa data de 22 de setembre la GAIP comunica la reclamació a l’Ajuntament de
Tortosa i requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li
trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació
de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació
requerida a l’Administració.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés
a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació
pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta
Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals
la que va resoldre la Reclamació 3/2016-, com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016,
que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i
negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret
d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del
Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència
312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les
reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació
pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims
jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i
autonòmica de transparència i accés a la informació pública.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació
de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les
resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article
164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel
Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la
seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la
normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2,
de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de
les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens
perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració
amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que a més, l’article 33.7 RGAIP
preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes
sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada i límits
La informació sol·licitada, - expedient de reintegrament d’una subvenció-, és d’acord amb l’article
2.b LTAIPBG informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que
aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves
funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix
aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents
que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a
terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin
causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de
manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi
concorrin (article 22.1 LTAIPBG).
Cal tenir en compte el caràcter reforçat de la persona reclamant com a membre de la corporació.
En aquest sentit, s’expressa l’article 164.1 TRLMRLC, en disposar que tots els membres de les
corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa, o de la Junta de govern, “tots els
antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són
necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers
(article 164.6 TRLMRLC).
D’acord amb aquest caràcter reforçat de llur dret d’accés a la informació pública, els electes locals
poden sol·licitar qualsevol informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució
motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió
de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la
pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o
per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC).
Pel que fa als límits, no s’aprecia d’ofici per part d’aquesta Comissió cap dels previstos a l’article
164.3 TRLMRLC que pugui justificar la restricció de l’accés.
Per tant, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada en la
mesura en què aquesta informació existeixi prèviament elaborada i en poder de l’administració.
Per al cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així,
sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents estableix l’obligatorietat dels titulars
de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental que garanteixi el tractament
correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència; i que l’organització, avaluació i conservació i l’accés a aquests són responsabilitat
directa dels seus titulars (article 7 i 8).
La Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de
procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents
electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions
de la normativa en matèria d'arxius i documents.
Així mateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de
dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris
temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi
índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents,
informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització
de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de
dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3).
I l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels
funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública
de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels
arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el
d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un SGD,
impulsora si no en disposa i vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima
sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització.
Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, els ens locals i les entitats autònomes, les
empreses públiques i les altres entitats que en depenen integren el patrimoni documental de
Catalunya i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés,
avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que
existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu o de diferents expedients administratius,
que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne,
si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a
l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta
documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Subvencions rebudes (codi 0100).
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions
dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les
persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions,
d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de
reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió 23
d’octubre, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 1559/2025 i declarar el dret de la persona reclamant a la
informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir a l’Ajuntament de Tortosa que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quatre dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Tortosa a informar la GAIP, dins del termini de quatre dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1559/2025 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació.
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de
dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant,
si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord
amb l’article 25.2.k RGAIP
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1
de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar
després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a
l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.