Una persona jurídica solicitó al Ayuntamiento de Barcelona el listado de herramientas de IA usadas por la Guardia Urbana. El reclamante alegó que se omitió la herramienta RVD-BCN. La GAIP finaliza la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que la administración aportó posteriormente la información y explicaciones solicitadas.
Puntos clave de la argumentación
1
La entrega extemporánea de la información solicitada por la Administración conlleva la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación.
2
La desaparición de los motivos de discrepancia jurídica que justificaban la reclamación hace procedente la finalización del procedimiento.
3
En casos de satisfacción extemporánea de la solicitud, no es necesario realizar una declaración sobre el alcance del derecho de acceso ejercido.
4
La Administración no posee potestad discrecional para aplicar límites al derecho de acceso, debiendo justificar los motivos en cada caso concreto.
Texto completo
Resolució 142/2025, de 6 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 1545/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Llistat d’eines d’intel·ligència artificial que faci servir la
Guàrdia Urbana de Barcelona.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la
reclamació
Resum: L’administració reclamada ha lliurat la informació sol·licitada. Aquest fet
suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la
Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte, ja que s’han esvaït els
motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies és
procedent finalitzar la Reclamació sense necessitat de fer cap declaració sobre
l’abast del dret d’accés exercit.
Paraules clau: Ajuntaments. Guàrdia Urbana. Intel·ligència artificial. Sistemes
algorítmics. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Ramón Barberà i Gomis
Antecedents
El dia 28 de novembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1545/2024,
presentada per una persona jurídica contra l’Ajuntament de Barcelona, en
relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) referida a
l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat
pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de
18 de juliol (RGAIP).
El 6 de novembre de 2024 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Barcelona: “
Listado de herramientas de inteligencia artificial, incluyendo
algoritmos predictivos de delincuencia, herramientas de identificación
biométrica, transcripción y análisis de texto y audio u otro tipo de herramientas, usada actualmente por la Guardia Urbana de Barcelona, señalando fecha de
comienzo de uso, entidad encargada del desarrollo de la herramienta, y, en el
caso de que se disponga de la siguiente información, número de veces que se
ha utilizado por mes desde la fecha de implementación y estadísticas sobre
resultado de uso”. A més, es demana que es lliuri en format Excel.
El dia 20 de novembre de 2024 la Guàrdia Urbana comunica al reclamant el
següent: “La Guàrdia Urbana de Barcelona no disposa d'eines que utilitzin
intel·ligència artificial, incloent algoritmes predictius de delinqüència, eines
d'identificació biomètrica, transcripció i anàlisi de text i àudio o altres tipus
d'eines anàlogues”.
En la reclamació de data 28 de novembre, el reclamant manifesta: “En su
respuesta, el cap de la Guardia Urbana afirma que no disponen de ninguna
herramienta de este tipo. Sin embargo, hay información pública sobre el uso por
parte de este cuerpo policial de al menos de una herramienta denominada RVD-
BCN, destinada a predecir el riesgo de violencia hacia la mujer por parte de su
pareja o expareja, un tipo de herramienta que entraría entre las solicitadas.
Solicito que se vuelva a dar respuesta a mi solicitud y se incluyan las
herramientas predictivas, tanto esta señalada como otras que pueda estar
usando la Guardia Urbana”.
El dia 14 de novembre de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva
tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de
conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i
accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP
immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
El dia mateix dia 14 de novembre la GAIP sol·licita a l’Ajuntament de Barcelona les dades identificatives i de contacte de la persona o persones que el
representaran a la sessió de mediació, així com dues possibles dates de la seva
conveniència per a la celebració de la sessió.
En data 22 de gener la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament comunica a la GAIP el següent: “Revisada novament la petició d’accés podem concloure: L’RVD-
BCN a la que fa referència el peticionari, tot i ser una eina de valoració de risc, no es pot considerar una eina d’intel·ligència artificial”, acompanyant-ho d’una
explicació sobre aquesta qüestió.
El dia 24 de gener la GAIP trasllada aquesta comunicació a la persona reclamant i li indica que, si en un termini de 5 dies hàbils no ha comunicat el
contrari, s’entendrà que dona resposta a la seva sol·licitud d’informació pública, i
es finalitzarà el procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la
reclamació. La notificació va ser acceptada el mateix dia 24 i, transcorregut el
termini, la GAIP no ha rebut al·legacions per part de la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la
informació pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la
informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-
la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i
representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals
al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat
discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i
22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta
i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un
interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha lliurat a la
persona reclamant la informació sol·licitada. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i
comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els
motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies és
procedent finalitzar parcialment la Reclamació sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el
portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les
dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en
la sessió de 6 de febrer de 2025, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació
1545/2024, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i donar publicitat de la
present resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar
de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la
jurisdicció contenciosa administrativa.