Inadmisión de reclamación contra el Ayuntamiento de Salt por solicitar respuestas a consultas sobre declaraciones de patrimonio en lugar de información pública preexistente

Resolució 1581/2024, de 19 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 1530/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Salt Informació reclamada: No és informació pública (incongruències en una declaració de patrimoni, suposades pel reclamant) Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: En el cas actual, no es pretén pròpiament que l’administració reclamada proporcioni informació pública preexistent, sinó que doni resposta a una consulta, formulada mitjançant preguntes. Per tant, la reclamació no reuneix el requisit establert per l’article 2.b LTAIPBG per la informació pública i les pretensions de la persona reclamant no tenen empara en el dret d’accés a aquesta. En particular, estaríem davant d’una causa específica d’inadmissió, atès que l'objecte de la sol·licitud és una consulta jurídica sobre el capteniment de l’administració municipal, de la legalitat de la qual dubta la persona reclamant. Paraules clau: Ajuntaments. Declaració de patrimoni. No es informació pública. Consulta. Inadmissió. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents El dia 26 de novembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1530/202 4, presentada contra l’Ajuntament de Salt en relació amb una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) detallada en l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En la reclamació s’exposa que l’Ajuntament no hauria respost a la sol·licitud. En data 10 d’abril de 2024, el reclamant s ol·licita a l’Ajuntament de Salt que li doni resposta a una sèrie de preguntes en relació amb suposades incongruències en la declaració de patrimoni d’un treballador municipal. També aporta un escrit de queixa per la manca de resposta a la seva instància, registrat en data 03 d’octubre de 2024. Fonaments jurídics 1. Sobre la inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. A més, l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. D’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, “les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b”. En la mesura que no s’adequa a les disposicions recollides en el paràgraf anterior, aquesta Reclamació ha de ser inadmesa perquè el seu objecte no consisteix en l'accés a informació pública, sinó que es plantegen altres pretensions de naturalesa diferent al dret d’accés a una informació l’existència de la qual sigui prèvia a la SAIP. Efectivament, la pretensió de la part reclamant consisteix en que l’Ajuntament li doni resposta a una sèrie de preguntes, en relació amb suposades incongruències en la declaració de patrimoni d’un treballador municipal. Com podem observar fàcilment, no es pretén pròpiament que l’administració reclamada proporcioni informació pública preexistent, sinó que respongui a una consulta. Per tant, la reclamació no reuneix el requisit establert per l’article 2.b LTAIPBG per la informació pública i les pretensions de la persona reclamant no tenen empara en el dret d’accés a aquesta. En particular, estaríem davant d’una causa específica d’inadmissió, atès que l'objecte de la sol·licitud és una consulta jurídica sobre el capteniment de l’administració municipal, de la legalitat de la qual dubta la persona reclamant. Les mateixes raons per les quals l'article 29.2 LTAIPBG estableix la inadmissibilitat de les sol·licituds que demanen informes o formulen consultes jurídiques comporten la inadmissibilitat de les reclamacions prevista per l'article 33.2 RGAIP si el seu objecte no consisteix pròpiament en l'accés a informació pública, com succeeix en la consulta del cas que ens ocupa. En definitiva, i d’acord amb les consideracions efectuades, la Reclamació ha de ser inadmesa. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de desembre de 2024, resol per unanimitat 1. Inadmetre la reclamació 1530/2024, d’acord amb les consideracions efectuades al fonament jurídic 1 2. Donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.