Estimada 23/01/2025 · 61 días en resolverse

Reclamación por silencio administrativo sobre nombramientos docentes no automatizados en Girona y estimación del derecho de acceso por la GAIP

Una persona física solicitó al Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya información sobre nombramientos docentes que no siguieron el algoritmo automático. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación y ordena la entrega de la información al no concurrir límites legales que justifiquen la denegación.

Puntos clave de la argumentación

1 La información solicitada se considera pública al haber sido elaborada por la Administración y encontrarse en su poder como consecuencia de su actividad profesional.
2 La falta de colaboración del Departamento al no remitir los informes ni la documentación requerida por la GAIP no impide la resolución de la reclamación según el artículo 33.7 del RGAIP.
3 La Administración no posee potestad discrecional para aplicar límites al derecho de acceso, debiendo justificar los motivos concretos de cualquier denegación basándose en criterios de proporcionalidad.
4 Al no haber alegado la Administración ningún límite legal ni haber aportado informe justificativo, la Comisión no aprecia de oficio causa alguna que afecte al libro de la información.
5 Se recuerda la obligatoriedad de los titulares de documentos públicos de disponer de un sistema de gestión documental que garantice la trazabilidad y el acceso a la información.

Texto completo

Resolució 67/2025, de 23 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 1525/2024 Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació i Formació Professional Informació reclamada: Diversa sobre nomenaments. Sentit de la resolució: Estimació. Resum: Quant als límits que puguin concórrer en la informació sol·licitada d’acord amb el que preveu l’article 21 de la LTAIPBG, atès que el Departament reclamat no ha fet arribar a la GAIP la informació sol·licitada, així com tampoc no ens ha fet a mans un informe on consti l’al·legació de cap límit, pertoca a aquesta Comissió la seva valoració de forma exclusiva. En el cas que ens ocupa, la Comissió no aprecia d’ofici la concurrència de cap límit que pugui afectar el lliurament de la informació reclamada. En definitiva, aquesta Comissió declara el dret de la persona reclamant a accedir a la informació reclamada. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Educació. Nomenaments. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. Estimació. Sense límits. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 23 de novembre entra a la GAIP la Reclamació 1525/2024 presentada per una persona física contra el Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. En data 01 d’octubre la persona reclamant sol·licita a l’esmentat Departament el següent: “En el procés de gestió de les adjudicacions docents per al curs 2023- 24 i 2024- 25 s'utilitza un aplicatiu del Departament d'Educació que assigna automàticament, a partir d'un algoritme, les destinacions a partir de les sol·licituds dels docents interessats. De la mateixa manera, en els processos que conformen l'assignació de de substitucions i interinatges, també s'utilitza un aplicatiu que assigna automàticament els possibles nomenaments segons l'algoritme utilitzat en l'aplicatiu. Tot i això, també és possible assignar nomenaments (en els dos processos esmentats) sense seguir l'algoritme i que requereix que algun funcionari les introdueixi en el sistema. Se sol·liciten tots els nomenaments realitzats (amb identificació del funcionari nomenat i el centre educatiu assignat), que no hagin seguit l'algoritme establert, per als cursos 2023- 2024 i 2024- 2025 (fins a l'actualitat) en els Serveis Territorials d'Educació a Girona. Així mateix, se sol·licita la motivació de cadascun d'ells, el funcionari que ha gravat el nomenament i el funcionari que va donar l'ordre per gravar el nomenament. En el cas que hi hagi constància documental de l'ordre, el document de referència. En el cas de personal que gaudeixi d'algun tipus de protecció que impedeixi la seva identificació i sense indicar nom, ni centre, ni municipi. Es pot lliurar en format full de càlcul el conjunt de les dades, i en format pdf les o correus electrònics o altres comunicacions on s'indiqui la manera de procedir). La Reclamació presentada el 23 de novembre de 2024 indica que el Departament esmentat no ha atès la SAIP. El dia 11 de desembre de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El dia 11 de desembre la GAIP comunica la Reclamació al Departament esmentat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Vençut a bastament el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 5 posa de manifest que el Departament d’Educació i Formació Professional no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret a la informació sol·licitada El primer que cal escatir és si la informació sol·licitada és informació pública. En aquest sentit, d’acord amb l’article 2.b) de l’LTAIPBG la informació reclamada és informació pública atès que, segons aquest precepte, és informació elaborada per l’Administració i la té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de els seves funcions en aquest cas inspectores. També és informació pública aquella informació que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix la mateixa Llei. Aplicant doncs l’article esmentat al cas que ara ens ocupa cal afirmar que la informació reclamada s’ha de considerar informació pública. En segon lloc, cal recordar que el Departament afectat és un òrgan obligat per la LTAIPBG a tramitar en temps i forma les sol·licituds d’accés a la informació pública que li siguin registrades. Certament, el Departament reclamat, inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de l’LTAPIBG, queda obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.a) de l’esmentada Llei. A més, la LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). En aquest sentit, quant als límits que puguin concórrer en la informació sol·licitada d’acord amb el que preveu l’article 21 de la LTAIPBG, atès que el Departament reclamat no ha fet arribar a la GAIP la informació sol·licitada, així com tampoc no ens ha fet a mans un informe on consti l’al·legació de cap límit, pertoca a aquesta Comissió la seva valoració de forma exclusiva. En el cas que ens ocupa, la Comissió no aprecia d’ofici la concurrència de cap límit que pugui afectar el lliurament de la informació reclamada. En definitiva, aquesta Comissió declara el dret de la persona reclamant a accedir a la informació reclamada, en els termes indicats a l’antecedent de fet 2. És a dir, “(...) tots els nomenaments realitzats (amb identificació del funcionari nomenat i el centre educatiu assignat), que no hagin seguit l'algoritme establert, per als cursos 2023- 2024 i 2024- 2025 (fins a l'actualitat) en els Serveis Territorials d'Educació a Girona. Així mateix, se sol·licita la motivació de cadascun d'ells, el funcionari que ha gravat el nomenament i el funcionari que va donar l'ordre per gravar el nomenament. En el cas que hi hagi constància documental de l'ordre, el document de referència. En el cas de personal que gaudeixi d'algun tipus de protecció que impedeixi la seva identificació i sense indicar nom, ni centre, ni municipi. Es pot lliurar en format full de càlcul el conjunt de les dades, i en format pdf les (o correus electrònics o altres comunicacions on s'indiqui la manera de procedir)”. Pel cas que el Departament no disposés de la informació reclamada, així ho ha d’explicitar clarament, sense que quedi obligat a elaborar-la per donar compliment a aquesta resolució. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperativitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de gener de 2025, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1525/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Requerir al Departament d’Educació i Formació Professional que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de dos mesos. 3. Requerir al Departament d’Educació i Formació Professional a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1525/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.