Una persona física solicitó al Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya información sobre nombramientos docentes que no siguieron el algoritmo automático. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación y ordena la entrega de la información al no concurrir límites legales que justifiquen la denegación.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada se considera pública al haber sido elaborada por la Administración y encontrarse en su poder como consecuencia de su actividad profesional.
2
La falta de colaboración del Departamento al no remitir los informes ni la documentación requerida por la GAIP no impide la resolución de la reclamación según el artículo 33.7 del RGAIP.
3
La Administración no posee potestad discrecional para aplicar límites al derecho de acceso, debiendo justificar los motivos concretos de cualquier denegación basándose en criterios de proporcionalidad.
4
Al no haber alegado la Administración ningún límite legal ni haber aportado informe justificativo, la Comisión no aprecia de oficio causa alguna que afecte al libro de la información.
5
Se recuerda la obligatoriedad de los titulares de documentos públicos de disponer de un sistema de gestión documental que garantice la trazabilidad y el acceso a la información.
Texto completo
Resolució 67/2025, de 23 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 1525/2024
Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació i Formació
Professional
Informació reclamada: Diversa sobre nomenaments.
Sentit de la resolució: Estimació.
Resum: Quant als límits que puguin concórrer en la informació sol·licitada d’acord amb el que
preveu l’article 21 de la LTAIPBG, atès que el Departament reclamat no ha fet arribar a la GAIP
la informació sol·licitada, així com tampoc no ens ha fet a mans un informe on consti l’al·legació
de cap límit, pertoca a aquesta Comissió la seva valoració de forma exclusiva. En el cas que
ens ocupa, la Comissió no aprecia d’ofici la concurrència de cap límit que pugui afectar el
lliurament de la informació reclamada. En definitiva, aquesta Comissió declara el dret de la
persona reclamant a accedir a la informació reclamada.
Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Educació. Nomenaments. Reclamació contra silenci.
Manca de col·laboració. Estimació. Sense límits.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
El 23 de novembre entra a la GAIP la Reclamació 1525/2024 presentada per una persona
física contra el Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de
Catalunya en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent.
En data 01 d’octubre la persona reclamant sol·licita a l’esmentat Departament el següent:
“En el procés de gestió de les adjudicacions docents per al curs 2023- 24 i 2024- 25 s'utilitza
un aplicatiu del Departament d'Educació que assigna automàticament, a partir d'un
algoritme, les destinacions a partir de les sol·licituds dels docents interessats. De la
mateixa manera, en els processos que conformen l'assignació de de substitucions i
interinatges, també s'utilitza un aplicatiu que assigna automàticament els possibles
nomenaments segons l'algoritme utilitzat en l'aplicatiu. Tot i això, també és possible
assignar nomenaments (en els dos processos esmentats) sense seguir l'algoritme i que
requereix que algun funcionari les introdueixi en el sistema. Se sol·liciten tots els
nomenaments realitzats (amb identificació del funcionari nomenat i el centre educatiu
assignat), que no hagin seguit l'algoritme establert, per als cursos 2023- 2024 i 2024- 2025
(fins a l'actualitat) en els Serveis Territorials d'Educació a Girona. Així mateix, se sol·licita la
motivació de cadascun d'ells, el funcionari que ha gravat el nomenament i el funcionari que
va donar l'ordre per gravar el nomenament. En el cas que hi hagi constància documental de
l'ordre, el document de referència. En el cas de personal que gaudeixi d'algun tipus de
protecció que impedeixi la seva identificació i sense indicar nom, ni centre, ni municipi. Es
pot lliurar en format full de càlcul el conjunt de les dades, i en format pdf les o correus
electrònics o altres comunicacions on s'indiqui la manera de procedir).
La Reclamació presentada el 23 de novembre de 2024 indica que el Departament esmentat no ha atès la SAIP.
El dia 11 de desembre de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
El dia 11 de desembre la GAIP comunica la Reclamació al Departament esmentat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. Vençut a bastament el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la
documentació requerida.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual
s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública
(RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article
2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a
sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i
representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret
d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen
que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb
criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 5 posa de manifest que el Departament d’Educació i Formació Professional no
aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord
amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de
col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la
garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja
que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la
no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la
tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada
El primer que cal escatir és si la informació sol·licitada és informació pública. En aquest sentit,
d’acord amb l’article 2.b) de l’LTAIPBG la informació reclamada és informació pública atès que,
segons aquest precepte, és informació elaborada per l’Administració i la té en el seu poder com
a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de els seves funcions en aquest cas
inspectores. També és informació pública aquella informació que li subministren els altres
subjectes obligats d’acord amb el que estableix la mateixa Llei. Aplicant doncs l’article esmentat
al cas que ara ens ocupa cal afirmar que la informació reclamada s’ha de considerar informació
pública.
En segon lloc, cal recordar que el Departament afectat és un òrgan obligat per la LTAIPBG a
tramitar en temps i forma les sol·licituds d’accés a la informació pública que li siguin
registrades. Certament, el Departament reclamat, inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de
l’LTAPIBG, queda obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que
disposa l’article 3.1.a) de l’esmentada Llei. A més, la LTAIPBG reconeix el dret subjectiu
d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la
pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té
dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que
s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos
públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG).
En aquest sentit, quant als límits que puguin concórrer en la informació sol·licitada d’acord amb
el que preveu l’article 21 de la LTAIPBG, atès que el Departament reclamat no ha fet arribar a
la GAIP la informació sol·licitada, així com tampoc no ens ha fet a mans un informe on consti
l’al·legació de cap límit, pertoca a aquesta Comissió la seva valoració de forma exclusiva. En el
cas que ens ocupa, la Comissió no aprecia d’ofici la concurrència de cap límit que pugui afectar
el lliurament de la informació reclamada. En definitiva, aquesta Comissió declara el dret de la
persona reclamant a accedir a la informació reclamada, en els termes indicats a l’antecedent de
fet 2. És a dir, “(...) tots els nomenaments realitzats (amb identificació del funcionari nomenat i
el centre educatiu assignat), que no hagin seguit l'algoritme establert, per als cursos 2023- 2024
i 2024- 2025 (fins a l'actualitat) en els Serveis Territorials d'Educació a Girona. Així mateix, se
sol·licita la motivació de cadascun d'ells, el funcionari que ha gravat el nomenament i el
funcionari que va donar l'ordre per gravar el nomenament. En el cas que hi hagi constància
documental de l'ordre, el document de referència. En el cas de personal que gaudeixi d'algun
tipus de protecció que impedeixi la seva identificació i sense indicar nom, ni centre, ni municipi.
Es pot lliurar en format full de càlcul el conjunt de les dades, i en format pdf les (o correus
electrònics o altres comunicacions on s'indiqui la manera de procedir)”.
Pel cas que el Departament no disposés de la informació reclamada, així ho ha d’explicitar
clarament, sense que quedi obligat a elaborar-la per donar compliment a aquesta resolució.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD)
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels
documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents
públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius.
En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb
participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març,
pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i
l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició
Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa
en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha
d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els
documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts,
i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur
confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i
documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els
documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les
necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs
dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en
els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics
electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el
SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes
d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental
corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el
compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser
aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu
digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les
polítiques de gestió documental i el seu compliment.
L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents
electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i
organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius
des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la
fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius
corporatives en matèria d’arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors
de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint
criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió
de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperativitat entre les
administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica
de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3).
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 23 de gener de 2025, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 1525/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir al Departament d’Educació i Formació Professional que lliuri a la persona
reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de dos mesos.
3. Requerir al Departament d’Educació i Formació Professional a informar la GAIP, dins del
termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta
Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1525/2024 i donar publicitat
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar- ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.