Una persona solicitó al Departamento de Educación y Formación Profesional de la Generalitat de Catalunya comunicaciones e instrucciones sobre cómo proceder en casos de incapacidad temporal del profesorado. El solicitante alegó que la respuesta recibida era un argumentario y no los documentos solicitados. La GAIP estima la reclamación al considerar que es información pública y no concurren límites legales.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada se considera pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG por ser elaborada por la Administración o estar en su poder como consecuencia de su actividad.
2
La falta de remisión de la información y de informes por parte del Departamento reclamado no impide la resolución de la reclamación conforme al artículo 33.7 del RGAIP.
3
La Comisión no aprecia de oficio la concurrencia de ningún límite legal del artículo 21 de la LTAIPBG que afecte a la entrega de la información.
4
El derecho de acceso es subjetivo y solo puede restringirse mediante la invocación de causas legales interpretadas proporcionalmente.
5
Los titulares de documentos públicos tienen la obligación de disponer de un sistema de gestión documental que garantice la transparencia y el acceso a la información.
Texto completo
Resolució 141/2025, de 6 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 1522/2024
Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació i Formació
Professional
Informació reclamada: Comunicacions i/o instruccions emeses i rebudes amb les indicacions
cas d’ILT del professorat.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La informació reclamada - comunicacions/instruccions-, si existeix, s’ha de considerar
informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG. Pel que fa als límits que
puguin concórrer en la informació sol·licitada d’acord amb el que preveu l’article 21 de
l’LTAIPBG, atès que el Departament reclamat no ha fet arribar a la GAIP la informació
sol·licitada, així com tampoc no ens ha fet a mans un informe on consti la invocació de cap
límit, pertoca a aquesta Comissió la seva valoració de forma exclusiva. En el cas que ens
ocupa, la Comissió no aprecia d’ofici la concurrència de cap límit que pugui afectar el lliurament
de la informació reclamada en cas que existeixi. Així, aquesta Comissió considera pertinent
declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la informació sol·licitada en els termes
descrits en l’antecedent 2.
Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Educació. Comunicacions. Instruccions. ILT.
Reclamació contra estimació. Manca de col·laboració. Mediacions fallides. Sense límits.
Estimació.
Ponent: Mercè Aymerich i Boltà
Antecedents
El 21 de novembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1522/2024 presentada per una
persona física contra el Departament d’Educació i Formació Professional (DEFP) de la
Generalitat de Catalunya en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
El 25 d’octubre de 2024 la persona reclamant sol·licita al DEFP el següent: “Demano les comunicacions i/o instruccions emeses i rebudes per la directora de l’Institut El Til·ler de les
Franqueses del Vallès i el Servei de Personal (o les seccions corresponents) amb les
indicacions de com procedir en cas d’ incapacitat temporal del professorat del centre pel
que fa a les comunicacions i convocatòries adreçades a aquest personal”.
El 19 de novembre de 2024 el DEFP resol aprovar la sol·licitud d’accés a la informació
pública i lliurar la informació en el format que s’ha demanat en l’annex de la resolució.
Concretament en l’annex es diu: “Segons l’article 45 del Reial decret legislatiu 2/2015, de
23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, el
contracte de treball es suspèn per la incapacitat temporal del treballador. Això implica que
la capacitat del treballador per exercir les seves funcions laborals està afectada per motius
de salut. Per tant, durant el temps que el treballador es troba de baixa mèdica per
incapacitat temporal, no té l’obligació de complir amb els seus deures laborals. Aquesta
normativa és d’aplicació pel personal funcionari davant la no regulació per normativa
específica per aquest col·lectiu i en estar acollit al règim específic de MUFACE dins el
règim de Previsió de la Seguretat Social.
Així mateix, quan un treballador es troba de baixa mèdica per incapacitat temporal, el
centre de treball no pot exigir al treballador que acompleixi tasques laborals ni que es
preocupi per la gestió de les seves funcions. Facilitar-li aquests elements podria implicar
que el treballador se senti pressionat per començar a treballar, cosa que no és apropiada i
que podria afectar el seu benestar. És fonamental respectar el dret del treballador a la
seva privacitat i la seva salut.
Per aquest motiu, des del Servei de Personal Docent, dels Serveis Territorials del
Maresme i Vallès Oriental, a instàncies de la direcció de l’Institut el Til·ler, es va aconsellar
no mantenir cap tipus de comunicació amb el treballador pel que fa a la seva sol·licitud
d’obtenció dels horaris i les claus de gestió com a professor. Això es va fer per evitar que
el treballador es sentís pressionat a reprendre les seves funcions laborals abans de temps,
la qual cosa podria ser contraproduent per a la seva salut. En aquest cas, l’Institut El Til·ler
ha vetllat pel benestar del professor i el respecte a la recuperació del treballador.
Segons la normativa abans exposada (l'Estatut dels Treballadors) i altres normatives
laborals, durant una baixa per incapacitat temporal, el treballador no està obligat a
treballar, ni a gestionar tasques relacionades amb el seu lloc de treball. De fet, el professor
pot trobar-se en una situació de vulnerabilitat si realitza tasques laborals durant la baixa
mèdica, ja que això pot allargar la seva recuperació o posar en risc la seva salut.
En definitiva, l’única comunicació necessària per part de l’institut El Til·ler pot ser sobre
qüestions relacionades amb la gestió de la baixa (documents, comunicats mèdics, etc.) o
sobre el procediment de reincorporació quan es produeixi”.
Respecte a aquesta resposta, la persona reclamant manifesta en la Reclamació que “La
informació facilitada pel Servei Territorial és un l'argumentari sobre perquè no em faciliten
els horaris però no les comunicacions que jo havia demanat”.
L’11 de desembre de 2024 la GAIP admet provisionalment les Reclamacions, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre durin les Reclamacions.
En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació al DEFP i li requereix que, dins del
termini de cinc dies faci arribar les dades identificatives i de contacte (nom i càrrec dins
l’organització, correu electrònic i telèfon) de la persona o persones que representaran
l’Administració a les sessions de mediació així com dues possibles dates per a agendar la
celebració de la sessió i pel cas que es vulgui celebrar per mitjans telemàtics, indiqui els
motius de la preferència.
El 20 de desembre la GAIP reitera la petició de dades indicades en l’antecedent anterior i a
l’empara dels articles 33.4 i 34.1 del Reglament de la GAIP, requereix al Departament que
en el termini de 15 dies faci arribar a aquesta Comissió un informe de posicionament, els
expedients complets relatius a les sol·licituds d'accés a la informació pública, i la
identificació de les terceres persones que resultin afectades per la informació l'accés a la
qual es reclama, si n'hi ha.
El 23 de gener de 2025 el vocal mediador certifica la impossibilitat d’assolir cap acord per la
manca de col·laboració de la part reclamada en les convocatòries de les sessions de
mediació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual
s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública
(RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article
2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a
sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i
representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret
d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen
que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb
criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 8 posa de manifest que el Departament d’Educació i Formació Professional no
aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord
amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de
col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la
garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja
que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la
no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la
tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada
La informació reclamada,-comunicacions/instruccions-, si existeix, s’ha de considerar
informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG ja que és “informació
elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la
seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres
subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article
53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han
elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de
la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en
els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1
LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la
denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat
i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG).
Recordar que el DEFP resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de l’LTAIPBG i queda
obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.a)
de l’esmentada Llei.
Pel que fa als límits que puguin concórrer en la informació sol·licitada d’acord amb el que
preveu l’article 21 de l’LTAIPBG, atès que el Departament reclamat no ha fet arribar a la GAIP
la informació sol·licitada, així com tampoc no ens ha fet a mans un informe on consti la
invocació de cap límit, pertoca a aquesta Comissió la seva valoració de forma exclusiva. En el
cas que ens ocupa, la Comissió no aprecia d’ofici la concurrència de cap límit que pugui afectar
el lliurament de la informació reclamada en cas que existeixi.
Així, aquesta Comissió considera pertinent declarar el dret de la persona reclamant a accedir a
la informació sol·licitada en els termes descrits en l’antecedent 2. Pel cas que el Departament
no disposés d’aquesta informació, així ho ha d’explicitar clarament, sense que quedi obligat a
elaborar-la per donar compliment a aquesta resolució.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD)
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels
documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents
públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius.
En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb
participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març,
pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i
l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics cal atendre a la
Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de
procediment de les administracions públiques de Catalunya,
L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents
electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i
organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius
des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la
fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius
corporatives en matèria d’arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors
de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint
criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió
de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperativitat entre les
administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica
de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3).
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 6 de febrer de 2025, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 1522/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir al Departament d’Educació i Formació Professional que lliuri a la persona
reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim d’un mes.
3. Requerir al Departament d’Educació i Formació Professional a informar la GAIP, dins del
termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta
Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1522/2024 i donar publicitat
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.