Reclamación contra el Ayuntamiento de Llançà por la denegación de acceso a la información sobre remuneraciones y gratificaciones de la gestión del Banco de Libros

Resolució 350/2025, de 13 de març Número d’expedient de la Reclamació: 1521/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Llançà Informació reclamada: Remuneracions percebudes per a la gestió del Banc de llibres. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit. L’Ajuntament invoca l’article 21.1.f) LTAIPBG i protecció de dades. D’acord amb l’article 6.1 de l’RGPD per a dur a terme un tractament cal comptar amb una base jurídica que legitimi aquest tractament, ja sigui el consentiment de la persona afectada, ja sigui el compliment d’una obligació legal o si és necessari pel compliment de una missió realitzada en interès públic. Tenint en compte que l'article 18.2 LTAIPBG s'ha de concloure que el tractament o cessió de les dades personals dels quals l'administració n’és responsable per atendre i satisfer el dret d'accés a la informació pública queda legitimat si, d'acord amb el que estableix el títol III de l’LTAIPBG, s’ha d'estimar l'accés. En el cas concret, l’Ajuntament informa que aquesta gestió la realitza una única persona, que es va aprovar per acord de JGL una gratificació extraordinària de conformitat amb l’article 23 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost i l’article 174 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals que afegeix, estableix que correspon a l’alcalde o president de la corporació l’assignació individual de les gratificacions. Per tant, atenent que aquestes gratificacions tenen un grau de discrecionalitat; que conèixer la gratificació que percep una persona per a la gestió del banc de llibres s’ajusta a la finalitat de la llei de transparència; que els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció, i que l’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació; aquesta Comissió considera que ha de prevaldre l’interès públic per poder avaluar l’ús dels recursos públics en la gestió d’aquest servei i per tant, és procedent estimar el dret d’accés a la informació pública. Paraules clau: Ajuntaments. Persones físiques. Recursos humans. Ensenyaments. Campanyes. Reutilitzacions. Llibres. Retribucions. Remuneracions. Gratificacions. Interès públic. Reclamació contra estimació parcial. Límits invocats. Protecció de dades. Estimació. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedents El 21 de novembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1521/2024, presentada per una persona física contra l’Ajuntament de Llançà, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 23 de setembre de 2024 la persona ara reclamant presenta una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) a la Generalitat de Catalunya en relació a una petició dirigida a l’Ajuntament de Llançà. En aquesta mateixa data el Departament de Presidència deriva aquesta SAIP a l’Ajuntament de Llançà. En la sol·licitud es demana: “a) Nom de les persones que van gestionar el Banc de llibres de l'Institut de Llançà, i qualsevol altra gestió amb la mateixa finalitat amb denominació diferent, duta a terme en un centre públic de Llançà, des del curs 2014- 2015 fins a l'actualitat. b) Remuneracions percebudes per les persones mencionades en l'apartat anterior per la gestió del Banc de llibres, durant els anys en què es va fer aquesta gestió. c) Motivació i normativa aplicada per la concessió d’una gratificació extraordinà ria a l’empleada municipal XXX, per a la gestió del banc de llibres de l’Institut Municipal de Llançà del curs escolar 2024- 2025. d) Motivació i normativa aplicada per la concessió de qualsevol altra gratificació relacionada amb la gestió descrita anteriorment, per altres persones, durant el període esmentat del curs 2014- 2015 fins a l'actualitat”. Motiva la sol·licitud per presumptes “irregularitats” en el Banc de llibres. El 18 de novembre de 2024, mitjançant Decret número 2024/1865, l’Ajuntament resol la SAIP en els termes següents: “Primer.- ESTIMAR parcialment la sol·licitud d’accés a la informació pública formulada per YYY, pels motius que s’esmenten a la part expositiva d’aquesta resolució, i per tant: - Autoritzar el trasllat de la informació sol·licitada als punts a, c i d esmentats a la part expositiva de la resolució. - Denegar el trasllat de la informació sol·licitada al punt b, pels motius esmentats a la part expositiva de la resolució. Segon.- SUBMINISTRAR a YYY, la informació sol·licitada de conformitat amb l’apartat anterior, en el termini de 30 dies a comptar de l’endemà de la recepció d’aquesta resolució [.../...]”. La denegació parcial del punt b de la SAIP (remuneracions) es fonamenta en els següents termes: “En relació a aquesta petició d’accés a la informació, i de conformitat amb la legislació esmentada [articles 20, 21, 34.2, 36.1 de l’LTAIPBG; articles 8.1.f), 15.2, 15.3, DA 5a de l’LTAIPBGE] i als criteris d’aplicació dictats pel Consejo de Transparencia y Buen Gobierno y la Agencia Española de Protección de Datos [emès el 23 de març de 2015 en relació a l’article 15 LTAIPBGE], i considerant d’aplicació els límits establerts per la Llei 19/2014 de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern, en tant en quant ha de prevaldre, amb caràcter general, el respecte a la protecció de dades i a la intimitat, sobre el dret d’accés a la informació, no procedeix estimar la sol·licitud”. En la fonamentació jurídica s’inclou sentència de l’Audiència Nacional de 16 de febrer de 2007 “Ninguna objeción puede hacerse a la finalidad que persigue el derecho a la libertad de información veraz, pero dicho derecho fundamental no es un derecho absoluto, sin o que hay que ponerlo en relación con otros derechos fundamentales, como lo es en este caso, el derecho fundamental a la protección de datos” i la sentència TJUE de 20 de maig de 2003 “según la cual el tribunal deberá ponderar si la difusión del salario es medida necesaria y apropiada a los fines de una buena gestión de los recursos públicos”. En relació a aquesta estimació parcial, la persona reclamant manifesta “Els treballadors públics estan sotmesos a la llei de transparència, siguen de l'administració que siguen, tinguen el rang i categoria com a treballadors públics que tinguen, i la llei s'aplica a ells com a qualsevol altre servidor públic. Oposar-se a la transparència de sous públics apel·lant a la protecció de dades i a la intimitat, provoca llàstima, pena profunda i vergonya aliena, i mostra fins a quin punt l'opacitat i un codi de males pràctiques estan incrustats encara entre sectors de l'administració local. Els responsables polítics, de qualsevol àmbit de l'administració, haurien de ser exemplars i modèlics en l'exercici de les seues funcions, com a servidors públics que són, i no fer servir els arguments més rocambolescos i peregrins per oposar-se a aquesta transparència tan necessitada avui en dia, en un món on la desconfiança en la classe política s'estén com un càncer abassegador i letal entre la societat. Demane una rectificació immediata i que se m'aporte la documentació que se m'ha denega”. El 10 de desembre de 2024 la persona reclamant comunica la desestimació del procediment de mediació i demana que es tramiti la Reclamació seguint el procediment ordinari. El 20 de desembre de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Llança i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 15 de gener de 2025 l’Ajuntament tramet l’expedient i l’informe requerits dels que es desprèn que: 8.1 El 22 d’octubre de 2024, es va donar trasllat a la persona afectada per la SAIP, per tal que presentés al·legacions si ho considerava oportú. Durant el termini establert, no es van presentar al·legacions. 8.2 El secretari general de l'Ajuntament, en data 18 de novembre de 2024, respecte a la informació objecte d’aquesta reclamació diu: “En relació a la petició d’informació, i atès que la única persona que ha gestionat el Banc de Llibres des del seu inici és XXX, treballadora de l'ajuntament de Llançà, cal aplicar les consideracions del Consejo de Transparencia y Buen Gobierno y la Agencia Española de Protección de Datos ha emès en data 23 de març de 2015, abans transcrites, en virtut de les quals preval com a regla general l’interès públic sobre la protecció de dades i la intimitat, en els supòsits de sol·licitud d’informació referent a llocs de treball de major nivell de responsabilitat, autonomia o quina provisió s’hagi realitzat amb un cert grau de discrecionalitat o es justifiqui en l’existència d’una especial relació de confiança. En els supòsits de sol·licituds d’informació referent a llocs de treball de menor nivell o que no reuneixin la resta de circumstàncies abans transcrites, prevaldrà la protecció de dades personals i la intimitat sobre el dret a la informació. L’Alcaldia Presidència, haurà de valorar si considera que XXX ocupa un lloc de treball al Gabinet d’Alcaldia, el qual no ha estat proveït per procediment reglat, sinó amb un cert grau de discrecionalitat, i si representa una especial relació de confiança amb l’Alcaldia-Presidència d’aquest ajuntament i amb la resta de membres de l’equip de govern, tenint en compte el contingut del decret d’alcaldia 2019/1262, de 28 d’agost de 2019, pel qual s’acordava incrementar el complement específic de la funcionària per especial dedicació i disponibilitat”. 8.3 Per Decret d’Alcaldia, el 18 de novembre, es resol lliurar la informació relativa als ítems a), c) i d) de la SAIP. Pel que fa al punt b) objecte de la reclamació es desestima la petició amb el següent argument: “En relació a aquesta petició d’accés a la informació, i de conformitat amb la legislació esmentada i als criteris d’aplicació dictats pel Consejo de Transparencia y Buen Gobierno y la Agencia Española de Protección de Datos, i considerant d’aplicació els límits establerts per la Llei 19/2014 de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern, en tant en quant ha de prevaldre, amb caràcter general, el respecte a la protecció de dades i a la intimitat, sobre el dret d’accés a la informació, no procedeix estimar la sol·licitud”. 8.4 En l’informe emès a petició d’aquesta Comissió s’exposa el raonament aplicat a la resolució de la SAIP en els següents termes: “Atès que la persona responsable d’aquesta gestió, XXX, es personal funcionari de l’Ajuntament de Llançà, de conformitat amb l’abundant jurisprudència sobre el tema que es tracta, el dret a la informació no és un dret absolut, si no que s’ha de ponderar en relació a altres drets fonamentals. En aquest cas, el dret a la informació pot tenir el límit del dret a la intimitat, tal i com es regula a l’article 21.1.f. de la Llei 14/2019, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern. Davant el conflicte d’interessos i per tal de fer una correcta interpretació de l’article 15 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i ponderar adequadament l’interès públic en l’accés la informació i la garantia dels drets dels interessats, el Consejo de Transparencia y Buen Gobierno y la Agencia Española de Protección de Datos, va emetre en data 23 de març de 2015, en virtud de la disposición adicional 5a, els següents criteris d’aplicació: “…Con carácter general, habrá que entender que en cuanto el acceso a la información contribuya a un mejor conocimiento de los criterios de organización y funcionamiento de las instituciones o a la asignación de los recursos, cabrá considerar la existencia de un interés público prevalente sobre los derechos a la protección de datos y a la intimidad en los términos y con las excepciones establecidas por la LTAIBG. Por el contrario, cuando la información no contribuya a un mayor conocimiento de la organización y funcionamiento de las instituciones o de la asignación de los recursos públicos, prevalecerá el respeto a los derechos a la protección de datos o la intimidad. Aplicando este criterio a la cuestión planteada, se considera que en la información referente a los puestos de trabajo de mayor nivel de responsabilidad y mayor autonomía en la toma de decisiones o a aquellos cuya provisión se realice con un cierto grado de discrecionalidad o se justifique en la existencia de una especial relación de confianza prevalecerá, como regla general, el interés público sobre la protección de datos y la intimidad. Y en la referente a los puestos de menor nivel de responsabilidad y autonomía o a los puestos cuya provisión se verifica por procedimientos reglados o no implican una relación de especial confianza, prevalecerá, también con carácter general, el respeto a la protección de datos y a la intimidad”. Per tot això, aquesta Alcaldia, en relació a aquesta petició d’accés a la informació de les retribucions d’un empleat públic, i de conformitat amb la legislació esmentada i als criteris d’aplicació dictats pel Consejo de Transparencia y Buen Gobierno y la Agencia Española de Protección de Datos, i considerant d’aplicació els límits establerts per la Llei 19/2014 de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern, en tant en quant es refereix a retribucions empleat municipal, que no ostenta un alt càrrec, ha de prevaldre, amb caràcter general, el respecte a la protecció de dades i a la intimitat, sobre el dret d’accés a la informació. Per aquest motiu no es va estimar la sol·licitud d’accés a aquesta part de la informació”. L’Ajuntament acredita haver donat trasllat de la sol·licitud a la persona funcionària afectada en aplicació de l’article 31 LTAIPBG i acredita que transcorregut el termini no s’han presentat al·legacions. El 6 de gener de 2025 la GAIP va sol·licitar l’informe previst per l’article 42.8 de l’LTAIPBB a l’APDCAT i el dia 7 es comunica a les parts l’ampliació de termini per resoldre. El 7 de març de 2025 l’APDCAT tramet l’informe requerit i del que es desprèn que aquesta Autoritat, a sol·licitud de l’Ajuntament, va emetre en data 6 de març de 2025, el dictamen CNS 28/2024 sobre l’accés a diversa informació pública relacionada amb les retribucions dels empleats municipals que coincideix amb l’objecte d’aquesta Reclamació. En l’informe l’APDCAT conclou que: “Respecte l’accés a la informació sobre les retribucions dels empleats municipals que van gestionar el Banc de llibres de l’Institut de Llançà durant els anys en què es va fer aquesta gestió, en cas de referir-se a una tipologia d’alts càrrecs o llocs directius, de confiança, de lliure designació, d’especial responsabilitat o que impliquin alts nivells retributius, resulta justificat, des del punt de vista de la protecció de dades, facilitar la informació que demana el ciutadà respecte les retribucions, incloses les corresponents a les gratificacions extraordinàries. En canvi, si els treballadors afectats no pertanyen a aquests col·lectius, tenint en compte l’article 11.1.e) LTC no es considera justificada la divulgació individualitzada, sinó agrupada en funció de nivells i cossos. Pel que fa a les gratificacions extraordinàries, no sembla justificat donar accés a la identitat dels treballadors afectats, s’hauria d’optar per la pseudonimització, això és, substituint el nom i cognoms, per un codi assignat a cadascun de les persones treballadores que no permeti la identificació per part de tercers, sempre i quan no fos possible la reidentificació”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada i reclamada, - remuneracions percebudes-, és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit. En el cas present la persona reclamant, en fase SAIP, manifesta possibles irregularitats en la gestió del banc de llibres. Per la seva part, l’Ajuntament invoca l’article 21.1.f) LTAIPBG (intimitat i altres drets privats legítims) i protecció de dades i refereix davant un possible conflicte d’interessos un criteri interpretatiu emès pel CTBG i AEPD del 23 de març de 2015. Pel que fa la protecció de dades, l’article 5.1.a) de l’RGPD estableix que tot tractament de dades personals ha de ser lícit, lleial i transparent en relació amb l’interessat (principi de licitud, lleialtat i transparència). D’acord amb l’article 6.1 de l’RGPD per a dur a terme un tractament cal comptar amb una base jurídica que legitimi aquest tractament, ja sigui el consentiment de la persona afectada, ja sigui alguna de les altres circumstàncies, com ara que “ el tratamiento es necesario para el cumplimiento de una obligación legal aplicable al responsable del tratamiento” (lletra c) o que “el tratamiento es necesario para el cumplimiento de una misión realizada en interés público o en el ejercicio de poderes públicos conferidos al responsable del tratamiento “ (lletra e). Tal com es desprèn de l’article 6.3 de l’RGPD i recull expressament l’article 8 de Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (en endavant LOPDGDD), el tractament de dades només podrà considerar-se fonamentat en aquestes bases jurídiques de l’article 6.1. c) i e) de l’RGPD quan així ho estableixi una norma amb rang de llei. I l’article 86 RGPD, disposa que “ Los datos personales de documentos oficiales en posesión de alguna autoridad pública u organismo público o una entidad privada para la realización de una misión en interés público podrán ser comunicados por dicha autoridad, organismo o entidad de conformidad con el Derecho de la Unión o de los Estados miembros que se les aplique a fin de conciliar el acceso del público a documentos oficiales con el derecho a la protección de los datos personales en virtud del presente Reglamento”. Tenint en compte que l'article 18.2 LTAIPBG estableix l'obligació de les administracions públiques de garantir el compliment del dret d'accés a la informació pública d'acord amb el que estableix el títol III de l’LTAIPBG, s'ha de concloure que el tractament o cessió de les dades personals dels quals l'administració n’és responsable per atendre i satisfer el dret d'accés a la informació pública queda legitimat si, d'acord amb el que estableix el títol III de l’LTAIPBG, s’ha d'estimar l'accés. Comptant amb aquesta base jurídica legitimant (LTAIPBG), no resulta necessari el consentiment de les persones afectades, excepte si es tracta de dades sensibles especialment protegides. Pel cas concret objecte d’aquesta Resolució, és evident que no existeixen dades especialment protegides i per tant, no serà necessari aquest consentiment en el cas que es conclogui que s’ha d’estimar el dret d’accés. En aquest sentit convé recordar que la Llei 19/2014 preveu un seguit d’obligacions de publicitat activa, entre les quals, les retribucions. I aquestes no només afecten als membres del Govern, alts càrrecs de l’Administració pública i personal directiu dels ens públics sinó també a les retribucions, indemnitzacions i dietes percebudes pels empleats públics (article 11.1.b) i e) LTAIPBG). Més concretament, l’article 25 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, i als efectes de la lletra e) del referit article, s'entén per retribucions la compensació econòmica que es pugui percebre per la feina desenvolupada. I afegeix que s’ha de donar informació sobre la retribució anual bruta global dels diferents cossos i nivells, amb detall de les retribucions bàsiques i els complements que corresponguin segons la normativa, i el conveni o els acords fora de conveni que resultin d'aplicació. Des del punt de vista de la persona afectada, és cert que la divulgació de la informació sobre les retribucions percebudes podria facilitar l’obtenció d’un perfil econòmic sobre aquesta persona i el criteri sostingut tant per l’APDCAT com per aquesta Comissió és que d’acord amb la legislació de transparència, pel que fa a aquests tipus d’empleats públics, la informació sobre retribucions ha de ser facilitada de manera agregada, és a dir, associada als llocs de treball de l’Administració pública de què es tracti agrupats en funció dels nivells i els cossos als quals pertanyin, sense que s’hagi d’indicar la identitat de la persona concreta que ocupa un determinat lloc de treball. Ara bé, en el cas concret es demana “les remuneracions percebudes per les persones mencionades en l'apartat anterior per la gestió del Banc de llibres” i l’Ajuntament informa, en el marc del lliurament de la informació estimada per Decret, que aquesta gestió la realitza una única persona, empleada de l’Ajuntament i que “la Junta de Govern de data 13 d’agost de 2024, va aprovar una gratificació extraordinària pels treballs realitzats fora de l’horari laboral, de conformitat amb l’article 23 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública (LMRFP) relatiu a les gratificacions”. D’acord amb l’article 103.1.d) del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, s’entén que les gratificacions són retribucions complementàries per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball, que en cap cas no poden ésser fixes en la quantia ni periòdiques en el dret a percebre- les. Les hores extraordinàries no poden superar habitualment el límit establert per reglament. Els serveis extraordinaris es poden compensar econòmicament o amb hores lliures de servei. En aquest mateix sentit s’expressa l’article 174 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals que afegeix, en l’apartat 1, que “correspon a l’alcalde o president de la corporació l’assignació individual de les gratificacions, amb subjecció als criteris que hagi establert el ple, sens perjudici de les delegacions que pugui conferir d’acord amb el que estableix la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya”. Així doncs, tenint en compte que la informació que es demana no afecta a dades considerades especialment protegides en els termes previstos en l’article 23 de l’LTAIPBG, l’accés a aquesta informació requereix de ponderació raonada entre l’interès públic en el coneixement de dita informació i el dret a la protecció de dades de la persona afectada, d’acord amb els criteris previstos a l’article 24.2 de l’LTAIPBG. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones”. I no podem oblidar, l’article 22.1 de l’LTAIPBG que estableix que els límits aplicats “han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció” i “ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret”. D’acord amb consideracions formulades per l’APDCAT “els principis de transparència, objectivitat, imparcialitat i no discriminació que haurien de regir en l’assignació de les gratificacions, que depenen en última instància de decisions més discrecionals, justificaria l’accés per part d’aquest ciutadà a la informació sobre les quanties percebudes de manera individualitzada”. Recordem que en fase SAIP manifesta “irregularitats Banc de llibres Ajuntament de Llançà”. Afegir que, en el cas concret, no és possible aplicar el principi de minimització perquè, com ja hem dit, aquesta informació afecta a una sola persona. Recordar, també, que en fase de SAIP l’Ajuntament va donar el tràmit d’audiència previst en l’article 31 LTAIPBG i la persona afectada no va presentar cap al·legació. Cal fer avinent que la finalitat de la llei de transparència, d’acord amb l’article 1.2 LTAIPBG, és “establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública”. Conèixer la gratificació que percep una persona per a la gestió del banc de llibres, s’ajusta a aquest principi. Així doncs, tenint en compte que l’article 22.1 estableix que els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció, i que l’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació; aquesta Comissió considera que ha de prevaldre l’interès públic per poder avaluar l’ús dels recursos públics en la gestió d’aquest servei i per tant, és procedent estimar el dret d’accés a la informació pública. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen”. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Sistema retributiu i previsió social (codi 0063), sèrie Expedients de nòmines (1510). 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 de març de 2025, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1521/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de Llançà que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Llançà a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació1521/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.