Solicitud de acceso a documentación de entrevistas de profesorado en el CFA Maria Verdaguer (2019-2024) con estimación parcial

Resolució 174/2025, de 13 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1511/2024 Administració reclamada: Departament d’Educació i Formació Professional Informació reclamada: Diversa en relació a entrevistes professorat en un CFA (2019- 2024). Sentit de la resolució: Desestimació parcial, estimació parcial. Resum: La informació reclamada, si existeix, és informació pública. Convé recordar la doctrina de la GAIP pel que fa a la veracitat de la informació i que la GAIP no té atribuïda cap potestat d’inspecció, ni cap competència que li permeti fiscalitzar la informació que les Administracions forneixen a les persones interessades en els procediments d’accés a la informació pública. És per això, que la reclamació ha de ser parcialment desestimada donat que el DEFP va atendre la SAIP en temps i forma i va informar de forma clara i explícita que no hi havia documentació d’entrevistes d’uns determinats cursos perquè no n’hi va haver. En canvi, i pel que fa als cursos 2022- 2023 i 2024- 2025 el DEFP constata que hi va haver entrevistes. Per tant, i a manca de col·laboració aquesta Comissió no aprecia d’ofici la concurrència de cap límit que pugui afectar el lliurament de la informació reclamada en cas que existeixi ja que es demana accés a les comunicacions (correus electrònics) entre les persones candidates i la direcció del centre i viceversa de forma anonimitzada pel que fa a les dades de caràcter personal a excepció de les persones seleccionades, fet que ha de permetre esclarir que aquest procés s’ha realitzat d’acord amb la normativa específica. I pel que fa al document de valoració de la capacitat i idoneïtat de la persona proposada, amb la identificació de les persones que han participat en el procés, tenint en compte que es tracta de dades personals merament identificatives directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració (article 24.1 LTAIPBG) s’ha de donar l’accés a la informació pública o no ser que, excepcionalment, en el cas concret hagués de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits, aspecte que el DEFP no ha acreditat. Paraules clau: Generalitat. Educació. Persona. Processos selectius. Entrevistes. Convocatòries. Comunicacions. Valoracions. Dades anonimitzades. Veracitat. Manca de col·laboració. Reclamació contra lliurament parcial. Sense límits. Mediacions fallides. Desestimació parcial. Estimació parcial. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedents El 20 de novembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1511/2024, presentada per una física contra el Departament d’Educació i Formació Professional (DEFP), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). Manifesta que l’administració li ha lliurat parcialment la informació. El 23 de setembre de 2024 la persona ara reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) en la que demanava, segons es desprèn de la seva resolució: “Documentació entrevistes professorat CFA Maria Verdaguer de Figueres 2019- 2024. El registre de tota documentació sobre les entrevistes al professorat dutes a terme pel CFA Maria Verdaguer per cobrir places en el centre des del curs 2019- 2020 fins al curs 2024- 2025, ambdós inclosos, amb l’acta de valoració dels candidats”. El 28 d’octubre el DEFP resol “1. Aprovar la sol·licitud d’accés a la informació pública que vau presentar el dia 23/09/2024 . 2. Lliurar la informació en el format que heu demanat, en l’annex d’aquesta resolució, del curs 2022- 2023 i 2024-2025. No hi ha documentació relativa als altres anys perquè no hi va haver procediment d’entrevista”. En la reclamació argumenta que “La documentació rebuda no conté "tota la documentació sobre les entrevistes al professorat dutes a terme pel CFA Maria Verdaguer de Figueres per cobrir places en el centre des del curs 2019- 2020 fins al curs 2024- 2025, ambdós inclosos", com vaig demanar i que el centre ha de disposar, segons marquen les resolucions anteriorment referides (RESOLUCIÓ EDU/1496/2021, RESOLUCIÓ EDU/1205/2024...).” I concreta l’objecte de la relació en els següents termes: “Segons marquen les resolucions (RESOLUCIÓ EDU/1496/2021, RESOLUCIÓ EDU/1205/2024...), per la qual es dicten les instruccions sobre l'adjudicació de destinacions provisionals dels centres i serveis educatius públics dependents del Departament d'Educació, formen part de la documentació demanada d'entrevistes realitzades i no s'ha facilitat, des del curs 2019- 2020 (inclòs) fins a l'actualitat: a) Tots els correus electrònics enviats pels candidats a les entrevistes al CFA Maria Verdaguer, i les respostes de la direcció, amb anonimització de les dades de les persones no seleccionades (tant si s'han realitzat entrevistes aquell curs com si no). b) La convocatòria de les entrevistes realitzades als candidats, amb data i hora de l'entrevista, en els mateixos termes que l'apartat anterior. c) El document que motiva la selecció de la persona proposada, degudament signat per totes les persones que han participat en el procés de selecció en els cursos referits, amb l'anonimització de les signatures que participen en l'entrevista, però amb l'explicitació de la seva identitat”. El 2 de desembre de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació al DEFP i li requereix que, dins del termini de cinc dies faci arribar les dades identificatives i de contacte (nom i càrrec dins l’organització, correu electrònic i telèfon) de la persona o persones que representaran l’Administració a la sessió de mediació així com dues possibles dates per a agendar la celebració de la sessió i pel cas que es vulgui celebrar per mitjans telemàtics, indiqui els motius de la preferència. El 13 de de desembre es reitera la petició de dades al DEFP i a l’empara dels articles 33.4 i 34.1 del Reglament de la GAIP, els hi requerim que aportin en el termini de quinze dies l’informe, l’expedient i si és cas, les dades de les terceres persones afectades. El 13 de gener de 2025 el vocal mediador certifica la impossibilitat d’assolir cap acord per la manca de col·laboració de la part reclamada en la convocatòria de la sessió de mediació. El 7 de febrer la persona reclamant presenta una concreció respecte a la informació demanada que no ha estat lliurada per part del DEFP: “a) Tots els correus electrònics enviats pels candidats a les entrevistes al CFA Maria Verdaguer, i les respostes de la direcció, amb anonimització de les dades de les persones no seleccionades (tant si s'han realitzat entrevistes aquell curs com si no). b) La convocatòria de les entrevistes realitzades als candidats, amb data i hora de l'entrevista, en els mateixos termes que l'apartat anterior (comunicacions de qualsevol tipus per concertar entrevista amb els candidats) c) Com marca la RESOLUCIÓ EDU/1205/2024, d'11 d'abril, pel curs 2024- 2025 (i els mateix pels cursos anteriors amb resolucions equivalents): el document que motiva la selecció de la persona proposada, degudament signat per totes les persones que han participat en el procés de selecció en els cursos referits, amb l'anonimització de les signatures que participen en l'entrevista, però amb l'explicitació de la seva identitat”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 8 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre la desestimació parcial del dret a la informació sol·licitada i sobre la veracitat En primer lloc, és convenient recordar el concepte d’informació pública d’acord amb la Llei de transparència. L’article 2.b LTAIPBG defineix informació pública com la “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. I el Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública (DTAIP) afegeix en el seu article 53 que “la informació pública objecte del dret d'accés inclou tota la informació, qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions” i que “ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés”. En segon lloc, i amb caràcter general, convé recordar la doctrina de la GAIP pel que fa a la veracitat de la informació (per totes, la Resolució 86/2023, de 2 de febrer). Segons aquesta Comissió, la veracitat és requerida per l’article 6.1.a LTAIPBG, als efectes de garantir la qualitat d’allò que es divulga en exercici de les obligacions de transparència o publicitat activa, ja que la veracitat és necessària per oferir la imatge real de l’organització i el funcionament de l’Administració. En canvi, als efectes del dret d’accés a la informació pública (articles 2.a i b i 18 LTAIPBG), aquesta és essencialment definida a partir del fet de trobar-se en poder de o a disposició de l’Administració, sense cap requisit explícit de veracitat. Cal recordar també, que la GAIP no té atribuïda cap potestat d’inspecció, ni cap competència que li permeti fiscalitzar la informació que les Administracions forneixen a les persones interessades en els procediments d’accés a la informació pública, d’acord amb allò que disposen els articles 39 i 41 de l’LTAIPBG, així com l’article 7 del RGAIP. L’article 44 del referit Reglament estableix que la resolució de la Reclamació pot inadmetre, estimar o desestimar, totalment o parcial, la sol·licitud de reclamació i que ha de ser motivada i s'ha de basar en l'aplicació de l’LTAIPBG i en la resta de l'ordenament jurídic. En aquest supòsit la reclamació ha de ser parcialment desestimada donat que el DEFP va atendre la SAIP en temps i forma i va informar de forma clara i explícita que “no hi ha documentació relativa als altres anys [referits als cursos 2019- 2020, 2020- 2021, 2021- 2022 i 2023- 2024] perquè no hi va haver procediment d’entrevista”. En darrer terme, cal fer avinent que el procediment de Reclamació no habilita a la GAIP a qüestionar la delimitació, que una Administració hagi fet -sempre que sigui de manera expressa i inequívoca, com succeeix en aquest cas- de quina és la informació que es troba en el seu poder i en relació amb la qual es pot exercir el dret d'accés a la informació. 4. Sobre l’estimació parcial a la informació sol·licitada i límits Pel que fa als cursos 2022- 2023 i 2024- 2025 el DEFP constata, amb el lliurament de la informació aprovada en la Resolució del 28 d’octubre de 2024, que hi va haver entrevistes. Tot i així, la persona reclamant manifesta que se li ha lliurat parcialment la informació i insisteix en reclamar els correus electrònics enviats pels candidats i les respostes de la direcció amb l’anonimització de les dades de les persones no seleccionades, la convocatòria de les entrevistes realitzades i el document que motiva la selecció amb identificació de les persones participants en el procés de selecció ((antecedent 4 i 9). Aquesta informació, si existeix en els termes descrits en el fonament jurídic anterior, és informació pública i, per tant, d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Pel que fa als límits que puguin concórrer en la informació sol·licitada d’acord amb el que preveu l’article 21 de l’LTAIPBG, atès que el Departament reclamat no ha fet arribar a la GAIP la informació sol·licitada, així com tampoc no ens ha fet a mans un informe on consti la invocació de cap límit, pertoca a aquesta Comissió la seva valoració de forma exclusiva. En el cas que ens ocupa, la Comissió no aprecia d’ofici la concurrència de cap límit que pugui afectar el lliurament de la informació reclamada en cas que existeixi ja que es demana accés a les comunicacions (correus electrònics) entre les persones candidates i la direcció del centre i viceversa de forma anonimitzada pel que fa a les dades de caràcter personal a excepció de les persones seleccionades, fet que ha de permetre esclarir que aquest procés s’ha realitzat d’acord amb la normativa específica. I pel que fa al document de valoració de la capacitat i idoneïtat de la persona proposada, amb la identificació de les persones que han participat en el procés, tenint en compte que es tracta de dades personals merament identificatives directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració (article 24.1 LTAIPBG) s’ha de donar l’accés a la informació pública o no ser que, excepcionalment, en el cas concret hagués de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits, aspecte que el DEFP no ha acreditat. Per tant, aquesta Comissió considera pertinent declarar parcialment el dret de la persona reclamant a accedir a la informació sol·licitada i que no ha estat lliurada. Pel cas que el Departament no disposés d’aquesta informació, així ho ha d’explicitar clarament, sense que quedi obligat a elaborar-la per donar compliment a aquesta resolució. Advertir al DEFP que té la responsabilitat exclusiva d’aplicar, si escau, el règim previst als articles 23, 24 i 25 de LTAIPBG als efectes de complir amb la normativa relativa a la protecció de dades personals, en el moment d’executar d’aquesta resolució. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics cal atendre a la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, estableix entre altres requeriments que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents. L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperativitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 de febrer de 2025, resol per unanimitat: 1. Desestimar parcialment la Reclamació 1511/2024 pel que fa a la documentació de les entrevistes dels cursos que explícitament el DEFP ha informat que no s’han realitzat d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Estimar parcialment la Reclamació 1511/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada pel que fa a les entrevistes dels cursos 2022- 2023 i 2024-2025, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4. 3. Requerir al Departament d’Educació i Formació Professional que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim d’un mes. 4. Requerir al Departament d’Educació i Formació Professional a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1511/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.