Se solicitó al Ayuntamiento de Blanes una certificación de las tareas desarrolladas por el reclamante. El interesado alegó realizar funciones de categoría superior a la suya sin remuneración acorde. La GAIP inadmitió la reclamación porque solicitar la expedición de un certificado no constituye acceso a información pública preexistente.
Puntos clave de la argumentación
1
La solicitud no cumple el requisito del artículo 2.b de la LTAIPBG ya que no busca información pública preexistente, sino que la administración realice una actuación administrativa específica.
2
El derecho de acceso a la información pública no ampara la obtención de certificados, copias auténticas, indexaciones de expedientes ni traducciones si la administración debe elaborarlos expresamente.
3
Según el artículo 72.4 del Decret 8/2021 (DTAIP), debe resolverse la inadmissión cuando el objeto de la petición exceda el concepto de información pública.
4
La GAIP carece de competencia revisora sobre procedimientos administrativos que no tengan por objeto la obtención de información pública conforme al artículo 39.1 de la LTAIPBG.
Texto completo
Resolució 1535/2024, de 5 de desembre
Número d’expedient de la Reclamació: 1506/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Blanes
Informació reclamada: No és informació pública (certificació de les tasques desenvolupades).
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: La pretensió de la part reclamant consisteix en obtenir una certificació de les tasques
desenvolupades, per part de l’Ajuntament. Com podem observar fàcilment, es pretén que
l’administració reclamada dugui a terme una actuació ben diferent de la de proporcionar
informació pública preexistent. En conseqüència, la reclamació no reuneix el requisit establert
per l’article 2.b LTAIPBG per la informació pública.
En el nostre cas, a més, es dona una de les circumstàncies que permeten la inadmissió de les
sol·licitud d’accés a informació pública, en la mesura que allò demanat és l’obtenció d’un
certificat. És doctrina consolidada d’aquesta Comissió (vegeu la Resolució 0803/2022, entre
moltes d’altres), i així ho estableix l’article 72.4 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret
d’accés a la informació pública (DTAIP).
Paraules clau: Ajuntaments. Personal. Certificats. Manca d’objecte. No és informació pública.
Inadmissió.
Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis
Antecedents
El dia 19 de novembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1505/2024, presentada
contra l’Ajuntament de Blanes. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
En la reclamació s’hi fa constar que:
“Des de fa 9 anys (juny de 2015) estic ocupant una plaça dintre de la plantilla del personal
de l’AMIC de l’Ajuntament de Blanes amb categoria d’Auxiliar Administratiu C2, fent
tasques de categoria superior, Administratiu C1, però amb les retribucions d'un C2
Desenvolupo la mateixa feina que els meus companys que tenen categoria superior, es a
dir C1: L’atenció al públic, registre i enviament per l’AOC de documentació, tramitació del
certificat digital IDCAT, i tramitació de padró (altes, baixes, canvis, renovacions i
modificacions), sense que hi hagi cap distinció de tasques. El passat dia 1 de juny per
registre d'entrada de l'Ajuntament de Blanes vaig sol·licitar el Certificat de tasques emès
per la meva Cap, i el passat 3 de novembre vaig tornar a enviar la sol·licitud atès que no
rebia cap resposta. A data actual no he rebut cap resposta”.
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la reclamació
L'article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d'accés a la informació pública i, en el seu cas, les que resolguin el recurs de reposició poden
ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la Comissió de Garantia del Dret
d'Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret
d'accés a la informació pública que regula el present títol”.
A més, l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret
subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els
termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix
precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que
aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves
funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que
estableix aquesta llei”. D’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, “les persones tenen el dret
d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b”.
En la mesura que no s’adequa a les disposicions recollides en el paràgraf anterior, aquesta
Reclamació ha de ser inadmesa perquè el seu objecte no consisteix en l'accés a informació
pública, sinó que es plantegen altres pretensions de naturalesa diferent al dret d’accés a la
informació.
Aquest procediment de garantia del dret d’accés a la informació pública només pot tenir per
objecte la revisió de les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació
pública, d’acord amb l’article 39.1 LTAPBG. Per tant, aquesta Comissió no es pot pronunciar
respecte d’altres procediments administratius que no tinguin per objecte l’obtenció d’informació
pública per part de la ciutadania. Aquestes consideracions són necessàries per aclarir que no
és pertinent en aquest procediment cap al·legació relativa a la correcció dels procediments
seguits per l’administració reclamada, i que aquesta Comissió no entrarà a valorar-los, perquè
no disposa de cap competència revisora d’aquesta actuació.
Efectivament, la pretensió de la part reclamant consisteix en obtenir una certificació de les
tasques desenvolupades, per part de l’Ajuntament. Com podem observar fàcilment, es pretén
que l’administració reclamada dugui a terme una actuació ben diferent de la de proporcionar
informació pública preexistent. En conseqüència, la reclamació no reuneix el requisit establert
per l’article 2.b LTAIPBG per la informació pública i les pretensions de la persona reclamant, al
no constituir informació pública, no tenen empara en el dret d’accés a aquesta, tal com
l’estableix l’article 18.1 LTAIPBG abans recollit.
En el nostre cas, a més, es dona una de les circumstàncies que permeten la inadmissió de les
sol·licitud d’accés a informació pública, en la mesura que allò demanat és l’obtenció d’un
certificat. És doctrina consolidada d’aquesta Comissió (vegeu la Resolució 0803/2022, entre
moltes d’altres), i així ho estableix l’article 72.4 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret
d’accés a la informació pública (DTAIP) que “el dret d'accés no empara el dret a obtenir
certificats, còpies autèntiques, indexacions d'expedients ni traduccions de documents si
l'administració pública els ha d'elaborar expressament per atendre una petició explícita de la
persona sol·licitant amb aquest objecte. En aquests casos, en els quals l'objecte de la petició
excedeix del concepte d'informació pública, cal resoldre i notificar la inadmissió de la petició”.
En definitiva, i d’acord amb les consideracions efectuades, la Reclamació ha de ser inadmesa
en aplicació dels articles 33.2 RGAIP i 72.4 del DTAIP, que estableixen de manera expressa la
inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació
pública.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 5 de desembre de 2024, resol per unanimitat:
1. Declarar la inadmissió de la Reclamació 1506/2024 d’acord amb les consideracions
efectuades en el fonament jurídic 1
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1506/2024 i donar publicitat de la
present resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.