Reclamación de acceso a la información sobre la autorización de instalación de una bandera en el Ayuntamiento de Salt con estimación parcial e inadmissión parcial

Resolució 63/2025, de 23 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 1497/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Salt Informació reclamada: Diversa sobre la instal·lació d’una bandera i altres qüestions que no són informació pública. Sentit de la resolució: Estimació parcial, inadmissió parcial Resum: Part de la informació sol·licitada i reclamada és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG. Pel que fa la qüestió relativa a si la bandera es va instal·lar amb l’autorització d’un acord d’algun dels òrgans de govern d’aquest Ajuntament, aquesta Comissió considera que és procedent estimar parcialment el dret d’accés a la informació pública respecte a si la instal·lació d’aquesta bandera s’ha fet per acord/autorització d’algun òrgan de govern. Per al cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar -les per satisfer la reclamació. Pel que fa a la resta de qüestions plantejades, d’acord amb 18.1 i article 29.2 LTAIPBG, és procedent inadmetre parcialment la Reclamació. Paraules clau: Ajuntaments. Persona física. Banderes. Acords. Reglaments. Normes. Plens. Preguntes. Reclamació contra silenci. Sense límits. Valoracions. Suposicions. Consultes jurídiques. Estimació parcial. Inadmissió parcial. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedents El 18 de novembre entra a la GAIP la Reclamació 1497/2024 presentada per una persona física contra l’Ajuntament de Salt en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que no ha rebut cap resposta per part de l’Administració. El 27 de maig de 2024 la persona reclamant presenta un escrit a l’Ajuntament de Salt en relació a la llei de banderes per a la col·locació d’una bandera fent diferents consideracions respecte a la normativa, fa un seguit de preguntes: ¿En qué Decreto, edicto, Junta Local de Gobierno, B.O.P. o Pleno se autorizó?; ¿Qué va a hacer al respecto? ¿Va a esperar a no contestar a mi instancia, que pasado el plazo legal, le tenga que pedir el Certificado de Silencio Administrativo positivo para obtener 3 meses más de plazo, y después que va a hacer?; ¿Por qué consiente que coloquen esto en el balcón del Ayuntamiento? ¿Quizás viene motivado este desinterés porque desarrolla otros tipos de trabajos o actividades en su otra vida que no sea la de Secretaria de este Ayuntamiento y es por lo que no le da tiempo de contestarlas? ¿Quizás se me desprecia o no demuestran ningún tipo de interés en mis cuestiones porque no cobro un sueldo porque no ocupo ningún puesto en el Ayuntamiento ni lo deseo? ¿por qué desde Marzo de 2.022 no ha resuelto todas las preguntas que les hice en dicho Pleno? ¿Dónde se basa según el ROM o el ROF (dígame el artículo), a negar formularla de nuevo si no ha hecho nada? ¿Es que se formula una pregunta y ya no hay otra opción que aguantarse a lo que quieran hacer hasta el final de su mandato? ¿Es que está mediatizada o/y obligada por alguien de ese Ayuntamiento? Afegeix que no és una bandera oficial, “es decir, un trapo, está totalmente prohibido la colocación de una bandera no oficial en el balcón del Ayuntamiento, incluso lo autorice quien lo autorice. No creo que tenga que recordarle lo que dice la Ley de Banderas. “La bandera de España tiene que ocupar un lugar de privilegio”. Hoy no ocupa ese lugar”. La persona reclamant aporta un rebut d’un registre d’entrada del 10 de juny de 2024 que com a descripció del tràmit diu “certificado silencio administrativo positivo”. El 30 de juliol de 2024 l’Ajuntament respon en relació a una instància del 17 de juliol de 2024 (no aportada en la reclamació), dirigit a la secretària municipal, de reiteració de petició de resposta de diverses instàncies, requerint que esmeni la sol·licitud d’acord amb l’article 68 de la Llei 39/20215, d’1 d’octubre del procediment administratiu comú de les administracions públiques en el sentit que “esmeni la sol·licitud adreçant la seva petició a l’alcalde com a representant de la Corporació de Salt” amb l’advertiment que transcorregut el termini es donarà per desistida la seva petició. E 3 d’octubre de 2024 la persona reclamant presenta denúncia per la nul·la resposta de l’Ajuntament en la que diu: “Con respecto a mi petición núm E2024010964 de fecha 27/05/2024 (ha pasado mas de 4 meses) dirigida a la Secretaria del Ayuntamiento Dª. XXX sobre LEY DE BANDERAS y una vez pedido el Certificado de Silencio Administrativo núm E2024012008 de fecha 10/06/2024 y no recibir respuesta alguna y la entrega en papel en el Pleno de Julio de todas estas instancias a la Secretaria como TERCERA petición y a fecha de hoy sin respuesta y tan sólo su respuesta fue la GENE 2024002995 donde me informa que le pasa todas mis instancias al XXX [alcalde] y como en derecho me corresponde, es por lo que le requiero de su respuesta y como establece tanto la Ley de Transparencia y el plazo legal correspondiente, tiene de plazo hasta el 15/11/2024 para resolver, aunque ya por el tiempo que estuvo la Secretaria sin contestar, el PLAZO está más que cumplido”. El 20 de desembre de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data de 20 de desembre, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la. Vençut a bastament el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 6 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre l’estimació parcial al dret d’accés a la informació pública i límits Part de la informació sol·licitada i reclamada en relació a la instal·lació d’una bandera és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. Recordar a l’Ajuntament que, d’acord amb l’article 3.1.a) LTAIPBG, és un subjecte obligat a resoldre les sol·licituds d’accés a la informació pública que la ciutadania formuli en temps i forma. I que l’article 26 LTAIPBG estableix els requisits de les SAIP que es poden fer per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de: a) la identitat del sol·licitant; b) la informació precisa a la que es vol tenir accés, sense necessitat d’indicar cap document ni expedient concrets; c) La forma o el format en què es prefereix tenir accés a la informació; d) Una adreça de contacte, preferentment electrònica, que serveixi per a les comunicacions entre el sol·licitant i l’Administració. En el cas que la sol·licitud sigui imprecisa, s’ha de tenir en compte l’article 28 LTAIPBG en el sentit que l’Administració concernida ha de demanar al sol·licitant la concreció i, si escau, assessorar i prestar assistència. El fet que el sol·licitant de la informació no dirigeixi la petició al membre de la Corporació adequat, en el marc de la Llei de transparència, no eximeix a l’Administració a resoldre la SAIP. L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Dit això i malgrat en els escrits que presenta la persona ara reclamant s’inclouen altres elements, peticions i consideracions que no es poden considerar informació pública en els termes que defineix l’article 2.b de la Llei 19/2014, n’hi ha que si poden considerar. Concretament aquesta és: “En qué Decreto, edicto, Junta Local de Gobierno, B.O.P. o Pleno se autorizó? [en relació a la instal·lació de la bandera]. Pel que fa als límits, aquesta Comissió no n’aprecia d’ofici. Per tant i pel que fa a la qüestió relativa a si la bandera es va instal·lar amb l’autorització d’un acord d’algun dels òrgans de govern d’aquest Ajuntament, aquesta Comissió considera que és procedent estimar parcialment el dret d’accés a la informació pública respecte a si la instal·lació d’aquesta bandera s’ha fet per acord/autorització d’algun òrgan de govern. Per al cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació. 4. Sobre la inadmissibilitat parcial de la Reclamació D’acord amb l’article 33.2 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, “2. La Comissió únicament pot inadmetre la reclamació si aquesta no té per objecte el dret d'accés a la informació pública o si no compleix els requisits establerts pels articles anteriors i la persona reclamant, amb requeriment previ, no esmena la reclamació dins del termini general establert per a fer-ho. La Comissió ha de motivar la inadmissió i l'ha de notificar a la persona reclamant”. A més, l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. D’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, “les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b”. Aquest procediment de garantia del dret d’accés a la informació pública només pot tenir per objecte la revisió de les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública, d’acord amb l’article 39.1 LTAPBG. Per tant, aquesta Comissió no es pot pronunciar respecte d’altres procediments administratius o qüestions que es plantegin que no tinguin per objecte l’obtenció d’informació pública per part de la ciutadania. Efectivament, de les diferents qüestions plantejades en la petició formulada per la persona sol·licitat (antecedent 2), es desprèn que la part reclamant fa un seguit valoracions i suposicions en forma de pregunta que res tenen a veure amb el dret d’accés a la informació pública previst en la Llei de transparència i, per tant, al no constituir informació pública, no tenen empara en el dret d’accés a aquesta, tal com l’estableix l’article 18.1 LTAIPBG abans recollit. En darrer terme i pel que fa a la qüestió plantejada per l’existència d’un article en el ROM o el ROF en relació a la reformulació de preguntes en el Ple, d’acord amb el que estableix l'article 29.2 LTAIPBG la inadmissibilitat de les sol·licituds que demanen informes o formulen consultes jurídiques, iniciatives que no consisteixen a demanar informació pública, comporten la inadmissibilitat de les reclamacions prevista per l'article 33.2 RGAIP si el seu objecte no és pròpiament l'accés a informació pública, sinó la formulació d'una consulta jurídica. En definitiva, i d’acord amb les consideracions, aquesta Comissió considera pertinent inadmetre parcialment la Reclamació en aplicació de l’article 33.2 RGAIP, que estableix de manera expressa la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. L’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Acció i òrgans de govern (codi 0001). 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de gener de 2025, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 1497/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Inadmetre parcialment la Reclamació 1497/2024 d’acord amb les consideracions fetes en el fonament jurídic 4. 3. Requerir a l’Ajuntament de Salt que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Salt a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1497/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.