Reclamación por denegación de acceso a informes de inspección y auditorías de la Fundación Tutelar Fuseat y resultado desestimatorio

Resolució 219/2025, de 20 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1482/2024 Administració reclamada: Departament de Drets Socials i Inclusió (DDSI) i Departament de Justícia i Qualitat Democràtica. Informació reclamada: Diversos informes en relació amb una fundació. Sentit de la resolució: Desestimació. Resum: Malgrat que de l’article 29 LTAIPBG no es desprèn en cap cas que el fet de no disposar de la informació sigui una causa d’inadmissió, aquesta Reclamació ha de ser desestimada perquè tant la Direcció General de l’Autonomia Personal i la Discapacitat del DDSI com anteriorment el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica en dues ocasions, han informat a la persona reclamant que no disposaven de la informació reclamada de forma clara i explícita. Paraules clau: Generalitat. Persones. Informes. Inspeccions. Auditories. Fundacions. Veracitat. Reclamació contra inadmissió. Sense límits. Desestimació. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedents El 12 de novembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1482/2024, presentada per una persona física contra el Departament de Drets Socials i Inclusió (DDSI), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que ha rebut resposta per part de l’Administració però no se li ha lliurat la informació. El 6 de novembre de 2024 la persona ara reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) en la que demanava, segons es desprèn de la seva resolució: “1. Informes de inspección o auditorías realizadas a la Fundación Tutelar Fuseat. 2. Información sobre posibles intervenciones o supervisión llevadas a cabo por el Ministerio de Derechos Sociales o cualquier otro organismo competente. 3. Cualquier informe de supervisión relacionado con la gestión de la fundación, así como possibles denuncias o irregularidades registrades”. El 12 de novembre la Direcció General de la Autonomía Personal i la Discapacitat del DDSI va resoldre inadmetre la SAIP per ser un supòsit recollit com a causa d’inadmissió per ser un supòsit recollit en l’article 64.1 del Decret 8/2021 en remissió a l’article 53 en tant que la informació sol·licitada no té la consideració d’informació pública als efectes de l’article 2.b LTAIPBG donat que des d’aquesta Direcció General no disposa de les intervencions i revisions realitzades per la Fundació Tutelar Fuseat. En la reclamació argumenta que “l’objectiu d’aquesta reclamació és que la Comissió de Garantia del Dret d’ Accés a la Informació Pública (GAIP) revisi la denegació d’ accés a aquesta informació. Considero que la informació sol·licitada s’ajusta als criteris de transparència i accés a la informació pública que estableix la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i que el coneixement d’ aquests informes és fonamental per garantir els drets de les persones tutelades i la qualitat en la supervisió de les funcions de la fundació FUSEAT”. El 3 de desembre de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació al DDSI i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la. L’11 de desembre de 2024 la GAIP rep informe de la Direcció General de l’Autonomia Personal i la Discapacitat del DDSI que fa les següents consideracions: 7.1 La causa d’inadmissió, “es justifica que la informació sol·licitada no compleix amb els criteris per ser considerada "informació pública" segons l'article 2.b) de la Llei 19/2014, tal com especifica també l'article 53 del Decret 8/2021. Aquesta causa d'inadmissió està prevista a l'article 64.1 del Decret 8/2021, que remet a l'article 2.b) de la Llei 19/2014, pel fet que la informació sol·licitada no està en possessió de l'òrgan requerit”. 7.2 Respecte a la definició d’informació pública: fent referència a l’article 2.b LTAIPBG “la informació requerida (intervencions i revisions realitzades per la Fundació Fuseat) no ha estat elaborada ni conservada per la Direcció General de l'Autonomia Personal i la Discapacitat, i per tant no compleix els requisits per ser considerada informació pública”. 7.3 Respecte a la motivació d’inadmissió, i “d'acord amb l'article 29.3 de la Llei 19/2014 i l'article 64.1 del Decret 8/2021, la resolució d'inadmissió s'ha motivat adequadament. S'ha determinat que la Direcció General de l'Autonomia Personal i la Discapacitat no disposa de la informació requerida, fet que impedeix l'accés a la mateixa”. 7.4 Respecte als principis aplicables: “S'han aplicat els principis establerts a l'article 64.2 del Decret 8/2021, incloent el principi de proporcionalitat, temporalitat i interpretació restrictiva en benefici del dret d'accés. No obstant això, aquests principis no poden prevaler quan la informació no compleix amb la definició legal d'informació pública o no està en possessió de l'òrgan sol·licitat” I conclou “la sol·licitud d'accés no és admissible atès la inexistència d'aquesta informació en els seus arxius o registres”. El 20 de gener de 2025 la GAIP trasllada la Reclamació i la resposta de la Unitat d’Informació del DSSI al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica (DJQD) als efectes de poder disposar dels elements necessaris per resoldre el procediment de reclamació amb millor coneixement de causa, i d'acord amb l'article 43.5 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, se li demana que, tenint en compte que és el Departament competent per exercir les funcions que la legislació vigent atribueix en matèria d’associacions, entre d’altres, registre i protectorat d’aquests entitats, ens faciliti, en el termini de 15 dies, un informe sobre el vostre posicionament envers l'exercici del dret d'accés a la informació pública de la part reclamant així com tota aquella informació o antecedents que puguin ser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. El18 de febrer de 2025 el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica tramet informe a la GAIP del que es desprèn que: 9.1 A part de la SAIP formulada al DSSI i que és objecte d’aquesta Reclamació, la mateixa persona reclamant havia presentat una altra SAIP al DJQD el 5 de setembre de 2024 “en què sol·licitava les intervencions realitzades per autoritats o altres entitats reguladores així com els informes resultants i els resultats d' aquestes accions, que el Departament va inadmetre el 3 d’octubre de 2024, atès que ni aquest Departament ni el Departament de Drets Socials i Inclusió ni el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica disposen d’informació en relació a intervencions i revisions realitzades a la Fundació Tutelar Fuseat”. 9.2 “El 12 de novembre de 2024 la mateixa part reclamant presenta una altra solꞏlicitud d’accés a la informació pública en què solꞏlicitava informes i auditories fetes a la Fundació Tutelar FUSEAT que el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica torna a inadmetre el 20 de novembre de 2024, atès que ni aquest Departament ni el Departament de Drets Socials i Inclusió disposen d’informació en relació a la supervisió o la gestió de la Fundació Tutelar Fuseat tal com es va indicar en la Resolució de 3 d’octubre de 2024”. I conclou: “El Departament no pot aportar cap més informació a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, atès que no consten informes i auditories fetes a la Fundació Tutelar FUSEAT”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre la causa d’inadmissibilitat Del que es desprèn en l’antecedent 7 la Direcció General de l'Autonomia Personal i la Discapacitat considera que la informació sol·licitada no és informació pública “pel fet que la informació sol·licitada no està en possessió de l'òrgan requerit” d’acord amb els preceptes de l’article 2.b LTAIPBG i 53 del Decret 8/2021 i en conseqüència, en aplicació de l’article 29 LTAIPBG, ha de ser inadmesa. I així mateix, com es desprèn de l’antecedent 9, el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica havia inadmès el 3 d’octubre de 2024 i 12 de novembre dues SAIPs de la mateixa persona reclamant atès que no es disposava de la informació sol·licitada. En primer ordre de coses convé clarificar les causes d’inadmissió d’acord amb la Llei 19/2014. L’article 29.1 de dita llei estableix que “són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la informació pública en els supòsits següents: a) Si demanen notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic. b) Si per a obtenir la informació que demanen cal una tasca complexa d’elaboració o reelaboració. En aquest cas, es pot donar la informació de manera desglossada, amb l’audiència prèvia del sol·licitant. c) Si la informació que demanen és en fase d’elaboració i s’ha de fer pública, d’acord amb les obligacions de transparència del títol II, dins el termini de tres mesos”. I segueix en l’apartat 2 que també són inadmeses a tràmit “les sol·licituds d’informació consistents en consultes jurídiques o peticions d’informes o dictàmens, sens perjudici dels supòsits de consulta o orientació establerts per la legislació general de procediment administratiu i per les lleis sectorials que es demanin d’acord amb la normativa corresponent”. Així doncs, de l’article 29 LTAIPBG no es desprèn en cap cas que el fet de no disposar de la informació sigui una causa d’inadmissió. En qualsevol cas, no disposar d’informació ja és en sí mateix una dada en mans de l’administració i, per tant, informació pública. És a dir, si l’administració no té informació en relació amb la petició del reclamant, aquesta és la resposta que cal donar-li. Cal afegir, en el cas concret, que l’article 30 LTAIPBG relatiu a la derivació de sol·licituds diu: “En el supòsit que la sol·licitud d’accés a la informació es dirigeixi a una entitat o òrgan administratiu que no disposi de la informació, aquest ha de derivar-la a l’entitat o l’òrgan que en disposi, si el coneix, o a l’oficina responsable de la informació pública que correspongui, en un termini de quinze dies naturals, i comunicar al sol·licitant a quin òrgan s’ha derivat la sol·licitud i les dades per contactar-hi. 2. Si l’entitat o l’òrgan administratiu competent pertany o depèn d’una administració diferent a la que s’ha adreçat la sol·licitud, se n’ha d’informar el sol·licitant, per via electrònica si és possible, i indicar-li quina és l’Administració a la qual s’ha derivat la sol·licitud”. Per tot això, aquesta Comissió entén que no correspondria la causa d’inadmissió de les SAIPs, i en cas de no estar en disposició de l’òrgan a la qual s’ha dirigit, aquest l’hagués hagut de derivar a l’òrgan que en disposi considerant que aquest, com és el cas, sigui de la mateixa administració. Tot i així, en res hagués modificat el sentit de la informació facilitada, que no és altra, que no és disposa de la informació. 3. Sobre la desestimació del dret a la informació sol·licitada i la veracitat En primer lloc, és convenient recordar el concepte d’informació pública d’acord amb la Llei de transparència. L’article 2.b LTAIPBG defineix informació pública com la “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. I el Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública (DTAIP) afegeix en el seu article 53 que “la informació pública objecte del dret d'accés inclou tota la informació, qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions” i que “ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés”. En segon lloc, i amb caràcter general, convé recordar la doctrina de la GAIP pel que fa a la veracitat de la informació (per totes, la Resolució 86/2023, de 2 de febrer). Segons aquesta Comissió, la veracitat és requerida per l’article 6.1.a LTAIPBG, als efectes de garantir la qualitat d’allò que es divulga en exercici de les obligacions de transparència o publicitat activa, ja que la veracitat és necessària per oferir la imatge real de l’organització i el funcionament de l’Administració. En canvi, als efectes del dret d’accés a la informació pública (articles 2.a i b i 18 LTAIPBG), aquesta és essencialment definida a partir del fet de trobar-se en poder de o a disposició de l’Administració, sense cap requisit explícit de veracitat. Cal recordar també, que la GAIP no té atribuïda cap potestat d’inspecció, ni cap competència que li permeti fiscalitzar la informació que les Administracions forneixen a les persones interessades en els procediments d’accés a la informació pública, d’acord amb allò que disposen els articles 39 i 41 de l’LTAIPBG, així com l’article 7 del RGAIP. L’article 44 del referit Reglament estableix que la resolució de la Reclamació pot inadmetre, estimar o desestimar, totalment o parcial, la sol·licitud de reclamació i que ha de ser motivada i s'ha de basar en l'aplicació de l’LTAIPBG i en la resta de l'ordenament jurídic. En aquest supòsit la reclamació ha de ser desestimada donat que, per una banda, la Direcció General de l’Autonomia Personal i la Discapacitat del DDSI informa que no disposa de la informació; i per una altra, anteriorment en dues ocasions el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica que és el competent, havia informat a la persona reclamant que no disposava de la informació reclamada de forma clara i explícita. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 de febrer de 2025, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 1482/2024 d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3, declarar finalitzat el procediment i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.