Reclamación por denegación de acceso a la información sobre gastos detallados en festes taurines del Ayuntamiento de Alcanar (2013-2024) con resultado estimatorio

Resolució 172/2025, de 13 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1466/2024 Administració reclamada: Ajuntament d’Alcanar Informació reclamada: Diversa sobre espectacles taurins. Sentit de la resolució: Estimació. Resum: Pel que fa a les següents afirmacions de l’Ajuntament: “disposar aquesta administració d’una classificació específica de despeses detallada per conceptes, per un període tan ampli de temps, alhora que tampoc es disposa dels mitjans per fer -ho, justificant-ho d’acord amb que recull l’art. 29b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, al considerar-se una tasca complexa d’elaboració o reelaboració”, cal dir que aquesta Comissió ha tingut la oportunitat d’analitzar manta vegades el concepte al·legat per inadmetre la SAIP. (...) En aquest punt convé destacar la conjunció “i”. Així, i de la lectura de l’articulat es constata que per considerar aquesta complexitat, es requereix que es compleixin acumulativament les dues condicions: càrrega de treball inassumible i desproporcionada i que no es pugui realitzar amb ajuda de mitjans informàtics disponible. Tenint en compte que és informació que hauria d’estar perfectament arxivada, encara que sigui en suport paper, i que la seva digitalització pot ser realitzada amb l’ajuda dels mitjans informàtics disponibles, aquest argument d’inadmissibilitat decau i més quan l’Ajuntament no ha fet ni tant sols un mínim esforç de quantificar objectivament l’esforç que suposaria per a la seva administració de donar satisfacció al dret d’accés de la persona reclamant, la qual cosa impedeix a aquesta Comissió apreciar l’efectiva concurrència de la causa d’inadmissió invocada. Paraules clau: Ajuntaments. Particulars. Despeses. Festes taurines. Reclamació contra silenci. Estimació. Sense límits. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El dia 11 de novembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1466/2024 presentada per una persona física contra l’Ajuntament d’Alcanar en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. En data 17 d’octubre 2024 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament d’Alcanar el següent: “Sol·licito el document on consti la despesa total del pressupost de l'Ajuntament d'Alcanar en festes taurines (actes relacionats amb els correbous), any per any, del 2013 al 2024: bous a la plaça, bous al carrer, bous embolats, bous capllaçats... A més, també demano tenir detallat el concepte de cada quantitat aportada (veterinari, assegurança, ramaderia...).” La Reclamació presentada el dia 11 de novembre de 2024 indica que l’Ajuntament ha inadmès la SAIP. El 3 de desembre de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El dia 29 de novembre de 2024 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Alcanar i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. En data 3 de desembre de 2024 l’Ajuntament d’Alcanar fa arribar a la GAIP l’informe esmentat a l’antecedent anterior amb el contingut extractat següent: “La resposta de l’Ajuntament d’Alcanar, en aquest cas és la no admissió a tràmit de la primera de les qüestions sol·licitades, donat que ja s’havia respost en la sol·licitud anterior. Tampoc s’admet a tràmit, la segona de les qüestions sol·licitades al no disposar aquesta administració d’una classificació específica de despeses detallada per conceptes, per un període tan ampli de temps, alhora que tampoc es disposa dels mitjans per fer-ho, justificant-ho d’acord amb que recull l’art. 29b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, al considerar-se una tasca complexa d’elaboració o reelaboració. Per tot això, i donat que la sol·licitud objecte de reclamació 1466/2024 ja va ser atesa i resolta, com així ho podeu comprovar en la documentació que en disposeu al respecte, per aquesta administració es DEMANA l’arxiu d’aquesta. En data 13 de desembre de 2024 la GAIP trasllada de forma efectiva el document rebut de l’Ajuntament a la persona reclamant amb el següent advertiment: “En relació amb la reclamació presentada davant aquesta Comissió assenyalada amb el número 1466/2024, us traslladem la informació que ens ha fet arribar l’Ajuntament d'Alcanar. Si en un termini de 3 dies hàbils no ens comuniqueu el contrari, entendrem que dona resposta a la vostra sol·licitud d’informació pública, i finalitzarem el procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació.” En data 20 de gener de 2025 la GAIP rep les al·legacions de la persona reclamant: “En primer lloc, la nova sol·licitud presentada el dia 17 d’octubre no és idèntica a la del 6 de maig, en la qual vaig demanar: “Per això sol·licito el document on consti la despesa total del pressupost de l'Ajuntament d'Alcanar en festes taurines (actes relacionats amb els correbous) del 2013 al 2024: bous a la plaça, bous al carrer, bous embolats, bous capllaçats…”. La temàtica és la mateixa, el motiu també, però en la nova presentació de l’octubre especifico i concreto exactament el que vull. De fet, en totes les notificacions emeses per part de l’Ajuntament d’Alcanar destaquen, amb negreta, que vaig sol·licitar la “despesa total” i justifiquen que em van enviar una única xifra per aquest motiu. Per tant, hi ha una diferència evident des de la primera petició a la segona. En segon lloc, una sol·licitud idèntica a la de l’Ajuntament d’Alcanar l’he presentat a molts altres ajuntaments d’altres municipis de Catalunya. Gairebé tots els que han tingut dificultats per facilitar-me la informació - per la complexitat de buscar i ordenar tota la informació - s’han posat en contacte amb mi, m’han demanat més temps per atendre la meva petició o m’han explicat ben bé els motius pels quals no m’ho podien facilitar tot i jo els he comprès i els he deixat el temps necessari per recopilar les dades, cosa que no ha fet, en cap moment, ningú de l’Ajuntament d’Alcanar. Entenc, doncs, l’esforç que comporta, però alhora també penso que, com qualsevol ciutadà, tinc dret a accedir a aquesta informació. Alhora, si tampoc no és possible concretar específicament el motiu de cada despesa, com a mínim que m’enviïn la xifra anual i la informació que tinguin, si no és tan concreta.” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre l’estimació de la Reclamació i la inexistència d’ una tasca complexa d’elaboració o reelaboració de la informació sol·licitada A la llum de la LTAIPBG, en primer lloc, l’Ajuntament és un subjecte obligat a complir amb les obligacions de transparència activa i a tramitar, conforme a la Llei, les sol·licituds d’accés a la informació pública (art. 3.1.a) formulades per les persones interessades. En segon lloc, la informació sol·licitada a l’Ajuntament és clarament informació pública d’acord amb l’article 2.b) de la LTAIPBG, atès que és informació elaborada per l’Administració o bé és informació que, en el cas que ens ocupa, previsiblement té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix la mateixa Llei. La informació a la qual es pretén accedir, si es troba en poder de l’Ajuntament, com diem, s’ha de qualificar d’informació pública. En conseqüència, qualsevol persona podria accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG). La informació sol·licitada en aquest procediment és la indicada a l’antecedent de fet número 2. Concretament “(...) on consti la despesa total del pressupost de l'Ajuntament d'Alcanar en festes taurines (actes relacionats amb els correbous), any per any, del 2013 al 2024: bous a la plaça, bous al carrer, bous embolats, bous capllaçats... A més, també demano tenir detallat el concepte de cada quantitat aportada (veterinari, assegurança, ramaderia...).” Pel que fa a les següents afirmacions de l’Ajuntament: “disposar aquesta administració d’una classificació específica de despeses detallada per conceptes, per un període tan ampli de temps, alhora que tampoc es disposa dels mitjans per fer-ho, justificant-ho d’acord amb que recull l’art. 29b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, al considerar-se una tasca complexa d’elaboració o reelaboració”, cal dir que aquesta Comissió ha tingut l’oportunitat d’analitzar manta vegades el concepte al·legat per inadmetre la SAIP. Així, l’article 66.1, del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública i als efectes del que preveu la lletra b) de l’article 29.1 LTAIPBG estableix que han de ser inadmeses les SAIP quan concorri alguna de les circumstàncies següents: “a) Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles (...) : “2. Les administracions públiques han de motivar l'apreciació de qualsevol d'aquestes circumstàncies mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre.” En aquest punt convé destacar la conjunció “i”. Així, i de la lectura de l’articulat es constata que per considerar aquesta complexitat, es requereix que es compleixin acumulativament les dues condicions: càrrega de treball inassumible i desproporcionada i que no es pugui realitzar amb ajuda de mitjans informàtics disponible. Tenint en compte que és informació que hauria d’estar perfectament arxivada, encara que sigui en suport paper, i que la seva digitalització pot ser realitzada amb l’ajuda dels mitjans informàtics disponibles, aquest argument d’inadmissibilitat decau i més quan l’Ajuntament no ha fet ni tant sols un mínim esforç de quantificar objectivament l’esforç que suposaria per a la seva administració de donar satisfacció al dret d’accés de la persona reclamant, la qual cosa impedeix a aquesta Comissió apreciar l’efectiva concurrència de la causa d’inadmissió invocada. A més, tal i com disposa l’apartat 3r del precepte que venim analitzant “3. La inadmissió de les sol·licituds per aquesta causa no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat”. En el supòsit que ara ens ocupa la tasca pot revestir d’un cert volum, no especificat en cap cas per l’Ajuntament, però en cap cas, la recopilació de la informació revesteix de cap tipus de complexitat. En definitiva, la Comissió no aprecia, en el cas que ens ocupa, que concorri la causa d’inadmissió relativa a la tasca complexa d’elaboració o reelaboració. A més cal tenir en compte que en el supòsit que ens ocupa és d’aplicació la “Orden EHA/3565/2008, de 3 de diciembre, por la que se aprueba la estructura de los presupuestos de las entidades locales” que en el seu article 3 titulat “Criterios generales de clasificación del estado de gastos” determina que “Los estados de gastos de los presupuestos de las entidades locales se clasificarán con los siguientes criterios: a) Por programas. b) Por categorías económicas. c) Opcionalmente, por unidades orgánicas.” i que a l’annex d’aquesta norma hi ha un seguit de codi de les polítiques publiques on s’incorre despesa, per exemple, “Política de gasto 33. Cultura i a partir d’aquí, diferents codificacions, per exemple el codi “334. Promoción cultural.” Procedeix doncs atendre la reclamació emparar el dret de la persona reclamant a accedir a la informació pública sol·licitada. En cas que l’Ajuntament no disposi de la informació reclamada, aquesta és la resposta que ha de facilitar a la persona reclamant, sense que quedi obligat a elaborar la informació sol·licitada per aquesta resolució. Quant als límits al dret d’accés a la informació pública que poden concórrer en aquest supòsit concret, aquesta Comissió no n’aprecia cap i, per tant, procedeix atendre la reclamació i emparar el dret de la persona reclamant a accedir a la informació pública sol·licitada. En cas que l’Ajuntament no disposi de la informació reclamada, aquesta és la resposta que ha de facilitar a la persona reclamant, sense que quedi obligat a elaborar la informació sol·licitada per aquesta resolució. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu o de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part de les bases de dades de la gestió econòmica que ha d’estar perfectament classificada de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Llibres i registres comptables (codi 0084). 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 de febrer de 2025 resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1466/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Requerir a l’Ajuntament d’Alcanar que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament d’Alcanar a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1466//2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.